Exposició Vindran les dones al Museu d’Història de Barcelona

Plafó del títol de l'exposició.

Plafó del títol de l’exposició.

Les dones han tingut presència i rellevància important en moltes de les lluites i revoltes que s’han viscut al llarg de la història de Barcelona i que han acabat comportant millores socials. Des del Rebombori del pa de 1789 fins a la Setmana Tràgica de 1909, passant per la Revolta de les Quintes  de 1870, amb especial protagonisme de la Vila de Gràcia, però amb incidència també a altres municipis com Sants. L’exposició Vindran les dones. 150 anys de lluites als carrers de Barcelona, fa un recorregut per la història recent de Barcelona amb una mirada feminista, a través de la mirada d’escriptores, artistes i activistes.

manifestació anticlerical. Juliol 1910. Foto: Ballell_AFB.

manifestació anticlerical. Juliol 1910. Foto: Ballell_AFB.

L’exposició vol explicar les transformacions socioculturals impulsades per les dones en els darrers 150 anys, des de les anarquistes i obreristes de finals del segle XIX, passant pels feminismes de principis de segle XX i les segones onades dels anys setanta, fins als moviments contemporanis i com la literatura i la cultura han estat eines centrals d’emancipació, resistència i transformació política en aquest període.

La Ilustración de la Mujer. Gener 1884. BVPH.

La Ilustración de la Mujer. Gener 1884. BVPH.

La mostra està organitzada a partir de quatre moments històrics i destaca alguns dels episodis més destacats de cada època. Aquests quatre moments són: Segle XIX: construint la ciutat moderna; República, guerra i exili; Postguerra i transició i El nostre segle.

El relat de l’exposició està organitzat a partir de textos de diferents escriptores, artistes i activistes que són les que expliquen la història amb els seus relats. Hi ha referències de més de vuitanta dones -moltes d’elles escriptores- de diferents èpoques que han contribuït amb la seva obra i les seves veus a la redefinició de la ciutat i de la societat, ocupant els carrers i l’espai públic o usant la creació. Entre aquestes dones hi ha noms com: Teresa Claramunt, Ángeles López de Ayala, Amalia Domingo, Rosa Maria Arquimbau, Mari Chordà, Clotilde Cerdà, Maria Josepa Massanés, Dolors Montserdà, Carme Karr, Maria Aurèlia Capmany, Víctor Català, Montserrat Roig, Mercè Rodoreda, Maruja Torres o Ana Maria Matute, entre moltes d’altres. Entre la documentació, hi ha fotografies, algunes de les quals de fotògrafes  com Pilar Aymerich; revistes com La Campana de Gràcia, El Diluvio, L’Esquella de la Torratxa, La Ilustración de la Mujer  o La Luz del Porvenir; i també hi ha audiovisuals, alguns dels quals dels fons de la Filmoteca de Catalunya o de Betevé.

Inauguració local del del Lyceum Club 1933. Foto Pérez de Rozas_AFB.

Inauguració local del del Lyceum Club 1933. Foto Pérez de Rozas_AFB.

L’exposició Vindran les dones. 150 anys de lluites als carrers de Barcelona, que ara es pot visitar al Museu d’Història de Barcelona, adaptada i ampliada, va ser produïda originalment per a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara 2025, on Barcelona va participar com a ciutat convidada d’honor. L’exposició es va exhibir l’any 2025 al Museo Cabañas de Mèxic.

 

Manifestació popular per la proclamació de la República. 1932. Foto Sagarra_Torrents_AFB

Manifestació popular per la proclamació de la República. 1932. Foto Sagarra_Torrents_AFB

A nivell de disseny, l’exposició que es pot veure a Barcelona té aspectes força millorables, com per exemple el cos de la lletra, que és petita, cosa que es nota sobretot en els plafons on hi ha els textos de les escriptores, que són de mida força gran i es fa difícil veure bé les primeres línies del text; a més, hi ha plafons amb lletres blanques sobre fons vermell, altres de vermelles sobre fons blanc i altres plafons amb fons negre i lletres vermelles, tot plegat jocs de colors que poden quedar bonics, però que no faciliten la lectura. El cas del plafó on hi ha el títol es destacable en aquest sentit, perquè, a més, el fons no és llis, sinó que el text, blanc, està sobre una fotografia alguns detalls de la qual encara en dificulten més la lectura. Per altra banda, en un dels àmbits, amb el títol Exilis, els plafons amb fons negre i lletra en negatiu, sempre de cos petit, queden separades del visitant per  un muntatge que simula unes reixes, un muntatge molt visual, però que de cap manera facilita la lectura dels textos.

Àmbit Exilis de l'exposició. Foto: JAF_SaG.

Àmbit Exilis de l’exposició. Foto: JAF_SaG.

Amb tot, és una exposició interessant per fer un recorregut de 150 anys de lluites feministes i canvis socials i culturals a Barcelona, gràcies a la participació de les dones.

Coincidint amb l’exposició, el Museu d’Història de Barcelona ha programat un seguit d’activitats amb itineraris que expliquen i reivindiquen el rol de les dones al llarg de la història, i itineraris literaris d’escriptores catalanes que van escriure i viure la ciutat.

Plafons de l'exposició amb textos d'autores. Foto: JAF_SaG.

Plafons de l’exposició amb textos d’autores. Foto: JAF_SaG.

 

Text: Joan Àngel Frigola
Imatges:
Joan Àngel Frigola
AFB: Arxiu Fotogràfic de Barcelona
BVPH: Biblioteca Virtual de Prensa Histórica

 

 

Exposició Vindran les dones. 150 d’anys de lluites als carrers de Barcelona.
Museu d’Història de Barcelona
Plaça del Rei, s/n (entrada pel carrer del Veguer)
08002 Barcelona
Tel. 93 256 21 00
museuhistoria@bcn.cat

 

Exposició Barcelona: Ciutat i teatre

Gravat del Pla de les Comèdies i el Teatre de la Santa Creu. Foto Donon. AHCB.

Gravat del Pla de les Comèdies i el Teatre de la Santa Creu. Foto Donon. AHCB.

La història del teatre modern a Barcelona està molt lligada a l’Hospital de la Santa Creu, perquè  aquesta institució va tenir l’exclusivitat de les representacions teatrals a la ciutat entre 1579 i 1833, gràcies a un privilegi que Felip II va ratificar l’any 1587 i que permetia sufragar part de les despeses de la institució amb els beneficis obtinguts  amb les representacions teatrals. Així durant molts anys l’anomenada Casa de les Comèdies era l’únic lloc oficial on poder assistir al teatre. Amb tot, la ciutat era plena de petits espais, que avui podríem qualificar d’alternatius, eren els anomenats teatres de sala i alcova, petits espais escènics ubicats en palaus i propietats de l’aristocràcia i en domicilis de la burgesia. En aquests espais un arc que actuava com a embocadura d’escena i que  separava la sala, lloc on es situava el públic, de l’alcova, on hi havia l’escenari. Continua llegint

El Turó Park

Vestíbul d'alzines. Foto: JAF_SaG.

Vestíbul d’alzines. Foto: JAF_SaG.

Alguns parcs de Barcelona tenen una història prèvia, anterior a convertir-se en oasi urbà. En el cas del parc on sortim avui, abans de ser un gran espai enjardinat amb diferents zones i tipus de vegetació, va ser un parc d’atraccions freqüentat per la burgesia barcelonina. Fins i tot va arribar a tenir un tipus d’atracció que avui no seria possible, però que a principis del segle XX va arribar a tenir una certa freqüència, els anomenats zoos humans, és a dir l’exhibició d’un poblat de persones anunciats com a tribus de pobles, normalment africans. Avui visitem un parc centenari, enjardinat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí a Sant Gervasi, avui passejarem pel Turó Park. Continua llegint

La festa del Corpus

Ou com balla a la catedral de Barcelona, 2015. Foto: JAF_SaG.

Ou com balla a la catedral de Barcelona, 2015. Foto: JAF_SaG.

Històricament hi ha una festa que pot ser considerada la festa de les festes. És una festa que ha tingut una gran magnificència i esplendor, que s’ha celebrat, i se celebra encara, a pobles i ciutats de formes ben diferents: processons solemnes, enramades, catifes de flors, altars guarnits, tota mena de guarniments florals, l’ou com balla… És la festa del Corpus, instituïda pel papa Urbà IV el 1264 com a festa d’exaltació del cos de Crist, tot i que es va estendre per Europa a partir d’una butlla del papa Joan XXII, l’any 1316. És una festa creada per l’església catòlica fa més de set-cents anys que va convertir-se en la manifestació més lluïda del calendari festiu. Catifes de flors a Sitges o a La Garriga; l’ou com balla a Barcelona; enramades a Arbúcies o Sallent… I la Patum de Berga. És una festa de gran solemnitat que ha perdurat en els segles, que s’ha anat adaptant a les èpoques i que encara es viu a molts pobles, ciutats i barris de Barcelona. Continua llegint

Exposició Avui 50+ al Palau Robert

Dibuix de Cesc sobre la sortida de l'Avui.

Dibuix de Cesc sobre la sortida de l’Avui.

Fa cinquanta anys, l’abril de 1976, arribava als quioscos de Barcelona i de Catalunya un nou diari. Una capçalera que feia història per diverses raons: era el primer diari en català des de l’any 1939 i era un projecte d’unes quantes persones, però amb més de trenta mil subscriptors que van aportar els seus diners, cadascú en funció de les seves possibilitats. El 23 d’abril de 1976, diada de Sant Jordi naixia el diari Avui, després d’un llarg procés de gestació de diversos anys, que s’explica a l’exposició Avui50+. Des de 1976, notícies, llengua i país, que es pot visitar al Palau Robert fins el 24 de maig de 2026. Continua llegint

El llegat de Nicolau Maria Rubió i Tudurí.

Jardins de Pedralbes. Foto: JAF_SaG.

Jardins de Pedralbes. Foto: JAF_SaG.

Hi ha personatges a la història que han estat cabdals per a l’esdevenidor. Un d’aquests personatges és Nicolau Maria Rubió i Tudurí a qui Barcelona deu l’actual sistema de parcs i jardins de la ciutat. Aquest any 2026 fa cent anys de la publicació d’un important estudi de Rubió i Tudurí: El problema de los espacios libres. Divulgación de su teoría y notas para su solución práctica. Amb motiu d’aquesta celebració, l’Ajuntament de Barcelona ha editat la publicació de El llegat de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, 100 anys després, que inclou l’edició facsímil de l’estudi de Rubió. Al programa de ràdio hem parlat de la figura i l’obra de Rubió i Tudurí amb la historiadora Montse Rivero, que ha coordinat la publicació. Continua llegint

Exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite

Aparició de Jesús als deixebles. Mestre de Cabestany. Museu Frederic Marés

Aparició de Jesús als deixebles. Mestre de Cabestany. Museu Frederic Marés

Catalunya té diferents joies entre el seu patrimoni. Un dels edificis més importants del romànic català és un monestir situat en un lloc on la natura, l’arquitectura, l’escultura i la cultura s’uneixen per convertir l’espai en un lloc incomparable. És un monestir situat a l’Alt Empordà, que va tenir una estreta relació amb Roma i que va lluir una portada esculpida pel millor artista del romànic a qui es compara amb Picasso. Avui anem al Museu Nacional de Catalunya per visitar l’exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite. Continua llegint

70 cèntims. La vaga de tramvies de 1951

Portada del llibre 70 cèntims. La vaga de tramvies de 1951.

Portada del llibre 70 cèntims. La vaga de tramvies de 1951.

La primera quinzena de març de 1951 Barcelona es va revelar i va fer front a la dictadura franquista. Un augment del bitllet del tramvia i la notícia que a Madrid el preu era gairebé la meitat que a Barcelona va desembocar en el que es coneix com la Vaga dels tramvies de 1951. Els ciutadans anaven a peu a tot arreu i els tramvies anaven buits, fins que les autoritats van acabar deixant sense efecte la pujada del preu del bitllet. L’èxit aconseguit amb aquest fet va portat a declarar una vaga general. La ciutat no va tornar a la normalitat fins a la segona quinzena d’aquell mes de març. Una novel·la gràfica, 70 cèntims. La vaga de tramvies de 1951, amb guió de Xavier Roca i il·lustracions de Xabier Sagasta, editada per l’Ajuntament de Barcelona i  Kairat, explica aquell episodi, el primer enfrontament al franquisme des del final de la guerra. Continua llegint

La dona treballadora al Metro de Barcelona

Portada del llibre

Portada del llibre

A final de desembre de 1924 es posava en marxa la primera línia de metro de Barcelona, el Gran Metro. Un any i mig més tard, el juny de 1926 arrencava la segona línia, el Transversal. Des de bon començament, tot i ser una minoria, hi va haver dones treballant en totes dues línies. Maria José Muñoz Garcia i Ricard Fernández i Valentí expliquen la història i l’evolució de la presència de les dones al Metro al llibre La dona treballadora al Metro de Barcelona. Perspectiva històrica de l’evolució cap a la igualtat de gènere a TMB (1924 – 2024), editat per TMB amb motiu del centenari del Metro barceloní. Continua llegint