Avui, darrer programa de la temporada, agafarem un ascensor que en uns segons ens portarà del 2012 a, més o menys, l’any 10 abans de Crist. És l’ascensor que hi ha a la Casa Padellàs, una de les seus del Museu d’Història de Barcelona, i que ens porta al subsòl de la plaça del Rei i entorns, on hi ha les restes de la Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, la ciutat fundada pels romans a l’entorn del món Tàber i que amb els anys va convertir-se en Barcelona.

Les restes de Bàrcino van ser excavades entre els anys 1930 i 1960 i estan datades entre els segles I i VI dC. Amb una superfície de 4.000 m2, ocupen el subsòl de la plaça del Rei i d’alguns dels edificis de l’entorn i s’hi pot veure les restes d’una zona artesana i d’alguns edificis de la zona episcopal. Així hi ha dues insulae, illes  de cases, on es poden veure una bugaderia i taller de tints, una factoria de salaó de peix i salses derivades, com garum, i una altra instal·lació dedicada a la elaboració de vi i el peristil d’una domus, una casa romana. Pel que fa al grup episcopal, hi podem veure restes de la residència del bisbe, de la basílica principal i del baptisteri.

L’entrada a les restes de Bàrcino es fa per la Casa Padellàs, al carrer del Veguer, 2. El primer que ens trobem són algunes estàtues que ens donen la benvinguda i després uns quants plafons que expliquen la prehistòria de Barcelona, amb la ubicació dels poblats i assentaments humans del paleolític, neolític i de l’edat del bronze i dels poblats ibèrics documentats al pla de Barcelona. Un d’aquests poblats ibèrics que s’han documentat és al turó de la Rovira.

Tornem a la Casa Padellàs. Després d’aquests plafons hi ha una petita exposició amb alguns objectes ibèrics que s’han trobat en alguns dels poblats excavats, entre els quals hi ha una roda de carro, i ens trobem amb una làpida on hi ha gravat el nom de la ciutat, que ja hem citat abans: Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino. En aquest espai hi ha també la possibilitat de veure un documental sobre la història Barcelona i ja estem a punt per agafar l’ascensor que ens portarà cap al subsòl i cap a les restes de Bàrcino.

La ciutat fou fundada pels romans entre els anys 15 i 13 aC, en època de l’emperador romà August, a l’entorn d’un petit turó de 16,9 metres d’alçada, anomenat mont Tàber, el cim del qual era on avui hi ha el carrer Paradís. De fet a la façana de la seu del Centre Excursionista de Catalunya hi ha una fita que indica la situació del cim d’aquest turó. La ciutat va ser aixecada a l’estil dels campaments militars romans, això és una forma rectangular amb els costats retallats, cosa que li confereix un aspecte octogonal. Sembla que ben aviat va estar envoltada per una muralla que va mantenir-se tal qual fins al segle V, quan s’hi van dur a terme importants reformes.

Com hem explicat en altres ocasions, Bàrcino estava organitzada a l’entorn de dues vies principals: el Decumanus Maximus, que anava d’est a oest, i el Cardo Maximus, que anava de nord a sud, al punt on es creuaven, més o menys on avui dia hi ha la plaça Sant Jaume, hi hauria el Forum. La muralla de la ciutat tenia quatre portes, una a cada extrem dels dos carrers principals, de les quals queden restes arqueològiques al carrer Regomir i la plaça Nova, on es pot veure l’arrencada dels dos aqüeductes que abastien d’aigua la ciutat.

Si baixem al subsòl de la plaça del Rei, el primer que trobem és un llenç de la muralla romana i una de les torres de defensa. A l’altra banda podem veure els basaments d’una casa, amb la porta d’entrada i part del clavegueram. Després hi ha una exposició que explica com era una domus romana i com era la vida quotidiana dels romans de Barcino, amb diversos elements que s’han trobat a les excavacions i que ens permeten conèixer com menjaven, amb què cuinaven, què feien servir per cosir, quins estris utilitzaven per empolainar-se i tenir cura del cos… En entrar a aquest espai hi ha un mosaic amb motius geomètrics d’una domus del segle IV i una maqueta d’una domus. A l’altre punta hi ha una pintura mural d’un genet.

El recorregut ens porta, després, cap a una zona de tabernae, és a dir, de botigues. En primer lloc trobem una bugaderia del segle II, amb una habitació amb paviment, una pila i una pileta amb desguassos per a l’aigua. Uns petits plafons ens expliquen com rentaven la roba els romans. En aquesta mateixa factoria es tintava la roba i uns plafons ens expliquen els materials que s’utilitzaven. Si avancem, ens trobarem amb part d’unes termes datada els segles V i VI. I un tram del Cardo Minor, un dels carrers de la ciutat, que conduïa de la muralla al Forum.

Després ens trobem amb la factoria de salaó de peix i de garum, una salsa feta amb vísceres fermentades de peix, que era considerada com un afrodisíac. Amb una superfície de 360 m2, aquesta fàbrica estava organitzada a l’entorn d’un pati interior amb dos dipòsits per fer la salaó del peix, i dos dipòsits més petits per elaborar el garum. També hi havia un espai on es rentava i es trossejava el peix i espais per emmagatzemar la producció de peix i de garum. Val a dir que a l’antiguitat, les ostres del litoral de Barcelona i el garum de Barcino van ser molt apreciats. Un plafó ens explica com es feia la salaó i el garum i ens mostra algunes de les eines que es feien servir.

Davant de la factoria de saló, ens trobem amb el conjunt episcopal dels segles IV al VIII, del qual es poden veure restes de diversos elements. Primer hi ha el pòrtic que delimitava la necròpolis que era al costat de la capçalera de l’església, més enllà podem veure els fonaments de la capçalera de l’església. Està documentat que al segle VI es va aixecar una església sobre la factoria de garum. Al costat de la capçalera hi havia una petita necròpolis i als peus de l’església hi va haver un edifici destinat, probablement, al comte de la ciutat. De l’església, que era de planta de creu, se’n pot veure els fonaments i una columna de suport de l’altar.

Abans d’arribar a les restes del conjunt episcopal, datat entre els segles IV i VIII, trobem un centre productor de vi de la segona meitat del segle III i el segle IV que ocupava una superfície de més de 600 m2. Tenia diferents dipòsits per a la fermentació del most, decantació del raïm, conduccions per al transvasament, una premsa i un celler. S’hi van trobar llavors i residus de polpa de raïm.

Els romans consumien entre 210 i 260 litres de vi per persona i any, el que vol dir que bevien entre ½ litre i ¾ de litre al dia. El que es consumia a diari era més senzill que el que es bevia per festes i celebracions. Abans de servir, fred o calent, es filtrava amb una tela de lli i es barrejava amb aigua. Al costat de les restes d’aquest centre de producció de vi hi ha uns plafons amb alguns dels estris que utilitzaven els ciutadans de Barcino per servir-lo i veure’l.

Es creu, encara que no hi ha constància arqueològica, que al segle IV hi havia una basílica, un baptisteri i diversos edificis relacionats amb el bisbat, com ara el palau del bisbe i altres estances, ja que en aquella època el paper del bisbe era molt important, no només a nivell pastoral. L’any 599 es va celebrar el II Concili de Barcelona i es va remodelar i monumentalitzar tot el conjunt. Sota l’actual plaça del Rei hi podem veure els basaments del pòrtic del conjunt episcopal o part d’una de les sales del palau episcopal, entre altres restes.

L’itinerari ens porta després cap a una exposició on anem avançant anys i podem conèixer com era la Barcelona visigòtica i la ciutat medieval. Una exposició permanent, Barcelona a l’alta edat mitjana (segle VIII-XIII), mostra diverses peces que ens permeten veure com es va anar formant la ciutat medieval i com Barcelona va anar convertint-se en capital d’un imperi mediterrani i com va arribar a la creació del Consell de Cent. També hi podem veure el paper de la ciutat en el context de Barcelona i el mar Mediterrani i com era la vida quotidiana dels barcelonins i barcelonines.

Podem acabar fent una visita al Saló del Tinell i a la capella gòtica de Santa Àgata, on hi ha un retaule del Conestable de Jaume Huguet.

Nota a tenir en compte: El dia 16 de març de 2015 el Muhba va ampliar l’espai visitable del jaciment de Bàrcino amb 300 m2 de l’Aula Episcopal de l’època visigoda.

Per altra banda, amb posterioritat a la publicació d’aquesta entrada, han aparegut noves teories sobre Bàrcino que poden modificar algunes de les dades que fins ara es donaven per bones. I, a més, els estudis i prospeccions que està fent el Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona a partir del Pla Bàrcino estan aportant noves dades de la Barcelona romana.

 

Text i fotos: Joan Àngel Frigola

Amb la col·laboració d’Anna Cebrián

Emès a Ràdio Gràcia el 17 de juliol de 2012.

Museu d’Història de Barcelona Plaça del Rei

Casa Padellàs

C. Veguer, 2

Telefòn: 93 256 21 00