Aprofitem la darrera setmana de vacances de Ràdio Gràcia per recuperar una nova entrada al bloc anterior. I coincidint amb la celebració de la Diada de l’11 de Setembre, us proposem visitar una població amb molta història. Una vila medieval amb un important conjunt monumental format per un castell i una església consagrada l’any 1040 i que passa per ser un dels principals edificis romànics de Catalunya, tot i la seva gran austeritat de formes. Aquesta vila va tenir també un important protagonisme en la Guerra de Successió, la fi de la qual va suposar la pèrdua de les llibertats per a Catalunya. El seu castell va caure definitivament en mans de les tropes borbòniques de Felip V el 18 de setembre de 1714. Era el darrer baluard català. Es tracta de Cardona.
Continua llegint
El Celler de l’Espluga de Francolí
Les vacances de la ràdio encara no han acabat igual que les de moltes persones. El bloc, però segueix actiu, per anar recuperant sortides de l’anterior bloc que va ser piratejat. La sortida amb gràcia que recuperem avui és per visitar un edifici pioner en el seu moment, i aprofitarem per saber com es fa el vi i, alhora, podrem tastar-ne i comprar-ne. Ens n’anem a conèixer una de les catedrals del vi que tenim a Catalunya, de fet, el primer celler cooperatiu que es va edificar en l’estil modernista: el de l’Espluga de Francolí, a la comarca de la Conca de Barberà.
Continua llegint
El Laberint d’Horta
Nova entrada al bloc, tot i l’aturada estival del programa de ràdio, per anar recuperant sortides de l’antic bloc. Aquest cas visitem un parc amb història que avui és, també, un museu. Però aquest no és un parc virtual com el de Quint Licini, que també va ser objecte d’una sortida amb gràcia. Aquest és un parc real i, alhora, reial. I dic que és un parc reial, perquè l’han visitat diversos reis espanyols. Ens acostem al parc del Laberint d’Horta, on hi ha el jardí més antic de Barcelona.
Actualització del 9 d’octubre de 2025: Ara mateix el jardí que dona nom al parc, el laberint de xiprers, no hi és. Els arbres estaven malalts i s’han hagut d’arrencar i tota aquesta zona del parc està en obres, tot i això, el parc té prou al·licients per fer-hi una bona passejada. I la tardor és una bona època, amb unes temperatures, normalment més agradables, i més aquest any que, sortosament, hem deixat enrere l’episodi de sequera i les zones d’aigua del parc funcionen amb normalitat. Està previst que el laberint de xiprers pugui tornar a obrir durant l’any 2026, un cop hagin arrelat els arbres plantats de nou.
Santa Maria de Gerri
Aprofitem l’aturada estival del programa per recuperar una nova entrada de l’antic bloc. I ho fem acostant-nos al Pallars Subirà a conèixer un dels monestirs benedictins més antics, o més ben dit, el que queda del monestir que, com és habitual, és l’església, perquè és l’únic edifici que, en abandonar els religiosos el cenobi, va mantenir un ús continuat en reconvertir-se en parròquia. La proposta d’avui ens porta a una població que també va ser coneguda per les seves salines. Es tracta de Gerri de la Sal, on hi ha el monestir de Santa Maria de Gerri. Continua llegint
El carrer del Balç a Manresa
Sabeu com era un carrer medieval? Avui recuperem una nova entrada del bloc anterior per acostar-nos a una de les ciutats catalanes més importants del segle XIV, Manresa, per conèixer com era un carrer en aquells anys. També sabrem com va formar-se i com va anar creixent aquesta ciutat del centre de Catalunya, on el rei Pere III, dit el Cerimoniós, va fer-hi estada tres cops, cosa que ens demostra la gran importància que assolí. Primer visitarem algunes estances d’una antiga casa senyorial gòtica, després podrem veure com era la vida quotidiana a la Manresa medieval, tot mirant a través de les finestres de les cases i, finalment, podrem passejar pel carrer del Balç.
Continua llegint
Can Negre
Ens acostem a la comarca del Baix Llobregat i a un personatge relacionat amb Gràcia, perquè hi té obra. Anem a Sant Joan Despí a conèixer la figura i l’obra de Josep Maria Jujol, arquitecte modernista, col·laborador de Gaudí al Parc Güell i autor de la finca Sansalvador, al Coll. Avui visitem el Centre Jujol Can Negre.
Continua llegint
El Tibidabo
Ens acostem avui al punt més alt de Barcelona, un espai màgic i ple de diversió per a uns, zona per passejar i gaudir d’unes espectaculars panoràmiques sobre la ciutat, el Pla de Barcelona i part del Vallés, i lloc d’oració i de romeria per a altres. Visitarem el punt on l’any 1886 es va erigir un petit oratori amb motiu de la visita de Giovanni Bosco, que posteriorment es convertiria en Sant Joan Bosco, i que avui és una de les basíliques de la ciutat. Anem al lloc que l’època medieval era anomenat puig de l’Àguila i que avui coneixem com a Tibidabo.
Continua llegint
El parc del Castell de l’Oreneta i el circuït de trens a escala
Si fa un parell de setmanes vam visitar un museu que no és ben bé un museu, per què és més aviat una exposició permanent. Avui, en la darrera sortida de la temporada ens acostarem a un parc urbà que podríem dir que no és gaire un parc, amb un castell que no és un castell i amb uns trens, si més no, singulars. Ens expliquem: és poc parc i poc urbà, perquè és molt boscos i és a tocar d’un dels vessants de Collserola; hi ha les restes d’un castell, que és un edifici aixecat a final del segle XIX amb forma de castell, i els trens són maquetes a escala que funcionen a vapor i poden portar viatgers. La proposta d’avui ens porta al parc del Castell de l’Oreneta al barri de Sarrià de Barcelona.
Continua llegint
El museu de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Avui ens acostarem a conèixer un museu que hi ha a Montjuïc. No és però, una d’aquells grans equipaments culturals que hi ha a la muntanya olímpica. De fet, encara que du el nom de museu, podríem dir que és més aviat una exposició permanent, però això no li treu importància, perquè visitant-lo podrem descobrir la història d’un cos que fa més de cent anys que dóna servei a Barcelona i a la seva ciutadania. Ens acostem al museu de la Guàrdia Urbana.
Continua llegint
Santa Maria del Mar
Si parlem de bastaixos, d’arenes, d’una basílica que no és catedral, però que moltes persones l’hi donen aquest qualificatiu. Si a més ens referim a una novel·la que fa uns anys va tenir un gran èxit, que ha estat traduïda a diversos idiomes i que explica com va ser construïda una de les millors joies del gòtic català i europeu, està força clar de què parlem. Només pot ser de Santa Maria del Mar. Avui ens acostem a conèixer la que va ser coneguda inicialment com a Santa Maria de les Arenes.
Continua llegint









