Portada del llibre El Pistolerisme a Barcelona.

Entre els anys 1917 i 1923 Barcelona va viure una època de gran violència, amb un enfrontament molt dur entre la burgesia industrial i la classe obrera, amb un munt de morts a cada bàndol. Els atemptats eren continus i les revenges constants. No hi va ajudar la postura de les autoritats governatives, que van obviar la llei i la justícia, van posar-se del cantó de la patronal i van donar via lliure a sicaris i a execucions extrajudicials. Jesús Martínez i David Revelles expliquen la Barcelona d’aquells anys de violència al llibre El Pistolerisme a Barcelona. Laberint de sang i plom (1917 – 1923), que ha editat l’editorial Efadós. A causa d’aquests enfrontaments, durant aquells anys hi va haver a Barcelona fins a 500 persones mortes i 500 més de ferides de diversa consideració.

Repartiment de menjar. Foto Merletti

Les causes de tot plegat cal anar a buscar-les els anys anteriors quan, en plena Primera Guerra Mundial, la ciutat va viure un gran moment econòmic. Espanya s’havia declarat país neutral i les indústries treballaven a ple rendiment i exportaven als països implicats en la guerra, de manera que molta gent va fer molts i molts diners, però aquesta bonança econòmica, no va arribar a tothom, ni de bon tros. Mentre la burgesia i les famílies benestants gaudien a cor que vols dels guanys econòmics i ho feien de forma ostentosa amb festes i tota mena d’activitats socials, els obrers i les seves famílies feien un munt d’hores a les fàbriques, però els sous no els permetien arribar a fi de mes i fins i tot passaven gana. Aquest va ser el caldo de cultiu que va acabar comportant un enorme esclat de violència.

Portada de L’esquella de la Torratxa.

Més enllà dels continus atemptats i assassinats a banda i banda, aquells anys hi va haver una vaga de dones, que igual que una dècada enrere, durant la Setmana Tràgica, també van ser protagonistes; la vaga de la Canadenca, que va comportar un guany obrer molt important, la jornada laboral de 8 hores; el Congrés de Sants de 1918; l’arribada a Barcelona del Sometent, que fins aleshores existia només al món rural; els locauts dels empresaris per pressionar els obrers o la nefasta Llei de fugues, que la policia va fer servir per matar per l’esquena un munt de sindicalistes. En aquells anys van destacar diferents persones, com el sindicalista anarquista Ángel Pestaña o Salvador Seguí, el Noi del Sucre i l’advocat Francesc Layret, ambdós assassinats per sicaris a sou de la patronal. Per l’altre bàndol van destacar noms com el comissari i espia, Manuel Bravo Portillo o l’aleshores governador civil, Severiano Martínez Anido.

Enterrament de Francesc Layret. Foto Pérez de Rozas.

Jesús Martínez i David Revelles expliquen aquests violents anys de la història de la ciutat  al llibre El Pistolerisme a Barcelona. Laberint de sang i plom (1917 – 1923).

Jesús Martínez és doctor en Periodisme per la Universitat Ramon Llull, ve del món de la premsa local i ha col·laborat amb diferents diaris barcelonins. També és guionista del programa Saber y Ganar de Televisió Espanyola. David Revelles és periodista especialitzat en divulgació històrica i viatges,  professor de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i col·labora amb els museus d’història de Barcelona i de Catalunya, entre d’altres institucions. La formació periodística i divulgadora dels autors es nota en el llibre, fàcil de llegir, amb destacats freqüents que permeten aprofundir en alguns temes, successos  i personatges, i amb moltes imatges, tant fotografies, com reproduccions de premsa de l’època.

Al programa Sortides amb gràcia n’hem parlat amb David Revelles, un dels autors del llibre. En podeu escoltar la conversa en aquest enllaç.

Portada de La Campana de Gràcia.

Text: Joan Àngel Frigola
Imatges cedides per Editorial Efadós.

MARTÍNEZ, Jesús i REVELLES, David. El Pistolerisme a Barcelona. Laberint de sang i plom (1917 – 1923). Editorial Efadós. Barcelona, 2024.