Viure l’espai públic. Activisme veïnal i recuperació de la festa al carrer (Sarrià 1975–1980)

Cartell de la Fdesta Major de 1979, dissenyat per Claret Serrahima.

Cartell de la Fdesta Major de 1979, dissenyat per Claret Serrahima.

El carrer, la conquesta de l’espai públic, va ser bàsic en la recuperació de les llibertats i de la democràcia a partir de l’any 1975 amb la mort del dictador i la fi del franquisme, que va donar pas a la transició democràtica. Barcelona i els seus barris, com en d’altres ciutats i pobles de Catalunya, van sorgir grups de persones que van organitzar-se per fer possible una societat més oberta i democràtica.

L’any 1975 es fundava a Sarrià l’orquestra Veracruz una de les propostes que van sorgir al barri en aquella Barcelona grisa i assetjada per l’especulació. Un grup de persones lligades al Taller d’Història de Sarrià es van proposar explicar-ne la història amb una exposició que va acabar convertint-se en el llibre Viure l’espai públic. Activisme veïnal i recuperació de la festa al carrer (Sarrià 1975–1980), que explica com van ser aquells primer anys de democràcia, no gens fàcils per altra banda, al barri de Sarrià. Continua llegint →

Exposició Barcelona i el cel. Globus, aeroplans i fotografia

Maqueta per fer-se fotos a l'entrada de l'exposició. Foto: JAF_SaG.

Maqueta per fer-se fotos a l’entrada de l’exposició. Foto: JAF_SaG.

Barcelona i Catalunya han estat sempre molt pendents de totes les novetats i de tots els avenços tecnològics que s’han anat produint al llarg de la història. I quan van aparèixer les primeres tecnologies que permetien volar, els primers globus i els primers aeroplans, van causar molta sensació i se’n va fer molt seguiment. Des del primer moment, com no podia ser d’altra manera, els primers fotògrafs van convertir aquells primers ginys voladors en objectiu de les seves càmeres i, més endavant, van començar a utilitzar-los per fotografiar la terra des de l’aire. L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta l’exposició Barcelona i el cel. Globus, aeroplans i fotografia, on fa un repàs a la història de la relació de l’aviació, la fotografia i la ciutat entre 1888 i 1992. Continua llegint →

El parc de les Aigües i la Casa de les Altures

Un racó del parc. Foto JAF_SaG.

Un racó del parc. Foto JAF_SaG.

Barcelona té diversos parcs i espais verds que en el passat havien estat de propietat privada i que en un moment donat l’Ajuntament va adquirir i va obrir al públic. Alguns formaven part de finques burgeses. El parc que visitem avui, tot i haver estat durant molts anys de propietat privada, és una mica diferent, perquè va ser creat per una empresa per preservar el que hi ha al subsòl. Avui visitem el parc de les Aigües al barri del Baix Guinardó. Continua llegint →

Exposició Vindran les dones al Museu d’Història de Barcelona

Plafó del títol de l'exposició.

Plafó del títol de l’exposició.

Les dones han tingut presència i rellevància important en moltes de les lluites i revoltes que s’han viscut al llarg de la història de Barcelona i que han acabat comportant millores socials. Des del Rebombori del pa de 1789 fins a la Setmana Tràgica de 1909, passant per la Revolta de les Quintes  de 1870, amb especial protagonisme de la Vila de Gràcia, però amb incidència també a altres municipis com Sants. L’exposició Vindran les dones. 150 anys de lluites als carrers de Barcelona, fa un recorregut per la història recent de Barcelona amb una mirada feminista, a través de la mirada d’escriptores, artistes i activistes. Continua llegint →

Exposició Barcelona: Ciutat i teatre

Gravat del Pla de les Comèdies i el Teatre de la Santa Creu. Foto Donon. AHCB.

Gravat del Pla de les Comèdies i el Teatre de la Santa Creu. Foto Donon. AHCB.

La història del teatre modern a Barcelona està molt lligada a l’Hospital de la Santa Creu, perquè  aquesta institució va tenir l’exclusivitat de les representacions teatrals a la ciutat entre 1579 i 1833, gràcies a un privilegi que Felip II va ratificar l’any 1587 i que permetia sufragar part de les despeses de la institució amb els beneficis obtinguts  amb les representacions teatrals. Així durant molts anys l’anomenada Casa de les Comèdies era l’únic lloc oficial on poder assistir al teatre. Amb tot, la ciutat era plena de petits espais, que avui podríem qualificar d’alternatius, eren els anomenats teatres de sala i alcova, petits espais escènics ubicats en palaus i propietats de l’aristocràcia i en domicilis de la burgesia. En aquests espais un arc que actuava com a embocadura d’escena i que  separava la sala, lloc on es situava el públic, de l’alcova, on hi havia l’escenari. Continua llegint →

El Turó Park

Vestíbul d'alzines. Foto: JAF_SaG.

Vestíbul d’alzines. Foto: JAF_SaG.

Alguns parcs de Barcelona tenen una història prèvia, anterior a convertir-se en oasi urbà. En el cas del parc on sortim avui, abans de ser un gran espai enjardinat amb diferents zones i tipus de vegetació, va ser un parc d’atraccions freqüentat per la burgesia barcelonina. Fins i tot va arribar a tenir un tipus d’atracció que avui no seria possible, però que a principis del segle XX va arribar a tenir una certa freqüència, els anomenats zoos humans, és a dir l’exhibició d’un poblat de persones anunciats com a tribus de pobles, normalment africans. Avui visitem un parc centenari, enjardinat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí a Sant Gervasi, avui passejarem pel Turó Park. Continua llegint →

Exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite

Aparició de Jesús als deixebles. Mestre de Cabestany. Museu Frederic Marés

Aparició de Jesús als deixebles. Mestre de Cabestany. Museu Frederic Marés

Catalunya té diferents joies entre el seu patrimoni. Un dels edificis més importants del romànic català és un monestir situat en un lloc on la natura, l’arquitectura, l’escultura i la cultura s’uneixen per convertir l’espai en un lloc incomparable. És un monestir situat a l’Alt Empordà, que va tenir una estreta relació amb Roma i que va lluir una portada esculpida pel millor artista del romànic a qui es compara amb Picasso. Avui anem al Museu Nacional de Catalunya per visitar l’exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite. Continua llegint →

La dona treballadora al Metro de Barcelona

Portada del llibre

Portada del llibre

A final de desembre de 1924 es posava en marxa la primera línia de metro de Barcelona, el Gran Metro. Un any i mig més tard, el juny de 1926 arrencava la segona línia, el Transversal. Des de bon començament, tot i ser una minoria, hi va haver dones treballant en totes dues línies. Maria José Muñoz Garcia i Ricard Fernández i Valentí expliquen la història i l’evolució de la presència de les dones al Metro al llibre La dona treballadora al Metro de Barcelona. Perspectiva històrica de l’evolució cap a la igualtat de gènere a TMB (1924 – 2024), editat per TMB amb motiu del centenari del Metro barceloní. Continua llegint →

Exposició Barcelona flashback al Museu d’Història de Barcelona

Làpida amb el nom de la colònia Barcino.

L’origen de Barcelona és prou ben conegut, bàsicament perquè una làpida que es conserva al Museu d’Història de Barcelona ho explica. La transcripció del text de la làpida és: “A la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, els sevirs augustals”. Aquesta làpida indica el nom amb que va ser fundada la ciutat  i quan, a l’entorn de l’any 10. Així, doncs, la capital de Catalunya té poc més de dos mil anys d’història. I hi ha una lloc on podem fer un recorregut que ens permet conèixer-la i és el lloc que visitem avui a Sortides amb gràcia. Avui anem a la plaça del Rei a visitar l’exposició permanent del Museu d’Història de Barcelona que du el títol de Barcelona flashback. Continua llegint →

L’avinguda del Tibidabo de Barcelona

Casa Andreu. La Rotonda. 1906-1918. Adolf Ruiz.

Casa Andreu. La Rotonda. 1906-1918. Adolf Ruiz.

Avui ens acostem a una avinguda barcelonina amb molta història i amb força edificis interessants. És una avinguda molt literària, perquè més d’un autor l’ha fet sortir a les seves obres. I cinematogràfica, també, perquè alguna d’aquestes novel·les ha estat portada al cinema. És una avinguda on el compositor i  pianista Enric Granados hi va tenir una sala de concerts. A més, durant anys hi va circular un dels elements més icònics de Barcelona, el Tramvia Blau. Avui anem a passejar per l’avinguda del Tibidabo. Continua llegint →