Exposició Barcelona: Ciutat i teatre

Gravat del Pla de les Comèdies i el Teatre de la Santa Creu. Foto Donon. AHCB.

Gravat del Pla de les Comèdies i el Teatre de la Santa Creu. Foto Donon. AHCB.

La història del teatre modern a Barcelona està molt lligada a l’Hospital de la Santa Creu, perquè  aquesta institució va tenir l’exclusivitat de les representacions teatrals a la ciutat entre 1579 i 1833, gràcies a un privilegi que Felip II va ratificar l’any 1587 i que permetia sufragar part de les despeses de la institució amb els beneficis obtinguts  amb les representacions teatrals. Així durant molts anys l’anomenada Casa de les Comèdies era l’únic lloc oficial on poder assistir al teatre. Amb tot, la ciutat era plena de petits espais, que avui podríem qualificar d’alternatius, eren els anomenats teatres de sala i alcova, petits espais escènics ubicats en palaus i propietats de l’aristocràcia i en domicilis de la burgesia. En aquests espais un arc que actuava com a embocadura d’escena i que  separava la sala, lloc on es situava el públic, de l’alcova, on hi havia l’escenari.

Teatre Nou dels Caputxins. 1842. Foto Oriol Mestres_AHCB.

Teatre Nou dels Caputxins. 1842. Foto Oriol Mestres_AHCB.

Al llarg dels anys, els teatres s’han ajuntat en diferents zones de la ciutat. La Rambla, el passeig de Gràcia, el Paral·lel... són espais que, en un moment determinat de la història, han estat pols importants de les arts escèniques. En tots els casos eren punts situats fora del centre de la ciutat, però que amb els anys han acabat esdevenint ben cèntrics. Cal recordar que la Rambla va ser durant molts anys el límit que separava la ciutat del Raval, que era ple de camps i, més endavant, de les primeres manufactures barcelonines i que el passeig de Gràcia era el camí que unia Barcelona amb la vila de Gràcia.

Imatges de teatres del primer terç del segle XX.

Imatges de teatres del primer terç del segle XX.

L’exposició Barcelona: Ciutat i teatre, que es pot visitar al Born Museu d’Història de Barcelona fins el 30 d’agost, repassa aquesta part de la història de la ciutat i, alhora, revela el paper que les arts escèniques tenen a l’hora d’intuir, i fins i tot de promoure, el creixement i les transformacions urbanes.

portada de Liceistas y cruzados que es mostra a l'exposició.

Portada de Liceistas y cruzados que es mostra a l’exposició.

 

Mapes, plànols, pintures, fotografies i diversos tipus de documents ajuden a resseguir aquesta relació històrica entre el teatre i Barcelona. A l’exposició s’expliquen també episodis com el canvi de nom de la Casa de les Comèdies o Teatre de la Santa Creu per Teatre Principal, per fer front a la competència de Liceu i l’abrandat enfrontament entre els partidaris dels dos teatres que Frederic Soler va convertir en una comèdia en dos actes amb el títol Liceistes i “Cruzados”, signada amb els pseudònims de Serafí Pitarra i d’Enric Carreras. Òbviament, els liceistes eren els assidus al Liceu i els “cruzados” eren els partidaris del Teatre Principal o de la Santa Creu.

 

Entrevista amb Antoni Ramon, a la dreta,

Entrevista amb Antoni Ramon, a la dreta,

 

Al programa de Ràdio Gràcia hem fet un repàs a l’exposició i a la història de les arts escèniques a Barcelona, tot parlant amb Antoni Ramon, un dels comissaris de l’exposició i membre de l’Observatori d’Espais Escènics.

Podeu escoltar aquí la conversa.

 

 

Projecte de la planta i la façana del Teatre Principal 1788. Cabrer_AHCB

Projecte de la planta i la façana del Teatre Principal 1788. Cabrer_AHCB

Text: Joan Àngel Frigola
Fotografia; Joan Àngel Frigola
Imatges: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB).

 

Exposició Barcelona: Ciutat i teatre
El Born. Museu d’Història de Barcelona
Plaça Comercial, 12.
08003 Barcelona
Tel: 93 256 68 51
museuhistoria@bcn.cat

 

El Turó Park

Vestíbul d'alzines. Foto: JAF_SaG.

Vestíbul d’alzines. Foto: JAF_SaG.

Alguns parcs de Barcelona tenen una història prèvia, anterior a convertir-se en oasi urbà. En el cas del parc on sortim avui, abans de ser un gran espai enjardinat amb diferents zones i tipus de vegetació, va ser un parc d’atraccions freqüentat per la burgesia barcelonina. Fins i tot va arribar a tenir un tipus d’atracció que avui no seria possible, però que a principis del segle XX va arribar a tenir una certa freqüència, els anomenats zoos humans, és a dir l’exhibició d’un poblat de persones anunciats com a tribus de pobles, normalment africans. Avui visitem un parc centenari, enjardinat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí a Sant Gervasi, avui passejarem pel Turó Park. Continua llegint

La festa del Corpus

Ou com balla a la catedral de Barcelona, 2015. Foto: JAF_SaG.

Ou com balla a la catedral de Barcelona, 2015. Foto: JAF_SaG.

Històricament hi ha una festa que pot ser considerada la festa de les festes. És una festa que ha tingut una gran magnificència i esplendor, que s’ha celebrat, i se celebra encara, a pobles i ciutats de formes ben diferents: processons solemnes, enramades, catifes de flors, altars guarnits, tota mena de guarniments florals, l’ou com balla… És la festa del Corpus, instituïda pel papa Urbà IV el 1264 com a festa d’exaltació del cos de Crist, tot i que es va estendre per Europa a partir d’una butlla del papa Joan XXII, l’any 1316. És una festa creada per l’església catòlica fa més de set-cents anys que va convertir-se en la manifestació més lluïda del calendari festiu. Catifes de flors a Sitges o a La Garriga; l’ou com balla a Barcelona; enramades a Arbúcies o Sallent… I la Patum de Berga. És una festa de gran solemnitat que ha perdurat en els segles, que s’ha anat adaptant a les èpoques i que encara es viu a molts pobles, ciutats i barris de Barcelona. Continua llegint

Exposició Avui 50+ al Palau Robert

Dibuix de Cesc sobre la sortida de l'Avui.

Dibuix de Cesc sobre la sortida de l’Avui.

Fa cinquanta anys, l’abril de 1976, arribava als quioscos de Barcelona i de Catalunya un nou diari. Una capçalera que feia història per diverses raons: era el primer diari en català des de l’any 1939 i era un projecte d’unes quantes persones, però amb més de trenta mil subscriptors que van aportar els seus diners, cadascú en funció de les seves possibilitats. El 23 d’abril de 1976, diada de Sant Jordi naixia el diari Avui, després d’un llarg procés de gestació de diversos anys, que s’explica a l’exposició Avui50+. Des de 1976, notícies, llengua i país, que es pot visitar al Palau Robert fins el 24 de maig de 2026. Continua llegint

El llegat de Nicolau Maria Rubió i Tudurí.

Jardins de Pedralbes. Foto: JAF_SaG.

Jardins de Pedralbes. Foto: JAF_SaG.

Hi ha personatges a la història que han estat cabdals per a l’esdevenidor. Un d’aquests personatges és Nicolau Maria Rubió i Tudurí a qui Barcelona deu l’actual sistema de parcs i jardins de la ciutat. Aquest any 2026 fa cent anys de la publicació d’un important estudi de Rubió i Tudurí: El problema de los espacios libres. Divulgación de su teoría y notas para su solución práctica. Amb motiu d’aquesta celebració, l’Ajuntament de Barcelona ha editat la publicació de El llegat de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, 100 anys després, que inclou l’edició facsímil de l’estudi de Rubió. Al programa de ràdio hem parlat de la figura i l’obra de Rubió i Tudurí amb la historiadora Montse Rivero, que ha coordinat la publicació. Continua llegint

Exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite

Aparició de Jesús als deixebles. Mestre de Cabestany. Museu Frederic Marés

Aparició de Jesús als deixebles. Mestre de Cabestany. Museu Frederic Marés

Catalunya té diferents joies entre el seu patrimoni. Un dels edificis més importants del romànic català és un monestir situat en un lloc on la natura, l’arquitectura, l’escultura i la cultura s’uneixen per convertir l’espai en un lloc incomparable. És un monestir situat a l’Alt Empordà, que va tenir una estreta relació amb Roma i que va lluir una portada esculpida pel millor artista del romànic a qui es compara amb Picasso. Avui anem al Museu Nacional de Catalunya per visitar l’exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite. Continua llegint

70 cèntims. La vaga de tramvies de 1951

Portada del llibre 70 cèntims. La vaga de tramvies de 1951.

Portada del llibre 70 cèntims. La vaga de tramvies de 1951.

La primera quinzena de març de 1951 Barcelona es va revelar i va fer front a la dictadura franquista. Un augment del bitllet del tramvia i la notícia que a Madrid el preu era gairebé la meitat que a Barcelona va desembocar en el que es coneix com la Vaga dels tramvies de 1951. Els ciutadans anaven a peu a tot arreu i els tramvies anaven buits, fins que les autoritats van acabar deixant sense efecte la pujada del preu del bitllet. L’èxit aconseguit amb aquest fet va portat a declarar una vaga general. La ciutat no va tornar a la normalitat fins a la segona quinzena d’aquell mes de març. Una novel·la gràfica, 70 cèntims. La vaga de tramvies de 1951, amb guió de Xavier Roca i il·lustracions de Xabier Sagasta, editada per l’Ajuntament de Barcelona i  Kairat, explica aquell episodi, el primer enfrontament al franquisme des del final de la guerra. Continua llegint

La dona treballadora al Metro de Barcelona

Portada del llibre

Portada del llibre

A final de desembre de 1924 es posava en marxa la primera línia de metro de Barcelona, el Gran Metro. Un any i mig més tard, el juny de 1926 arrencava la segona línia, el Transversal. Des de bon començament, tot i ser una minoria, hi va haver dones treballant en totes dues línies. Maria José Muñoz Garcia i Ricard Fernández i Valentí expliquen la història i l’evolució de la presència de les dones al Metro al llibre La dona treballadora al Metro de Barcelona. Perspectiva històrica de l’evolució cap a la igualtat de gènere a TMB (1924 – 2024), editat per TMB amb motiu del centenari del Metro barceloní. Continua llegint

Exposició Barcelona flashback al Museu d’Història de Barcelona

Làpida amb el nom de la colònia Barcino.

L’origen de Barcelona és prou ben conegut, bàsicament perquè una làpida que es conserva al Museu d’Història de Barcelona ho explica. La transcripció del text de la làpida és: “A la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, els sevirs augustals”. Aquesta làpida indica el nom amb que va ser fundada la ciutat  i quan, a l’entorn de l’any 10. Així, doncs, la capital de Catalunya té poc més de dos mil anys d’història. I hi ha una lloc on podem fer un recorregut que ens permet conèixer-la i és el lloc que visitem avui a Sortides amb gràcia. Avui anem a la plaça del Rei a visitar l’exposició permanent del Museu d’Història de Barcelona que du el títol de Barcelona flashback. Continua llegint