Antics camins del Pla de Barcelona (2)

Passatge Antic de València.

Nova sortida per resseguir els antics camins que creuaven el pla de Barcelona de Besòs a Llobregat i de mar a Collserola, o el que ve a ser el mateix, de nord a sud i d’est a oest, perquè, cal recordar que, malgrat que no ho sembli, el nord de Barcelona no és Collserola, és la zona del riu Besòs. Continuem el repàs dels antics itineraris tot seguint les propostes que fa Xavier Martínez i Edo al llibre Els camins antics de Barcelona, tot buscant-ne els vestigis en l’actual trama urbana de la ciutat, a vegades més presents, a vegades no tant, i descobrint els punts d’interès que podem anar trobant pel camí.

Agafem el fil de l’anterior entrada amb el camí antic de Sant Iscle, que anava de Sant Gervasi fins a Collserola, al límit entre els actuals barris d’Horta i Canyelles, i que seguia cap al Vallès per Cerdanyola. L’itinerari que ens proposa Martínez i Edo, surt de la Casa Sagnier, passa per la plaça de Lesseps, creua la Vila de Gràcia per un dels camins més antics, la Travessera de Dalt; segueix per una via molt més moderna, la ronda del Guinardó; creua el barri del Guinardó i va a buscar Vilapicina, tot passant per l’avinguda dels Quinze i continuar pel carrer de Sant Iscle, camí de Collserola, tot circumdant el parc Central de Nou Barris, per enfilar serra amunt, camí de Sant Iscle de les Feixes, prop de Cerdanyola. Aquest itinerari és ple de punts d’interès, començant per punt de sortida, la Casa Sagnier, avui un equipament municipal dedicat als joves. Es tracta d’un edifici construït per a la seva família per Enric Sagnier i Villavecchia, l’arquitecte català amb més edificis al Catàleg del Patrimoni de Barcelona.

Aqüeducte al parc Central de Nou Barris.

En el recorregut podem trobar la Casa Tusquets, amb interessants esgrafiats,  i el santuari de Sant Josep de la Muntanya. També hi queda un vestigi de l’antic camí, un petit tram de la Travessera Vella de Dalt, al qual s’accedeix des del passatge de Camil Oliveres, però que avui és cul de sac inaccessible, darrera d’una tanca. També hi ha el parc de les Aigües i la Casa de les Altures, actual seu del Districte d’Horta-Guinardó. Més enllà passem a tocar del nou Hospital de Sant Pau i dels jardins del doctor Pla i Armengol i el Mas Guinardó. Ja a Nou Barris, el recorregut passa per Torre Llobeta, una antiga masia gòtica reconvertida en centre cívic, el conjunt de l’Institut Mental de la Santa Creu, que avui acull diferents serveis i equipaments municipals, un tram de l’aqüeducte de Dosrius, integrat al parc Central de Nou Barris i ja per sobre de la ronda de Dalt, Can Sangenís, una masia del segle XVIII, tot i que força reformada.

Carretera Antiga d’Horta.

El següent itinerari ressegueix el camí antic a Horta, que, tot sortint de l’Arc de Triomf, arriba fins a la plaça d’Eivissa, punt neuràlgic de l’actual barri barceloní i que fins el 1904 va ser municipi de Sant Joan d’Horta. A l’inici d’aquest recorregut hi trobem un dels vestigis que encara queden a la trama urbana dels antics camins que estem descobrint de la mà de Xavier Martínez i Edo, la carretera Antiga d’Horta, un tram que va de la cruïlla dels carrers de Roger de Flor i d’Alí Bei a la cruïlla dels carrers de Nàpols i d’Ausiàs Marc, avui és una mena d’interior d’illa que creua aquesta mansana en diagonal i la divideix en  una mena de dos triangles. A partir d’aquí el camí es perd totalment i l’autor proposa anar fent ziga-zagues pels carrers de l’Eixample, fins arribar al carrer del Freser i el passeig de Maragall. En un moment donat fa marrada pel carrer de la Garrotxa, per tornar al passeig de Maragall fins arribar als Quinze, on va a buscar el carrer de Cartellà, que ens porta fins a Horta. Entre els punts d’interès d’aquest camí, a banda del tram ja citat, i de l’Arc de Triomf des d’on hem sortir, hi ha la plaça de toros Monumental, l’escola Ramon Llull, un edifici projectat per Josep Goday per a la Mancomunitat de Catalunya i, ben a prop, a la plaça de Pablo Neruda, una paret mitgera amb uns curiosos esgrafiats, amb imatges de polítics i personatges històrics famosos de diferents èpoques. Hi ha polítics, escriptors, actors, cantants, metges… Més enllà hi trobem l’antiga Fabrica Damm, la torre Garcini i la Torre Llobeta.

Carrer del Rec.

L’itinerari número 13 ressegueix l’antiga via Molinaria, el camí que anava, més o menys, en paral·lel al traçat del rec Comtal i que rep aquest nom pel fet que unia els diversos molins que utilitzaven l’aigua del rec. El recorregut que proposa l’autor s’inicia als porxos del carrer del Rec i passa pels barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, Fort Pienc, Sagrada Família, el Clot, la Sagrera, Sant Andreu de Palomar, la Trinitat Vella i Vallbona, per anar a buscar el punt de captació d’aigua del rec, ja a Montcada. Al llarg d’aquest camí apareixen diferents vestigis en el nomenclàtor de la ciutat: el mateix carrer del Rec, o els carrers de les Basses de Sant Pere, de la Sèquia o el de la Sèquia Comtal, aquest al barri del Clot.

Sant Pere les Puel·les.

Al primer tram ja hi trobem alguns punts de força interès, com el Born, on, entre els basaments dels edificis enderrocats el 1714 s’hi pot veure un tram de la llera del rec; a la mateixa zona podem veure la plaça de Sant Agustí Vell, amb l’antic monestir que va ser caserna militar i que avui acull un centre cívic, el Museu de la Xocolata i l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. A prop hi ha també Sant Pere de les Puel·les.

El Rec Comtal al barri de Vallbona.

Pel camí trobarem alguns punts que ja hem citat en anteriors recorreguts i d’altres de nous, com la plaça d’Islàndia, on hi ha una font en forma de guèiser, una torre d’aigua, al carrer de Ciutat d’Elx, la torre de la Sagrera, el carrer del Pont, un altre vestigi al nomenclàtor del pas del rec Comtal, la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova i la Casa de l’Aigua, a banda i banda de l’avinguda Meridiana; i ja a Vallbona, el tram del rec que encara flueix a cel obert, amb un camí que ens porta fins a Montcada, on podem arribar fins a la casa de les Aigües i el Reixegó, la mina on es capta l’aigua d’aquesta séquia mil·lenària.

El següent camí uneix la Rambla amb la Marina de Port, passant pels barris del Raval, el Poble-sec i la Satàlia, a Montjuïc. L’itinerari s’endinsa al raval pel carrer de Sant Pau, on hi ha la Fonda Espanya, amb una destacable decoració interior modernista, obra de Lluís Domènech i Montaner, amb esgrafiats de Ramon Casas i una llard de foc d’Eusebi Arnau. I al mateix carrer l’Hotel Penínsular, també Modernista.

Jardins de Laribal, a Montjuïc..

Després de passar per l’antic monestir romànic de Sant Pau del Camp, podem trobar el teatre El Molino, ja entrant al Poble-sec i resseguint la falda de la muntanya de Montjuïc, podem trobar el Refugi 307, al capdamunt del carrer Nou de la Rambla. Es tracta d’un dels centenars de refugis excavats pels barcelonins per defensar-se dels bombardejos de les aviacions italiana i alemanya, aliades de l’exèrcit franquista durant la Guerra Civil. És visitable i té una característica que el fa especial, està excavat a la muntanya i s’hi accedeix a peu pla, a nivell de carrer. Més endavant trobem un dels barris menys coneguts de Barcelona, la Satàlia, de fet un petit nucli dins de Montjuïc, on hi ha un dels vestigis dels antics camins del pla de Barcelona, el passatge Antic de València. Ben a prop hi ha el teatre Grec, el MNAC, el Museu Arqueològic de Catalunya, la Fundació Miró i l’anella Olímpica de Montjuïc, amb l’estadi Olímpic Lluís Companys i el Palau Sant Jordi. També diferents jardins, com els de Laribal.

Casa Frederic Cusidó, al carrer de Pere IV.

El camí número quinze ressegueix l’antiga carretera de Mataró i coincideix en la major part del recorregut amb el carrer de Pere IV. El camí tenia el seu origen al portal de Sant Daniel de la muralla medieval, en una zona on avui hi ha el parc de la Ciutadella. En el llarg recorregut del carrer de Pere IV hi ha força punts d’interès i al principi de tot hi ha un altre vestigi dels camins antics, un tram de la carretera Antiga de Mataró. Entre els punts d’interès que hi podem trobar, hi ha diferents edificis modernistes i mostres d’arquitectura industrial, vestigi del passat industrial de tots aquests barris de Sant Martí de Provençals, que coexisteixen amb els moderns edificis de la zona del 22@. Hi ha el Magatzem d’0lis Pallarès, la Cooperativa la Flor de Maig o la noucentista casa Antònia Serra i Mas. Als entorns del creuament amb la rambla del Poblenou, hi ha l’edifici Media Tic i el Museu Can Framis d’Art Contemporani o Can Felipa, un antic edifici fabril reconvertit en centre cívic, i tot just creuar la Diagonal, hi ha el parc del Centre del Poblenou, i més enllà, altres antics edificis industrials reconvertits en equipaments, com Can Ricart, Oliva-Artés, una de les seus del Muhba; Ca l’Alier, o el conjunt de l’Escocesa. El recorregut arriba fins al parc fluvial del Besòs.

Santa Creu d’Olorda.

Després de diferents camins que anaven en sentit Besòs – Llobregat, l’autor torna als recorreguts mar – muntanya. I ho fa amb un itinerari l’inici del qual posa a les Corts, tot i que ens explica que el camí original sortida de Bàrcino, més o menys on avui hi ha el carrer de la Canuda. Donat que la trama de l’Eixample va suposar la pèrdua de qualsevol vestigi anterior, comença aquesta passejada als jardins de Joan Altisent, perquè en un lateral en queda un vestigi al Nomenclàtor, el camí Vell de Sarrià. El recorregut va a buscar el carrer de Taquígraf Garriga per enllaçar amb l’eix format pel carrer de Numància, el passeig de Sant Joan Bosco i el carrer Major de Sarrià fins a la drecera de Vallvidrera (o en el seu cas, el funicular de Vallvidrera), per anar cap a Santa Creu d’Olorda. En aquest recorregut podem trobar Can Rosés, una masia molt reformada, amb un rellotge de sol esgrafiat a la façana; la porta de la finca Miralles, de Gaudí, amb una estàtua a mida natural de l’arquitecte; la plaça del Consell de la Vila, amb l’antic Ajuntament de Sarrià, avui seu del Districte de Sarrià – Sant Gervasi, i l’adjacent placeta del Roser, el Mercat de Sarrià, d’estil modernista, l’estació Superior de Vallvidrera, del funicular, també d’estil modernista i, ja al final del recorregut, el conjunt monumental de Santa Creu d’Olorda, amb una església amb orígens preromànics.

El dissetè recorregut que proposa Xavier Martínez i Edo, és un camí que sortia del camí del Mig, és a dir, la Travessera de Gràcia i enfilava cap a Collserola tot creuant l’antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, seguint l’eix dels actuals carrers d’Alfons XII, un cop creuada la plaça de Molina segueix pels carres de Brusi, d’Atenes i de Sant Gervasi de Cassoles, creua la plaça de la Bonanova i segueix amunt pel carrer de Sant Joan de la Salle i de Bellesguard, fins arribar, un cop creuada la ronda de Dalt, al carrer de Mercè Rodoreda, on hi ha el monestir de Sant Maties. En aquest itinerari hi ha un munt de punts d’interès, amb una barreja de diferents èpoques històriques. A la zona de l’inici hi ha el jardí de Can Ferrer, una antiga finca amb una casa de camp, avui en mal estat i pendent d’una actuació municipal, però amb un jardí obert al públic des del 2018.

Interior del Dipòsit del Rei Martí.

Més amunt,hi ha la Casa Museu de Joan Maragall. Per sobre de la plaça de Molina, trobem la Casa Sagnier, punt de partida de l’itinerari número 11. No gaire lluny hi ha el Turó de Monterols, que aquest any 2022 celebra els 75 anys com a parc públic, després que, l’any 1946, Manuela Gil Llopart fes donació de la finca a l’Ajuntament de Barcelona. En aquest recorregut hi ha altres finques interessants, com la modernista Casa Tosquella, adquirida per l’Ajuntament aquest mateix 2022; Vil·la Florida, avui centre cívic, i també amb jardins i, més amunt; l’església de la Mare de Déu de la Bonanova, a la plaça del mateix nom. Si seguim pujant, trobem la torre Bellesguard, que ocupa una finca on hi ha les restes del palau del rei Martí l’Humà, la casa, obra d’Antoni Gaudí, i davant, un viaducte, també obra de Gaudí. Al costat, hi ha el dipòsit del Rei Martí, un antic dipòsit d’aigua reconvertit en equipament municipal.

Casa de les Altures.

El següent itinerari va també en sentit mar muntanya i resseguia, en part, l’antic torrent de Lligalbé. Surt del barri de la Sagrada Família i puja cap a Collserola tot passant pels barris del Baix Guinardó, Can Baró, el Carmel, la Teixonera i Sant Genís dels Agudells. En el recorregut creuem l’avinguda de Gaudí, amb dues grans obres modernistes a punta i punta, la Sagrada Família i l’Hospital de Sant Pau. També hi trobem els jardins del Baix Guinardó amb part de les antigues casernes de Girona, amb oficines del Districte d’Horta-Guinardó; i més endavant el parc de les Aigües i la Casa de les Altures, seu del Districte d’Horta-Guinardó.

Santuari del Carmel.

Enfilant-nos turó amunt hi ha el mas de Can Baró, origen del barri del mateix nom, el pont de Mühlberg, que creua una antiga pedrera i que ens porta cap el Carmel, on hi ha el santuari dedicat a la Mare de Déu del Carmel. El camí voreja el Park Güell i el parc de la Creueta del Coll, entremig dels quals passa per la masia de Can Móra i, un cop creuada la ronda de Dalt hi ha les masies de Can Figuerola, Can Piteu i Can Safont, aquesta a tocar de l’església de Sant Genís dels Agudells, amb orígens i vestigis romànics.

Sant Martí Vell.

El dinovè camí que ens mostra l’autor, unia els antics municipis de Sant Martí de Provençals i Sant Joan d’Horta. Els punt de partida se situa a al parc de Sant Martí, al conjunt arquitectònic que hi ha a l’entorn de l’antiga església de Sant Martí i passa pels barris de la Sagrera, el Congrés i els Indians, Vilapicina i la Torre Llobeta i arriba a Horta, justa a tocar de la ronda de Dalt. Entre els punts d’interès, al mateix punt de partida, a més de l’església de Sant Martí hi podem veure dues masies: Can Cadena i Ca l’Arnó. Més endavant hi podem trobar els jardins d’Elx, amb una rèplica de la Dama d’Elx, i l’església de Crist Rei, projectada per Enric Sagnier seguint els cànons del romànic. També la citada Torre Llobeta i ja, a Horta, a banda d’algun punt que ja hem citat en anteriors recorreguts, la Creu de Terme d’Horta, una replica de l’original destruïda durant la Guerra Civil; i algunes masies com, Can Cortada, que avui és un restaurant, a l’interior de la qual es conserva part d’una torre de guaita medieval, i una mica més enllà Can Baliarda i Can Sitjà Gran.

Camí de Sant Genís a Horta

La penúltima proposta uneix el centre neuràlgic d’Horta, la plaça d’Eivissa, amb l’església de Sant Genís dels Agudells, amb orígens romànics. És un itinerari més curt, que molts dels anteriors, però força interessant i amb molts punts d’interès. En sortir d’Horta, creua la Clota, un dels barris més petits de Barcelona, si no el més petit, que conserva encara una fesomia força rural. Curiosament, el camí passa després per un dels barris més moderns de la ciutat, la zona olímpica de la Vall d’Hebron, i, abans d’arribar a Sant Genís dels Agudells, passa per Montbau, un barri aixecat en època franquista.

Font als jardins de Martí Codolar.

En aquest recorregut passem pel camí Antic de Sant Genís a Horta, un tram força llarg que ha perdurat i que testimonia l’existència d’aquests camins que recorrien el pla de Barcelona. Entre els punts d’interès hi ha la Torre Jussana, avui equipament municipal; l’escultura Els Mistos, a tocar del Pavelló de la República, dues herències dels Jocs Olímpics de 1992; Can Travi Nou, antiga masia reconvertida en restaurant, o el Seminari de Martí–Codolar. Com ja hem dit, el camí arriba fins a l’església de Sant Genís dels Agudells, que conserva un carreu gravat amb la figura d’un peix, símbol dels antics cristians; i al costat del qual es conserva l’únic cementiri parroquial de la ciutat.

Camí de Sant Cebrià.

El darrer camí és encara més curt i amb no gaires punts d’interès, alguns dels quals els comparteix amb l’itinerari anterior. Surt de la plaça de l’Estatut, al límit entre Horta i la Clota, puja pel carrer i la riera de Marcel·lí i s’enfila cap Collserola per anar a buscar l’ermita de Sant Cebrià i Santa Justina. Aquest és el camí més rural de tots, per dir-ho d’alguna manera i en el seu recorregut passa a tocar del palau de les Heures, una finca amb un gran edifici senyorial a l’estil dels châteaux francesos, que va ser la darrera residència del president Lluís Companys a Barcelona, abans de marxar a l’exili, i que avui acull instal·lacions de la Universitat de Barcelona.

 

Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

Els Camins antics de Barcelona.
Xavier Martínez i Edo
Cossetània i Ajuntament de Barcelona

Antics camins del pla de Barcelona

Portada del llibre.

La sortida d’avui, no és de fet una sortida i pot ser moltes sortides a la vegada. I és que la proposta d’avui la fem a partir d’un llibre que han editat recentment l’Ajuntament de Barcelona i Cossetània Edicions. És un llibre que ens proposa recórrer la ciutat de Barcelona d’una manera diferent. Es tracta de passejar per la trama urbana però fer-ho, en la mesura del que sigui possible, pels llocs per on van fer-ho un munt de generacions de barcelonins. Avui us proposem caminar resseguint els antics camins que creuaven el pla de Barcelona de nord a sud i d’est a oest, és a dir, de Besòs a Llobregat i de mar a Collserola. Avui resseguim els 21 itineraris de senderisme urbà que presenta Xavier Martínez i Edo al llibre Els camins antics de Barcelona. Continua llegint

El parc de Cervantes

El parc a la zona del roserar.

Avui visitem un parc urbà de Barcelona. Un parc que cada mes de maig convoca milers de persones atretes per un concurs internacional. És un parc situat a tocar d’uns dels límits del terme municipal de Barcelona, que ha quedat entre dues de les principals entrades i sortides de la ciutat, però on, tot i això, s’hi pot respirar una certa tranquil·litat i s’hi poden veure diferents especies d’ocells. És un parc amb dues parts ben delimitades. Ens acostem a l’interior del triangle que formen l’avinguda Diagonal, la ronda de Dalt i el carrer de  Manuel Ballbé. Visitem el parc de Cervantes. Continua llegint

Espai Cràter d’Olot

Simulació d’un volcà a l’entrada de la Cambra.

Aquesta nova proposta de Sortides amb gràcia ens porta més enllà de la història que cap altra proposta, perquè, d’alguna manera reculem molt més enllà de l’origen de l’espècie humana. Avui ens n’anem a l’origen de tot, a la formació de la Terra i a l’inici de la vida. I alhora, podem conèixer alguns fenòmens geològics que han estat molt d’actualitat darrerament. Ens acostem a la Garrotxa i a la seva capital, Olot, per entrar a l’interior d’un volcà i visitar un centre que promou  el coneixement dels volcans. Avui visitem l’Espai Cràter. Continua llegint

Santa Maria de Lluçà

Nau de l’església de Santa Maria de Lluçà.

La sortida d’avui ens acosta a unes pintures gòtiques viatgeres. Visitem una església romànica que, com moltes de les que hi ha a Catalunya, son el vestigi d’un monestir que ha desaparegut, en aquest cas d’una antiga canònica agustiniana que va sobreviure a un seguit de terratrèmols, però no del tot al pas del temps. Avui ens acostem a una antiga comarca natural, però que no va obtenir reconeixement jurídic fins l’any 2015, després d’un procés que va allargar-se gairebé cinc anys. Aquesta nova sortida ens porta fins a la comarca del Lluçanès i, més concretament al lloc que li dona nom, Lluçà. Avui visitem el monestir de Santa Maria de Lluçà. Continua llegint

El castell de Castellar, a Aguilar de Segarra

Porta d’entrada al castell.

La sortida d’avui ens acosta a un castell amb més de mil anys d’història. I tot visitant-lo, a més de conèixer la seva història i la de la seva zona d’influència, podrem saber també com es vivia en les seves contrades, i de fet en general a Catalunya, en l’època feudal. La nova proposta de Sortides amb gràcia ens porta fins a la comarca del Bages al límit amb l’Anoia, per visitar el castell termenat d’estil gòtic de la població d’Aguilar de Segarra. Avui visitem el castell de Castellar.

Aguilar de Segarra és una petita població de poc més de 43 km2 de superfície, situada a ponent de la comarca del Bages, a tocar de la veïna comarca de l’Anoia. Està a 480 metres d’altitud, tot i que en el seu terme hi ha el cim del Puigpedrós, que s’enfila fins als 625 metres. Compta amb tres nuclis de població: Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. Continua llegint

Son i el seu conjunt monumental

Conjunt monumental de Son.

Seguim amb un petit cicle de Sortides amb gràcia dedicat al Pirineu i, concretament, a la vall d’Àneu. Avui ens acostem a una petita població penjada a la muntanya. És un lloc amb un interessant conjunt monumental i amb una torre campanar que es pot veure des d’alguns punts d’Esterri d’Àneu. Com hem dit, és un lloc petit, però que, com veurem, va tenir força importància. La sortida d’avui està dedicada al conjunt monumental de Son, com les darreres sortides, al Pallars Sobirà. Continua llegint

El castell de València d’Àneu

La vall d’Àneu des del Castell.

La sortida que us proposem avui ens permetrà veure la història des d’una altra perspectiva. Les dones són una mica més del 50% de la població. Tot i això, quan repassem la història d’un territori, d’un comtat, posem per cas, ens surten molts més noms d’home que de dona. Apareix amb certa facilitat la llista dels comtes i, pot ser, d’alguna comtessa, però no de totes. És que elles no tenien cap paper? Es que només es dedicaven a filar i a passar el temps parlant amb les dames de la cort, mentre no es dedicaven a procurar que la casa tingués assegurada la descendència? Doncs no. Van tenir un paper i força important. Avui ens acostem a l’última fortificació feudal de Catalunya per revisar la història del comtat de Pallars Sobirà des del punt de vista de les dones. Visitem el castell de València d’Àneu per revisar la història del comtat tot resseguint la història de les seves comtesses. Continua llegint