Les pintures rupestres d’Ulldecona.

Pintures.

Pintures.

La humanitat s’ha expressat, des de sempre, de formes diferents, i la pintura i el gravat en son dos de les més habituals. Els éssers humans de la prehistòria no eren diferents, tot i que gran part de les seves formes d’expressió no han arribat fins els nostres dies. Per raons obvies, manifestacions com la música, la dansa, els tatuatges… no s’han conservat. Hi ha una petita part, que si ha perdurat. Són algunes de les pintures i gravats que aquelles persones van fer sobre roques, pedres o ossos. Aquesta nova sortida ens porta fins un lloc on podem gaudir d’un important mostra d’art rupestre, que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1998, com  a part de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. Avui anem fins a la comarca del Montsià per visitar les pintures dels Abrics de l’Ermita a Ulldecona.

L'ermita.

El conjunt de l’ermita de  la Pietat.

Les pintures rupestres que anem a visitar avui van ser fetes fa entre quatre i vuit mil anys, però no van ser descobertes fins fa molt poc i, com passa habitualment en aquests casos, de forma fortuïta.  A un parell de quilometres d’Ulldecona hi ha unes parets de roca, amb abrics, forats i coves on la gent de l’entorn anava a fer-hi escalada. En Joan Ruiz, un jove espeleòleg de Centre Cultural i Recreatiu d’Ulldecona va anar-hi el dia 31 de març de 1975 i va topar, casualment, amb una d’aquestes pintures, era el que després va ser batejat com abric V. Coneguda la notícia, membres del Grup Espeleològic d’Ulldecona van començar a fer les primeres fotografies i documentar la troballa i, ben aviat van anar trobant altres pintures.

Un dels abrics amb una bastida pels arqueòlegs.

Un dels abrics amb una bastida pels arqueòlegs.

Segons explica David Garcia i Rubert al llibre Ulldecona. Abrics de l’Ermita,  de la col·lecció de Guies del Museu d’Arqueologia de Catalunya: “És possible que els pastors i pagesos que freqüentaven la zona de manera secular coneguessin l’existència d’aquestes estranyes i curioses figures pintades a l’interior de les balmes que, en alguns casos, ells mateixos feien servir com a refugi puntual. En tot cas, l’investigador F. Esteve Gàlvez va notificar, pocs mesos després que es fes públic el descobriment, que ell personalment ja havia localitzat algunes de les pintures l’any 1950, en el decurs d’una prospecció arqueològica que el portà fins a l’Abric IV”.

Sigui com sigui, va ser a partir de la troballa de Joan Ruiz que es va començar a estudiar el jaciment. Inicialment ho feren membres del Grup Espeleològic d’Ulldecona, que ben aviat van rebre la col·laboració de l’Espeleo-Club de Sabadell i l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya. Així, a poc a poc, van anar apareixent la resta d’abrics, fins arribar als 13 abrics que formen el conjunt actualment. Tot i que no es poden visitar tots els abrics a causa de la dificultat d’accés, per motius de conservació i per les tasques d’estudi i documentació que si segueixen fent, la visita és molt recomanable.

Pintures.

Un dels abrics amb restes de pintures.

En total els Abrics de l’Ermita d’Ulldecona contenen més de 400 figures amb una mida mitjana de 15 cm. d’alçada. Així s’explica en un dels plafons del Centre d’Interpretació: “Segurament les nombroses i esplèndides pintures que ens han arribat fins avui mostren tan sols un pàl·lid reflex del conjunt original. Tots els abrics tenen prou taques de color com per fer pensar que la major part estaven  densament revestits d’imatges”. Així doncs, el que podem veure avui és només una part del que hi va arribar a haver.

Interior del Centre d'Interpretació.

Interior del Centre d’Interpretació.

L’accés als Abrics de l’Ermita es troba a la carretera T-331, a uns dos quilòmetres del nucli  urbà d’Ulldecona en direcció a Amposta i Tortosa. En aquest punt surt una carretera que porta directament a l’ermita de la Pietat, que dóna nom al jaciment. Es tracta d’una petita església de planta rectangular amb un absis  poligonal, on hi ha un retaule amb una imatge de la patrona d’Ulldecona, la Mare de Déu de la Pietat. L’edifici fou erigit entre final del segle XVIII i principi del XIX i, com passa amb molts temples d’aquest tipus, hi ha una sala d’exvots. Al costat hi ha una antiga hostatgeria medieval convertida avui en l’Alberg de l’Ermita, una casa rural amb capacitat per a 22 persones. També hi ha un bar. Al davant del conjunt hi ha una plaça amb un mirador sobre la Foia d’Ulldecona i, sota la plaça hi ha el Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita, pas imprescindible per visitar les pintures prehistòriques.

Paisatge des de l'abric.

Paisatge des de l’abric.

El Centre d’Interpretació va ser obert l’any 2005 i forma part de la Ruta de l’Art Rupestre del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Visitar-lo abans d’acostar-se als abrics oberts al públic, ens permet captar molt millor la importància de les pintures i, fins i tot, ens serà molt més fàcil de veure-les i reconèixer les diferents figures, ja que no totes són ben visibles a primer cop d’ull a causa del fet que fa milers d’anys que són a la intempèrie i que en alguns casos, a més del desgast dels fenòmens meteorològics també han hagut de suportar altres formes de desgast produïdes per la mà humana, com el fum de fogueres que s’havien encès anys enrere a l’interior d’algun dels abrics per fer-hi costellades, sobretot abans que es conegués que hi havia aquestes pintures. Avui els abrics són en un recinte tancat al qual s’hi accedeix amb visites guiades.

Pintures.

Pintures.

La visita al Centre d’Interpretació ens permet conèixer qui, com, quan i perquè se suposa que es van fer les pintures rupestres, que són un fenomen d’abast mundial, i que a l’arc mediterrani de  la península ibèrica és una de les zones més importants, com demostra el fet que la UNESCO les declarés Patrimoni Mundial l’any 1998. I les pintures de la serra de Godall són una part important d’aquest conjunt, perquè les pintures dels Abrics de l’Ermita no són les úniques que hi ha a la serra. Al mateix terme d’Ulldecona, al nord de l’Ermita hi ha dos abrics més i també s’han trobat restes de pintura en altres abrics situats ja en el terme de la veïna població de Freginals.

Pintures rupestres.

Pintures rupestres.

Ens els plafons de l’exposició del centre hi trobem informació de quins són els jaciments amb pintures rupestres -més de 750-, que comparteixen unes característiques que les fan úniques a Europa i que s’estenen entre Catalunya i tot l’arc mediterrani peninsular, fins a l’extrem més oriental d’Andalusia.  També podem saber quines són aquestes característiques, que són, entre d’altres, que es troben a la intempèrie, en balmes i abrics poc profunds; que les figures que s’hi representen són tant homes com dones o animals i sempre amb un cert realisme; que s’hi representes grups amb danses, escenes de caceres, enfrontaments entre guerrers i escenes de recol·lecció, entre altres; i recursos tècnics per mostrar moviment, com pintar les cames  dels caçadors o les potes dels animals en posició gairebé horitzontal.

Les pintures vistes a través de l'aplicació eART.

Les pintures vistes a través de l’aplicació eART.

Òbviament les pintures dels abrics de la serra de Godall, i particularment els de l’Ermita tenen un paper molt important als plafons del Centre d’Interpretació, amb explicacions de les pintures que hi ha a cadascun dels abrics, i abans de pujar a contemplar-les in situ, es pot veure un audiovisual que ofereix més informació i explicacions del que ens trobarem quan estiguem davant les pintures, de manera que ens serà molt més fàcil saber què hem de mirar i què estem veient. A més, fa uns mesos es va incorporar una nova eina, una aplicació per a mòbils i tauletes que dóna informació de les pintures i que, posant l’aparell al davant permet veure-les en realitat augmentada. Aquesta aplicació, que té el nom d’eART, també està disponible en altres jaciments, com les Coves de la Saltadora, i la Cova Centelles, totes dues a la veïna comarca del Maestrat, a Castelló.

acces-abricLa majoria de les pintures d’Ulldecona estan catalogades dins l’estil llevantí i, segons explica David Garcia a la guia citada: “En general, es considera que aquestes obres pictòriques no foren pintades exclusivament per una qüestió purament estètica, és a dir, per tal de provocar un plaer visual a l’espectador que les contempla. Sense menysprear aquesta opció, tenim la impressió que aquestes pintures tenen un fort component simbòlic, fàcilment interpretable en el context de la societat en què foren creades. En darrer terme, no podem descartar que almenys  algunes de les escenes estiguin narrant algun mite o, fins i tot, algun episodi històric concret especialment important per a aquelles comunitats”.

Oficina de turisme d'Ulldecona

Oficina de turisme d’Ulldecona

Als Abrics de l’Ermita, però, el naturalista-estilitzat no és l’únic estil, com explica Garcia: “Tot i que de forma molt menys nombrosa, també trobem exemples de figures realitzades amb l’estil esquemàtic-abstracte, circumstància que aporta encara més importància al conjunt.

L’accés als abrics no és gaire fàcil, ja que moltes de les pintures estan fins a 4 metres d’alçada, al mig de la cinglera, i per poder-hi arribar s’han instal·lat escales de metall amb base de relliga que permeten veure-les de prop. Això sí, en grups no gaire nombrosos. I des del mateix punt posant-se d’esquena a la cinglera, es pot contemplar un extens paisatge que, si aconseguim obviar mentalment la línia gris de l’autopista AP-7, ens podem fer una idea de l’espai que dominaven des d’aquí els homes que van deixar-nos aquestes mostres d’art rupestre en un període que va des del 6.000 al 2.000 abans de la nostra era.

 

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

Pintures rupestres dels Abrics de l’Ermita d’Ulldecona
Baixos de l’Ermita de la Pietat
Ctra. Ulldecona – Tortosa Km. 4
Tel: 653 937 204 / 619 770 869

Oficina de Turisme d’Ulldecona
Passeig de l’Estació, 6
Tel: 977 573 394 / 619 770 869

Bibliografia
GARCIA I RUBERT, David; Ulldecona. Abrics de l’Ermita. Guies del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Barcelona, 2005.

Reial monestir de Poblet

Façana barroca de l'església major.

Façana barroca de l’església major.

La nova sortida ens porta avui a conèixer un dels monestirs catalans més importants en l’època medieval. És un cenobi que és panteó reial i, que com molts altres conjunts monumentals catalans, va estar a punt de perdre’s, però el retorn dels monjos i una important restauració, no exempta de polèmica, van salvar-lo de la destrucció i avui és un important centre cultural i religiós, i amb importants projectes de futur. Avui tornem a la Conca de Barberà, una comarca on ja hem estat al celler modernista de l’Espluga de Francolí i al Museu del Vidre de Vimbodí.  Hi tornem  per visitar un dels tres angles de la Ruta del Cister: el monestir de Poblet.

La Porta Reial i, a l'esquerra, part de la muralla del segle XIV.

La Porta Reial i, a l’esquerra, part de la muralla del segle XIV.

Quan hom s’acosta a Poblet, causa una certa impressió veure la silueta del conjunt arquitectònic, isolat, envoltat per una muralla, i situat enmig de camps i zones de bosc. En creuar la porta que dóna accés a l’espai central, a l’entorn del qual se situen diversos edificis de servei del monestir, pot donar la sensació d’entrar a un petit poble i es pot arribar a pensar que el nom de Poblet podria venir d’aquí, de poble petit. Però com veurem més endavant, l’etimologia del nom no és aquesta.

Om al davant de la Porta Reial.

Pollancre al davant de la Porta Reial.

Al llibre, Els monestirs catalans, Antoni Pladevall explica que: “En tot monestir cistercenc hi ha tres parts ben diferenciades. La interior, formada per la clausura, envoltada per murs de defensa i on es troben tots els elements de la més gran importància artística; la segona zona, on hi havia els edificis necessaris per a les relacions entre els monjos i el món exterior, com el Palau de l’Abat, l’Albergueria, l’Hospital i la Bosseria o administració econòmica  del monestir, i la tercera, on hi havia  la part industrial i agrícola necessària per a la vida del cenobi”. A Poblet es poden veure perfectament aquestes tres parts i és aquest fet el que ens pot dur a pensar erròniament que el nom es pot deure a que sembla un poble petit, quan en realitat el nom es deu a un arbre.

Porta Daurada.

Porta Daurada.

Manuel Bofarull, autor del llibre Origen dels noms geogràfics de Catalunya, diu que el nom podria venir: “Potser del llatí populetu, ‘pollancreda’, ‘arbreda de pollancres’, derivat de populus, ‘pollancre’; potser referint-se a una agrupació de cases, diminutiu de ‘poble’”.  Així, doncs, admet les dues possibilitats, però ara com ara, està més acceptada la primera opció, donat que Poblet es troba situat en un lloc on hi havia força pollancres. De fet, a l’interior del recinte hi ha un bonic exemplar amb uns quants anys a les seves branques.

Cuina.

Cuina.

El monestir de Poblet va ser fundat l’any 1150 per monjos vinguts de l’abadia cistercenca de  Fontfreda, situada a 14 quilòmetres de Narbona,  gràcies a una donació de terrenys de Ramon Berenguer IV, el qual, acabada la conquesta de Lleida, volia recuperar per al conreu un conjunt de terres ermes que havien estat abandonades i, alhora, crear un focus de cristianització. Poblet va ser fundat quan l’orde al qual pertany, el Cister, tenia tot just 52 anys d’existència.

Panteó reial.

Panteó reial.

El monestir va anar creixent amb rapidesa i ben aviat es va consolidar. Els segles XII i XIII van ser bàsics, perquè alhora que es construïen les principals dependències monacals, n’augmentava el poder i la influència, tot i que la construcció del conjunt que podem contemplar avui dia va allargar-se fins al segle XVIII. Els successors del fundador, Ramon Berenguer IV, van seguir sent benefactors del monestir i alguns hi van voler ser enterrats, com el seu fill, Alfons el Cast, o Jaume I, que va fer-se monjo cistercenc poc abans de la seva mort. Més endavant, Pere III el Cerimoniós va fer construir el panteó reial.

Claustre.

Claustre.

El conjunt de Poblet, ja ho hem dit, impressiona. I a mesura que hom si acosta es va fent més palpable la història que hi ha en els seus murs i parets. Així ho explica Antoni Pladevall: “És impossible ponderar tots i cada un dels edificis. La seva extensió és tan considerable, que només voldríem deixar una constància de la impressió que ofrena l’art agermanat als efluvis de l’espiritualitat, la cultura, la mesura i proporció i fins la funcionalitat que es desprèn de cada una i del conjunt de les seves edificacions. L’ideal del monestir cistercenc era de crear un petit món dintre el món, un àmbit en el qual la disciplina, l’ordre i la seguretat estiguessin al servei de Déu i dels seus servents, els monjos”.

Un altre autor, Juan-Eduardo Cirlot, diu al llibre Tarragona, Poblet y Santas Creus: “L’harmoniosa reunió de les diferents edificacions, amb les belles línies que ressalten en la plana, al peu de les muntanyes de Poblet, conforma un conjunt en el qual parlen les veus dels diversos estils, des del romànic al barroc. Dominen, en tot cas, les construccions medievals i la sòbria elegància del seu disseny. En l’essencial, Poblet és un model de pla cistercenc, constituït per una església i un claustre, sala capitular, dormitori, refectori i palau reial. Completen el pla utilitari, el palau abacial, la biblioteca, les bodegues i trulls, petits claustres i altres dependències. El conjunt està defensat per una muralla amb torres de planta poligonal”.

Font del claustre, usada com a lavabo.

Font del claustre, usada com a lavabo.

Les lleis de desamortització van afectar al monestir de Poblet, igual que ho feren amb molts altres conjunts monàstics catalans, com ja hem vist en algunes de les nostres sortides. En el cas de Poblet, la vida monàstica va desaparèixer l’any 1835, quan la comunitat era formada per una setantena de monjos, i els edificis van quedar abandonats i van patir tota mena d’espolis i saquejos. L’any 1844 es va crear la Comissió de Monuments, amb seu central a Madrid, i una altra a cada capital de província. L’objectiu era salvar el patrimoni que encara quedava després del procés de desamortització. Poblet va passar a dependre de la Comissió de Monuments de Tarragona, però el procés de recuperació del cenobi va ser lent i ple d’entrebancs. Un volum de la col·lecció Episodis de la Història, publicada per Rafael Dalmau Editor n’explica la història amb detall. L’autor és Andreu Selvat, (pseudònim d’Eufemià Fort i Cogul), i el títol és: La restauració de Poblet.

Sala capitular.

Sala capitular.

En la restauració del cenobi destaca el paper del Patronat de Poblet, creat per reial decret de 14 de juny de 1930, i dos noms: Eduard Toda, impulsor i president del patronat, i Frederic Marés, que va dur a terme la restauració –de fet, és més una recreació-, del panteó reial i de diverses escultures. Un segle i escaig després de l’abandó, el novembre de 1940 quatre monjos arribats d’Itàlia  hi reprenien la vida monàstica.

Retaule de l'altar major. Segle XVI.

Retaule de l’altar major. Segle XVI.

Abans, entre els anys 1936 i 1939, durant la Guerra Civil, la Generalitat de Catalunya va dur a terme una important tasca amb l’objectiu de salvar els arxius de tota mena que hi havia arreu del país. Sota la direcció d’Agustí Duran i Sanpere, que era el director de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i que el dia 2 de juny de 1936  havia estat nomenat cap de la Secció d’Arxius del Servei de Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya. Es va decidir muntar diversos arxius refugi i Poblet fou triat com a refugi documental i artístic de la Catalunya occidental. Un article de Jaume Enric Zamora i Escala publicat a l’Aplec de treballs número 21, editat pel Centre d’Estudis de la Conca de Barberà l’any 2003, n’explica totes les peripècies a través de la reproducció de les cartes que es van creuar tres dels principals protagonistes: Agustí Duran i Sanpere, Eduard Toda i Güell i Manuel Herrera i Ges.  Aquest darrer era un advocat i escriptor que havia estat president de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics de Lleida.

Barana de forja obra de Cal Biel. Punta superior.

Barana de forja obra de Cal Biel. Punta superior.

Com passa amb conjunts d’aquestes dimensions, Poblet va ser construït al llarg de diversos segles, principalment entre el XIII i el XV. Després d’aixecar-se els primers edificis, el conjunt va anar creixent d’acord amb les necessitats i les possibilitats econòmiques de cada moment i segons els criteris dels diferents abats i de la voluntat i l’interès dels reis i de la noblesa de cada època, per això hi ha diferents estils arquitectònics, que van des del romànic fins al barroc, passant pel gòtic. També hi ha algun detall modernista i les actuacions que hi va fer Frederic Marés en  la restauració-recreació en els anys de la postguerra i el franquisme.

L’any 1991 la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) va declarar Poblet Patrimoni de la Humanitat. I el 2003 es va crear la Fundació Canònica Privada Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, la qual, segons s’explicita en el web oficial del monestir: “té com a principal objectiu contribuir a la difusió d’una tradició de pensament, gairebé mil·lenària, constituïda pels ideals que la comunitat de monjos cistercencs ha anat transmetent durant segles”.

Barana de forja obra de Cal Biel. Punta inferior.

Barana de forja obra de Cal Biel. Punta inferior.

Avui Poblet és també un important destí cultural i turístic amb visites, lliures a l’exterior, i guiades a les dependències interiors, per tal de fer compatible la vida monacal amb els interessos turístics, que ajuden a mantenir econòmicament el monument. També hi ha una important biblioteca i els arxius Montserrat Tarradellas i Macià i el de la Casa Ducal de Medinaceli a Catalunya. Els darrers anys, la comunitat de monjos ha introduït importants avenços mediambientals en la gestió de l’ús d’energia i en ala relació amb l’entorn natural.  I actualment hi ha importants projectes per millorar la part de cultura i turisme, amb la creació d’un centre d’interpretació i la millora del museu.

Dormitori.

Dormitori.

A l’entrada del recinte murallat hi ha l’oficina de turisme on es poden adquirir les entrades per a les visites guiades i es poden comprar productes de la zona. També hi ha una hostatgeria amb habitacions senzilles però còmodes, on es pot fer estada; una cafeteria i restaurant. Al davant mateix de l’entrada principal al recinte del monestir, a l’altra banda de la carretera, hi ha l’Hostal Fonoll, on també s’hi pot menjar.

 

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

 

 

Monestir de Poblet
Tel: 977 870 089, ext. 275
visita@poblet.cat

 

Antic refetor de conversos.

Antic refetor de conversos.

Bibliografia

BOFARULL I TERRADES, Manuel; Origen dels noms geogràfics de Catalunya. Editorial Millà. Barcelona, 1991.

CIRLOT, Juan Eduardo; Tarragona, Poblet y Santas Creus. Editorial Plus Ultra. Madrid.

PLADEVALL I FONT, Antoni, i CATALÀ ROCÀ, Francesc (fotografies); Els monestirs catalans. Edicions Destino. Barcelona, 1968.

SELVAT, Andreu; La restauració de Poblet. Col·l3cció Episodis de la història. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, 1973.

ZAMORA i ESCALA, Jaume Enric; El monestir de Poblet i el salvament dels arxius a la Conca de Barberà durant la guerra civil espanyola (1936-1939). Aplec de Treballs (Montblanc) 21 (2003): 279-308 Centre d’Estudis de la Conca de Barberà.

 

 

 

La farmàcia Esteva de Llívia

Façana del Museu Municipal.

Façana del Museu Municipal.

La sortida d’avui ens acosta a una població amb força història, cosa, d’altra  banda, força habitual a les Sortides. És un poble que conserva un establiment –de fet, el contingut d’un establiment-, que va donar servei a la vila entre 1704 i 1926. Es tracta d’una farmàcia que va ser atesa per set generacions de farmacèutics. Avui, els flascons, els armaris i mobles i les eines i utensilis que va utilitzar durant segles la família Esteva són la part principal del museu municipal de la localitat. Anem a la vila que durant molts anys fou la capital de la comarca de la Cerdanya. Ens acostem a  Llívia per conèixer la farmàcia Esteva. Continua llegint

Monestir de Santa Maria de l’Estany

Capitell amb una noia pentinant-se.

Capitell amb una noia pentinant-se.

Catalunya és plena d’esglésies i monestirs romànics, un estil del qual n’hi ha autèntiques joies. No en va tenim a Barcelona el millor museu d’aquest estil, el MNAC, on hi podem trobar una immillorable mostra de pintura, escultura i altres arts. És, però, al territori on podem contemplar, in situ, els edificis que mestres i artesans van llegar-nos. La sortida d’avui ens proposar anar cap a una comarca natural que no va tenir aquesta consideració administrativa fins el maig de l’any 2015. Anem fins al Moianès per visitar un monestir fundat el segle XI. Avui sortim a conèixer Santa Maria de l’Estany. Continua llegint

Exposició de caricatures de la burgesia barcelonina vuitcentista

A la caricatura hi surten en mateix Josep Parera i algú anomenat Mendigacha de qui se'n desaoneixen més dades.

Josep Parera amb algú anomenat Mendigacha de qui se’n desconeixen més dades.

La sortida d’avui proposa tornar a un dels museus més curiosos de Barcelona. Un museu on podem veure escultura de tota mena, i també col·leccions dels objectes més diversos. És el Museu Marès, que presenta, en una de les seves exposicions temporals, un conjunt de més de cinquanta caricatures de personatges de meitat del segle XIX, que han passat a formar part dels seus fons gràcies a una donació. Continua llegint

Els Reials Col·legis de Tortosa, una passejada pel Renaixement

Pati del col·legi de Sant Jaume i Sant Dimes.

Pati del col·legi de Sant Jaume i Sant Dimes.

Fa un parell de mesos les Sortides ens van dur fins a Tortosa per visitar el seu museu i fer un recorregut a través de la història de la ciutat des dels seus orígens fins a l’actualitat, a l’hora que visitàvem un antic escorxador modernista. Avui us proposem tornar a la capital del Baix Ebre per fer un nou viatge en la història, però en aquest cas, cap enrere i a una època concreta, cap al segle XVI. I ho farem visitant els Reials Col·legis, un edifici únic, i un dels millors conjunts renaixentistes de l’arquitectura civil a Catalunya. També visitarem el Centre d’interpretació del Renaixement, que és a l’antiga església de Sant Domènec. Continua llegint