Exposició Naufragis, història submergida

Bus i àmfores recuperades el 1894. Cala Cativa I.

Qui més qui menys coneix i ha visitat algun jaciment arqueològic.  De tant en tant alguna troballa important fa que surtin notícies als mitjans, que mostren com es treballa en un jaciment, quina és la feina dels arqueòlegs i com la fan. Hi ha jaciments de gran importància que reben un gran nombre de visites al cap de l’any, només a Catalunya hi ha Olèrdola, Ullastret o Empúries, per citar-ne uns pocs exemples. Hi ha, però, una branca de l’arqueologia molt menys coneguda, d’història més recent, perquè és més complicada, i els jaciments no poden ser oberts al públic en general, perquè estan sota l’aigua. Es tracta d’un ric patrimoni arqueològic que hi ha al fons dels oceans, mars rius i llacs. Avui, Sortides amb gràcia s’enfila a Montjuïc per navegar pel món de l’arqueologia subaquàtica tot visitant l’exposició Naufragis. Història submergida al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Placa d’os amb la imatge d’un vaixell.

L’any 1992 es va crear el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), i ara, amb motiu del 30è aniversari el Museu d’Arqueologia de Catalunya dedica una exposició per explicar i posar en valor la feina dels arqueòlegs subaquàtics, aquells que exploren i  investiguen les restes que hi ha al fons del mar, generalment, restes de naufragis de vaixells de totes les èpoques.

Audiovisual de l’entrada.

Tot i que a la informació oficial de l’exposició ens diuen que: “vol donar a conèixer la riquesa i diversitat del patrimoni arqueològic subaquàtic català, i, alhora, la important tasca d’estudi, salvaguarda i protecció del mateix que, des  del 1992, realitza el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), a l’ocasió del 30è aniversari de la seva creació”, la visita ens permet conèixer la tipologia de diferents tipus de vaixells que han navegat pel Mediterrani, alguns dels quals han acabat convertits en derelictes al fons del mar.

Àmfores del Cala Cativa recuperades el 1894.

En entrar a l’exposició ja veiem un bus que ens rep. Està envoltat d’àmfores i d’altres objectes trobats al fons del mar i, també, objectes que s’han utilitzat al llarg de la història per recuperar allò que el mar ha engolit en un moment o altre de la història. Per arribar-hi, però hem passat per un audiovisual amb diferents pintures que representen fortes tempestes al mar i naufragis, mentre sentim el so del fort onatge i dels trons, un accés que ens prepara per al que trobarem tot seguit.

Regulador autònom.

Al centre hi ha el bus que ja hem citat, amb equipament del segle XIX, envoltat d’àmfores romanes, datades d’entre el 40 i el 25 a.n.e. (abans de la nostra era), recuperades l’any 1894 per Romuald Alfaràs del vaixell romà de Cala Cativa al Port de la Selva, en la que és considerada la intervenció arqueològica subaquàtica més antiga del Mediterrani. A l’entorn hi ha materials i plafons que van resseguint la història del submarinisme, la pesca i la investigació subaquàtica. Hi ha dibuixos i croquis de l’anomenada Campana de Cadaqués, de rescats de vaixells, com el del vapor Ludwig, el 1862; objectes com les coralleres o creus de  Sant Andreu, que s’utilitzaven per a la pesca del corall vermell abans ho fessin bussos amb escafandre clàssic; o el regulador de pressió variable, inventat per Emile Gagnan i Jacques-Yves Cousteau l’any 1843, que va donar autonomia als submarinistes i va facilitar l’accés al món submarí.

Coralleres

Aquest és el primer àmbit de l’exposició, que es titula Exploradors del mar, i que segueix l’evolució del busseig des de la immersió a pulmó, practicada ja en l’antiguitat, fins als mètodes més moderns amb instruments molt perfeccionats i altament sofisticats. La recuperació d’objectes enfonsats ha preocupat la humanitat des de fa segles. Els romans ja tenien una mena d’especialistes, els urinatores, que es dedicaven a recuperar objectes enfonsats. Feien servir pedres per tal d’accelerar el descens. Tot i els diferents intents per trobar nous mètodes per poder bussejar amb més seguretat, va ser el segle XIX, amb l’aparició de l’escafandre, que l’exploració submarina va fer un important pas endavant.

Restitució d’una àncora romana.

El segon àmbit és De vaixells i mariners, i s’hi fa un repàs de la història de la navegació a partir de les restes que s’han conservat de vaixells que han naufragat des de fa uns 12.000 anys, que és el temps aproximat que fa que els humans naveguem. A mida que ha anat passant el temps, a poc a poc, a base d’experiència i observació, la humanitat ha anat entenent cada cop més la natura i el mar: els corrents marítims, els vents, la posició dels estels, que ha aprés a utilitzar per poder seguir una ruta determinada dins el mar. També ha anat avançant la tecnologia i ha creat vaixells més fiables i segurs. I en paral·lel han aparegut mites, creences i religiositats relacionades amb el món de la navegació. Tot plegat és el que es coneix com a cultura marítima i és un dels objectius d’estudi de l’arqueologia subaquàtica.

Bigota.

En aquest àmbit podem conèixer les diferents parts i elements d’un vaixell, com les anelles guia de vela, el cassanell, el bossell, el timó, l’arbre (que és un pal per a la vela), la bigota o l’àncora. En aquest mateix àmbit es mostren instruments de navegació, com el sextant, l’escandall, la campana o la botzina de senyals, que s’utilitzaven en la navegació en condicions adverses amb boira per senyalitzar la ubicació del vaixell o per mesurar la fondària en zones properes a la costa. També hi ha objectes d’ús comú com la ploma i el tinter o el rellotge de sorra.

Llemenera de fusta trobada al Culip IV.

Òbviament, els navegants han de viure llargues temporades a bord dels vaixells, per això calen estris per a cuinar i menjar i per a la higiene i la cura de la salut. Així, a l’exposició es mostren peces de vaixella, que són molt útils per poder datar amb precisió el moment de l’enfonsament del vaixell, així com la seva procedència i, fins i tot, l’estatus social de la seva tripulació. L’alimentació a bord és una altra de les coses que s’expliquen. Les llargues travessies han obligat, des d’antic, a trobar aliments prou perdurables, que es poguessin conservar, ja fossin assecats o salats. També es consumia peix fresc pescat durant el viatge. De tot plegat se n’ha trobat en vaixells enfonsats que donen informació molt valuosa per poder saber com ha viscut la gent de mar al llarg de la història.

Fitxes de joc de pasta de vidre i pedra, trobades al Culip IV.

Aquestes llargues temporades que els mariners passaven embarcats, comporten moltes hores d’oci i una de les maneres d’entretenir-se és jugant, per això a l’exposició s’hi poden veure fitxes de joc i daus. Per altra banda, la vida al mar va lligada sempre a un risc permanent, per això, al llarg dels temps, s’ha anat desenvolupant creences, llegendes i supersticions, algunes de les quals encara perduren: des d’imatges religioses o amulets, fins a posar nom de divinitats a les embarcacions o pintar ulls als vaixells per evitar malastrugances. Entre els objectes exposats hi ha amulets, objectes votius com una àncora o una moneda que anava posada sota el pal de la vela. O àncores decorades amb gravats per invocar la bona sort.

Copes de vi de vidre trobades al Roses II.

El tercer àmbit de l’exposició porta per títol Excavant sota l’aigua i explica la tasca que duen a terme els arqueòlegs subaquàtics i, particularment, la feina del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), que com ja hem dit al principi va ser creat l’any 1982. S’hi expliquen les excavacions de tres derelictes paradigmàtics: Culip IV, a l’Alt Empordà; Deltebre I, al Baix Ebre; i Illes Formigues II, al baix Empordà. Al principi d’aquest àmbit s’explica que la recerca arqueològica, també la subaquàtica, és una tasca interdisciplinària que sovint utilitza altres disciplines i tècniques científiques com l’arxivística i la documentació, la ceramologia, la paleobotànica o la datació per radiocarboni, entre d’altres.

Replica del derelicte Culip IV.

Cadascun del tres derelictes té un apartat amb vídeos, croquis, maquetes i objectes recuperats que permeten conèixer la seva història. El Culip IV, trobat a Cadaquès, és el primer vaixell arqueològic excavat a l’estat espanyol per un equip d’arqueòlegs amb metodologia i objectius científics. Va ser un vaixell romà,enfonsat entre els anys 78 i 82, l’estudi del qual va permetre establir l’existència de diferents tipus de ports en època antiga: uns de principals on arribaven naus de procedència diversa, amb prou infraestructura humana i material per poder emmagatzemar mercaderies, des dels quals es portaven cap a ports secundaris, dotats de menys infraestructures. S’hi van trobar gran quantitat de vasos ceràmics llisos i d’altres de decorats, procedents de Millau a l’Occitània francesa, àmfores amb oli andalús i vasos de ceràmica i llànties fabricades a Roma. Tot plegat en un vaixell petit, menys de 10 metres d’eslora, que va permetre conèixer el concepte de redistribució de mercaderies per mar.

Calibrador de bales del Desltebre I.

El segon derelicte, excavat entre el 2009 i el 2016, és el Deltebre I, un vaixell militar anglès de transport que formava part d’una flota que el maig de 1813 va salpar d’Alacant per atacar Tarragona, que estava en mans de tropes franceses. L’operació militar va fracassar i diversos vaixells del contingent de 146 embarcacions van encallar davant l’illa de Sant Antoni, a la boca de l’Ebre. Els sediments van colgar ràpidament el vaixell tot protegint-lo de l’espoli i de la degradació per agents naturals. S’hi van trobar canons, caixa d’espoletes, barril de ferradures, bombes de morter, granades, bales de fusell i pedres fogueres, però també elements de vestuari, com sabates, corretatges i botes.

Àmfores bètiques de l’Illes Formigues II.

El tercer derelicte és l’Illes Formigues II, l’excavació va començar el 2017 i encara no s’ha acabat. És a 47 metres de profunditat i és el primer jaciment que s’excava a Catalunya a tanta fondària amb metodologia científica. Es tracta d’un vaixell d’uns 20 metres d’eslora que havia sortit de la Bètica (actual Andalusia) i que anava cap a Narbona o Arles i que es va enfonsar a finals del segle I a.n.e. (abans de la nostra era) molt a prop de les illes Formigues, per causes que encara es desconeixen. Duia salaons i salses de peix envasat de diferents tipus d’àmfores. Tan el mateix vaixell com el carregament que transportava s’han conservat amb molt bones condicions, fet que permet fer-ne un estudi molt complert, Per contra, la gran fondària on es troba el derelicte complica la tasca dels arqueòlegs, perquè redueix molt el temps d’immersió i allarga les descompressions.

Botzina de senyals feta amb cargol de mar, del Culip IV.

El quart i darrer àmbit és Un patrimoni a protegir, i s’expliquen els objectius i les convencions a seguir en les excavacions subaquàtiques. Així, podem saber que la matèria orgànica submergida es pot conservar molt bé perquè estan en un medi anaeròbic on els microorganismes que la podreixen no poden viure. Tot i això, si aquest materials no queden colgats per sediments, es poden malmetre i arribar a desaparèixer a causa de l’abrasió o per l’acció d’un xilòfag. Per això, hi ha una Convenció de la UNESCO de l’any 2001 que prioritza i recomana la conservació in situ. En tot cas, si cal extreure els materials per preservar-los, ja sigui pel perill d’espoli, perquè es pot malmetre per causes naturals, o perquè per interès científic només pot ser estudiat fora de l’aigua, cal seguir uns determinats processos per garantir-ne la conservació.

Monedes russes del segle XVIII trobades al Deltebre I.

L’exposició es complementa amb diferents objectes curiosos que s’han trobat en el medi aquàtic en diferents punts, com uns taps d’àmfora foradats, dues monedes d’or: una romana datada entre els anys 2 a.n.e. i 14 i una altra de veneciana encunyada entre els anys 1400 i 1413. També un plat d’època romana apedaçat amb grapes de plom, fet que indica que el seu propietari havia tingut la necessitat d’allargar-ne la vida útil. O també una ampolla de vidre, encara tapada, amb vi “fondillon”, amb denominació d’origen Alacant i molt preuat o un grapat de monedes russes del segle XVIII trobades a l’interior del vaixell anglès Deltebre I.

Llànties. La gran de ceràmica la petita de bronze.

Molts dels objectes que s’exposen han estat recuperats de  restes de naufragis i d’altres són reproduccions.

En definitiva, Naufragis. Història submergida és una interessant exposició que ens endinsa en un món poc conegut per la majoria de la gent. Una exposició que ens dona a conèixer la important feina d’una branca de l’arqueologia que va més enllà de jaciments d’època prehistòrica, d’època ibèrica, d’època romana… però igualment importants, perquè també aporten gran informació de la història de la navegació, del comerç i de la vida de la gent de mar.

 

Àncora votiva de tradició romana.

Exposició Naufragis. Història submergida
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Passeig de Santa Madrona, 39-41.
Parc de Montjuïc.
08039 Barcelona.
Tel: 934232149
infomac@gencat.cat

 

Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

 

 

Exposició Un viatge fotogràfic. La construcció del Poble Espanyol

Turégano. Segovia. Pl. Espanya.19 set 1927. AFB. R. Reventós.

La sortida d’avui ens portarà a fer un viatge per la península ibèrica. Farem una ruta per més de 10 de les actuals comunitats autònomes espanyoles. Però les veurem tal com eren fa gairebé un segle, mitjançant les fotografies que es van fer durant uns viatges de documentació per a la construcció d’un conjunt monumental barceloní que encara es pot visitar a Montjuïc. Avui ens acostem a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona per visitar l’exposició Un viatge fotogràfic. La construcció del Poble Espanyol. Continua llegint

Els jardins de Laribal a Montjuïc

La font del Gat.

La font del Gat.

Aprofitant que la primavera va entrant i els dies ja són llargs, avui dedicarem la nostra sortida a uns jardins que hi ha a Montjuic i que de fet són a l’inici de l’enjardinament de la muntanya barcelonina. Són uns jardins a l’interior dels quals hi ha una font molt coneguda, que fins i tot i té dedicada una cançó. És un lloc on els barcelonins, de quan la ciutat estava encotillada per les muralles, anaven a fer-hi el que es coneixia com “fontades”, és a dir, anaven a passar el dia, o part del dia, a prop d’un font on es feia un menjar de carmanyola, tot i que a l’entorn d’algunes d’aquestes fonts també s’hi van posar restaurants. Avui pugem a Montjuïc a passejar pels jardins on hi ha la font d’on baixaven una noia i un soldat. La noia, òbviament, és la Marieta de l’ull viu; la font, la del Gat i els jardins són els de Laribal.
Continua llegint

Salvadoriana. El gabinet de curiositats dels Salvador.

Retrat de diversos membres de la família Salvador. Foto MCN-Jordi Vidal.

Retrat de diversos membres de la família Salvador. Foto MCN-Jordi Vidal.

Avui veurem un tresor científic, perquè visitarem una exposició que ens permetrà conèixer el museu més antic de Barcelona, a l’hora que recuperarem una important família de científics barcelonins que ja va aparèixer en una altra ocasió en les nostres Sortides amb gràcia. Es tracta d’un lloc que a meitat del segle XIX era presentat a les guies de la ciutat com a museu, però que va ser desmantellat i totes les peces que en formaven part van ser arraconades en unes golfes on van passar una vuitantena d’anys en l’oblit. La Generalitat republicana va recuperar-lo i les autoritats franquistes, curiosament, van mantenir-ne la titularitat pública, tot i que va passar-se una setantena d’anys apartat de la visita pública. Ara feliçment s’ha recuperat. Avui anem a l’Institut Botànic de Barcelona a visitar l’exposició Salvadoriana.
Continua llegint

Exposició Mediterrani. Del mite a la raó

Estatueta del rapte d'Europa. S IV aC. Aallard Pierson Museum.

Estatueta del rapte d’Europa. S IV aC. Aallard Pierson Museum.

Qui som? D’on venim? Com hem arribat fins aquí? Sovint hi ha gent que es fa aquestes preguntes. Doncs bé, la nostra cultura ve, en bona part, dels grecs i dels romans. Mites i llegendes, pensament i raó; déus i personatges mitològics, filòsofs i pensadors són en l’origen de la manera de fer i pensar d’allò que podem definir, a grans trets, com a cultura occidental. Aquests dies, i fins el dia 15 de juny de 2014, hi ha una interessant exposició que mostra les aportacions realitzades pels pobles de la conca mediterrània que van marcar la nostra manera d’entendre el món. La sortida d’avui ens porta lluny, a la Grècia i la Roma clàssiques, però sense sortir de Barcelona. Anem al CaixaForum Barcelona a veure l’exposició Mediterrani. Del mite a la raó.

Continua llegint

El castell de Montjuïc

Entrada al castell.

Entrada al castell.

La proposta d’avui ens porta a un espai de Barcelona que durant molts anys va ser molt malt vist pels barcelonins. És una construcció situada al cim d’una de les muntanyes de la ciutat. Un lloc on avui hi ha tota mena d’activitats lúdiques i culturals, que per les festes de la Mercè s’omple de circ, però on hi van estar empresonades moltes persones, algunes de les quals hi van morir afusellades i un punt des d’on els barcelonins van ser canonejats en dues ocasions, estic parlant del castell de Montjuïc.
Continua llegint

La fàbrica Casaramona

Detall del nom de la fàbrica a una de les torres.

Detall del nom de la fàbrica a una de les torres.

Avui aprofitem les vacances nadalenques de la ràdio per recuperar una entrada de l’antic bloc i ho fem tot acostant-nos a un edifici fabril modernista convertit en un important centre cultural. Visitarem l’antiga fàbrica Casaramona que La Caixa va recuperar fa uns anys per convertir-la en la seu de CaixaForum.
Continua llegint

El museu de la Guàrdia Urbana de Barcelona

Cap gros d'un guàrdia urbà.

Cap gros d’un guàrdia urbà.

Avui ens acostarem a conèixer un museu que hi ha a Montjuïc. No és però, una d’aquells grans equipaments culturals que hi ha a la muntanya olímpica. De fet, encara que du el nom de museu, podríem dir que és més aviat una exposició permanent, però això no li treu importància, perquè visitant-lo podrem descobrir la història d’un cos que fa més de cent anys que dóna servei a Barcelona i a la seva ciutadania. Ens acostem al museu de la Guàrdia Urbana.
Continua llegint

El jardí botànic històric

Arbre catalogat a la fondalada.

Arbre catalogat a la fondalada.

Hi ha racons i espais de Barcelona relativament poc coneguts que, si ens deixem, ens poden sorprendre. La ciutat té diversos parcs històrics, algun dels quals té la categoria de jardí-museu, com és el cas del Laberint d’Horta. La proposta d’avui ens porta a una de les grans muntanyes de la ciutat, a Montjuïc, i ho fem per visitar un jardí, amb molta història, però no massa conegut. Us proposem anar conèixer el Jardí Botànic Històric, situat al darrera del Palau Nacional, és a dir, darrera el MNAC i entre els jardins de Joan Maragall, on hi ha el palauet Albéniz i les instal·lacions de la Foixarda.

Continua llegint