Maqueta per fer-se fotos a l’entrada de l’exposició. Foto: JAF_SaG.

Barcelona i Catalunya han estat sempre molt pendents de totes les novetats i de tots els avenços tecnològics que s’han anat produint al llarg de la història. I quan van aparèixer les primeres tecnologies que permetien volar, els primers globus i els primers aeroplans, van causar molta sensació i se’n va fer molt seguiment. Des del primer moment, com no podia ser d’altra manera, els primers fotògrafs van convertir aquells primers ginys voladors en objectiu de les seves càmeres i, més endavant, van començar a utilitzar-los per fotografiar la terra des de l’aire. L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta l’exposició Barcelona i el cel. Globus, aeroplans i fotografia, on fa un repàs a la història de la relació de l’aviació, la fotografia i la ciutat entre 1888 i 1992.

Postals amb retrats d’estudi. Dècada de 1920.

Tot just un any després de la presentació de la primera imatge fotogràfica, el primer daguerreotip a París, ja se’n feia una prova a Barcelona. El mateix va passar amb el cinema, un any després de la presentació de la primera projecció dels germans Lumière es presentava la novetat a Barcelona. I a principis de l’any 1784 es feia el primer vol en globus aerostàtic a Barcelona, mesos després que els germans Montgolfier aconseguissin els primer enlairaments la tardor de 1783. Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, es va fer ressò de l’esdeveniment al seu Calaix de sastre. Explica el baró que el mes de gener de 1874 es van fer diversos intents d’enlairar un globus en un gran parc d’indianes del carrer de Trentaclaus. El primer intent va ser el dia 15 de gener, però no va tenir l’èxit desitjat. Entre les personalitats que Rafael d’Amat relaciona amb el que ell anomena “experiment” hi havia Francesc Salvà, de qui ja vam parlar a Sortides amb gràcia quan vam parlar dels inicis del ferrocarril a Catalunya, i el seu col·lega i amic, Francesc  Santponç. Segons el baró de Maldà, l’èxit no va arribar fins al quart intent,que va tenir lloc al portal de l’Àngel, el dia 30 de gener de 1784.  L’endemà es va fer un nou intent, encara més reeixit.

Globus sobre el Turó Park amb l’aeronauta en un trapezi. 1913. Frederic Ballell. AFB.

Totes les convocatòries van aplegar un gran nombre de persones. Així explica el primer intent el baró: “De gent per veure tal curiositat, acudí moltíssima al tal prat d’indianes, de tots classes, edats i estaments, a saber, eclesiàstics, militars, noblesa i plebe. Tal màquina la dirigiren lo doctor Salvà, doctor Santponç, famosos metges, i doctor Mariano Oliveres, abate, que és advocat”. Segons va deixar escrit, l’expectació es va mantenir en els següents intents fins el punt de dir: “No ha deixat tal diversió d’estorbar molts jornals en  la menestralia en los més dies d’aquesta setmana”.  Pel que fa al vol del dia 31 de gener, Rafael d’Amat ho descriu així: “El tal globo ha pujat tan bé ab l’esperit de vitrol, que ha arribat casi a desaparèixer de la nostra vista; i més quan se li ha tallada la cordeta que el tenia assegurat. Ja nos lo hem vist com una síndria; después, com un meló,i, finalment, en sa major altura, com una pilota de jugar, fins a desaparèixer amagantse per entre los nuvolets”.

Avió biplà tipus Voisin 1910. Frederic Ballell. AFB.

Al plafó introductori de l’exposició Barcelona i el cel. Globus, aeroplans i fotografia, s’explica quin és el seu objectiu: “L’exposició reuneix fotografies de fotoperiodistes, aficionats i empreses especialitzades en vols fotogràfics per explicar aquesta relació entre Barcelona i el cel. El resultat és un recorregut que va des dels primers enlairaments amb globus —ja fossin dirigibles, captius o els que s’utilitzaven en espectacles de trapezistes— fins a la Barcelona preolímpica immersa en obres. Un trajecte que abraça més d’un segle d’història, des del 1888 fins al 1992, i que mostra com la ciutat ha anat descobrint-se i redescobrint-se des de l’aire”.

Concurs de globus lliures al Poblenou. 1907. Frederic Ballell. AFB.

Durant el segle XIX van ser diversos els aeronautes que van visitar Barcelona per fer demostracions de vol amb globus. A l’exposició hi ha retrats de diversos d’aquests aeronautes com Amador Fernández, Alejandro Solench. Vicente Ibáñez Rabadán, Francisco Puell o la que es presenta com a “intrépida aeronauta Srta. Maria Alegria”. Són retrats en forma de postal publicitària. De fet, segons s’explica a l’exposició  la primera fotografia relacionada amb el món de l’aeronàutica de la que es té notícia és la que va fer Torija a l’aeronauta Budoy amb l’objectiu de publicitar un espectacle aerostàtic l’any 1883. Lluís Permanyer va citar diversos dels aeronautes que van visitar Barcelona a la seva secció L’àlbum de La Vanguardia de l’1 de juliol de 2021: Orlandi, que va caure al mar a Badalona; Buisley, que va anunciar que es deixaria caure en ple vol, però va deixar anar un ninot; Menis, a qui se li va incendiar el globus i va caure al carrer de Petritxol, la francesa Poitevin, que va enlairar-se a cavall d’un burret; o Godard. Permanyer diu que: “Totes aquelles exhibicions eren seguides per una gran quantitat de curiosos”.

Retrats d’aeronautes. 1890-1920. Fons Josep Ibars Claveria.

Tal com es desprèn de l’article de Permanyer, no totes les aventures acabaven amb èxit. De fet, el diari El Barcelonés del 10 d’octubre de 1850, xifrava en uns 250 els aeronautes que s’havien enlairat des del 1783,  entre els quals, 31 dones. Diu també el diari que un total d’onze havien “pagat amb la vida la seva intrepidesa”. Entre ells François Arban, un aeronauta francès que havia sobrevolat diverses capitals europees. Va arribar a Barcelona amb la seva dona. El dia 7 d’octubre de 1849 havien d’enlairar-se des de la plaça de toros Torín de la Barceloneta. Segons el diari El Barcelonés: “La plaza estaba llena, sus dilatadas afueras, las murallas, los terrados, la Barceloneta, el puerto y las embarcaciones en el halladas, estaba todo atestado de espectadores pudiéndose, sin exageración graduar a cien mil el número de personas que tenían fijos los ojos al punto de donde debía salir la débil máquina que había de conducir por los aires a los intrépidos viajeros a las regiones aéreas”.  Després de diversos intents fallits, ja fos a causa de les condicions meteorològiques, o per la mala qualitat del gas, Arban va decidir enlairar-se sense la seva dona i deixant el màxim de llast possible. Va enlairar-se i va desaparèixer cel enllà. Ningú en va saber res mai més.

Julien Mamet amb l’aeroplà Bleriot a Can Tunis. 1910. Frederic Ballell_AFB.

Els mons de la fotografia i de la navegació aeronàutica van anar avançant tecnològicament i es van interrelacionar. Durant l’Exposició Universal de 1888 el fotògraf Antoni Esplugas feia fotografies als grups de persones que pujaven a la cistella d’un globus captiu i va aprofitar per fer les primeres imatges aèries de Barcelona.

Concurs de globus lliures al Poblenou. 1907. Frederic Ballell. AFB.

Després dels globus, van arribar els aeroplans, el primer vol fet a Barcelona es va enlairar l’11 de febrer de 1910. Així ho va explicar La Vanguardia de l’endemà en una nota amb el títol “Aviación en Barcelona”: “El vuelo duró unos segundos; fue más bien un salto de unos trescientos metros que el piloto creyó necesario para tantear el viento. Pero a los pocos instantes, convenientemente provisto de esencia, Mamet dio un vuelo en toda regla; rodeando el Hipódromo paso por detrás de las tribunas del mismo, y a la altura de unos sesenta metros describió un elegante círculo, regresando al punto de partida sin que el menor accidente ni contratiempo turbaran la placidez de su pequeña, si, pero admirable excursión”.

Avió biplà tipus Voisin pilotat per Gaudart al Camp de la Bota. 1910. Frederic Ballell. AFB.

Els textos de l’exposició expliquen  aquells primers vols: “Va ser l’inici de diverses proves aeronàutiques: el 27 de març, el pilot Louis Gaudart va dur a terme dos vols amb un biplà tipus Voisin al Camp de la Bota; el mes de maig s’hi va programar la Setmana de l’Aviació, amb la participació de pilots destacats com De Lesseps, Olieslagers, Blériot o Bouvier. Ja el febrer del 1911 va tenir lloc la segona gran festa de l’aviació, en què Gaudart va efectuar vols sobre el Tibidabo i l’aviadora Hélène Dutrieu va pilotar un aparell tipus Farman, amb el qual va fer alguns vols amb passatgera femenina”.

El Graf Zeppelin sobrevolant el Prat. 1933. PdR_AFB.

Els primers fotoperiodistes captaven aquestes exhibicions amb les seves càmeres i en deixaven constància per a la posteritat. Tot i això, es noten les deficiències de la tecnologia del moment i els mitjans de l’època recorrien als fotomuntatges per aconseguir imatges més clares.  Aquells primers avions també van atraure moltes persones i els primers aficionats a la fotografia també en van deixar constància gràfica, en alguns casos amb imatges estereoscòpiques.

Ben aviat hi va haver fotògrafs que van pujar als avions per fer fotos aèries. A l’exposició es cinten nom com: Joan Bert, Ramon Claret, Josep Badosa o Josep Gaspar. Al darrer se’l considera un dels fotògrafs més destacats de la seva època.  A l’exposició també hi ha constància gràfica de l’autogir Lacierva a la ciutat.

El Graf Zeppelin sobrevolant Barcelona. 1929. Josep Badosa Montmany. AFB.

Aquell primer terç del segle XX, Barcelona encara va rebre una altre novetat aeronàutica, el mes de maig de 1929, en els primers dies de l’Exposició Internacional, va visitar la ciutat el Graf Zeppelin, que va ser fotografiat des d’un avió. En aquell moment es va arribar a pensar en la possibilitat de construir una base de proveïment de combustible  per a aquest giny volador al nou aeroport i establir Barcelona com a escala regular.

Salvador Hedilla preparant l’avió. 1916. Frederic Ballell. AFB.

Aquells primers anys van sovintejar els accidents d’aviació. Un dels que va tenir força repercussió fou el del pilot Salvador Hedilla, el primer en arribar fins a Mallorca , i el jove periodista Josep M. Armangué, que, segons La Vanguardia, havia estat  el primer periodista en anar d’acompanyant en un aeroplà. Així explicava l’accident La Vanguardia del 31 d’octubre de 1917, l’endemà del succés: “A las 4’50 salieron de la Volatería, impulsando la hélice el mecánico don Antonio Felipe, elevándose a una altura de unos 700 metros y dando dos virajes por encima del campo de aviación, emprendiendo seguidamente ruta en dirección Levante. Pocos momentos después vióse desde el aeródromo, que el aparato iniciaba un  tercer viraje, hacia la derecha, y al mediar el viraje, observóse que resbaló el ala, cayendo verticalmente, motor, parado, dando dos vueltas sobre sí mismo, precipitándose completamente invertido á los cinco minutos escasos de haberse elevado, rompiéndose el fuselaje y las dos alas”. Ambdós ocupants van morir a l’acte.

Vista aèria del camp de la Volateria, 1940. AFB.

La Volateria era el nom d’un dels camps d’aviació que hi havia a la zona del Prat del Llobregat.  Tot i que els primers vols es van enlairar des de l’hipòdrom de Can Tunis o des del Camp de la Bota, ben aviat es van crear alguns aeròdroms als entorns de Barcelona. El delta del Llobregat, amb espais plans, amples i propers a la ciutat, és on se’n van instal·lar diversos. El de La Volateria va ser un del més destacats, i es considera un dels primers camps d’aviació de l’Estat.  Pau Vinyes i Roig, autor del llibre La ciutat republicana s’enlaira, explica que Pierre Georges Latécoère, propietari de la primera companyia francesa d’aviació que anys després es convertiria en Air France va arribar a un acord amb La Volateria i que: “Els avions Latécoère van realitzar vols entre l’Estat francès i el Marroc am escales a Perpinyà, Barcelona, Alacant, Màlaga, Tànger i Rabat, per aterrar, finalment, a Casablanca. Amb aquest acord, La Volateria  es va convertir en el primer camp d’aviació comercial de l’Estat espanyol”.

Autogi Lacierva a Can Tunis. 1934. Foto PdR_AFB.

Temps després Latécoère va fer el seu propi camp d’aviació. En aquest camp hi va fer escala, entre d’altres, Antoine Saint-Exupéry. Un altre aeròdrom que hi va haver a la zona és el Canudas, vinculat a Josep Canudas, un dels pioners de l’aviació i formador  de pilots. Segons s’explica a l’exposició: “Tots aquests espais,juntament amb altres camps menors (com l’aeròdrom Muntadas), van formar un mosaic aeronàutic que, amb el temps, seria progressivament integrat, transformat i unificat fins a donar lloc a l’actual Aeroport del Prat, un dels principals nodes aeris de la Mediterrània”.

Fotomuntatge de la revista El Dia Gráfico. 1930. Josep Badosa Montmany.

L’exposició va resseguint en paral·lel la història de la conquesta del cel a casa nostra i els avenços en la fotografia, sobretot en l’aèria. Ja el 1926 l’enginyer José M. Pobla Jou va plantejar els avantatges de l’aixecament de plànols a partir de fotografies aèries. I durant la segona meitat de la dècada de 1920 la Escuela Aeronáutica  Naval va fer els primers vols ortogonals sobre Barcelona. I el 1925 l’Ajuntament de Barcelona va crear el precedent de l’actual Servei del Pla de la Ciutat, l’Oficina del Pla Parcel·lari, que va elaborar l’anomentat Plànol Magistral tot fent servir les fotografies aèries verticals que havia fet la Escuela Areronáutica Naval. La fotografia aèria també va ser utilitzada per revistes gràfiques de l’època, que publicaven imatges zenitals de poblacions. A l’exposició se’n poden veure, fotomuntatges publicats per El Día Gràfico amb el títol “Catalunya vista des d’un avió”, amb poblacions com Falset, Tona, Caldes de Montbui, Vilanova i la Geltrú, Reus, Cunit, Sant Feliu de Guíxols. I un altre amb imatges d’Arenys de Mar, Sant Sadurní d’Anoia, Montgat, Moià, Calafell, Premià, Arbós i Argentona.

Fotos aèries de la Sagrada Família i de l’Hospital de Sant Pau. Dècada 1920. Josep Gaspar. AFB.

A mesura que avança l’exposició pren més protagonisme la fotografia aèria i ortogonal i els avenços tecnològics que s’han anat produint. També hi ha un apartat dedicat com l’aviació italiana, aliada de l’exèrcit colpista franquista, va fer servir els bombardejos sobre Catalunya com a camp de proves per a l’ús de la fotografia aèria aplicada als conflictes bèl·lics.

A l’entrada de l’exposició hi ha una maqueta on qui vulgui pot fer-se una foto a l’estil dels retrats d’estudi que es feien tot simulant que les persones retratades anaven en un avió. I també hi ha una mostra d’algunes de les postals fetes amb aquest tipus de fotografies. Entre les imatges exposades n’hi ha dels primers vols en globus, aleshores anomenats bombes, dels primers aeroplans, del Graf Zeppelin sobrevolant la ciutat, retrats d’alguns dels primers aeronautes i pilots, fotos aèries de diversos llocs de Barcelona a la dècada de 1920, com el camp de les Corts del Barça, les Cases Barates del Baró de Viver, la Sagrada Família, l’Hospital de Sant Pau, la plaça de toros Monumental o la plaça d’Espanya, entre altres llocs, tots amb un entorn molt diferent a com és avui. També hi ha un plànol d’emplaçament dels diferents aeroports que hi havia al Prat del Llobregat a principi de la dècada de 1930 i algunes imatges d’aquestes instal·lacions. També hi ha algunes publicacions publicitàries amb imatges aèries com Barcelona Atracción, El Dia Gràfico o la revista Civitas, un butlletí de propaganda de la ciutat jardí.

Barcelona a 1.600 metres. Fotocomposició. Fottos: Escuela Aeronautica Naval.

Cap el final de l’exposició hi ha diverses imatges aèries de la ciutat, més modernes, sobretot, dels anys preolímpics.

Barcelona i el cel. Globus, aeroplans i fotografia, que es pot visitar a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona fins l’1 de novembre de 2026, permet fer un recorregut per la història de l’aviació, incloent-hi els vols en globus aerostàtics, i els avenços en la fotografia aèria, alhora que es pot veure com ha anat canviant la ciutat gràcies a les imatges fetes des de l’aire, en diferents èpoques i des de globus, avions o helicòpters, tot plegat entre dues dates cabdals en la història de la ciutat, 1888, any de l’Exposició Universal, i 1992, any dels Jocs Olímpics.

Plànol d’emplaçament dels aeroports del Prat. 1932. Antoni Puig Giralt. AMCB.

Exposició Barcelona i el cel. Globus, aeroplans i fotografia
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Plaça de Pons i Clerch, 2,
08003 Barcelona
Tel. 93 356 34 20
 

Text: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián.
Fotos: Joan Àngel Frigola i Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Bibliografia:
VINYES I ROIG, Pau; La ciutat republicana s’enlaira. L’avantprojecte de l’aeroport de Barcelona (1931-1934). Llop Roig Edicions. Barcelona, 2011.
D’AMAT I DE CORTADA, Rafael, baró de Maldà; Calaix de sastre. Memòria Digital de Catalunya.
El Barcelonés
La Vanguardia