Exposició Barcelona: Ciutat i teatre

Gravat del Pla de les Comèdies i el Teatre de la Santa Creu. Foto Donon. AHCB.

Gravat del Pla de les Comèdies i el Teatre de la Santa Creu. Foto Donon. AHCB.

La història del teatre modern a Barcelona està molt lligada a l’Hospital de la Santa Creu, perquè  aquesta institució va tenir l’exclusivitat de les representacions teatrals a la ciutat entre 1579 i 1833, gràcies a un privilegi que Felip II va ratificar l’any 1587 i que permetia sufragar part de les despeses de la institució amb els beneficis obtinguts  amb les representacions teatrals. Així durant molts anys l’anomenada Casa de les Comèdies era l’únic lloc oficial on poder assistir al teatre. Amb tot, la ciutat era plena de petits espais, que avui podríem qualificar d’alternatius, eren els anomenats teatres de sala i alcova, petits espais escènics ubicats en palaus i propietats de l’aristocràcia i en domicilis de la burgesia. En aquests espais un arc que actuava com a embocadura d’escena i que  separava la sala, lloc on es situava el públic, de l’alcova, on hi havia l’escenari.

Teatre Nou dels Caputxins. 1842. Foto Oriol Mestres_AHCB.

Teatre Nou dels Caputxins. 1842. Foto Oriol Mestres_AHCB.

Al llarg dels anys, els teatres s’han ajuntat en diferents zones de la ciutat. La Rambla, el passeig de Gràcia, el Paral·lel... són espais que, en un moment determinat de la història, han estat pols importants de les arts escèniques. En tots els casos eren punts situats fora del centre de la ciutat, però que amb els anys han acabat esdevenint ben cèntrics. Cal recordar que la Rambla va ser durant molts anys el límit que separava la ciutat del Raval, que era ple de camps i, més endavant, de les primeres manufactures barcelonines i que el passeig de Gràcia era el camí que unia Barcelona amb la vila de Gràcia.

Imatges de teatres del primer terç del segle XX.

Imatges de teatres del primer terç del segle XX.

L’exposició Barcelona: Ciutat i teatre, que es pot visitar al Born Museu d’Història de Barcelona fins el 30 d’agost, repassa aquesta part de la història de la ciutat i, alhora, revela el paper que les arts escèniques tenen a l’hora d’intuir, i fins i tot de promoure, el creixement i les transformacions urbanes.

portada de Liceistas y cruzados que es mostra a l'exposició.

Portada de Liceistas y cruzados que es mostra a l’exposició.

 

Mapes, plànols, pintures, fotografies i diversos tipus de documents ajuden a resseguir aquesta relació històrica entre el teatre i Barcelona. A l’exposició s’expliquen també episodis com el canvi de nom de la Casa de les Comèdies o Teatre de la Santa Creu per Teatre Principal, per fer front a la competència de Liceu i l’abrandat enfrontament entre els partidaris dels dos teatres que Frederic Soler va convertir en una comèdia en dos actes amb el títol Liceistes i “Cruzados”, signada amb els pseudònims de Serafí Pitarra i d’Enric Carreras. Òbviament, els liceistes eren els assidus al Liceu i els “cruzados” eren els partidaris del Teatre Principal o de la Santa Creu.

 

Entrevista amb Antoni Ramon, a la dreta,

Entrevista amb Antoni Ramon, a la dreta,

 

Al programa de Ràdio Gràcia hem fet un repàs a l’exposició i a la història de les arts escèniques a Barcelona, tot parlant amb Antoni Ramon, un dels comissaris de l’exposició i membre de l’Observatori d’Espais Escènics.

Podeu escoltar aquí la conversa.

 

 

Projecte de la planta i la façana del Teatre Principal 1788. Cabrer_AHCB

Projecte de la planta i la façana del Teatre Principal 1788. Cabrer_AHCB

Text: Joan Àngel Frigola
Fotografia; Joan Àngel Frigola
Imatges: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB).

 

Exposició Barcelona: Ciutat i teatre
El Born. Museu d’Història de Barcelona
Plaça Comercial, 12.
08003 Barcelona
Tel: 93 256 68 51
museuhistoria@bcn.cat

 

Exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite

Aparició de Jesús als deixebles. Mestre de Cabestany. Museu Frederic Marés

Aparició de Jesús als deixebles. Mestre de Cabestany. Museu Frederic Marés

Catalunya té diferents joies entre el seu patrimoni. Un dels edificis més importants del romànic català és un monestir situat en un lloc on la natura, l’arquitectura, l’escultura i la cultura s’uneixen per convertir l’espai en un lloc incomparable. És un monestir situat a l’Alt Empordà, que va tenir una estreta relació amb Roma i que va lluir una portada esculpida pel millor artista del romànic a qui es compara amb Picasso. Avui anem al Museu Nacional de Catalunya per visitar l’exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite. Continua llegint

Exposició Barcelona flashback al Museu d’Història de Barcelona

Làpida amb el nom de la colònia Barcino.

L’origen de Barcelona és prou ben conegut, bàsicament perquè una làpida que es conserva al Museu d’Història de Barcelona ho explica. La transcripció del text de la làpida és: “A la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, els sevirs augustals”. Aquesta làpida indica el nom amb que va ser fundada la ciutat  i quan, a l’entorn de l’any 10. Així, doncs, la capital de Catalunya té poc més de dos mil anys d’història. I hi ha una lloc on podem fer un recorregut que ens permet conèixer-la i és el lloc que visitem avui a Sortides amb gràcia. Avui anem a la plaça del Rei a visitar l’exposició permanent del Museu d’Història de Barcelona que du el títol de Barcelona flashback. Continua llegint

Monistrol de Montserrat i el cremallera

Estació museu del cremallera. Foto JAF.

Estació museu del cremallera. Foto JAF.

Hi ha poblacions lligades històricament a un fet, a una infraestructura determinada o a un lloc que marca o ha marcat, per bé o per mal, la seva història. En el cas de la localitat que visitem avui hi conflueixen diversos d’aquests elements, perquè avui anem fins a una població del Bages, la vila de Monistrol de Montserrat, en el terme municipal del qual hi ha el monestir de Montserrat, però avui no hi pujarem, perquè ens quedarem a  la vila per conèixer la història d’un mitjà de transport molt lligat a la població, el tren cremallera que hi surt per arribar fins el monestir. Hi visitarem l’estació museu que és al costat de l’estació Monistrol Vila del cremallera. Continua llegint

El Museu del Traginer d’Igualada

Berlina. Carruatge de passeig. (ca. 1900).

Berlina. Carruatge de passeig. (ca. 1900).

Avui recordarem un seguit d’oficis desapareguts, o gairebé, i ho farem a partir d’un museu que porta el nom d’un d’aquests oficis, però que ens explica com eren tots els que hi estaven relacionats. És un museu format a partir d’una col·lecció que ens permet seguir com ha estat la història del transport de mercaderies i de persones. També podem veure com ha canviat tot en uns pocs anys. Avui tot aprofitant la festivitat de Sant Antoni i que arreu se celebren els Tres Tombs, ens acostem a Igualada, capital de l’Anoia, per visitar el Museu del Traginer. Continua llegint

Museu del Suro de Catalunya

Estora de bany feta amb suro.

Estora de bany feta amb suro.

Aquesta nova sortida ens porta a conèixer una matèria natural; porosa, flexible, elàstica, impermeable, compressible, aïllant, lleugera i resistent al foc. És present a molts pessebres, perquè serveix per fer-hi muntanyes o la mateixa cova. També es pot utilitzar per fer roba, capses i estoigs, paraigües, llibres, flotadors, salvavides, estores de bany, joguines, pales de ping-pong, juntes de dilatació, quadres, escultures i moltes coses més… tot i que una de les utilitats més conegudes és el tap. Avui ens acostem al Baix Empordà, concretament a Palafrugell, per visitar el Museu del Suro de Catalunya. Continua llegint

Can Caralt i el Museu Arxiu de Llavaneres

L’edifici des del camí de Can Caralt.

La Sortida d’avui ens porta a conèixer una masia que va ser construïda l’any 1774, que va ser convertida en una gran casa senyorial a la segona meitat del segle XIX i que avui és un equipament municipal que acull un museu  i una escola de música. La masia originària era coneguda com a Can Cassany, però a partir de 1852 va canviar el nom per Can Caralt, donat que qui la va comprar va ser l’aristòcrata i empresari mataroní, Josep de Caralt i d’Argila. Avui anem a la comarca del Maresme per visitar el Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres a la seva seu de Can Caralt. Continua llegint

La Casa museu Lluís Domènech i Montaner

Casa Montaner

Catalunya té un gran patrimoni de tota mena, material i immaterial. Al llarg de la història han destacat un munt de personatges que han marcat el devenir de la seva posterioritat. Avui ens acostem a un d’aquests personatges al qual, podem dir, que li devem tenir diversos edificis i monuments declarats patrimoni mundial per la UNESCO. Ens acostem a un dels tres grans arquitectes del modernisme català, de fet és qui està considerat l’impulsor del modernisme. És un personatge amb moltes vessants que va deixar empremta, també, en el món de la política, de la cultura, de la identitat nacional… Avui ens acostem la figura de Lluís Domènech i Montaner i la seva obra tot visitant la seva Casa museu a Canet a Mar. Continua llegint

Exposició Naufragis, història submergida

Bus i àmfores recuperades el 1894. Cala Cativa I.

Qui més qui menys coneix i ha visitat algun jaciment arqueològic.  De tant en tant alguna troballa important fa que surtin notícies als mitjans, que mostren com es treballa en un jaciment, quina és la feina dels arqueòlegs i com la fan. Hi ha jaciments de gran importància que reben un gran nombre de visites al cap de l’any, només a Catalunya hi ha Olèrdola, Ullastret o Empúries, per citar-ne uns pocs exemples. Hi ha, però, una branca de l’arqueologia molt menys coneguda, d’història més recent, perquè és més complicada, i els jaciments no poden ser oberts al públic en general, perquè estan sota l’aigua. Es tracta d’un ric patrimoni arqueològic que hi ha al fons dels oceans, mars rius i llacs. Avui, Sortides amb gràcia s’enfila a Montjuïc per navegar pel món de l’arqueologia subaquàtica tot visitant l’exposició Naufragis. Història submergida al Museu d’Arqueologia de Catalunya. Continua llegint

El Museu Episcopal Museu de Vic

Fragment de mosaic. Segle III

Avui Sortides amb gràcia s’acosta a una capital de comarca amb molta història. La ciutat on anem, compta amb un important patrimoni, entre el qual destaca un temple romà, que de fet és a l’origen del museu que anem a visitar, perquè avui visitarem un museu. A la ciutat on anem  ja li vam dedicar una passejada temps enrere. En aquesta ocasió però, visitarem el seu museu, que va ser inaugurat  en època de la Renaixença, fa 130 anys. Avui ens acostem a Vic, la capital d’Osona, per visitar el seu Museu Episcopal, inaugurat l’any 1891 pel bisbe Josep Morgades

Continua llegint