Exposició L’enigma iber

Dama del Cerro de los Santos

Avui anem a una exposició que ens acosta a una civilització que ja ens ha sortit diverses vegades a Sortides amb gràcia. N’hem visitat diversos jaciments que trobem a diferents punts de la geografia catalana i que també podem trobar per tota la franja mediterrània. Va ser una de les civilitzacions més importants del mar Mediterrani durant bona part del primer mil·lenni a.n.e. (abans de la nostra era). De fet, son els nostres avantpassats, però, tot  i això, son encara força desconeguts. Avui mirarem de saber-ne alguna cosa més tot visitant l’exposició L’enigma iber, arqueologia d’una civilització al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Tot i ser una de les més importants de l’edat del ferro, la civilització ibèrica és encara una de les més desconegudes. No va ser fins a final del segle XIX quan diverses descobertes arqueològiques, no exemptes de polèmica, van començar a posar sobre la taula de l’atenció general aquesta cultura present a tot el llevant des del golf de Lleó fins al sud-est peninsular. De fet, alguns historiadors clàssics grecollatins, com Plini el vell, Estrabó o Tit Livi en van parlar, però posteriorment va caure en l’oblit.

Vas amb forma de brau.

La cultura ibèrica va començar a reaparèixer, per dir-ho d’alguna manera, a partir  de la troballa de centenars d’escultures de pedra, sobretot dames oferents, al Cerro de los Santos (Montealegre del Castillo, Albacete), mitjan segle XIX. En un primer moment no es van ubicar en una cultura concreta, però, tot i això, van despertar un gran interès, incloent-hi el comercial, fins al punt que va aparèixer un cert mercat de falsificacions, fet que va arribar a posar en dubte la credibilitat d’algunes troballes, com la Dama d’Elx, que posteriorment es convertiria en imatge icònica de la cultura ibèrica, l’any 1897 a Alcúdia. Tot i això, l’arqueòleg i hispanista Pierre Paris va saber veure’n la importància i, a banda de comprar-la per al Museu del Louvre, va iniciar la divulgació de l’existència d’aquesta civilització a escala europea.

Fre de cavall.

A principi del segle XX l’Institut d’Estudis Catalans i la Comissió d’Investigacions Prehistòriques i Paleontològiques van començar un seguit d’excavacions en diferents jaciments a l’est de la península ibèrica, de nord a sud, i a poc a poc es va anar definint la cultura ibèrica, la seva cronologia i la extensió territorial. L’objectiu de l’exposició que avui visitem és explicar el que s’ha anat coneixent d’aquest cultura i què en sabem gràcies a les darreres investigacions i descobertes.

Collaret de vidre.

La veritat és que, tot i que cada cop se’n sap una mica més, la civilització ibera és encara força desconeguda i és objecte de debat entre els investigadors, d’aquí el títol de l’exposició: L’enigma iber. Una exposició que està organitzada en set àmbits que segueixen un cert fil cronològic: A la recerca dels ibers, El mosaic iber, Els primers ibers, El temps dels prínceps, Iberia endins, Entre Roma i Cartago, i La fi d’un món. Entre aquests àmbits hi ha uns espais on, mitjançant uns vídeos, sis especialistes que intenten contestar, o no, sis enigmes: D’on venen els ibers? Quina llengua parlaven? En què creien? Com s’enfrontaven a la mort? Hi va haver una ciutat ibèrica a Barcelona? I, per on va creuar Anníbal els Pirineus?.

Dama de Baza.

Les dues sales d’exposicions temporals del MAC, amb més de 1.000 m2 presenten un conjunt de gairebé 500 objectes provinents de 38 museus i institucions de Catalunya, Espanya i França, entre les quals hi ha la col·lecció del mateix MAC i dels diferents jaciments que en formen part. Entre els objectes exposats hi ha les rèpliques de dues de les principals obres ibèriques conegudes: la icònica Dama d’Elx, i la Dama de Baza, l’escultura d’una dona, ricament guarnida, amb expressió serena, asseguda en un tron alat i amb un colom a la mà, com les divinitats orientals. Va ser trobada l’any 1971 en una excavació a la necròpolis de Cerro Santuario (Baza, Granada).

Tors de guerrer.

Entre les peces que s’exhibeixen es poden destacar la Panòplia dels guerrers d’alt rang de la necròpolis de Can Canyís (Banyeres del Penedès, Baix Penedès), un dels primers testimonis de la formació de la cultura ibèrica al nord de l’Ebre, en el període anomenat ibèric antic; un grup escultòric d’un genet llancejant un guerrer, de la necròpolis dinàstica de Cerrillo Blanco de Porcuna (Jaén, Andalusia); el tors d’un guerrer d’Ilici (l’Alcúdia d’Elx, País Valencià), obra icònica d’art ibèric; el tresor de Tivissa (Ribera d’Ebre), una de les millors mostres d’orfebreria ibèrica de la Península; l’estela de Jumilla, de Coimbra del Barranco Ancho de Jumilla (Múrcia), amb bellíssims relleus esculpits; inscripcions en escriptura ibèrica nord-oriental, procedents d’Ullastret (Baix Empordà), entre les quals hi ha algunes de les més antigues documentades a la península ibèrica.

Espasa i morrió de cavall.

També hi ha ceràmiques amb inscripcions ibèriques de l’oppidum d’Ensérune (Llenguadoc, França), que assenyalen els límits d’expansió de la civilització ibèrica cap el nord; exvots ibèrics de santuaris del sud i sud-est peninsular conservats a les col·leccions del MAC; un crani travessat per un clau, procedent d’Ullastret, que és el més ben conservat de l’edat del ferro i testimonia un enigmàtic costum dels pobles ibers del nord-est peninsular; la falcata de l’Almedinilla (Còrdova) i altres exemplars d’armament ibèric en excel·lent estat de conservació; el vas dels guerrers de la necròpolis de l’Oliva (País Valencià), amb escenes de batalla pintades; armament i monedes testimoni del pas de l’exèrcit cartaginès d’Anníbal per les actuals terres catalanes; caps d’home i dona procedents del santuari del Cerro de los Santos (Múrcia), i els fragments que es conserven del monument ibèric de Cal Posastre (Sant Martí Sarroca), un dels pocs exemples d’escultura ibèrica monumental conservats a Catalunya.

Falcata.

Tots aquests objectes serveixen per il·lustrar el coneixement que s’ha adquirit al llarg dels anys amb l’estudi del conjunt de troballes fetes als diferents jaciments que s’han anat localitzant i excavant. El primer àmbit de l’exposició, explica com el món científic va arribar a adquirir consciència de l’existència de la civilització ibèrica i com es van començar a dur a terme les primeres excavacions i com van anar apareixent les troballes arqueològiques, entre les quals, el conjunt d’objectes que es mostren.

Figura femenina tocant la cítara.

El segon àmbit explica qui van ser els ibers, en realitat, un conjunt de pobles que van viure al llevant de la península ibèrica, des del Llenguadoc occità fins a l’interior de l’actual Andalusia, entre els segles VI i I a.n.e. La civilització ibèrica és doncs un conjunt heterogeni de pobles, amb una gran diversitat interna, però amb uns trets comuns que permeten ubicar-los en una mateixa cultura. Entre els pobles que s’han descrit hi ha els Cossetans, els Bastetans, els Edetans, els Indigets, els Laietans, els Lacetans, els Contestans, els Ilercavons i els Ilergets. Alguns dels quals ja ens han sortir en algunes de les Sortides. A l’exposició podem veure situats sobre el mapa les zones que van ocupar i també com s’hi van referir alguns autors clàssics grecollatins, com els citats Plini el vell, Estrabó o Tit Livi, tot i que, sovint amb imprecisions i, fins i tot, amb errades, segons s’ha pogut demostrar amb els estudis arqueològics.

Pes de teler amb inscripcions.

El tercer àmbit de l’exposició ens explica com va sorgir la cultura ibèrica.  En realitat sembla que els ibers van ser l’evolució dels mateixos grups que ja habitaven tot aquest sector de la península i del sorgiment de cabdills a la primera edat del ferro (segles VIII i VII a.n.e), tal com demostren les residències senyorials que s’han trobat en diversos jaciments; a banda dels contactes i relacions amb altres pobles i civilitzacions mediterrànies, com fenicis, púnics i grecs, que van anar arribant i establint colònies a la península ibèrica. El tret distintiu que fa que es reconeguin els diferents pobles ibers com una mateixa cultura, és el fet de tenir una mateixa realitat lingüística, un mateix idioma, del qual n’hi ha mostres escrites, però que encara no se n’ha pogut desxifrar, tot i que hi ha algunes tesis de com podria sonar.

Exvots

Al quart àmbit de l’exposició podem conèixer com s’estructurava la societat ibèrica, sobretot entre els segles IV i I a.n.e. És en aquest àmbit on hi ha peces d’art ibèric que mostren com eren els ibers, com un grup escultòric d’un genet llancejant un enemic, trobat a la necròpolis de Cerrillo Blanco de Porcuna (Jaén); o el tors d’un guerrer trobat a Ilici (l’Alcúdia d’Elx). Són objectes que permeten veure com eren les elits ibèriques. També és en aquest àmbit on hi ha una col·lecció d’exvots que es conserven al MAC i que mostra com eren els diferents grups i classes socials.

Vas Cazurro.

Iberia endins és el nom del cinquè àmbit, que vol mostrar com eren els paisatges i les economies dels assentaments dels pobles ibèrics. A banda de diversos objectes relacionats amb el món del treball i de la vida quotidiana, en aquest àmbit hi ha un audiovisual immersiu que transporta el visitant a la capital dels Indigets, Ullastret, mitjançant una reconstrucció virtual d’aquesta antiga ciutat ibèrica situada a l’Empordà. Un altre audiovisual mostra diversos jaciments ibèrics de la península ibèrica a vista d’ocell, de manera que es pot veure les diferents maneres d’organitzar els llocs de poblament que tenien els ibers. En aquest mateix àmbit es poden veure situats en un mapa els museus i jaciments que formen part de la “Ruta dels Ibers” a Catalunya,  un projecte de turisme cultural coordinat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya que té per objectiu donar a conèixer els principals jaciments ibèrics del nostre país, així com els pobles que els habitaven. Aquest projecte va sorgí arran de l’exposició “Els Ibers. Prínceps d’Occident”, que va tenir lloc l’any 1998 i que va suposar la descoberta de la cultura ibèrica per al gran públic.

Espasa i beina d’espasa.

El sisè àmbit explora com va afectar als pobles ibers l’enfrontament bèl·lic entre les dues potències de la Mediterrània de l’època. Entre Roma i Cartago, aquest és el títol de l’àmbit, explica com aquest conflicte armat va implicar molts altres pobles mediterranis, a més dels ibers, els celtibers a la península ibèrica, els celtes, els númides, els libis, els sards o els baleàrics de les illes, entre altres, convertint-se, de fet, en un conflicte global. Pel que fa als ibers, van participar com a mercenaris, tot donant suport a uns o altres, en funció dels interessos de cada moment. Com sabem, el resultat fou molt dolent pels ibers, que van veure morir els seus líders, com Indíbil i Mandoni, i que van acabar sotmesos als invasors romans.

Càlat

El setè i darrer àmbit, La fi d’un món, és una mena d’epíleg, on s’explica les conseqüències de la conquesta de la península ibèrica per part de Roma i el consegüent procés de romanització que va comportar la desaparició de la organització, la llengua i la cultura ibèrics. És en aquest àmbit on s’exposen les restes de l’estela de Can Posastre, un monument honorífic o commemoratiu que va ser destruït intencionadament i les restes llençades en diferents fosses, a l’entorn del segle II a.n.e. És una peça excepcional, de grans dimensions, amb una policromia i una iconografia singulars.

Figura femenina.

Encardinats en els set àmbits expositius hi ha sis enigmes, uns espais on uns plafons i sis especialistes, mitjançant uns petits vídeos, intenten donar resposta a preguntes a les quals l’arqueologia encara no ha aconseguit trobar del tot el desllorigador. El primer és d’on venen els ibers? Els seus ritus funeraris, cremaven els difunts, dificulten les investigacions. Amb tot, s’han pogut trobar alguns cossos que per una o altra raó no vas ser cremats i la teoria actual és que els ibers, com altres poblacions preromanes de la península son el resultat de l’evolució de les poblacions locals amb influències degudes al contacte amb altres grups del continent. El segon enigma és la llengua. Tot i que s’han trobat inscripcions hi ha molt poca informació de com era la llengua. Algunes teories apunten que podria estar emparentada amb l’aquità o amb el basc antic. Fins ara s’ha aconseguit una probable transcripció fonètica aproximada i a l’exposició es poden sentir algunes possibles paraules, però, ara per ara, la llengua ibèrica segueix sent incomprensible.

Figura de cavallet carregat amb dos bocois.

El tercer enigma fa referència a les creences i la religiositat dels ibers. En què creien? En realitat, tampoc hi ha prou informació per arribar a conclusions categòriques, però les troballes fetes en els diferents jaciments permeten pensar que tenien una espiritualitat força complexa i amb força importància, tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu. El quart enigma parla de la relació davant la mort, com eren els ritus funeraris? Se sap que cremaven els difunts, però sembla que no tothom tenia dret a que les seves cendres fossin dipositades en una urna funerària amb els seus objectes personals. Aquest sembla un ritual reservat a les elits, però no se sap quin tractament es donava a la resta de la població. Per altra banda, alguns nadons morts durant el part o pocs dies després eren enterrats sota el paviment de cases i tallers. No se’n sap el motiu exacte, ni si es feia amb tots els nadons.

Objectes trobats al jaciment del turó de la Rovira.

El cinquè enigma es pregunta: Hi va haver una ciutat ibera a Barcelona?  Era Barkeno la capitals dels laietans? Certament s’han trobat alguns assentaments a Montjuic i al Turó de la Rovira, però, tot i que hi ha coneixement de l’existència de Barkeno gràcies a fonts numismàtiques, la proximitat amb un gran nucli com Burriac/Iluro a Cabrera de Mar i al fet que sembla que no hi havia dues grans capitals en un mateix territori, fa que el debat segueixi obert.

 

Cap femení. Dama de Cánovas.

El darrer enigma és una de les grans preguntes de la història. És ben sabut que, camí de Roma, el cartaginès Anníbal va creuar els Pirineus amb 90.000 homes, 12.000 genets i una seixantena d’elefants, però, per on va passar? Quina ruta va seguir? Tot i que hi ha diverses hipòtesis, ara per ara segueix sent una incògnita de l’arqueologia saber quin camí va seguir entre l’Ebre i els Pirineus i quin pas va fer servir per creuar-los.

Tot visitant l’exposició L’enigma iber, arqueologia d’una civilització, podrem conèixer una mica més de nosaltres, perquè podrem saber com eren aquests avantpassats nostres, que han quedat mig oblidats per la intensa petjada que va deixar a partir de la seva arribada a la península.

Aribals. Ampolletes per a perfums.

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián


Exposició L’enigma iber, arqueologia d’una civilització
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Passeig de Santa Madrona, 39 -41
Parc de Montjuïc
Barcelona
Telèfon: 93 423 21 49

 

Exposició  Modernisme, cap a la cultura del disseny

Cadires dissenyades per Antoni Gaudí.

Nova sortida per acostar-nos a un museu barceloní que ofereix moltes possibilitats. Per començar, és en un edifici que acull fins a quatre institucions diferents. És de construcció recent, de principi d’aquest segle XXI, i està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El lloc on està ubicat és un d’aquells punts de Barcelona que semblen tenir la maledicció de no estar mai acabats i sempre en obres. A més, el punt exacte on s’aixeca l’edifici  permet veure i entendre un accident topogràfic poc conegut, el graó barceloní. Avui ens acostem a la plaça de les Glòries Catalanes per visitar una de les exposicions del Disseny Hub Barcelona, Modernisme, cap a la cultura del disseny, que ens vol mostrar aquest moviment cultural des del punt de vista del disseny i la influència que hi ha tingut. Continua llegint

Jardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet

Palauet.Tot baixant pel carrer de Muntaner de Barcelona, al cantó Besòs i l’alçada del carrer de Marià Cubí hi trobem una finca que crida molt l’atenció, amb un edifici senyorial, amb una torre i remats amb forma de merlets. La finca llinda amb els carrers de Marià Cubí i de l’Avenir, on hi ha un segon edifici. Ambdues cases comparteixen un gran jardí. Estem parlant del palau del marquès d’Alella, actualment seu de la Fundació Julio Muñoz Ramonet. Avui ens acostem al barri de Sant Gervasi – Galvany de Barcelona i ens endinsarem en la vida d’un personatge fosc, una figura de les més enigmàtiques de la societat barcelonina del segle XX, Julio Muñoz Ramonet, tot visitant el jardí de la fundació que porta el seu nom. Continua llegint

Exposició Un viatge fotogràfic. La construcció del Poble Espanyol

Turégano. Segovia. Pl. Espanya.19 set 1927. AFB. R. Reventós.

La sortida d’avui ens portarà a fer un viatge per la península ibèrica. Farem una ruta per més de 10 de les actuals comunitats autònomes espanyoles. Però les veurem tal com eren fa gairebé un segle, mitjançant les fotografies que es van fer durant uns viatges de documentació per a la construcció d’un conjunt monumental barceloní que encara es pot visitar a Montjuïc. Avui ens acostem a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona per visitar l’exposició Un viatge fotogràfic. La construcció del Poble Espanyol. Continua llegint

Exposició Art primer. Artistes de la prehistòria

Figura de dona neandertal manipulant pigments a l’entrada de l’exposició.

La imatge és present constantment en la nostra vida actual. Cada dia es creen, s’editen, es publiquen i reprodueixen infinitat de fotografies i dibuixos de tota mena. La immensa majoria de persones portem a sobre un mòbil que és, alhora, entre moltes altres coses, una càmera de fer fotos, que ens permet captar, editar, publicar i difondre imatges, amb més o menys gràcia. Per altra banda, molta gent pinta i dibuixa i segur que tenim presents més d’un i de dos obres de grans artistes que es poden veure als museus del món. Tot això, segur que no ens parem a pensar amb tanta facilitat com i quan va sorgir als humans la necessitat de comunicar-nos per mitjà d’imatges. O quina és la primera manifestació física d’un comportament simbòlic. Avui Sortides amb gràcia s’acosta al Museu d’Arqueologia de Catalunya per visitar l’exposició Art primer. Artistes de la prehistòria, que proposa un viatge a la recerca dels orígens de l’art. Continua llegint

Un tomb pel passeig de Gràcia

El passeig l’any 1847, segons un plànol publicat al llibre De la Puerta del Angel a la plaza de Lesseps

La sortida d’avui us convida a passejar per un dels carrers més coneguts de Barcelona. Un antic camí que unia l’antiga Bàrcino amb el Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallés. Un antic camí que amb els anys va esdevenir un passeig senyorial, zona residencial de la burgesia, que hi va aixecar importants obres modernistes, algunes de les quals encara perduren i són patrimoni de la humanitat. És un carrer que en una època va ser el lloc on calia anar a passejar per veure i ser vist. Que en una altre moment va omplir-se d’entitats bancaries i que abans de la pandèmia de la covid-19 era plena de turistes entrant i sortint de botigues de luxe com les que es poden trobar a qualsevol gran ciutat del món. És un passeig que concentra obres d’arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Bassegoda, Sagnier i Rovira, entre altres grans noms de l’arquitectura catalana. Aquesta sortida proposa recuperar una antiga tradició barcelonina, passejar pel passeig de Gràcia. Continua llegint

Catalunya industrial

Portada del llibre

La nova proposta de Sortides amb gràcia és, podríem dir, un recull de sortides. És un viatge per diversos punts de la geografia catalana per descobrir el patrimoni industrial del territori. Avui us proposem visitar fins a 47 edificis amb un passat industrial que, en bona part, han deixat de tenir l’ús productiu per al qual van estar fets i que avui són museus que ens permeten conèixer el passat industrial català, tot i que en alguns casos, encara mantenen una certa activitat. Avui us proposem resseguir la història a través d’un llibre: Catalunya industrial. La Guia per descobrir el patrimoni industrial del nostre país, obra de Daniel Romaní, editada per Viena edicions. Continua llegint

Exposició La ciutat dels passatges

Carrer de Mirambell. 1908 AFB. J Pons Escrigas.

La proposta d’avui ens porta a passejar per alguns carrers com el de Graciamat, el de l’Arc de la Glòria, el de Mirambell, el de la Fenosa, el de l’Avellana, el d’en Malla o el dels Arcs de Jonqueres. La sortida d’avui ens porta a fer un viatge en el temps, perquè anirem a conèixer una ciutat desapareguda, una part de Barcelona que ja no existeix, si no és en les fotografies, perquè fins i tot és difícil que quedi en la memòria d’algú, perquè veurem carrers desapareguts fa més de cent anys. Avui ens n’anem a veure l’exposició La ciutat dels passatges. Abans de la Via laietana, a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Continua llegint

Exposició El port, territori de frontera

El Dipòsit Comercial en construcció, l’any 1897. Actualment és el Palau de Mar. Foto: Pau Audouard. AFMMB

Les ciutats marítimes tenen alguna cosa de diferent. Els ports són llocs d’entrada i sortida, zones d’intercanvi, punts on sovint convergeixen tota mena de mercaderies, personatges i ambients molt diversos. El port d’una ciutat és per on sovint arriben modes, músiques, costums i influències culturals que acaben modificant les realitats socials i culturals. Barcelona, com a ciutat portuària, també ha estat marcada per aquesta realitat, sobretot, els barris costaners. El Museu Marítim de Barcelona presenta, fins al 25 de setembre de 2018 l’exposició “El Port, territori de frontera”, on es fa un recorregut pel Poble-sec, el Paral·lel, Montjuïc, la Barceloneta, el Somorrostro o els ja desapareguts barris de barraques Pequín i Camp de la Bota. Continua llegint

La Casa de l’Ardiaca. Seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Entrada a la casa de l’Ardiaca pel carrer de Santa Llúcia.

Aquesta nova sortida us proposa visitar una important institució de la ciutat que celebra el seu primer centenari. És en un edifici reformat al segle XV, però amb parets mil·lenàries al seu interior. És una institució que ens retrotrau a l’època de Jaume I i que conserva un important patrimoni documental que aplega documentació mil·lenària, que ens porta fins al segle IX. Avui anem a Barcelona, al centre de la capital catalana. Visitem la Casa de l’Ardiaca, on hi té la seva seu, des del 1922, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Continua llegint