Exposició Barcelona: Ciutat i teatre

Gravat del Pla de les Comèdies i el Teatre de la Santa Creu. Foto Donon. AHCB.

Gravat del Pla de les Comèdies i el Teatre de la Santa Creu. Foto Donon. AHCB.

La història del teatre modern a Barcelona està molt lligada a l’Hospital de la Santa Creu, perquè  aquesta institució va tenir l’exclusivitat de les representacions teatrals a la ciutat entre 1579 i 1833, gràcies a un privilegi que Felip II va ratificar l’any 1587 i que permetia sufragar part de les despeses de la institució amb els beneficis obtinguts  amb les representacions teatrals. Així durant molts anys l’anomenada Casa de les Comèdies era l’únic lloc oficial on poder assistir al teatre. Amb tot, la ciutat era plena de petits espais, que avui podríem qualificar d’alternatius, eren els anomenats teatres de sala i alcova, petits espais escènics ubicats en palaus i propietats de l’aristocràcia i en domicilis de la burgesia. En aquests espais un arc que actuava com a embocadura d’escena i que  separava la sala, lloc on es situava el públic, de l’alcova, on hi havia l’escenari.

Teatre Nou dels Caputxins. 1842. Foto Oriol Mestres_AHCB.

Teatre Nou dels Caputxins. 1842. Foto Oriol Mestres_AHCB.

Al llarg dels anys, els teatres s’han ajuntat en diferents zones de la ciutat. La Rambla, el passeig de Gràcia, el Paral·lel... són espais que, en un moment determinat de la història, han estat pols importants de les arts escèniques. En tots els casos eren punts situats fora del centre de la ciutat, però que amb els anys han acabat esdevenint ben cèntrics. Cal recordar que la Rambla va ser durant molts anys el límit que separava la ciutat del Raval, que era ple de camps i, més endavant, de les primeres manufactures barcelonines i que el passeig de Gràcia era el camí que unia Barcelona amb la vila de Gràcia.

Imatges de teatres del primer terç del segle XX.

Imatges de teatres del primer terç del segle XX.

L’exposició Barcelona: Ciutat i teatre, que es pot visitar al Born Museu d’Història de Barcelona fins el 30 d’agost, repassa aquesta part de la història de la ciutat i, alhora, revela el paper que les arts escèniques tenen a l’hora d’intuir, i fins i tot de promoure, el creixement i les transformacions urbanes.

portada de Liceistas y cruzados que es mostra a l'exposició.

Portada de Liceistas y cruzados que es mostra a l’exposició.

 

Mapes, plànols, pintures, fotografies i diversos tipus de documents ajuden a resseguir aquesta relació històrica entre el teatre i Barcelona. A l’exposició s’expliquen també episodis com el canvi de nom de la Casa de les Comèdies o Teatre de la Santa Creu per Teatre Principal, per fer front a la competència de Liceu i l’abrandat enfrontament entre els partidaris dels dos teatres que Frederic Soler va convertir en una comèdia en dos actes amb el títol Liceistes i “Cruzados”, signada amb els pseudònims de Serafí Pitarra i d’Enric Carreras. Òbviament, els liceistes eren els assidus al Liceu i els “cruzados” eren els partidaris del Teatre Principal o de la Santa Creu.

 

Entrevista amb Antoni Ramon, a la dreta,

Entrevista amb Antoni Ramon, a la dreta,

 

Al programa de Ràdio Gràcia hem fet un repàs a l’exposició i a la història de les arts escèniques a Barcelona, tot parlant amb Antoni Ramon, un dels comissaris de l’exposició i membre de l’Observatori d’Espais Escènics.

Podeu escoltar aquí la conversa.

 

 

Projecte de la planta i la façana del Teatre Principal 1788. Cabrer_AHCB

Projecte de la planta i la façana del Teatre Principal 1788. Cabrer_AHCB

Text: Joan Àngel Frigola
Fotografia; Joan Àngel Frigola
Imatges: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB).

 

Exposició Barcelona: Ciutat i teatre
El Born. Museu d’Història de Barcelona
Plaça Comercial, 12.
08003 Barcelona
Tel: 93 256 68 51
museuhistoria@bcn.cat

 

Exposició Avui 50+ al Palau Robert

Dibuix de Cesc sobre la sortida de l'Avui.

Dibuix de Cesc sobre la sortida de l’Avui.

Fa cinquanta anys, l’abril de 1976, arribava als quioscos de Barcelona i de Catalunya un nou diari. Una capçalera que feia història per diverses raons: era el primer diari en català des de l’any 1939 i era un projecte d’unes quantes persones, però amb més de trenta mil subscriptors que van aportar els seus diners, cadascú en funció de les seves possibilitats. El 23 d’abril de 1976, diada de Sant Jordi naixia el diari Avui, després d’un llarg procés de gestació de diversos anys, que s’explica a l’exposició Avui50+. Des de 1976, notícies, llengua i país, que es pot visitar al Palau Robert fins el 24 de maig de 2026. Continua llegint

Exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite

Aparició de Jesús als deixebles. Mestre de Cabestany. Museu Frederic Marés

Aparició de Jesús als deixebles. Mestre de Cabestany. Museu Frederic Marés

Catalunya té diferents joies entre el seu patrimoni. Un dels edificis més importants del romànic català és un monestir situat en un lloc on la natura, l’arquitectura, l’escultura i la cultura s’uneixen per convertir l’espai en un lloc incomparable. És un monestir situat a l’Alt Empordà, que va tenir una estreta relació amb Roma i que va lluir una portada esculpida pel millor artista del romànic a qui es compara amb Picasso. Avui anem al Museu Nacional de Catalunya per visitar l’exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite. Continua llegint

Exposició Barcelona flashback al Museu d’Història de Barcelona

Làpida amb el nom de la colònia Barcino.

L’origen de Barcelona és prou ben conegut, bàsicament perquè una làpida que es conserva al Museu d’Història de Barcelona ho explica. La transcripció del text de la làpida és: “A la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, els sevirs augustals”. Aquesta làpida indica el nom amb que va ser fundada la ciutat  i quan, a l’entorn de l’any 10. Així, doncs, la capital de Catalunya té poc més de dos mil anys d’història. I hi ha una lloc on podem fer un recorregut que ens permet conèixer-la i és el lloc que visitem avui a Sortides amb gràcia. Avui anem a la plaça del Rei a visitar l’exposició permanent del Museu d’Història de Barcelona que du el títol de Barcelona flashback. Continua llegint

Exposició El poble gitano de Catalunya: història i cultura

Entrada a l'exposició. Foto: Mhcat.

Entrada a l’exposició. Foto: Mhcat.

Aquesta nova sortida ens porta a conèixer un poble que fa sis-cents anys que va arribar a Catalunya, que ha estat perseguit, estigmatitzat i invisibilitat durant gran part de la seva història, i que tot i tenir una llengua pròpia, s’ha fet seu el català. És un poble que ha fet importants aportacions a la cultura catalana, com la rumba catalana o paraules que s’han integrat al català. És un poble amb molta tradició oral, però molt poca documentació escrita, potser per la seva pròpia història. Aquesta sortida ens porta a visitar l’exposició El poble gitano de Catalunya: història i cultura, que és oberta  fins el 2 d’agost d’aquest 2026 al Museu d’Història de Catalunya. Continua llegint

Monistrol de Montserrat i el cremallera

Estació museu del cremallera. Foto JAF.

Estació museu del cremallera. Foto JAF.

Hi ha poblacions lligades històricament a un fet, a una infraestructura determinada o a un lloc que marca o ha marcat, per bé o per mal, la seva història. En el cas de la localitat que visitem avui hi conflueixen diversos d’aquests elements, perquè avui anem fins a una població del Bages, la vila de Monistrol de Montserrat, en el terme municipal del qual hi ha el monestir de Montserrat, però avui no hi pujarem, perquè ens quedarem a  la vila per conèixer la història d’un mitjà de transport molt lligat a la població, el tren cremallera que hi surt per arribar fins el monestir. Hi visitarem l’estació museu que és al costat de l’estació Monistrol Vila del cremallera. Continua llegint

Exposició T-100. Cent anys de metro

Títol exposició.

Títol exposició.

A l’anterior sortida vam veure com va ser l’arribada del ferrocarril a Barcelona, Catalunya i, en definitiva, a  la península ibèrica i els projectes que hi havia hagut abans, de la mà del Dr. Ferran Armengol Ferrer, autor del llibre L’arrencada del ferrocarril a Barcelona, 1800-1850. Editat per l’Ajuntament de Barcelona. En la sortida d’avui ens acostarem a la història d’un altre mitjà de transport que també va sobre raïls i que l’any 2024 han usat més de 680 milions de persones a l’àrea metropolitana. Avui  coneixerem els 100 anys d’història del metro de Barcelona tot visitant l’exposició T-100. Cent anys de metro que es pot visitar al palau Robert fins l’1 de febrer de 2026. Continua llegint

Exposició Barcelona, l’Arxiu que som

Inici de l'exposició amb una foto de l'Arxiu Municipal de principi del segle XX.

Inici de l’exposició amb una foto de l’Arxiu Municipal de principi del segle XX.

Aquesta nova sortida ens porta a conèixer la història de Barcelona des d’un punt de vista diferent. Farem un repàs a més de set-cents anys d’història, des del segle XIII, en època medieval, fins als nostres dies,  I podem fer-ho gràcies a l’exposició Barcelona: l’Arxiu que som, els documents de la història de la ciutat, que es pot veure al Saló del Tinell fins el 23 de novembre de 2025. Continua llegint

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Façana de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

Façana de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

Aquesta nova sortida ens porta fins un dels primers edificis de Catalunya que van ser concebuts, projectats i edificats de nova planta amb finalitat museística. I alhora podem conèixer la personalitat de l’historiador, escriptor i polític que el va fer possible i que li dona nom, un personatge que segons un dels seus biògrafs és “el retrat complet del segle en que va viure”, és a dir, el segle XIX. Avui ens acostem fins a la capital de la comarca del Garraf, Vilanova i la Geltrú, per visitar la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Continua llegint

Exposició La Catalunya emergida

Església de Tragó de Noguera. Pantà de Santa Anna. Foto: cedida Palau Robert.

Església de Tragó de Noguera. Pantà de Santa Anna. Foto: cedida Palau Robert.

Esglésies romàniques, molins, fàbriques, colònies tèxtils, ponts medievals, antigues carreteres, fondes, masies, algun cotxe, pobles sencers… van quedar negats per les aigües dels pantans que acumulen aigua i regulen els cabals dels rius catalans. Molts d’aquests elements van emergir de resultes de la intensa i perllongada sequera que ha patit Catalunya aquests primers anys de la dècada de 2020. Una exposició recull tot aquest patrimoni que es va poder tornar a veure durant un cert temps i que, sortosament, ha tornat a quedar sota l’aigua dels pantans. Aquesta nova sortida ens porta fins el Palau Robert de Barcelona per visitar l’exposició La Catalunya emergida. Descoberta del país que va quedar sota l’aigua. Continua llegint