Espai Cràter d’Olot

Simulació d’un volcà a l’entrada de la Cambra.

Aquesta nova proposta de Sortides amb gràcia ens porta més enllà de la història que cap altra proposta, perquè, d’alguna manera reculem molt més enllà de l’origen de l’espècie humana. Avui ens n’anem a l’origen de tot, a la formació de la Terra i a l’inici de la vida. I alhora, podem conèixer alguns fenòmens geològics que han estat molt d’actualitat darrerament. Ens acostem a la Garrotxa i a la seva capital, Olot, per entrar a l’interior d’un volcà i visitar un centre que promou  el coneixement dels volcans. Avui visitem l’Espai Cràter.

El darrer trimestre de l’any 2021 va està marcat, entre altres coses, per l’erupció, el 19 de setembre de 2021, del volcà Cumbre Vieja, a l’illa de la Palma, a les Canàries. Una dècada abans, l’erupció d’un volcà islandès va obligar a tancar l’espai aeri de mitja Europa.  A l’illa de Sicília, l’Etna és força actiu, com també ho és el Vesubi, a tocar de la ciutat de Nàpols i ben conegut per la gran erupció que l’any 79 va sepultar les viles romanes de Pompeia i Herculà.  A Catalunya tenim un bon nombre de volcans, la majoria a la comarca de la Garrotxa, tot i que n’hi ha algun altre, com la Crosa, que de fet és el que té el cràter més gran de la península ibèrica, i situat a cavall de les comarques del Gironès i de la Selva, entre les localitats de Bescanó i Vilobí d’Onyar. Cap d’ells és actiu.

Camí d’accés al volcà Montsacopa.

Olot, capital de la Garrotxa, no només està envoltada de volcans, és que té volcans a l’interior de la ciutat, de fet la pujada a un dels volcans, el Montsacopa, és una passejada habitual de molts olotins i olotines.  I també hi ha el Montolivet i el de la Garrinada. A la segona meitat del segle passat, en fer unes obres va aparèixer un volcà que no es coneixia fins aleshores, el Puig del Roser. És aquest el que s’ha aprofitat ara per posar-hi al seu interior aquest nou centre expositiu, l’Espai Cràter.

Entrada a l’Espai Cràter.

La capital garrotxina, com tota la comarca, ha estat i està, molt marcada per la configuració volcànica del territori. La seva economia gira en part a l’entorn d’aquest fet. Durant anys s’han explotat les graderes del Croscat, el turisme relacionat d’una manera o altre amb el vulcanisme, és també una font d’ingressos: el mateix Croscat o al veí Santa Margarida, què té una ermita romànica al vell mig del cràter, són dos grans destins turístics. I a la dècada de 1990 un grup de restauradors va impulsar la “cuina volcànica”, una cuina basada en els usos gastronòmics mes arrelats a la comarca.

Esquema d’un sistema volcànic.

L’especificitat geològica de la comarca també va fer que fa 30 anys s’obrís un museu dedicat a la vulcanologia: el Museu dels Volcans d’Olot, que ara ha tancat per deixar pas al més actual Espai Cràter, que explica el fenomen del vulcanisme, amb elements audiovisuals molt interactius, immersius i amb mapatges. I tot això dins mateix d’un volcà.

L’Espai, inaugurat el mes de març d’aquest any 2022, és un edifici de 1.272 m2, que com ja hem dit, està soterrat a l’interior del volcà del Puig del Roser. A més de la gran sala expositiva, compta amb diferents sales i espais, batejats amb noms relacionats amb la vulcanologia:  la Cambra, que és l’espai expositiu; l’Aula Bufador, per a tallers i activitats educatives; la Sala Magma,un auditori amb capacitat per a 110 persones; i la Zona Sísmica, pensada per acollir activitats de petit format. L’Espai ha nascut, també, amb la voluntat de ser un referent internacional en l’àmbit de la vulcanologia i per això teixeix aliances amb importants entitats i institucions científiques del món de la vulcanologia.

Instal·lació de la energia geotèrmica.

L’edifici és plenament sostenible i no fa servir cap tipus d’energia fòssil per al seu funcionament. La major part de l’energia que consumeix és d’origen geotèrmic, que capta gràcies a 17 pous de 100 metres de fondària. De fet, una de les coses que s’expliquen a l’espai expositiu és com funciona l’energia geotèrmica, que, de fet, utilitza les qualitats del mateix subsòl. En farem cinc cèntims: Aquest tipus d’energia aprofita el fet que el subsòl de la terra es manté a una temperatura constant gràcies a la calor que arriba des de les capes més internes de la Terra i a l’escalfor del sol. Mitjançant uns pous de cent metres de profunditat s’extreu o es transmet escalfor, de manera que s’obté calefacció o refrigeració segons la necessitat de cada moment i època de l’any. L’edifici compta amb 17 pous que fan aquesta funció.

Maqueta de la constitució de la Terra.

Ara que sabem com és l’edifici que acull l’Espai Cràter, anem per entrar-hi. Abans d’accedir a la Cambra, que com hem dit, és l’espai expositiu, podem veure un audiovisual que, de forma breu, però molt entenedora, ens remunta  a l’inici dels temps, per explicar com es va formar la Terra, com van sorgir els volcans, i com l’energia de l’interior de la Terra va ser cabdal per a l’aparició de la vida al nostre planeta. Un cop s’acaba aquest audiovisual immersiu, apareix als nostres peus una mena de llengua de magma que ens guia cap a una porta que s’obre i que en du a la Cambra, on podem començar a anar passant de plafó en plafó, de maqueta en maqueta, d’audiovisual en audiovisual, per anar investigant, coneixent i aprenent sobre vulcanologia, sobre la comarca de la Garrotxa, sobre els volcans que hi ha, sobre sismologia o sobre els beneficis, els riscos o les perspectives de futur de viure en una zona volcànica com la Garrotxa.

Mostres de pedres volcàniques.

A l’entrada de la Cambra, ens rep un volcà amb llengües de lava que baixen pels costats i al fons de la sala hi podem veure una paret diferent de les altres parets, és especial, va de banda a banda de la sala, i s’hi projecte un mapatge. En realitat és un gran talús de greda del mateix volcà del Puig del Roser, a l’interior del qual estem. El mapatge ens permet veure com es va formar i fixar-nos en diferents detalls de la seva composició.

L’espai expositiu de la Cambra està fet de manera que permet fer-hi diferents nivells de lectura. És molt visual, s’hi pot fer una ullada relativament ràpida, que permet adquirir un coneixement una mica més superficial, però, qui vulgui, també pot aprofundir en el coneixement del món de la vulcanologia i la sismologia.

Plafons amb els beneficis i els perills de la zona volcànica.

Com es va formar la Terra? Hi ha cinc continents des del principi de la Terra? Com va sorgir la vida? Què és el magma? Com i per què es produeix una erupció? Com són els volcans?  Quins tipus de volcà hi ha? Què són les plaques tectòniques?  Aquestes i moltes altres preguntes es responen a la Cambra. Així, podem saber que fa 225 milions d’anys la Terra tenia un únic continent, Pangea i un sol oceà, Panthalassa. A poc a poc, aquest continent inicial es va anar separant en diverses parts a causa del moviment de les plaques tectòniques, fins arribar a la situació actual.

Sismògraf mecànic.

Però, com es va iniciar la vida? Hi tenen a veure els volcans? Doncs si. A l’Espai Cràter podem veure que hi ha una relació directe entre l’activitat volcànica i l’aparició de la vida a la Terra, i és una relació doble: per la formació de l’atmosfera  i per l’aparició de les primeres proteïnes. Tot plegat és un procés de milions d’anys que ens expliquen en els diferents plafons de l’exposició.

A la Cambra no hi ha un recorregut determinat, podem anar investigant i descobrint al nostre aire, i amb el nivell d’interès i de profunditat que vulguem. Hi podem veure com està formada la Terra i que al centre del planeta hi ha el nucli, envoltat pel mantell, l’astenosfera i litosfera, on hi ha l’escorça, que és la part més externa i que pot ser oceànica o continental. De fet, a l’inici dels temps, la Terra era una gran massa de foc, a poc a poc, la part més exterior es va anar refredant i solidificant i es va formar l’escorça i l’escalfor que queda a l’interior busca la manera de sortir a l’exterior i ho fa aprofitant les escletxes que permeten que surti el magma. I què és el magma? Doncs és una barreja de materials rocosos fosos que contenen fragments de roques, minerals i gasos dissolts, que es forma a gran profunditat on les roques es fonen a causa de l’enorme escalfor, la disminució de la pressió i la presència d’aigua. Quan el material fos té menys densitat que el sòlid, puja i genera una erupció en el moment en que arriba a l’exterior de l’escorça.

Punt de simulació de terratrèmols.

Al món hi ha diferents tipus de volcà i, a banda de ensenyar-nos-els, a l’Espai Cràter també podem conèixer les diferents formes com es mostra l’activitat volcànica i on n’hi ha, i quina és la configuració de la Garrotxa i quins beneficis, perills i que ens podem trobar en el futur a la comarca. El volcà Croscat hi té una especial presència, donat que s’hi pot veure molt bé com és un volcà. De fet el Croscat i el Santa Margarida són els volcans més emblemàtics de la Garrotxa. Ambdós formen part d’un mateix sistema eruptiu i són dels més visitats. El Santa Margarida, perquè s’hi pot veure molt bé la configuració del con, al centre del qual hi ha una ermita romànica, i el Croscat, perquè l’activitat extractiva de gredes que hi va haver a partir de la dècada de 1960 i fins a principi de la dècada de 1990, va provocar un tall  que permet veure un aflorament de materials piroclàstics d’uns 500 metres d’amplada i uns 150 metres d’alçada.

Sismògraf.

Una maqueta i diferents plafons expliquen com és la comarca de la Garrotxa, quins indrets hi podem trobar i ens situa els diferents espais i volcans en el territori. I també hi podem veure mostres de roques volcàniques i de materials piroclàstics, i també ens expliquen què podria passar si la Garrotxa es reactivés algun dia. I les eines amb que s’estudia l’activitat volcànica i sísmica i que també serveixen per estar alerta davant de possibles moviments sísmics o algun tipus d’activitat volcànica. Per exemple, hi ha diferents models de sismògraf i també hi ha un punt on, saltant, es pot simular un terratrèmol. I també hi ha un apartat dedicat a la sismicitat, on ens expliquen el sistema de falles que creuen el continent europeu i un registre de la sismicitat a Catalunya. Aquí hem de dir que vivim en una zona sense grans moviments sísmics, però amb un cert nombre encara que de baixa intensitat, De fet, al cap de l’any es produeixen un miler de terratrèmols, tot i que només entre 20 o 30 superen la magnitud 2. També hi ha un registre dels moviments sísmics més importants que s’han produït a Catalunya al llarg de la història. Acabada la visita a la Cambra, passem per un altre audiovisual.

Audiovisual a la sortida de la Cambra.

I un cop hem visitat l’Espai Cràter, podem passejar per la seva coberta, on creixen les plantes d’un parc urbà de 3.000 m2 que s’hi ha creat. I també podem aprofitar per pujar a un dels volcans urbans d’Olot, el Montsacopa, que està al costat mateix del Puig del Roser, de fet, només creuant el carrer ja ens trobem amb el camí que s’enfila muntanya amunt.

Camí d’accés al Croscat.

I amb tota la informació i els coneixements que haurem pogut aprendre a l’Espai Cràter, pot ser una bona idea anar a veure els dos volcans més emblemàtics i que ja hem citat més d’un cop: el Santa Margarida i el Croscat. Estan a tocar l’un de l’altre, a banda i banda de la carretera GI-524, que va d’Olot a Banyoles, passant per Santa Pau. L’accés als dos volcans s’ha de fer, necessàriament, a peu. Hi ha un aparcament al peu del Santa Margarida i des d’allà cal anar caminant cap a un o l’altre volcà.

La forma del Santa Margarida és, per dir-ho d’alguna manera, una de les més típiques en què pensem quan parlem d’un volcà, una muntanya amb un cràter al capdamunt, i amb forma de cercle i amb la particularitat que al mig del cràter hi ha l’ermita romànica de Santa Margarida de la Cot. Al web de Turisme de la Garrotxa ens diuen que: “És un volcà mixt, que va tenir fases eruptives de tipus estrombolià, i també de tipus freatomagmàtic. Aquestes darreres van ser explosives, i van obrir un ample cràter circular”.

Graderes del Croscat.

La característica del volcà del Croscat és el fet que l’activitat minera extractiva d’unes tres dècades del segle XX van deixar al descobert els diferents estrats de les graderes. L’accés s’ha de fer, també, a peu  tot passant per una agradable zona boscosa. Just abans d’arribar al punt d’accés a les graderes, hi ha un petit centre d’interpretació on amb el títol de “El Croscat, un volcà obert”, uns plafons molt didàctics expliquen com van ser les erupcions del Santa Margarida i del mateix Croscat, i la lluita popular que hi va haver per aconseguir salvar els volcans.

Exposició sobre el Croscat.

Més enllà de la recomanable visita als volcans, hi ha moltes altres possibilitats. A tocar del Santa Margarida i del Croscat hi ha la Fageda d’en Jordà, un excepcional bosc de faigs que creix sobre una colada de lava del Croscat i pel qual es poden fer agradables passejades i que ha estat font d’inspiració de diferents artistes, entre els quals, Joan Maragall que li va dedicar un poema que està en un monòlit que hi ha a l’entrada més habitual de la fageda. El poema diu:

 

Fageda d’en Jordà

 

Saps on és la fageda d’en Jordà?
Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Cràter del volcà Croscat.

El cert és que avui, el silenci i la quietud de que parla Maragall són difícils de trobar a causa del gran nombre de persones que hi ha. Per altra banda, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa ofereix un bon nombre de passejades per tota la zona, amb diferents recorreguts i moltes possibilitats.

 

 

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

Espai Cràter
Carrer Macarnau, 55
17800 Olot (Girona)
Tel. 972 27 91 32

 

Santa Maria de Lluçà

Nau de l’església de Santa Maria de Lluçà.

La sortida d’avui ens acosta a unes pintures gòtiques viatgeres. Visitem una església romànica que, com moltes de les que hi ha a Catalunya, son el vestigi d’un monestir que ha desaparegut, en aquest cas d’una antiga canònica agustiniana que va sobreviure a un seguit de terratrèmols, però no del tot al pas del temps. Avui ens acostem a una antiga comarca natural, però que no va obtenir reconeixement jurídic fins l’any 2015, després d’un procés que va allargar-se gairebé cinc anys. Aquesta nova sortida ens porta fins a la comarca del Lluçanès i, més concretament al lloc que li dona nom, Lluçà. Avui visitem el monestir de Santa Maria de Lluçà. Continua llegint

El castell de Castellar, a Aguilar de Segarra

Porta d’entrada al castell.

La sortida d’avui ens acosta a un castell amb més de mil anys d’història. I tot visitant-lo, a més de conèixer la seva història i la de la seva zona d’influència, podrem saber també com es vivia en les seves contrades, i de fet en general a Catalunya, en l’època feudal. La nova proposta de Sortides amb gràcia ens porta fins a la comarca del Bages al límit amb l’Anoia, per visitar el castell termenat d’estil gòtic de la població d’Aguilar de Segarra. Avui visitem el castell de Castellar.

Aguilar de Segarra és una petita població de poc més de 43 km2 de superfície, situada a ponent de la comarca del Bages, a tocar de la veïna comarca de l’Anoia. Està a 480 metres d’altitud, tot i que en el seu terme hi ha el cim del Puigpedrós, que s’enfila fins als 625 metres. Compta amb tres nuclis de població: Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. Continua llegint

Son i el seu conjunt monumental

Conjunt monumental de Son.

Seguim amb un petit cicle de Sortides amb gràcia dedicat al Pirineu i, concretament, a la vall d’Àneu. Avui ens acostem a una petita població penjada a la muntanya. És un lloc amb un interessant conjunt monumental i amb una torre campanar que es pot veure des d’alguns punts d’Esterri d’Àneu. Com hem dit, és un lloc petit, però que, com veurem, va tenir força importància. La sortida d’avui està dedicada al conjunt monumental de Son, com les darreres sortides, al Pallars Sobirà. Continua llegint

El castell de València d’Àneu

La vall d’Àneu des del Castell.

La sortida que us proposem avui ens permetrà veure la història des d’una altra perspectiva. Les dones són una mica més del 50% de la població. Tot i això, quan repassem la història d’un territori, d’un comtat, posem per cas, ens surten molts més noms d’home que de dona. Apareix amb certa facilitat la llista dels comtes i, pot ser, d’alguna comtessa, però no de totes. És que elles no tenien cap paper? Es que només es dedicaven a filar i a passar el temps parlant amb les dames de la cort, mentre no es dedicaven a procurar que la casa tingués assegurada la descendència? Doncs no. Van tenir un paper i força important. Avui ens acostem a l’última fortificació feudal de Catalunya per revisar la història del comtat de Pallars Sobirà des del punt de vista de les dones. Visitem el castell de València d’Àneu per revisar la història del comtat tot resseguint la història de les seves comtesses. Continua llegint

La Casa Gassia a Esterri d’Àneu

Casa Gassia, seu de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu.

Avui anirem fins al Pirineu a visitar una població que fa més d’un segle ja era punt de sortida de moltes excursions. I, a banda de passejar pel seu carrer Major, pel seu nucli antic, pel pont romànic i pels seus entorns, aprofitarem per conèixer com era una casa benestant d’un poble de muntanya dels segles XVIII i XIX i com vivien les persones que la van habitar. És una localitat propera a un parc nacional, des d’on es poden fer moltes activitats esportives d’estiu i d’hivern i, des d’on podem apuntar-nos a visitar un bon grapat d’esglésies romàniques. Avui ens acostem a la comarca del Pallars Sobirà per passejar per Esterri d’Àneu i visitar la Casa Gassia, seu de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu. Continua llegint

Exposició L’enigma iber

Dama del Cerro de los Santos

Avui anem a una exposició que ens acosta a una civilització que ja ens ha sortit diverses vegades a Sortides amb gràcia. N’hem visitat diversos jaciments que trobem a diferents punts de la geografia catalana i que també podem trobar per tota la franja mediterrània. Va ser una de les civilitzacions més importants del mar Mediterrani durant bona part del primer mil·lenni a.n.e. (abans de la nostra era). De fet, son els nostres avantpassats, però, tot  i això, son encara força desconeguts. Avui mirarem de saber-ne alguna cosa més tot visitant l’exposició L’enigma iber, arqueologia d’una civilització al Museu d’Arqueologia de Catalunya. Continua llegint

El Museu Episcopal Museu de Vic

Fragment de mosaic. Segle III

Avui Sortides amb gràcia s’acosta a una capital de comarca amb molta història. La ciutat on anem, compta amb un important patrimoni, entre el qual destaca un temple romà, que de fet és a l’origen del museu que anem a visitar, perquè avui visitarem un museu. A la ciutat on anem  ja li vam dedicar una passejada temps enrere. En aquesta ocasió però, visitarem el seu museu, que va ser inaugurat  en època de la Renaixença, fa 130 anys. Avui ens acostem a Vic, la capital d’Osona, per visitar el seu Museu Episcopal, inaugurat l’any 1891 pel bisbe Josep Morgades

Façana del MEV amb el campanar romànic al costat.

La seu del Museu Episcopal de Vic és un edifici modern que presideix la plaça del Bisbe Oliba, amb el campanar romànic de la catedral de Vic al costat. Va ser inaugurat l’any 2002 i construït gràcies a la col·laboració entre el Bisbat  i l’Ajuntament de Vic i la Generalitat de Catalunya. Té quatre plantes, una soterrània, la planta baixa i dos pisos, en les quals hi ha repartits sis àmbits: Arqueologia i lapidari; pintura i escultura romànica (segles XII i XIII); pintura i escultura gòtica (1300-1420); pintura i escultura gòtica i del Renaixement (1420-1550); teixit i indumentària; i arts de l’objecte.  També hi ha un espai per a exposicions temporals que acostumen a ser força interessants.

Estela funerària amb guerrers armats i llop. Ibèric. S III a.n.e.

Abans de fer un recorregut per la col·lecció permanent, fem una mica d’història. Tot i que va ser inaugurat, com hem dit, l’any 1891, els orígens del museu els hem d’anar a buscar uns quants anys abans i ens hem de fixar en dos fets. El primer va tenir lloc l’any 1868, quan el Cercle Literari va organitzar  l’Exposició Arqueològica Artística d’Art Retrospectiu. El segon, va ser la descoberta del temple romà, que va tenir lloc l’any 1882 i que va comportar la fundació de la Societat Arqueològica de Vic, la qual va impulsar la creació d’un museu Lapidari que es convertiria en la llavor de la col·lecció arqueològica de l’actual museu.

Retaule d’advocació franciscana. Lluís Borrassà. 1424-1425.

Aquells primers anys es van anar reunint unes importants col·leccions d’art medieval i d’arts decoratives que estaven en un pis que el bisbe Francesc de Veyan havia fet construir l’any 1804  sobre el claustre gòtic de la catedral. El 1893 se’n va publicar un catàleg raonat, que és considerat com el primer catàleg científic d’un museu català. Un dels participants en aquell catàleg fou Josep Gudiol i Cunill, en aquell moment un jove seminarista i que més endavant seria el conservador del Museu, càrrec que va ostentar durant 33 anys fins el dia de la seva mort. Gudiol, reconegut arqueòleg i museòleg, va organitzar les col·leccions del museu de forma separada i ordenades cronològicament i segons la tipologia dels objectes, que eren tots exposats, de manera que els espais del museu es van fer petits amb rapidesa. Les més importants d’aquell moment eren les de ceràmica, monetari, arqueologia, vidre, pell, mobiliari, pintura, orfebreria, teixit, indumentària, escultura, metal·listeria, ferro i llibres. Josep Gudiol és l’autor de Nocions d’Arqueologia Sagrada Catalana, que es considera com el primer estudi científic sobre museologia a Catalunya. Hi establia criteris de classificació que van servir de model per als altres museus diocesans catalans.

Vitrina amb objectes procedents d’excavacions arqueològiques.

Les sales del pis de sobre del claustre gòtic de la catedral s’havien fet petites i l’any 1949 el museu va passar a ocupar l’edifici del col·legi de Sant Josep, fins que, gràcies a un conveni signat entre l’Ajuntament, el Bisbat de Vic i la Generalitat de Catalunya, es va enderrocar l’edifici per aixecar al mateix lloc l’actual Museu Episcopal, que va ser projectat  pels arquitectes Alfonso Milà i Federico Correa. Va ser inaugurat el 18 de maig de 2002.

La visita al museu comença per la planta soterrani, on hi ha la sala d’exposicions temporals, alguna de les quals ha estat objecte de Sortides amb gràcia. A la mateixa planta hi ha els primers àmbits de la col·lecció permanent. En primer lloc un petit espai dedicat a la història del mateix Museu, amb alguns quadres i un audiovisual. També s’hi pot veure un bressol de fusta dins d’una vitrina, és el de Jacint Verdaguer. En aquesta planta hi ha els dos primers àmbits, dedicats a l’arqueologia i al lapidari.

Mòmia i sarcòfag antropomorf d’Amon Nadegaubastisred,

Un dels primers objectes que podem veure és una mòmia egípcia amb el seu sarcòfag antropomorf, és de la cantora d’Amon Nadegaubastisred, de la dinastia XXII (945-715) a.n.e.  I és que el museu conserva peces de diverses cultures de l’antiguitat, com la mateixa egípcia, o les fenícia, grega, etrusca i romana. Es tracta d’uns quants objectes que, d’alguna manera, donen testimoni d’on ve la nostra cultura. Una part van ser adquirits en les primeres èpoques de la historia del museu arreu de la Mediterrània i una altra part provenen d’excavacions a Catalunya.  També hi ha una col·lecció de peces trobades a la comarca d’Osona i que estan datats des de la prehistòria fins a l’edat mitjana.

Relleu de figura masculina. S. XII. Probablement de la catedral romànica.

El Lapidari és un dels primers àmbits que va tenir l’incipient museu que es va crear l’any 1893 al Temple Romà. Hi podem veure peces romàniques, gòtiques, renaixentistes i barroques, entre les quals es poden destacar capitells d’entre els segles XIII i XV, ares d’altar i peces funeràries. També hi ha peces provinents de la catedral romànica de Vic del segle XII. Entre els objectes exposats en aquesta planta, a més de la mòmia egípcia, hi ha fragments de mosaic, àmfores, esteles funeràries, mènsules, atuells de ceràmica i de vidre o claus de volta.

 

Absis de Sant Sadurní d’Osormort.

La planta baixa està dedicada al Romànic i a una part del Gòtic. S’hi exposen pintures i escultures del tots dos estils. Pel que fa al Romànic, hi ha algunes peces de primeríssim ordre, com les pintures murals del cercle d’Osormort, provinents de les esglésies de Sant Sadurní d’Osormort i Sant Martí del Brull, que estan exposades en espais que reprodueixen els absis originals. Els especialistes relacionen aquestes pintures amb les de Sant Joan de Bellcaire, a l’Empordà, les de  Poitiers i Saint-Savin-sur-Gartempe, a la regió  francesa de la Nova Aquitània i les de Bagües, a Saragossa. El seu estil deixa força clar que si no van ser fetes per la mateixa persona, son fruït d’un mateix taller sota una direcció única. A les pintures de Sant Sadurní hi podem veure escenes del cicle de la Creació i el Pecat i els dotze apòstols; i a les de Sant Martí del Brull hi ha un Crist en Majestat amb el tetramorf, el cicle de de la infància de Jesús i escenes del Gènesi.

Baldaquí de la vall de Ribes. 1119-1134.

Al Museu es conserven també pintures murals amb l’escena del Sant Sopar, que provenen de l’antiga capella de Santa Caterina de la catedral de la Seu d’Urgell.  A més, hi ha peces com el baldaquí de Ribes, el frontal d’altar d’Espinelves o el conjunt d’altar de Santa Maria de Lluçà. Pel que fa a escultura, hi  podem veure una àmplia col·lecció de talles de la Mare de Déu amb el nen i diversos exemples de Crist en Majestat. En aquest àmbit és especialment destacable el Davallament d’Erill la Vall, un conjunt de cinc figures únic a Europa.

Davallament d’Erill la Vall. S. XII.

L’art gòtic està repartit entre la planta baixa i el primer pis. A la planta baixa i ha les peces d’entre els anys 1300 i 1420. Entre d’altres peces cabdals d’aquesta època, hi ha obres del mestre de Soriguerola, de Jaume Cabrera i de Joan Mates, i també de Lluís Borrassà -retaules de Santa Clara-, i de Ramon de Mur. Pel que fa a escultura es pot destacar el retaule de la passió, mort i resurrecció de Crist, del taller de Bernat Saulet i la Marededéu de Boixadors.

Caixa de núvia. Perot Gascó, atribuït. 1529-1546.

Al primer pis hi trobem l’art gòtic i del Renaixement, entre els anys 1420 i 1550. Aquí hi ha obres de Bernat Martorell, Bernat Despuig o Jaume Cirera. També els dotze compartiments del retaule de Santa Maria de Verdú, de Jaume Ferrer, o el retaule de l’Epifania de Jaume Huguet. Hi podem veure, també, alguna peça posterior, com el retaule de sant Ramon de Penyafort, atribuït a Jaume Huguet II i documentat entre del 1595 i el 1607.

Drap de les Bruixes. Frontal d’altar. Al-Andalus. S. XII.

En aquesta planta primera encara hi trobem un altre àmbit, el dedicat a la col·lecció tèxtil i d’indumentària del Museu, que ens diuen que és una de les més importants de Catalunya i que es mereixeria un museu en si mateixa. S’hi conserven peces i ornaments litúrgics d’entre els segles XIV i XIX i també hi ha una sèrie de fragments de teixits que abracen des de peces coptes, del segle IV fins a teixits del segle XVIII. Tot plegat permet fer-nos una idea de la evolució de les tècniques i les decoracions dels teixits al llarg de la història.  Entre les peces exposades hi ha el Drap de les Bruixes, un teixit hispanoàrab, conegut també com a Pal·li de les Bruixes, que segons la tradició va servir com a frontal d’altar. És de l’època dels regnes de taifes (primera meitat del segle XII) i prové del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Mitra. S. XIV i drap de faristol. S. XVI.

Entre la indumentària es poden destacar els ornaments pontificals de sant Bernat Calbó, bisbe de Vic entre 1233 i 1243; la capa pluvial del bisbe Bellera, la casulla del bisbe Ricomà o el tern litúrgic del canonge Despujol, un conjunt d’indumentària destinat a grans cerimònies, fet amb els mateixos brodats i que consta de diverses peces com la casulla, la capa pluvial, les dalmàtiques o les estoles. També hi ha diversos frontals brodats, mitres o draps de faristol.

Encara queda un gran àmbit que inclou les seccions dedicades als Arts i Oficis. Al primer pis hi ha la part del Vidre que inclou una col·lecció amb produccions catalanes del Renaixement i el barroc. El Museu de Vic conserva, sobretot, peces catalanes del segle XVIII, però també hi ha exemples de manufactures hispanes i europees d’aquesta mateixa època. Hi ha càntirs, copes, gots, ampolles, escudelles, fruiteres, plats, tasses, bols, setrills, salers, gerres, beneiteres, llànties, candelers… Una ample mostra de tot tipus d’objectes fets amb vidre bufat.

Arqueta de pell. S. XVI.

Ja al segon pis hi ha quatre espais expositius més: les seccions de pell, orfebreria i metall, forja i ceràmica. Cal recordar que durant segles la indústria de la pell va tenir força importància a Vic i el museu conserva una important col·lecció de peces de frontals d’altar de guadamassil, cuir gravat o pintat amb dibuixos estampats, provinents de diverses esglésies de la diòcesi de Vic. També hi podem veure diverses arquetes.

Hostier de Santa Eulàlia de Riuprimer. S. XV

A la col·lecció d’orfebreria i metall hi ha obres de tipus litúrgic, amb una rellevant col·lecció de monedes i medalles i  a la de forja hi ha peces de diferents tipologies d’entre els segles XII i XIX, entre les quals hi ha reixes, penells, creus, candelers, hostiers i neulers o corones de llum, així com també bacines que es feien servir per recollir les almoines durant la missa.

Arribem ja al final de la visita al Museu Episcopal de Vic amb la part dedicada a la ceràmica, que diferencia els objectes, o ceràmica de forma, i les rajoles. Hi ha una gran quantitat de peces de diferents estils. Hi podem veure pots, plats, càntirs, gerres, escudelles, piques baptismals, tapes de pica baptismal, i també algun objecte força curiós, com un plat d’engany, que té un grapat d’olives al damunt.

Frontal d’altar de la Mare de Déu del Roser. S. XVI – XVII.

Pel que fa a rajoles, n’hi ha de paviment i de decoratives, amb decoracions diverses, amb motius vegetals i animals, amb sèries d’imatges d’oficis, i també algun frontal d’altar, com el de la Mare de Déu del Roser, d’entre els segles XVI i XVII, provinent de l’església de Santa Maria de Caselles de Fonollosa, al Bages.

A l’entrada del museu, al costat de la botiga, es conserven alguns relleus –capitells, mènsula i fust de columna- de la catedral romànica, consagrada l’any 1038 pel bisbe Oliba i que va ser enderrocada per construir l’edifici actual.

 

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

 

Continua llegint