Aparició de Jesús als deixebles. Mestre de Cabestany. Museu Frederic Marés

Catalunya té diferents joies entre el seu patrimoni. Un dels edificis més importants del romànic català és un monestir situat en un lloc on la natura, l’arquitectura, l’escultura i la cultura s’uneixen per convertir l’espai en un lloc incomparable. És un monestir situat a l’Alt Empordà, que va tenir una estreta relació amb Roma i que va lluir una portada esculpida pel millor artista del romànic a qui es compara amb Picasso. Avui anem al Museu Nacional de Catalunya per visitar l’exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite.

La sortida d’avui ens permet resseguir  la història d’un dels monestirs més importants de Catalunya i alhora conèixer una mica l’artista que en va decorar la portada, una portada desapareguda en gran part, però que a l’exposició es pot veure una hipòtesi de com havia de ser.

Cap i fragment de cos de Sant Pere. Mestre de Cabestany.

Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany van unir la seva història des del moment en que l’any 1160 l’artista va encarregar-se de fer la portada de marbre del monestir.

Comencem per la ubicació de l’edifici, que ha captivat diversos autors. Antoni Pladevall diu, al llibre Els monestirs catalans: “Sant Pere de Roda o de Rodes, es troba a la punta de la cadena pirinenca, proper al Cap de Creus, en el pendent rocós que forma l’extrem de l’Albera, abans d’ajocar-se en la Mediterrània. És un dels monuments cabdals de l’art romànic català i un vertader far d’espiritualitat per a les terres dels comtats de Peralada i Empúries”. I a l’exposició podem llegir alguns dels textos que l’hi han dedicat diferents personatges. Una de les cites és d’un dictamen oficial de Real Academia de San Fernando de l’any 1928, amb el títol  Monasterio e iglesia benedictina de San Pedro de Roda (Gerona). L’autor, Elias Tormo, diu: “Asomado sobre los entrantes y salientes del mar en costa del todo quebrada, calas y puntas, asiéntase a muy considerable altura sobre el Mediterráneo, en las mismas alturas roquero, el Monasterio en ruinas más solitario, más grandioso, más informe ya, que pudiera imaginar la fantasía de los románticos.”

Cap humà. taller Mestre de Cabestany. Col·lecció Armengol-Junyent.

Les primeres notícies documentades sobre Sant Pere de Rodes es remunten a l’any 878, quan al lloc hi havia una petita cel·la. Va ser a partir de meitat del segle X, quan va rebre generoses donacions de Gaufred, comte d’Empúries, que va començar l’època d’esplendor del monestir. Una altra fita important per la seva història va ser quan el primer abat, Hildesind, va establir relacions estretes amb el Vaticà i va obtenir butlles papals amb l’objectiu de protegir el monestir i també es va assegurar que el monestir es convertís en lloc de pelegrinatge. A l’exposició es reprodueix part de la butlla del papa Benet VI al monestir de Sant Pere de Rodes, de l’any 974: “Per això, secundant els teus pietosos desigs, amb la nostra autoritat apostòlica decretem que l’esmentat monestir de Sant Pere Apòstol amb totes les seves coses romangui des d’ara i fins a la fi dels segles sota la protecció i la defensa de la santa mare església apostòlica i romana i que, posat sota el patronatge de la nostra santa mare església de la qual som servidors per obra de Déu, no se sotmeti a cap altra jurisdicció que la teva i la dels teus successors, per sempre”.

Fragment de dovella de la portada. Mestre de Cabestany. Col·lecció particular.

El monestir va refermar la relació amb l’apòstol sant Pere i amb el Vaticà tot assegurant-se ser lloc de pelegrinatge, de manera que els pelegrins que no poguessin anar a Sant Pere del Vaticà, obtinguessin les mateixes indulgències visitant Sant Pere de Rodes. El Mestre de Cabestany, protagonista de l’exposició que visitem avui, va fer la portada entre els anys 1160 i 1170. Va ser l’historiador  Josep Gudiol i Ricart  qui va posar el nom de Mestre de Cabestany a l’artista anònim amb obres escampades pel Mediterrani occidental, des de la Toscana a Navarra, passant pel Llenguadoc i Catalunya. De fet, hi ha autors que posen en dubte la seva existència i apunten que, més que una sola persona, podria tractar-se d’un taller. Sigui com sigui, l’autoria s’atribueix al Mestre de Cabestany, un escultor de gran talent, que hi ha qui l’anomena el Picasso del segle XII. Les seves obres es caracteritzen pel gust per figures monstruoses i deformades, però amb una factura excepcional.

Timpà benedicció, mort, resurrecció i assumpció de Maria. Mestre de Cabestany.

Tornem a la història del monestir i a una de les cites que hi ha a l’exposició, una anotació de Lluís Domènech i Montaner al seu Dietari amb data del 4 de novembre de 1893, on explica la situació en que es trobava el monestir a final del segle XIX: “Per la banda de terra els Pirineus tanquen tot l’horitzó. El Monestir és un immens esquelet, tot s’ho han endut, altars i reixes, portes i finestres, arcs i columnes, tot el que era arrencable i transportable, tot és fora. Queda l’ossamenta del gegant tant sols”. Domènech i Montaner parla d’immens esquelet i d’ossamenta, i és que el monestir fou espoliat quan la comunitat benedictina es va traslladar, primer a Vila-sacra, el 1798 i posteriorment, l’any 1918 a Figueres i el monument va quedar completament desprotegit i a mercè de tota aquella persona que volgués endur-se’n alguna part. Va ser aleshores que la rica portada del Mestre de Cabestany va ser desmuntada i convertida en trossos, molts dels quals no se sap on són. Això ha fet que, tot i tenir-se constància de la seva existència i de la seva riquesa, no se sàpiga amb exactitud com era.

Bíblia de Sant Pere de Rodes. Biblioteca Nacional de França. París.

Amb tot, el monestir no deixa de ser un important patrimoni del romànic català. Així ho explica Antoni Pladevall al llibre Els monestirs catalans, publicat el 1968: “En fi, tot el conjunt del monestir, consolidat, ben conservat dintre la seva ruïna, és una constant evocació de la vida monàstica que s’hi va desenvolupar per espai de nou segles i de la gran activitat religiosa i cultural de la qual es testimoni la famosa Bíblia miniaturada de Sant Pere de Roda, portada a París pel mariscal Noailles i que ara es conserva a la Biblioteca Nacional d’aquella ciutat”.

Missale Parvum procedent de Sant Pere de Rodes. Arxiu Corona d’Aragó.

L’exposició està organitzada en tres àmbits. El primer explica quan i com es va destruir la portada, al segle XIX, i com la societat va començar a prendre consciència de la importància patrimonial. El segon àmbit està dedicat a l’època medieval, quan el monestir va tenir el seu moment d’esplendor, gràcies als vincles amb Roma, com es van crear un seguit de llegendes sobre l’arribada de relíquies  de sant Pere al monestir i la realització de la portada de marbre, avui desapareguda. El darrer àmbit parla de la inspiració del Mestre de Cabestany en sarcòfags tardoromans.

Cap masculí traient la llengua. Santa Helena de Rodes. Mestre de Cabestany.

Segons s’explica a l’exposició: “La portada de marbre del Mestre de Cabestany, de la qual tenim descripcions molt breus abans que fos destruïda, va ser molt aviat presa de la devastació vandàlica per part dels pobles del voltant, be per un sentiment antifeudal contra el poder opressor del monestir, be per l’avidesa de materials”. Se sap que hi ha fragments que van servir com a decoració en diversos masos i edificis de pobles propers, com la Selva de Mar, el Port de la Selva o Llançà. N’hi ha que es van convertir en creus de cementiri o fites, i d’altres van anar a parar a mans de col·leccionistes privats. Per exemple hi ha peces al Museu Frederic Marès de Barcelona.

Reconstrucció hipotètica portada de Sant Pere de Rodes.

Tot i aquesta manca d’informació, una de les parts del primer àmbit de l’exposició és la reconstrucció hipotètica de la portada, que estava situada entre el temple i la galilea, un espai litúrgic i funerari  que, en l’arquitectura monàstica, s’acostumava a situar als peus de l’església. Aquesta reconstrucció hipotètica s’ha dut a terme a partir dels fragments que es coneixen, d’algunes fotografies antigues i de diverses propostes fetes per  Joan Subias, Jaime Barrachina (1999), Laura Bartolome (2010), Manuel Castiñeiras i Jordi Camps (2023).

Fragment de marc de la portada de Sant Pere de Rodes. Museu Castell de Peralada.

En aquest àmbit hi ha algunes de les peces del Mestre de Cabestany provinents de diferents museus. I també hi ha diferents parts de la portada que s’exposen per primer cop. Són un relleu figurat d’extraordinària qualitat que s’ha trobat recentment, tres caps masculins, la cartel·la del Titulus Crucis de l’antiga crucifixió de pedra, un nou fragment del marc de la porta, i també dos documents sobre el desmuntatge de l’abadia i de la façana escultòrica al segle XIX. Una de les informacions que es dona a la mostra és la confirmació que el Mestre de Cabestany va fer servir marbres provinents de Carrara, a Itàlia,  i del Proconès, a Turquia.

Fragment d’arquivolta amb inscripció. Mestre de Cabestany.

L’exposició mostra més d’un centenar de peces entre escultures, pintures, manuscrits il·luminats, dibuixos i documents  procedents de museus, biblioteques  i arxius de Catalunya, d’Espanya i d’altres llocs com Cluny, Tolosa, Avinyó, París, Pisa, Cremona, Roma, Torí o Londres. I entre els quals hi ha obres i documents inèdits.

Clau d’arquivolta amb Agnus Dei. Portada de l’església. Mestre de Cabestany.

Entre les peces exposades n’hi ha diverses del Mestre de Cabestany, com un timpà amb la benedicció, mort, resurrecció i assumpció de Maria, de Santa Maria de Cabestany. Una clau d’arquivolta amb Agnus Dei, de la portada occidental de l’església de Sant Pere de Rodes. L’aparició de Jesús als seus deixebles al mar de Galilea, també de la portada occidental de l’església de Sant Pere de Rodes, tots dos del Museu Frederic Marés de Barcelona. De la mateixa portada hi ha el cap i un fragment de cos de sant Pere, el cap es conserva al Museu del Castell de Peralada i el fragment de cos és de l’Ajuntament del Port de la Selva. També de la portada hi ha un fragment de relleu amb la representació del Lavatori de peus, que es conserva al Museu d’Art de Girona i és un dipòsit del Ministeri d’Educació i Cultura. Altres peces exposades que van formar part de la portada, són alguns fragments de cornises o d’arquivoltes.  Així com diversos caps de persones, la majoria masculins, que es conserven en diversos museus i col·leccions particulars.

Tresor de Sant Pere de Rodes.

Altres peces exposades són un capitell amb escenes de la vida de sant Pere, provinent del claustre del priorat cluniacenc de Lewes a Sussex, que es conserva al Museu Britànic de Londres. I un capitell del claustre de Sant Pere de Rodes que va ser adquirit pel Museu de Cluny l’any 1881 i que té una escena de la infància de Crist i una altra de la Visita al Sepulcre. En una vitrina es pot contemplar el conegut com a Tresor de Sant Pere de Rodes, un recipient de ceràmica vidrada amb 658 monedes d’or i plata, d’entre la segona meitat del segle XIV i el primer quart del segle XVI, que es va trobar en les excavacions dutes a terme al monestir l’any 1989.

Capitell amb lleons rampants.

El darrer àmbit de l’exposició està dedicat a les influències de l’art antic en l’obra del Mestre de Cabestany. En paraules de Marcel Durliat, historiador de l’art i professor de la Universitat de Tolosa, recollides a l’exposició: “Les influències antigues són, de fet, innegables: la forma és una còpia d’un model romà; les figures estan disposades en profunditat, en dos plans, per donar una impressió d’espai que un artista romànic no sol intentar transmetre”. I és que alguns dels trets que distingeixen l’obra del Mestre de Cabestany són l’ús del marbre, el reaprofitament de relleus romans  i la imitació de l’art antic i paleocristià. Una modernitat pròpia d’un artista docte que es fixa en l’art antic per crear obres noves. Tal com s’explica en un dels textos de l’exposició: “El Mestre de Cabestany segueix un procediment ben present en l’escultura romànica meridional del segle XII, amb especial incidència en el Camí de Santiago, Catalunya, Tolosa de Llenguadoc, Provença, Pisa i Mòdena”. És per això que s’han inclòs a l’exposició alguns relleus, capitells i columnes romàniques “antiquitzants” al costat d’alguns sarcòfags paleocristians i altres peces antigues.

Sarcòfag Layos. El Castillejo. Toledo. Museu Frederic Marès.

Entre les peces exposades en aquest àmbit hi ha el sarcòfag Amatller, que es conserva al MNAC; els signes de Leo i d’Àries, de Sant Serni de Tolosa, que es conserva al Museu dels Agustins de Tolosa; una pica beneitera de la catedral de Cremona, obra del Taller de Wiligelmo; o un capitell de l’Orestea de Sant Martín de Frómista a Palència.

Capitell dels atlants. Mozac. Alvèrnia

Altres obres exposades són un altar portàtil de Sant Pere de Rodes, que es conserva al Museu d’Art de Girona o la Taula de sant Jaume el Major, una obra al tremp amb relleus d’estuc i daurat amb pa d’or que es conserva al MNAC. També hi ha diferents documents i estudis sobre el monestir de Sant Pere de Rodes, com fotografies, dibuixos i plànols de Lluís Domènech i Montaner, de Josep Puig i Cadafalch, Josep Gudiol  i, sobretot, de Joan Subias Galter, que va ser inspector de Serveis Culturals de la Diputació de Girona (1926), i que com a comissari delegat de la Generalitat a Girona durant la Segona República, va promoure la creació dels Amics de Sant Pere de Rodes (1930) i va contribuir a la declaració del monestir com a Monument Nacional (1930). També va redactar un informe sobre l’oferiment de venda del relleu de l’Aparició de Jesús al que aleshores era el Museu d’Art de Catalunya i en va publicar una monografia l’any 1948.

Pica beneitera Wiligelmo. Museu Diocesà Cremona.

Aquesta exposició, que permet conèixer millor una de les joies del romànic català i al considerat millor i més genial escultor del segle XII, s’ha organitzat a partir de l’aparició d’una sèrie de peces procedents de Sant Pere de Rodes i l’ingrés de cinc d’aquestes obres a la col·lecció del MNAC: un relleu, dos caps masculins, un fragment de vestimenta i la cartel·la INRI de la creu.  L’exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite, es pot visitar al Museu Nacional d’Art de Catalunya fins el 29 de juny de 2026.

Signes de Leo i Aries. Marbre. Museu Agustins Tolosa.

Exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite
MNAC
Palau Nacional. Parc de Montjuïc
08038 Barcelona
Tel. 93 622 03 60

Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebriàn.