Viure l’espai públic. Activisme veïnal i recuperació de la festa al carrer (Sarrià 1975–1980)

Cartell de la Fdesta Major de 1979, dissenyat per Claret Serrahima.

Cartell de la Fdesta Major de 1979, dissenyat per Claret Serrahima.

El carrer, la conquesta de l’espai públic, va ser bàsic en la recuperació de les llibertats i de la democràcia a partir de l’any 1975 amb la mort del dictador i la fi del franquisme, que va donar pas a la transició democràtica. Barcelona i els seus barris, com en d’altres ciutats i pobles de Catalunya, van sorgir grups de persones que van organitzar-se per fer possible una societat més oberta i democràtica.

L’any 1975 es fundava a Sarrià l’orquestra Veracruz una de les propostes que van sorgir al barri en aquella Barcelona grisa i assetjada per l’especulació. Un grup de persones lligades al Taller d’Història de Sarrià es van proposar explicar-ne la història amb una exposició que va acabar convertint-se en el llibre Viure l’espai públic. Activisme veïnal i recuperació de la festa al carrer (Sarrià 1975–1980), que explica com van ser aquells primer anys de democràcia, no gens fàcils per altra banda, al barri de Sarrià.

Envelat de la Festa Major de 1976. Foto Santi Latorre.

Envelat de la Festa Major de 1976. Foto Santi Latorre.

Més enllà de l’orquestra Veracruz, el llibre recupera la història d’aquells anys de transició i explica com era el barri en aquells moments i com l’activisme veïnal i la recuperació de la festa al carrer van ser cabdals per a deixar enrere la dictadura franquista i avançar amb força i determinació cap a la societat democràtica actual.

 

Cobertura vies tren de Sarrià i allargament de la Via Augusta. AVS

Cobertura vies tren de Sarrià i allargament de la Via Augusta. AVS

El llibre està estructurat en quatre grans apartats: Sarrià 1975; La lluita contra l’especulació; La recuperació de la Festa Major popular i Música i les arts del carrer, i permet saber que a Can Caralleu, avui una zona residencial d’alt nivell socioeconòmic, hi va créixer un barri de barraques; o que el Tren de Sarrià va estar a punt de fer fallida, fins al punt que es va organitzar una campanya per salvar-lo. També posa de relleu com es va passar d’una Festa Major encarcarada a una festa popular i participativa, i recorda els grups que van sorgir al barri, com els Germans Poltrona, la Petita Companyia de Saltimbanquis del Dr. Soler, la Cobla Cotó Fluix o Picatrons, entre altres.

Jesús Mestre, a la dreta.

Jesús Mestre, a la dreta.

Al primer Sortides amb gràcia radiofònic de la temporada, n’hem parlat amb un dels autors del llibre, en Jesús Mestre Campi, que és historiador, membre del Taller d’Història de Sarrià,  fundador  del periòdic El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià i autor de diversos llibres sobre Sarrià.

En podeu recuperar la conversa en aquest enllaç.

 

Portada del llibre

Portada del llibre

 

Text: Joan Àngel Frigola
Imatges: Claret Serrahima, Santi Latorre i Associació Veïnal de Sarrià.,

 

MESTRE, Jesús; ROSÉS, Joan i TORT, Pepa. Viure l’espai públic. Activisme veïnal i recuperació de la festa al carrer (Sarrià 1975–1980), Premsa local El Jardí. Barcelona, 2025.

Exposició Barcelona i el cel. Globus, aeroplans i fotografia

Maqueta per fer-se fotos a l'entrada de l'exposició. Foto: JAF_SaG.

Maqueta per fer-se fotos a l’entrada de l’exposició. Foto: JAF_SaG.

Barcelona i Catalunya han estat sempre molt pendents de totes les novetats i de tots els avenços tecnològics que s’han anat produint al llarg de la història. I quan van aparèixer les primeres tecnologies que permetien volar, els primers globus i els primers aeroplans, van causar molta sensació i se’n va fer molt seguiment. Des del primer moment, com no podia ser d’altra manera, els primers fotògrafs van convertir aquells primers ginys voladors en objectiu de les seves càmeres i, més endavant, van començar a utilitzar-los per fotografiar la terra des de l’aire. L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta l’exposició Barcelona i el cel. Globus, aeroplans i fotografia, on fa un repàs a la història de la relació de l’aviació, la fotografia i la ciutat entre 1888 i 1992. Continua llegint →

El parc de les Aigües i la Casa de les Altures

Un racó del parc. Foto JAF_SaG.

Un racó del parc. Foto JAF_SaG.

Barcelona té diversos parcs i espais verds que en el passat havien estat de propietat privada i que en un moment donat l’Ajuntament va adquirir i va obrir al públic. Alguns formaven part de finques burgeses. El parc que visitem avui, tot i haver estat durant molts anys de propietat privada, és una mica diferent, perquè va ser creat per una empresa per preservar el que hi ha al subsòl. Avui visitem el parc de les Aigües al barri del Baix Guinardó. Continua llegint →

Exposició Vindran les dones al Museu d’Història de Barcelona

Plafó del títol de l'exposició.

Plafó del títol de l’exposició.

Les dones han tingut presència i rellevància important en moltes de les lluites i revoltes que s’han viscut al llarg de la història de Barcelona i que han acabat comportant millores socials. Des del Rebombori del pa de 1789 fins a la Setmana Tràgica de 1909, passant per la Revolta de les Quintes  de 1870, amb especial protagonisme de la Vila de Gràcia, però amb incidència també a altres municipis com Sants. L’exposició Vindran les dones. 150 anys de lluites als carrers de Barcelona, fa un recorregut per la història recent de Barcelona amb una mirada feminista, a través de la mirada d’escriptores, artistes i activistes. Continua llegint →

Exposició Barcelona: Ciutat i teatre

Gravat del Pla de les Comèdies i el Teatre de la Santa Creu. Foto Donon. AHCB.

Gravat del Pla de les Comèdies i el Teatre de la Santa Creu. Foto Donon. AHCB.

La història del teatre modern a Barcelona està molt lligada a l’Hospital de la Santa Creu, perquè  aquesta institució va tenir l’exclusivitat de les representacions teatrals a la ciutat entre 1579 i 1833, gràcies a un privilegi que Felip II va ratificar l’any 1587 i que permetia sufragar part de les despeses de la institució amb els beneficis obtinguts  amb les representacions teatrals. Així durant molts anys l’anomenada Casa de les Comèdies era l’únic lloc oficial on poder assistir al teatre. Amb tot, la ciutat era plena de petits espais, que avui podríem qualificar d’alternatius, eren els anomenats teatres de sala i alcova, petits espais escènics ubicats en palaus i propietats de l’aristocràcia i en domicilis de la burgesia. En aquests espais un arc que actuava com a embocadura d’escena i que  separava la sala, lloc on es situava el públic, de l’alcova, on hi havia l’escenari. Continua llegint →

El Turó Park

Vestíbul d'alzines. Foto: JAF_SaG.

Vestíbul d’alzines. Foto: JAF_SaG.

Alguns parcs de Barcelona tenen una història prèvia, anterior a convertir-se en oasi urbà. En el cas del parc on sortim avui, abans de ser un gran espai enjardinat amb diferents zones i tipus de vegetació, va ser un parc d’atraccions freqüentat per la burgesia barcelonina. Fins i tot va arribar a tenir un tipus d’atracció que avui no seria possible, però que a principis del segle XX va arribar a tenir una certa freqüència, els anomenats zoos humans, és a dir l’exhibició d’un poblat de persones anunciats com a tribus de pobles, normalment africans. Avui visitem un parc centenari, enjardinat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí a Sant Gervasi, avui passejarem pel Turó Park. Continua llegint →

La festa del Corpus

Ou com balla a la catedral de Barcelona, 2015. Foto: JAF_SaG.

Ou com balla a la catedral de Barcelona, 2015. Foto: JAF_SaG.

Històricament hi ha una festa que pot ser considerada la festa de les festes. És una festa que ha tingut una gran magnificència i esplendor, que s’ha celebrat, i se celebra encara, a pobles i ciutats de formes ben diferents: processons solemnes, enramades, catifes de flors, altars guarnits, tota mena de guarniments florals, l’ou com balla… És la festa del Corpus, instituïda pel papa Urbà IV el 1264 com a festa d’exaltació del cos de Crist, tot i que es va estendre per Europa a partir d’una butlla del papa Joan XXII, l’any 1316. És una festa creada per l’església catòlica fa més de set-cents anys que va convertir-se en la manifestació més lluïda del calendari festiu. Catifes de flors a Sitges o a La Garriga; l’ou com balla a Barcelona; enramades a Arbúcies o Sallent… I la Patum de Berga. És una festa de gran solemnitat que ha perdurat en els segles, que s’ha anat adaptant a les èpoques i que encara es viu a molts pobles, ciutats i barris de Barcelona. Continua llegint →

Exposició Avui 50+ al Palau Robert

Dibuix de Cesc sobre la sortida de l'Avui.

Dibuix de Cesc sobre la sortida de l’Avui.

Fa cinquanta anys, l’abril de 1976, arribava als quioscos de Barcelona i de Catalunya un nou diari. Una capçalera que feia història per diverses raons: era el primer diari en català des de l’any 1939 i era un projecte d’unes quantes persones, però amb més de trenta mil subscriptors que van aportar els seus diners, cadascú en funció de les seves possibilitats. El 23 d’abril de 1976, diada de Sant Jordi naixia el diari Avui, després d’un llarg procés de gestació de diversos anys, que s’explica a l’exposició Avui50+. Des de 1976, notícies, llengua i país, que es pot visitar al Palau Robert fins el 24 de maig de 2026. Continua llegint →

El llegat de Nicolau Maria Rubió i Tudurí.

Jardins de Pedralbes. Foto: JAF_SaG.

Jardins de Pedralbes. Foto: JAF_SaG.

Hi ha personatges a la història que han estat cabdals per a l’esdevenidor. Un d’aquests personatges és Nicolau Maria Rubió i Tudurí a qui Barcelona deu l’actual sistema de parcs i jardins de la ciutat. Aquest any 2026 fa cent anys de la publicació d’un important estudi de Rubió i Tudurí: El problema de los espacios libres. Divulgación de su teoría y notas para su solución práctica. Amb motiu d’aquesta celebració, l’Ajuntament de Barcelona ha editat la publicació de El llegat de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, 100 anys després, que inclou l’edició facsímil de l’estudi de Rubió. Al programa de ràdio hem parlat de la figura i l’obra de Rubió i Tudurí amb la historiadora Montse Rivero, que ha coordinat la publicació. Continua llegint →