Exposició Naufragis, història submergida

Bus i àmfores recuperades el 1894. Cala Cativa I.

Qui més qui menys coneix i ha visitat algun jaciment arqueològic.  De tant en tant alguna troballa important fa que surtin notícies als mitjans, que mostren com es treballa en un jaciment, quina és la feina dels arqueòlegs i com la fan. Hi ha jaciments de gran importància que reben un gran nombre de visites al cap de l’any, només a Catalunya hi ha Olèrdola, Ullastret o Empúries, per citar-ne uns pocs exemples. Hi ha, però, una branca de l’arqueologia molt menys coneguda, d’història més recent, perquè és més complicada, i els jaciments no poden ser oberts al públic en general, perquè estan sota l’aigua. Es tracta d’un ric patrimoni arqueològic que hi ha al fons dels oceans, mars rius i llacs. Avui, Sortides amb gràcia s’enfila a Montjuïc per navegar pel món de l’arqueologia subaquàtica tot visitant l’exposició Naufragis. Història submergida al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Placa d’os amb la imatge d’un vaixell.

L’any 1992 es va crear el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), i ara, amb motiu del 30è aniversari el Museu d’Arqueologia de Catalunya dedica una exposició per explicar i posar en valor la feina dels arqueòlegs subaquàtics, aquells que exploren i  investiguen les restes que hi ha al fons del mar, generalment, restes de naufragis de vaixells de totes les èpoques.

Audiovisual de l’entrada.

Tot i que a la informació oficial de l’exposició ens diuen que: “vol donar a conèixer la riquesa i diversitat del patrimoni arqueològic subaquàtic català, i, alhora, la important tasca d’estudi, salvaguarda i protecció del mateix que, des  del 1992, realitza el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), a l’ocasió del 30è aniversari de la seva creació”, la visita ens permet conèixer la tipologia de diferents tipus de vaixells que han navegat pel Mediterrani, alguns dels quals han acabat convertits en derelictes al fons del mar.

Àmfores del Cala Cativa recuperades el 1894.

En entrar a l’exposició ja veiem un bus que ens rep. Està envoltat d’àmfores i d’altres objectes trobats al fons del mar i, també, objectes que s’han utilitzat al llarg de la història per recuperar allò que el mar ha engolit en un moment o altre de la història. Per arribar-hi, però hem passat per un audiovisual amb diferents pintures que representen fortes tempestes al mar i naufragis, mentre sentim el so del fort onatge i dels trons, un accés que ens prepara per al que trobarem tot seguit.

Regulador autònom.

Al centre hi ha el bus que ja hem citat, amb equipament del segle XIX, envoltat d’àmfores romanes, datades d’entre el 40 i el 25 a.n.e. (abans de la nostra era), recuperades l’any 1894 per Romuald Alfaràs del vaixell romà de Cala Cativa al Port de la Selva, en la que és considerada la intervenció arqueològica subaquàtica més antiga del Mediterrani. A l’entorn hi ha materials i plafons que van resseguint la història del submarinisme, la pesca i la investigació subaquàtica. Hi ha dibuixos i croquis de l’anomenada Campana de Cadaqués, de rescats de vaixells, com el del vapor Ludwig, el 1862; objectes com les coralleres o creus de  Sant Andreu, que s’utilitzaven per a la pesca del corall vermell abans ho fessin bussos amb escafandre clàssic; o el regulador de pressió variable, inventat per Emile Gagnan i Jacques-Yves Cousteau l’any 1843, que va donar autonomia als submarinistes i va facilitar l’accés al món submarí.

Coralleres

Aquest és el primer àmbit de l’exposició, que es titula Exploradors del mar, i que segueix l’evolució del busseig des de la immersió a pulmó, practicada ja en l’antiguitat, fins als mètodes més moderns amb instruments molt perfeccionats i altament sofisticats. La recuperació d’objectes enfonsats ha preocupat la humanitat des de fa segles. Els romans ja tenien una mena d’especialistes, els urinatores, que es dedicaven a recuperar objectes enfonsats. Feien servir pedres per tal d’accelerar el descens. Tot i els diferents intents per trobar nous mètodes per poder bussejar amb més seguretat, va ser el segle XIX, amb l’aparició de l’escafandre, que l’exploració submarina va fer un important pas endavant.

Restitució d’una àncora romana.

El segon àmbit és De vaixells i mariners, i s’hi fa un repàs de la història de la navegació a partir de les restes que s’han conservat de vaixells que han naufragat des de fa uns 12.000 anys, que és el temps aproximat que fa que els humans naveguem. A mida que ha anat passant el temps, a poc a poc, a base d’experiència i observació, la humanitat ha anat entenent cada cop més la natura i el mar: els corrents marítims, els vents, la posició dels estels, que ha aprés a utilitzar per poder seguir una ruta determinada dins el mar. També ha anat avançant la tecnologia i ha creat vaixells més fiables i segurs. I en paral·lel han aparegut mites, creences i religiositats relacionades amb el món de la navegació. Tot plegat és el que es coneix com a cultura marítima i és un dels objectius d’estudi de l’arqueologia subaquàtica.

Bigota.

En aquest àmbit podem conèixer les diferents parts i elements d’un vaixell, com les anelles guia de vela, el cassanell, el bossell, el timó, l’arbre (que és un pal per a la vela), la bigota o l’àncora. En aquest mateix àmbit es mostren instruments de navegació, com el sextant, l’escandall, la campana o la botzina de senyals, que s’utilitzaven en la navegació en condicions adverses amb boira per senyalitzar la ubicació del vaixell o per mesurar la fondària en zones properes a la costa. També hi ha objectes d’ús comú com la ploma i el tinter o el rellotge de sorra.

Llemenera de fusta trobada al Culip IV.

Òbviament, els navegants han de viure llargues temporades a bord dels vaixells, per això calen estris per a cuinar i menjar i per a la higiene i la cura de la salut. Així, a l’exposició es mostren peces de vaixella, que són molt útils per poder datar amb precisió el moment de l’enfonsament del vaixell, així com la seva procedència i, fins i tot, l’estatus social de la seva tripulació. L’alimentació a bord és una altra de les coses que s’expliquen. Les llargues travessies han obligat, des d’antic, a trobar aliments prou perdurables, que es poguessin conservar, ja fossin assecats o salats. També es consumia peix fresc pescat durant el viatge. De tot plegat se n’ha trobat en vaixells enfonsats que donen informació molt valuosa per poder saber com ha viscut la gent de mar al llarg de la història.

Fitxes de joc de pasta de vidre i pedra, trobades al Culip IV.

Aquestes llargues temporades que els mariners passaven embarcats, comporten moltes hores d’oci i una de les maneres d’entretenir-se és jugant, per això a l’exposició s’hi poden veure fitxes de joc i daus. Per altra banda, la vida al mar va lligada sempre a un risc permanent, per això, al llarg dels temps, s’ha anat desenvolupant creences, llegendes i supersticions, algunes de les quals encara perduren: des d’imatges religioses o amulets, fins a posar nom de divinitats a les embarcacions o pintar ulls als vaixells per evitar malastrugances. Entre els objectes exposats hi ha amulets, objectes votius com una àncora o una moneda que anava posada sota el pal de la vela. O àncores decorades amb gravats per invocar la bona sort.

Copes de vi de vidre trobades al Roses II.

El tercer àmbit de l’exposició porta per títol Excavant sota l’aigua i explica la tasca que duen a terme els arqueòlegs subaquàtics i, particularment, la feina del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), que com ja hem dit al principi va ser creat l’any 1982. S’hi expliquen les excavacions de tres derelictes paradigmàtics: Culip IV, a l’Alt Empordà; Deltebre I, al Baix Ebre; i Illes Formigues II, al baix Empordà. Al principi d’aquest àmbit s’explica que la recerca arqueològica, també la subaquàtica, és una tasca interdisciplinària que sovint utilitza altres disciplines i tècniques científiques com l’arxivística i la documentació, la ceramologia, la paleobotànica o la datació per radiocarboni, entre d’altres.

Replica del derelicte Culip IV.

Cadascun del tres derelictes té un apartat amb vídeos, croquis, maquetes i objectes recuperats que permeten conèixer la seva història. El Culip IV, trobat a Cadaquès, és el primer vaixell arqueològic excavat a l’estat espanyol per un equip d’arqueòlegs amb metodologia i objectius científics. Va ser un vaixell romà,enfonsat entre els anys 78 i 82, l’estudi del qual va permetre establir l’existència de diferents tipus de ports en època antiga: uns de principals on arribaven naus de procedència diversa, amb prou infraestructura humana i material per poder emmagatzemar mercaderies, des dels quals es portaven cap a ports secundaris, dotats de menys infraestructures. S’hi van trobar gran quantitat de vasos ceràmics llisos i d’altres de decorats, procedents de Millau a l’Occitània francesa, àmfores amb oli andalús i vasos de ceràmica i llànties fabricades a Roma. Tot plegat en un vaixell petit, menys de 10 metres d’eslora, que va permetre conèixer el concepte de redistribució de mercaderies per mar.

Calibrador de bales del Desltebre I.

El segon derelicte, excavat entre el 2009 i el 2016, és el Deltebre I, un vaixell militar anglès de transport que formava part d’una flota que el maig de 1813 va salpar d’Alacant per atacar Tarragona, que estava en mans de tropes franceses. L’operació militar va fracassar i diversos vaixells del contingent de 146 embarcacions van encallar davant l’illa de Sant Antoni, a la boca de l’Ebre. Els sediments van colgar ràpidament el vaixell tot protegint-lo de l’espoli i de la degradació per agents naturals. S’hi van trobar canons, caixa d’espoletes, barril de ferradures, bombes de morter, granades, bales de fusell i pedres fogueres, però també elements de vestuari, com sabates, corretatges i botes.

Àmfores bètiques de l’Illes Formigues II.

El tercer derelicte és l’Illes Formigues II, l’excavació va començar el 2017 i encara no s’ha acabat. És a 47 metres de profunditat i és el primer jaciment que s’excava a Catalunya a tanta fondària amb metodologia científica. Es tracta d’un vaixell d’uns 20 metres d’eslora que havia sortit de la Bètica (actual Andalusia) i que anava cap a Narbona o Arles i que es va enfonsar a finals del segle I a.n.e. (abans de la nostra era) molt a prop de les illes Formigues, per causes que encara es desconeixen. Duia salaons i salses de peix envasat de diferents tipus d’àmfores. Tan el mateix vaixell com el carregament que transportava s’han conservat amb molt bones condicions, fet que permet fer-ne un estudi molt complert, Per contra, la gran fondària on es troba el derelicte complica la tasca dels arqueòlegs, perquè redueix molt el temps d’immersió i allarga les descompressions.

Botzina de senyals feta amb cargol de mar, del Culip IV.

El quart i darrer àmbit és Un patrimoni a protegir, i s’expliquen els objectius i les convencions a seguir en les excavacions subaquàtiques. Així, podem saber que la matèria orgànica submergida es pot conservar molt bé perquè estan en un medi anaeròbic on els microorganismes que la podreixen no poden viure. Tot i això, si aquest materials no queden colgats per sediments, es poden malmetre i arribar a desaparèixer a causa de l’abrasió o per l’acció d’un xilòfag. Per això, hi ha una Convenció de la UNESCO de l’any 2001 que prioritza i recomana la conservació in situ. En tot cas, si cal extreure els materials per preservar-los, ja sigui pel perill d’espoli, perquè es pot malmetre per causes naturals, o perquè per interès científic només pot ser estudiat fora de l’aigua, cal seguir uns determinats processos per garantir-ne la conservació.

Monedes russes del segle XVIII trobades al Deltebre I.

L’exposició es complementa amb diferents objectes curiosos que s’han trobat en el medi aquàtic en diferents punts, com uns taps d’àmfora foradats, dues monedes d’or: una romana datada entre els anys 2 a.n.e. i 14 i una altra de veneciana encunyada entre els anys 1400 i 1413. També un plat d’època romana apedaçat amb grapes de plom, fet que indica que el seu propietari havia tingut la necessitat d’allargar-ne la vida útil. O també una ampolla de vidre, encara tapada, amb vi “fondillon”, amb denominació d’origen Alacant i molt preuat o un grapat de monedes russes del segle XVIII trobades a l’interior del vaixell anglès Deltebre I.

Llànties. La gran de ceràmica la petita de bronze.

Molts dels objectes que s’exposen han estat recuperats de  restes de naufragis i d’altres són reproduccions.

En definitiva, Naufragis. Història submergida és una interessant exposició que ens endinsa en un món poc conegut per la majoria de la gent. Una exposició que ens dona a conèixer la important feina d’una branca de l’arqueologia que va més enllà de jaciments d’època prehistòrica, d’època ibèrica, d’època romana… però igualment importants, perquè també aporten gran informació de la història de la navegació, del comerç i de la vida de la gent de mar.

 

Àncora votiva de tradició romana.

Exposició Naufragis. Història submergida
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Passeig de Santa Madrona, 39-41.
Parc de Montjuïc.
08039 Barcelona.
Tel: 934232149
infomac@gencat.cat

 

Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

 

 

Antics camins del pla de Barcelona

Portada del llibre.

La sortida d’avui, no és de fet una sortida i pot ser moltes sortides a la vegada. I és que la proposta d’avui la fem a partir d’un llibre que han editat recentment l’Ajuntament de Barcelona i Cossetània Edicions. És un llibre que ens proposa recórrer la ciutat de Barcelona d’una manera diferent. Es tracta de passejar per la trama urbana però fer-ho, en la mesura del que sigui possible, pels llocs per on van fer-ho un munt de generacions de barcelonins. Avui us proposem caminar resseguint els antics camins que creuaven el pla de Barcelona de nord a sud i d’est a oest, és a dir, de Besòs a Llobregat i de mar a Collserola. Avui resseguim els 21 itineraris de senderisme urbà que presenta Xavier Martínez i Edo al llibre Els camins antics de Barcelona. Continua llegint

El parc de Cervantes

El parc a la zona del roserar.

Avui visitem un parc urbà de Barcelona. Un parc que cada mes de maig convoca milers de persones atretes per un concurs internacional. És un parc situat a tocar d’uns dels límits del terme municipal de Barcelona, que ha quedat entre dues de les principals entrades i sortides de la ciutat, però on, tot i això, s’hi pot respirar una certa tranquil·litat i s’hi poden veure diferents especies d’ocells. És un parc amb dues parts ben delimitades. Ens acostem a l’interior del triangle que formen l’avinguda Diagonal, la ronda de Dalt i el carrer de  Manuel Ballbé. Visitem el parc de Cervantes. Continua llegint

Jardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet

Palauet.Tot baixant pel carrer de Muntaner de Barcelona, al cantó Besòs i l’alçada del carrer de Marià Cubí hi trobem una finca que crida molt l’atenció, amb un edifici senyorial, amb una torre i remats amb forma de merlets. La finca llinda amb els carrers de Marià Cubí i de l’Avenir, on hi ha un segon edifici. Ambdues cases comparteixen un gran jardí. Estem parlant del palau del marquès d’Alella, actualment seu de la Fundació Julio Muñoz Ramonet. Avui ens acostem al barri de Sant Gervasi – Galvany de Barcelona i ens endinsarem en la vida d’un personatge fosc, una figura de les més enigmàtiques de la societat barcelonina del segle XX, Julio Muñoz Ramonet, tot visitant el jardí de la fundació que porta el seu nom. Continua llegint

Exposició Art primer. Artistes de la prehistòria

Figura de dona neandertal manipulant pigments a l’entrada de l’exposició.

La imatge és present constantment en la nostra vida actual. Cada dia es creen, s’editen, es publiquen i reprodueixen infinitat de fotografies i dibuixos de tota mena. La immensa majoria de persones portem a sobre un mòbil que és, alhora, entre moltes altres coses, una càmera de fer fotos, que ens permet captar, editar, publicar i difondre imatges, amb més o menys gràcia. Per altra banda, molta gent pinta i dibuixa i segur que tenim presents més d’un i de dos obres de grans artistes que es poden veure als museus del món. Tot això, segur que no ens parem a pensar amb tanta facilitat com i quan va sorgir als humans la necessitat de comunicar-nos per mitjà d’imatges. O quina és la primera manifestació física d’un comportament simbòlic. Avui Sortides amb gràcia s’acosta al Museu d’Arqueologia de Catalunya per visitar l’exposició Art primer. Artistes de la prehistòria, que proposa un viatge a la recerca dels orígens de l’art. Continua llegint

Un tomb pel passeig de Gràcia

El passeig l’any 1847, segons un plànol publicat al llibre De la Puerta del Angel a la plaza de Lesseps

La sortida d’avui us convida a passejar per un dels carrers més coneguts de Barcelona. Un antic camí que unia l’antiga Bàrcino amb el Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallés. Un antic camí que amb els anys va esdevenir un passeig senyorial, zona residencial de la burgesia, que hi va aixecar importants obres modernistes, algunes de les quals encara perduren i són patrimoni de la humanitat. És un carrer que en una època va ser el lloc on calia anar a passejar per veure i ser vist. Que en una altre moment va omplir-se d’entitats bancaries i que abans de la pandèmia de la covid-19 era plena de turistes entrant i sortint de botigues de luxe com les que es poden trobar a qualsevol gran ciutat del món. És un passeig que concentra obres d’arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Bassegoda, Sagnier i Rovira, entre altres grans noms de l’arquitectura catalana. Aquesta sortida proposa recuperar una antiga tradició barcelonina, passejar pel passeig de Gràcia. Continua llegint

Exposició La ciutat dels passatges

Carrer de Mirambell. 1908 AFB. J Pons Escrigas.

La proposta d’avui ens porta a passejar per alguns carrers com el de Graciamat, el de l’Arc de la Glòria, el de Mirambell, el de la Fenosa, el de l’Avellana, el d’en Malla o el dels Arcs de Jonqueres. La sortida d’avui ens porta a fer un viatge en el temps, perquè anirem a conèixer una ciutat desapareguda, una part de Barcelona que ja no existeix, si no és en les fotografies, perquè fins i tot és difícil que quedi en la memòria d’algú, perquè veurem carrers desapareguts fa més de cent anys. Avui ens n’anem a veure l’exposició La ciutat dels passatges. Abans de la Via laietana, a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Continua llegint

Exposició El port, territori de frontera

El Dipòsit Comercial en construcció, l’any 1897. Actualment és el Palau de Mar. Foto: Pau Audouard. AFMMB

Les ciutats marítimes tenen alguna cosa de diferent. Els ports són llocs d’entrada i sortida, zones d’intercanvi, punts on sovint convergeixen tota mena de mercaderies, personatges i ambients molt diversos. El port d’una ciutat és per on sovint arriben modes, músiques, costums i influències culturals que acaben modificant les realitats socials i culturals. Barcelona, com a ciutat portuària, també ha estat marcada per aquesta realitat, sobretot, els barris costaners. El Museu Marítim de Barcelona presenta, fins al 25 de setembre de 2018 l’exposició “El Port, territori de frontera”, on es fa un recorregut pel Poble-sec, el Paral·lel, Montjuïc, la Barceloneta, el Somorrostro o els ja desapareguts barris de barraques Pequín i Camp de la Bota. Continua llegint

Exposició de caricatures de la burgesia barcelonina vuitcentista

A la caricatura hi surten en mateix Josep Parera i algú anomenat Mendigacha de qui se'n desaoneixen més dades.

Josep Parera amb algú anomenat Mendigacha de qui se’n desconeixen més dades.

La sortida d’avui proposa tornar a un dels museus més curiosos de Barcelona. Un museu on podem veure escultura de tota mena, i també col·leccions dels objectes més diversos. És el Museu Marès, que presenta, en una de les seves exposicions temporals, un conjunt de més de cinquanta caricatures de personatges de meitat del segle XIX, que han passat a formar part dels seus fons gràcies a una donació. Continua llegint

Exposició Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia, 1860-2004

Autor desconegut - Construcció del monument a Colom, c. 1888. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Autor desconegut – Construcció del monument a Colom, c. 1888. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

La sortida d’avui us proposa fer un recorregut per més d’un segle i mig d’història de la capital de Catalunya a través de la fotografia. És un viatge per la ciutat, històric i a voltes sentimental, a través de gairebé un miler d’imatges que, alhora, permet fer també un recorregut per la història de la fotografia, ja que a la mostra s’hi poden veure les diferents tècniques de captació d’imatges, des dels primers daguerreotips fins a l’eclosió de la imatge digital. Avui us proposem anar a la Rambla barcelonina a visitar l’exposició Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia, 1860-2004 que presenta La Virreina Centre de la Imatge. Continua llegint