Exposició Barcelona: Ciutat i teatre

Gravat del Pla de les Comèdies i el Teatre de la Santa Creu. Foto Donon. AHCB.

Gravat del Pla de les Comèdies i el Teatre de la Santa Creu. Foto Donon. AHCB.

La història del teatre modern a Barcelona està molt lligada a l’Hospital de la Santa Creu, perquè  aquesta institució va tenir l’exclusivitat de les representacions teatrals a la ciutat entre 1579 i 1833, gràcies a un privilegi que Felip II va ratificar l’any 1587 i que permetia sufragar part de les despeses de la institució amb els beneficis obtinguts  amb les representacions teatrals. Així durant molts anys l’anomenada Casa de les Comèdies era l’únic lloc oficial on poder assistir al teatre. Amb tot, la ciutat era plena de petits espais, que avui podríem qualificar d’alternatius, eren els anomenats teatres de sala i alcova, petits espais escènics ubicats en palaus i propietats de l’aristocràcia i en domicilis de la burgesia. En aquests espais un arc que actuava com a embocadura d’escena i que  separava la sala, lloc on es situava el públic, de l’alcova, on hi havia l’escenari.

Teatre Nou dels Caputxins. 1842. Foto Oriol Mestres_AHCB.

Teatre Nou dels Caputxins. 1842. Foto Oriol Mestres_AHCB.

Al llarg dels anys, els teatres s’han ajuntat en diferents zones de la ciutat. La Rambla, el passeig de Gràcia, el Paral·lel... són espais que, en un moment determinat de la història, han estat pols importants de les arts escèniques. En tots els casos eren punts situats fora del centre de la ciutat, però que amb els anys han acabat esdevenint ben cèntrics. Cal recordar que la Rambla va ser durant molts anys el límit que separava la ciutat del Raval, que era ple de camps i, més endavant, de les primeres manufactures barcelonines i que el passeig de Gràcia era el camí que unia Barcelona amb la vila de Gràcia.

Imatges de teatres del primer terç del segle XX.

Imatges de teatres del primer terç del segle XX.

L’exposició Barcelona: Ciutat i teatre, que es pot visitar al Born Museu d’Història de Barcelona fins el 30 d’agost, repassa aquesta part de la història de la ciutat i, alhora, revela el paper que les arts escèniques tenen a l’hora d’intuir, i fins i tot de promoure, el creixement i les transformacions urbanes.

portada de Liceistas y cruzados que es mostra a l'exposició.

Portada de Liceistas y cruzados que es mostra a l’exposició.

 

Mapes, plànols, pintures, fotografies i diversos tipus de documents ajuden a resseguir aquesta relació històrica entre el teatre i Barcelona. A l’exposició s’expliquen també episodis com el canvi de nom de la Casa de les Comèdies o Teatre de la Santa Creu per Teatre Principal, per fer front a la competència de Liceu i l’abrandat enfrontament entre els partidaris dels dos teatres que Frederic Soler va convertir en una comèdia en dos actes amb el títol Liceistes i “Cruzados”, signada amb els pseudònims de Serafí Pitarra i d’Enric Carreras. Òbviament, els liceistes eren els assidus al Liceu i els “cruzados” eren els partidaris del Teatre Principal o de la Santa Creu.

 

Entrevista amb Antoni Ramon, a la dreta,

Entrevista amb Antoni Ramon, a la dreta,

 

Al programa de Ràdio Gràcia hem fet un repàs a l’exposició i a la història de les arts escèniques a Barcelona, tot parlant amb Antoni Ramon, un dels comissaris de l’exposició i membre de l’Observatori d’Espais Escènics.

Podeu escoltar aquí la conversa.

 

 

Projecte de la planta i la façana del Teatre Principal 1788. Cabrer_AHCB

Projecte de la planta i la façana del Teatre Principal 1788. Cabrer_AHCB

Text: Joan Àngel Frigola
Fotografia; Joan Àngel Frigola
Imatges: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB).

 

Exposició Barcelona: Ciutat i teatre
El Born. Museu d’Història de Barcelona
Plaça Comercial, 12.
08003 Barcelona
Tel: 93 256 68 51
museuhistoria@bcn.cat

 

El Turó Park

Vestíbul d'alzines. Foto: JAF_SaG.

Vestíbul d’alzines. Foto: JAF_SaG.

Alguns parcs de Barcelona tenen una història prèvia, anterior a convertir-se en oasi urbà. En el cas del parc on sortim avui, abans de ser un gran espai enjardinat amb diferents zones i tipus de vegetació, va ser un parc d’atraccions freqüentat per la burgesia barcelonina. Fins i tot va arribar a tenir un tipus d’atracció que avui no seria possible, però que a principis del segle XX va arribar a tenir una certa freqüència, els anomenats zoos humans, és a dir l’exhibició d’un poblat de persones anunciats com a tribus de pobles, normalment africans. Avui visitem un parc centenari, enjardinat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí a Sant Gervasi, avui passejarem pel Turó Park. Continua llegint

Exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite

Aparició de Jesús als deixebles. Mestre de Cabestany. Museu Frederic Marés

Aparició de Jesús als deixebles. Mestre de Cabestany. Museu Frederic Marés

Catalunya té diferents joies entre el seu patrimoni. Un dels edificis més importants del romànic català és un monestir situat en un lloc on la natura, l’arquitectura, l’escultura i la cultura s’uneixen per convertir l’espai en un lloc incomparable. És un monestir situat a l’Alt Empordà, que va tenir una estreta relació amb Roma i que va lluir una portada esculpida pel millor artista del romànic a qui es compara amb Picasso. Avui anem al Museu Nacional de Catalunya per visitar l’exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite. Continua llegint

La dona treballadora al Metro de Barcelona

Portada del llibre

Portada del llibre

A final de desembre de 1924 es posava en marxa la primera línia de metro de Barcelona, el Gran Metro. Un any i mig més tard, el juny de 1926 arrencava la segona línia, el Transversal. Des de bon començament, tot i ser una minoria, hi va haver dones treballant en totes dues línies. Maria José Muñoz Garcia i Ricard Fernández i Valentí expliquen la història i l’evolució de la presència de les dones al Metro al llibre La dona treballadora al Metro de Barcelona. Perspectiva històrica de l’evolució cap a la igualtat de gènere a TMB (1924 – 2024), editat per TMB amb motiu del centenari del Metro barceloní. Continua llegint

Exposició Barcelona flashback al Museu d’Història de Barcelona

Làpida amb el nom de la colònia Barcino.

L’origen de Barcelona és prou ben conegut, bàsicament perquè una làpida que es conserva al Museu d’Història de Barcelona ho explica. La transcripció del text de la làpida és: “A la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, els sevirs augustals”. Aquesta làpida indica el nom amb que va ser fundada la ciutat  i quan, a l’entorn de l’any 10. Així, doncs, la capital de Catalunya té poc més de dos mil anys d’història. I hi ha una lloc on podem fer un recorregut que ens permet conèixer-la i és el lloc que visitem avui a Sortides amb gràcia. Avui anem a la plaça del Rei a visitar l’exposició permanent del Museu d’Història de Barcelona que du el títol de Barcelona flashback. Continua llegint

L’avinguda del Tibidabo de Barcelona

Casa Andreu. La Rotonda. 1906-1918. Adolf Ruiz.

Casa Andreu. La Rotonda. 1906-1918. Adolf Ruiz.

Avui ens acostem a una avinguda barcelonina amb molta història i amb força edificis interessants. És una avinguda molt literària, perquè més d’un autor l’ha fet sortir a les seves obres. I cinematogràfica, també, perquè alguna d’aquestes novel·les ha estat portada al cinema. És una avinguda on el compositor i  pianista Enric Granados hi va tenir una sala de concerts. A més, durant anys hi va circular un dels elements més icònics de Barcelona, el Tramvia Blau. Avui anem a passejar per l’avinguda del Tibidabo. Continua llegint

Exposició T-100. Cent anys de metro

Títol exposició.

Títol exposició.

A l’anterior sortida vam veure com va ser l’arribada del ferrocarril a Barcelona, Catalunya i, en definitiva, a  la península ibèrica i els projectes que hi havia hagut abans, de la mà del Dr. Ferran Armengol Ferrer, autor del llibre L’arrencada del ferrocarril a Barcelona, 1800-1850. Editat per l’Ajuntament de Barcelona. En la sortida d’avui ens acostarem a la història d’un altre mitjà de transport que també va sobre raïls i que l’any 2024 han usat més de 680 milions de persones a l’àrea metropolitana. Avui  coneixerem els 100 anys d’història del metro de Barcelona tot visitant l’exposició T-100. Cent anys de metro que es pot visitar al palau Robert fins l’1 de febrer de 2026. Continua llegint

L’arrencada del ferrocarril a Barcelona, 1800-1850

Tren del centenario. Octubre 1948. Foto Vela. Col·lecció Ferran Armengol.

Tren del centenario. Octubre 1948. Foto Vela. Col·lecció Ferran Armengol.

El 28 d’octubre de 1848 s’inaugurava la línia de ferrocarril que unia les ciutats de Barcelona i Mataró. D’aquesta manera el ferrocarril arribava la península ibèrica. El tren de Mataró, no va ser, però, el primer projecte de via fèrria a Catalunya. Cinquanta anys abans hi va haver unes proves a la Rambla barcelonina. D’això en parla Ferran Armengol Ferrer autor del llibre L’arrencada del ferrocarril a Barcelona, 1800-1850. Editat per l’Ajuntament de Barcelona. Continua llegint

El palau del marquès d’Alfarràs

Façana principal del palau amb el jardí del davant. Foto JAF.

Façana principal del palau amb el jardí del davant. Foto JAF.

Fa unes quantes setmanes vam dedicar la sortida als jardins del Laberint d’Horta i en aquell moment ja vam anunciar que visitaríem, també, el palau que hi ha a l’entrada del parc. Ara ha arribat el moment i, tal com vam anunciar que faríem, l’objecte de la sortida d’avui serà aquest edifici que ha estat en desús i en males condicions de conservació durant força anys. Avui tornem al barri d’Horta i a les estivacions de la serra de Collserola, per visitar el palau del marquès d’Alfarràs. Continua llegint

Barcelona: construcció democràtica i moviment veïnal

Una vintena de centres d’estudis i entitats de recerca de Barcelona, juntament amb la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), l’Institut Ramon Muntaner (Irmu) i l’Arxiu Municipal de Barcelona organitzen el cicle de conferències i taules rodones Barcelona: construcció democràtica i moviment veïnal, amb l’objectiu de recuperar la memòria dels protagonistes del moviment veïnal de finals de la dècada dels anys setanta i començament dels anys vuitanta del segle XX, com a radiografia dels moviments socials i polítics que van confluir a les vocalies de les associacions de veïns. Continua llegint