Exposició de caricatures de la burgesia barcelonina vuitcentista

A la caricatura hi surten en mateix Josep Parera i algú anomenat Mendigacha de qui se'n desaoneixen més dades.

Josep Parera amb algú anomenat Mendigacha de qui se’n desconeixen més dades.

La sortida d’avui proposa tornar a un dels museus més curiosos de Barcelona. Un museu on podem veure escultura de tota mena, i també col·leccions dels objectes més diversos. És el Museu Marès, que presenta, en una de les seves exposicions temporals, un conjunt de més de cinquanta caricatures de personatges de meitat del segle XIX, que han passat a formar part dels seus fons gràcies a una donació.

La mostra, que es pot visitar al Museu Marès fins al 25 de setembre d’aquest  2016, permet veure com era la societat barcelonina de l’època vuitcentista. Bé, de fet, una part de la societat, la burgesia benestant i alguns artistes i personatges bohemis. L’exposició mostra una cinquantena de caricatures d’un artista força important, amb obra a diversos museus del món, però avui gairebé oblidat a Catalunya: Josep Parera. Els personatges caricaturitzats per Parera i que formen part de l’exposició són tots homes, no hi ha ni una figura femenina, cosa que ve a demostrar que la societat benestant barcelonina del segle XIX era força masclista.

Joan Güell i Ferrer. Empresari.

Joan Güell i Ferrer. Empresari.

Alguns dels personatges caricaturitzats tenen cognoms prou coneguts, com Amatller, Arnús, Brusi, Girona, Güell, Puigmartí,  Santaló, Vidal-Quadras o Xifré. Fins i tot alguns d’aquests cognoms han acabat formant part del nomenclàtor de carrers de la ciutat.

La història d’aquesta col·lecció de caricatures que exposa el Museu Frederic Marès i que han passat a formar part dels seus fons, és força curiosa. Aquesta cinquantena de caricatures la va adquirir Joaquim Maria de Nadal i Ferrer l’any 1929 a la Sala Parés de Barcelona i no se sap exactament el per què les va fer el seu autor a meitat del segle XIX. Nadal i Ferrer, va ser cronista oficial de Barcelona entre 1952 i 1972, any de la seva mort. Era un estudiós del vuitcentisme, moviment sobre el qual va escriure i va dictar conferències. En començar la Guerra Civil, aquesta col·lecció de caricatures i altres obres li van ser requisades, però posteriorment les va poder recuperar. Sembla que de petit hauria conegut personalment Josep Parera, que era amic del seu pare, Josep Maria de Nadal i Vilardaga.

Evarist Arnús i de Ferrer. Financer.

Evarist Arnús i de Ferrer. Financer.

A la seva mort, les caricatures van passar a mans dels seu fill, Joaquim de Nadal i Baixeras, que va tenir-los durant molts anys a les parets del seu consultori de metge internista. Finalment les caricatures van ser heretades per Joaquim de Nadal i Caparà, que fou regidor de l’Ajuntament barceloní entre 1983 i 1999, i que és qui n’ha fet donació al Museu Marès.

L’autor de les caricatures és, com ja hem dit, Josep Parera, un pintor i caricaturista que va néixer al final del primer terç del segle XIX. Fill de pare català i mare andalusa, es va formar com a pintor a l’Escola de Llotja. A banda de la seva formació com a pintor, va desenvolupar una altra faceta artística, la de cantant d’òpera, en l’especialitat de baix buffo. Tot i que aquesta faceta de cantant no va ser mai la seva activitat principal, si que va actuar en diverses ocasions al Teatre Principal i en altres escenaris; fins i tot al Liceu. Segons una nota del Diari de Barcelona que recull Francesc Fontbona en la ressenya biogràfica de Josep Parera al catàleg de l’exposició, l’artista va participar amb èxit representant el paper de Marques de la Linda a l’obra Linda di Chamounix. Sembla que el Liceu no tenia cap actor especialitzat per aquest paper i Parera va acceptar la proposta de fer-ho ell i ho va fer amb força èxit. Aquesta relació amb l’òpera va fer que moltes de les seves caricatures fossin de personatges d’aquest món.

Josep Xifré i Downing. Rendista, fill de l'indià Josep Xifré i Casas.

Josep Xifré i Downing. Rendista, fill de l’indià Josep Xifré i Casas.

Tot i que ara el Museu Marès ens descobreixi aquest artista com a caricaturista, gràcies a la donació feta per Joaquim de Nadal i Caparà, Josep Parera va ser un important pintor i dibuixant que va participar en diverses exposicions, i va publicar en diverses revistes i diaris de la seva època tant a Espanya com a Itàlia. Es conserva obra seva en diversos arxius i biblioteques i en diferents museus del món.

Com a dibuixant, Parera va col·laborar amb diverses capçaleres de la premsa gràfica de la segona meitat del segle XIX, com El Tiburón, un anuari humorístic que va ser molt popular.  També va col·laborar amb important mitjans italians, com L’Uomo di Pietra o Lo Spirito Folletto, i és que va residir a la ciutat de Milà en dues èpoques de la seva vida. En una altra època va residir, també, a Madrid, i va arribar a ser pintor de cambra de la Casa Reial Espanyola.

Probablement és el comerciant Rupert Santaló i Vinyals.

Probablement és el comerciant Rupert Santaló i Vinyals.

A l’hora de muntar la mostra d’aquesta col·lecció de caricatures, el Museu Marès ha volgut contextualitzar-les amb la reproducció d’alguns gravats de la Barcelona de l’època, que omplen les parets de la sala d’exposicions i també amb una vitrina on hi ha alguns dels objectes d’ús comú dels personatges caricaturitzats i que es poden veure representats en els dibuixos de Parera. Tots pertanyen a les col·leccions del Museu Frederic Marès i estan datats entre la meitat i el final del segle XIX. Hi ha cigarreres i portacigars, unes ulleres pinçanàs, un bastó, un rellotge de butxaca, un barret de copa alta, un moneder…

Ernest Ortoll, conservador del “Gabinet del col·leccionista” del museu ha fet un recompte dels objectes que Parera va incloure en aquestes caricatures i així ho explica al llibre-catàleg de l’exposició: “Quaranta-vuit barrets, més de 30 barbes, uns quants bigotis, 19 bastons, 8 ulleres, 4 sabres, 4 uniformes, 2 ciris encesos, unes quantes condecoracions, uns rellotges que no es veuen, 2 vares d’alcalde, 1 penja-robes, 1 cavall de cartró, 1 paó, 1 mussol, 1 estruç, 1 locomotora, 1 paraigua, 1 mocador vermell, 1 pou, 1 balancí i un llarg etcètera de detalls que es poden anar descobrint amb una mirada entretinguda a aquesta galeria singular de personatges.”

Francesc Soler i Rovirosa. Escenògraf.

Francesc Soler i Rovirosa. Escenògraf.

A la presentació del catàleg de l’exposició, Josep Maria Trullén, director del museu, explica qui són els caricaturitzats per Parera: “Aquesta galeria de personatges mostra, en clau d’humor, molts dels actors i protagonistes de la vida social barcelonina del vuit-cents. Hi trobem personatges relacionats amb el món de la indústria, el comerç, la banca, l’art i, especialment, la política. Alguns d’ells van ser alcaldes o regidors de la ciutat i impulsors de l’urbanisme i el creixement de la Barcelona de la segona meitat del segle XIX”.

Visitar aquesta exposició del Museu Marès ens acosta una mica a la Barcelona de la segona meitat del segle XIX. I si encara no ho heu fet, podeu aprofitar per visitar l’exposició permanent d’aquest museu ple d’art i de col·leccions. I si us voleu endur les caricatures a casa, podeu comprar el llibre que el Museu ha editat amb motiu de l’exposició. Hi trobareu les 51 caricatures, amb un text que explica les característiques del dibuix i qui és el personatge caricaturitzat i a més una semblança biogràfica de Joaquim Maria de Nadal i Ferrer, signada per Jordi de Nadal i Alier;  i una altra de Josep Parera que signa Francesc Fontbona, que és membre de l’IEC i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Ildefons Par i Pérez. Jurista i polític liberal.

Ildefons Par i Pérez. Jurista i polític liberal.

 

© Text: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Caricatures: Josep Parera.

 

Exposició: Caricatures de la Barcelona vuitcentista.
Museu Marès
Plaça Sant Iu, 5
08002 Barcelona
Tel: 93 256 35 00
museumares@bcn.cat

 

 

Exemplar de El Tiburón en una vitrina de l'exposició.

Exemplar de El Tiburón en una vitrina de l’exposició.

Bibliografia:

AUTORS DIVERSOS; Caricatures de la Barcelona vuitcentista. Donació de Joaquim de Nadal d’obres de Josep Parera (1828?-1902).  Quaderns del Museu Frederic Marès/20. Barcelona, 2016.

Els Reials Col·legis de Tortosa, una passejada pel Renaixement

Pati del col·legi de Sant Jaume i Sant Dimes.

Pati del col·legi de Sant Jaume i Sant Dimes.

Fa un parell de mesos les Sortides ens van dur fins a Tortosa per visitar el seu museu i fer un recorregut a través de la història de la ciutat des dels seus orígens fins a l’actualitat, a l’hora que visitàvem un antic escorxador modernista. Avui us proposem tornar a la capital del Baix Ebre per fer un nou viatge en la història, però en aquest cas, cap enrere i a una època concreta, cap al segle XVI. I ho farem visitant els Reials Col·legis, un edifici únic, i un dels millors conjunts renaixentistes de l’arquitectura civil a Catalunya. També visitarem el Centre d’interpretació del Renaixement, que és a l’antiga església de Sant Domènec. Continua llegint

Exposició Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia, 1860-2004

Autor desconegut - Construcció del monument a Colom, c. 1888. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Autor desconegut – Construcció del monument a Colom, c. 1888. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

La sortida d’avui us proposa fer un recorregut per més d’un segle i mig d’història de la capital de Catalunya a través de la fotografia. És un viatge per la ciutat, històric i a voltes sentimental, a través de gairebé un miler d’imatges que, alhora, permet fer també un recorregut per la història de la fotografia, ja que a la mostra s’hi poden veure les diferents tècniques de captació d’imatges, des dels primers daguerreotips fins a l’eclosió de la imatge digital. Avui us proposem anar a la Rambla barcelonina a visitar l’exposició Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia, 1860-2004 que presenta La Virreina Centre de la Imatge. Continua llegint

Jocs i joguines a l’antiguitat

Peces d'escacs de cristall de roca d'Àger. Reproducció.

Peces d’escacs de cristall de roca d’Àger. Reproducció.

La proposta d’avui ens porta a visitar un lloc on ja hi vam fer una sortida a l’octubre del 2013, però ara ens hi acostarem per veure una exposició temporal. Tot i això, no està de més tornar a passejar per les restes de carrers i cases d’aquest jaciment ibèric del que va ser la capital dels indigets. Avui tornem a Ullastret per visitar l’exposició “Jocs i joguines a l’antiguitat”. Continua llegint

Els primers pagesos barcelonins

Reconstrucció forense del rostred'una barcelonina del neolític.

Reconstrucció forense del rostre d’una barcelonina del neolític.

Avui us proposem descobrir com eren i com vivien les primeres persones que van viure de forma sedentària al pla de Barcelona i ho farem tot visitant l’exposició “Primers pagesos BCN. La gran innovació fa 7.500 anys” que es pot visitar a Museu d’Història de Barcelona (Muhba) de la plaça del Rei fins al 13 de novembre de 2016. Amb aquesta sortida podem conèixer, fins i tot, com era el rostre de la que podem considerar la barcelonina més antiga documentada fins a l’actualitat. I això ho podrem fer gràcies a la reconstrucció amb tècniques forenses que s’ha fet d’un crani trobat en unes excavacions fetes anys enrere a la caserna de Sant Pau del Camp.

Continua llegint

Tortosa. Un museu d’història en un escorxador modernista

façanes posteriorsEls canvis en el model de vida de la societat, els avenços en tecnologia, sanitat i salubritat, han fet que molts edificis que en el seu moment havien estat molt útils per a determinades funcions, i que fins i tot en el moment en que van ser construïts van arribar a ser modèlics; amb el pas del temps es van fer obsolets i van acabar perdent la utilitat. Amb tot, en alguns casos es tracta d’edificis que han esdevingut patrimoni arquitectònic que cal preservar i, per sort, en ocasions l’administració corresponent hi ha sabut trobar un ús alternatiu. Aquest és el cas de l’antic escorxador de Tortosa, un bonic edifici modernista que avui és la seu del Museu de Tortosa, històric i arqueològic de les terres de l’Ebre. La sortida d’avui us proposa conèixer la capital del Baix Ebre a través de peces arqueològiques, mobles, obres d’art, objectes i imatges que es conserven al seu museu municipal. Continua llegint