La Torre Balldovina a Santa Coloma de Gramenet

La Torre Balldovina.

Aquesta nova proposta de Sortides amb gràcia us suggereix visitar un museu d’una ciutat de la comarca del Barcelonès. Avui ens acostem a un edifici que té els seus orígens en una torre de defensa del segle XI, que encara es manté dempeus, a l’interior de l’edifici que al llarg dels segles va anar modificant-se i canviant d’ús. Avui és museu municipal i seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat, però abans va ser una masia, un casal noble i la residència d’estiueig de la família d’un dels grans autors de la literatura catalana, Josep Maria de Sagarra. La sortida que us proposem avui ens porta a Santa Coloma de Gramenet a visitar la Torre Balldovina.

 

Torre de defensa del segle XI a linterior de l’edifici.

El segle XI va ser una època força convulsa a tot el pla de Barcelona. Els comtes de Barcelona i els senyors feudals de la zona van mantenir diversos enfrontaments i, per altra banda les zones properes a la costa eren assetjades sovint per pirates sarraïns. Aquesta inseguretat va fer que s’erigissin un bon nombre de torres de defensa, algunes de les quals han arribat, d’una o altra manera fins al segle XXI. La majoria de les que han subsistit al pas dels segles ho han fet perquè al seu voltant es va anar vestint un edifici. A la ciutat de Barcelona n’hi ha alguns exemples: la torre Sobirana a l’interior del palau del marquès d’Alfarràs, al parc del Laberint d’Horta, o la que hi ha a l’interior de Can Fargas, avui seu d’una escola municipal de música. I la Torre Balldovina, a Santa Coloma de Gramenet és un altre d’aquests casos.

Asc de ceràmica. Puig Castellar. Segles IV-III ane.

Sovint aquestes torres de defensa medieval es van construir sobre les antigues vil·les  romanes que hi havia repartides pel pla de Barcelona, però en el cas de la torre Balldovina, fins ara, no se n’ha trobat cap vestigi.

Alguns autors, entre els quals Francesc Carreras Candi, defensen que el fet que moltes masies s’haguessin bastit a partir de torres de defensa de l’època medieval explicaria el fet que la paraula “torre” s’hagi convertit en la manera de denominar una casa situada fora de la ciutat o en zones suburbanes, generalment envoltades de jardí.

Rèplica d’una cota de malla utilitzada al segle XV.

Inicialment, aquestes torres de defensa, generalment de forma circular, tenien molt poques obertures, només algunes troneres, i s’entrava per una porta oberta a força alçada -en el cas de la torre Balldovina, uns 12 metres-, a la qual s’accedia a través d’una escala de fusta o de corda que es podia retirar des de l’interior en cas de perill, de manera que els habitants quedaven aïllats dels assaltants de l’exterior.

Representació de Francesc de Grony, senyor de la torre, rebent homenatge dels seus vassalls.

Entre els segles XIII i XIV, un cop acabada l’època convulsa d’enfrontaments, l’estabilitat va comportar una època de bonança econòmica a la vall del riu Besòs, amb un important desenvolupament de l’agricultura i un increment de la població. En paral·lel, aquella inicial construcció de caire defensiu, va començar a convertir-se en una edificació residencial amb dependències dedicades a les feines del camp. A l’exposició permanent del museu que hi ha avui a la torre, hi podem veure com va ser aquesta transformació al llarg dels segles.

Manuscrit d’en Jaume Galobardes. Segle XIX.

Segons un inventari de l’any 1439, època en que era propietat de Bernat de Montpalau i de la seva esposa, Joana, la torre tenia l’aspecte d’un petit castell, amb una capella al costat. De la importància de la producció i emmagatzematge de vi en deixen constància els tres cellers i els tres cups que hi havia a la planta baixa, on a més, hi havia un graner. Els senyors tenien la residència al primer pis, on hi havia els dormitoris, la sala principal, que també feia de menjador, i una sala d’esdeveniments. A les golfes hi havia una habitació destinada a presó, fet que demostrava el poder del senyor feudal.

Per la seva banda, Cels Gomis, autor del volum dedicat a la província de Barcelona de la Geografia General de Catalunya, relata un fet d’armes que hi tingué lloc el 26 de novembre de 1471. Explica l’autor que hi va haver un combat entre la host de Joan II i gent d’armes de Barcelona sota el comandament de Jacobo Galeoto. La victòria caigué de la banda de Joan II, que feu presoner Galeoto.

Maqueta del molí d’en Ribé, que es mostra a l’exposició permanent del museu

Al segle XVIII gairebé la totalitat del regadiu de Santa Coloma a l’esquerra del  riu Besòs pertanyia a la finca, que també posseïa gran quantitat de vinya i de bosc. És en aquesta època que els propietaris, els Riber – Sagarra, modifiquen sensiblement l’estructura de l’edifici i en reforcen  el caràcter de residencia noble, tot i conservar  els usos agraris. Aleshores la torre ja tenia un edifici al voltant amb planta baixa i dos pisos i s’obriren finestres i balcons revestits de pedra i  forja. Els anys al tombant dels segles XVIII i XIX Santa Coloma va viure un gran creixement de la població, paral·lela a un important desenvolupament de l’agricultura i de les tècniques agràries. La bonança econòmica queda ben palesa en la reforma de moltes de les masies del territori i en la construcció de l’església barroca en el lloc on n’hi havia una de romànica.

Representació d’una escena social a principi del segle XX.

L’aspecte actual de l’edifici va començar a configurar-se, sobretot, a partir del segle XIX, quan la família Sagarra s’hi va instal·lar i Ferran de Sagarra hi va fer diverses reformes, va aixecar un mur perimetral per tancar la finca i va construir-hi un jardí amb estanys, glorietes i un riu amb plantes aquàtiques. Més endavant, entre 1914 i 1918 s’hi va fer una nova ampliació que li va donar l’actual aspecte neogòtic. Anys després la finca fou venuda a una immobiliària que va començar a edificar-hi blocs de pisos. A les darreres etapes del franquisme només quedava l’edifici principal, i la pressió veïnal va aconseguir salvar-lo de la demolició. Després d’un llarg procés de restauració, amb diverses etapes d’inactivitat, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va tirar endavant, l’any 1982, les obres definitives per instal·lar-hi l’actual Museu Torre Balldovina, que va ser inaugurat el 1987.

Reproducció d’un pes amb inscripció. Puig Castellar.

La visita al Museu permet conèixer la història de la ciutat des de l’època prehistòrica, ja que s’hi conserven les troballes fetes al poblat ibèric Puig Castellar, descobert entre 1902 i 1904, al cim del turó del mateix nom, per Ferran de Sagarra. Es tracta d’un poblat de la tribu ibera dels laietans en el qual s’hi van trobar forces peces de ceràmica i estris d’ús quotidià, com molins de vaivé, pedres de molí volander, fíbules, anells, espàtules i punxons de bronze, un pes amb una inscripció, diverses monedes -com dracmes ibèriques-, algun pebeter de ceràmica; però un objecte destaca per sobre de tots, un capfoguer de ferro zoomorf datat entre els segles IV i III abans de la nostra era (a.n.e.). És de ferro forjat i està format per una tija horitzontal, de secció rectangular, sostinguda per quatre peus. Els extrems, doblegats enlaire, estan rematats amb el cap d’un brau per un costat, i el d’un moltó per l’altre. Se suposa que faria parella amb una altra peça similar, però no s’ha trobat.

Detall del capfoguer de Puig Castellar.

Un vídeo recrea com podia ser la vida d’aquells primers habitants de Santa Coloma de Gramenet i diferents dibuixos i repliques d’objectes i maquetes, permeten veure com era la vida de les persones que han viscut en aquest territori en diferents èpoques de la història. L’exposició permanent del museu permet resseguir com era el territori i com s’ha anat modelant al llarg de la història fins arribar a l’actualitat: la geologia, la demografia, la flora i la fauna, els conreus… Els elements que han anat configurant la Santa Coloma actual. Tot plegat acompanyat d’informació de pobles, societats i cultures algunes de les quals han deixat la seva empremta directa, com ibers o romans, i altres de més llunyans, però que d’una manera o altre van arribar a deixar la seva influència, com fenicis o grecs.

Fanga de ferro del segle III ane. Puig Castellar.

Al costat mateix de la torre Balldovina hi ha les restes arqueològiques del molí d’en Ribé, un molí fariner hidràulic d’origen medieval (segle XIV), el qual va estar en funcionament fins a principi del segle XX i que al segle XVI va tenir una important ampliació. L’any 1983 va ser desenterrat amb les obres d’urbanització de la plaça Pau Casals. Tot i que s’hi ha dut a terme diverses intervencions arqueològiques, els anys 1988, 1989, 2008 i 2009, les diverses retallades econòmiques l’han afectat i tot l’espai segueix en obres. Amb tot hi ha el projecte d’ampliació del museu incorporant el molí d’en Ribé als espais expositius.

Restes del molí d’en Ribé.

Aquest important molí va funcionar durant sis segles i en els moments de màxim esplendor era molt gran i important. En la seva construcció es va aprofitar el desnivell natural del terreny i encara són molt identificables els tres nivells bàsics de qualsevol molí: la bassa, la sala de moles i els carcabans i l’àrea de desguàs. El nom del molí prové dels Riber, la família que en va ser propietària en els segles XVII i XVIII. En una de les sales del museu es pot veure una maqueta on s’explica com era i com funcionava.

Vitrina amb la vaixella dels segles XVI i XVII trobada al molí d’en Ribé.

Quan l’any 2009 es van dur a terme tasques d’excavació del molí es va fer una important descoberta: un conjunt de peces de ceràmica provinents de vaixella de taula i atuells de cuina. Hi ha plats, escudelles, gerres, olles, datades entre fi al del segle XVI i el tercer quart del segle XVII. De ben segur es tracta d’una vaixella dels propietaris de la torre Balldovina i que van donar nom al molí, els Riber, i amb tota probabilitat es tractaria d’un canvi de vaixella a causa d’un canvi de moda. A la planta baixa del museu hi ha una vitrina on es pot veure bona part d’aquesta vaixella.

 

 

Anells i fíbula de bronze. Puig Castellar. Segles IV-III ane.

 

Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

 

 

 

Museu Torre Balldovina
Plaça de Pau Casals, s/n.
Tel: 93 385 71 42
museutorreballdovina@gramenet.cat
Santa Coloma de Gramenet

 

Anuncis

Exposició El port, territori de frontera

El Dipòsit Comercial en construcció, l’any 1897. Actualment és el Palau de Mar. Foto: Pau Audouard. AFMMB

Les ciutats marítimes tenen alguna cosa de diferent. Els ports són llocs d’entrada i sortida, zones d’intercanvi, punts on sovint convergeixen tota mena de mercaderies, personatges i ambients molt diversos. El port d’una ciutat és per on sovint arriben modes, músiques, costums i influències culturals que acaben modificant les realitats socials i culturals. Barcelona, com a ciutat portuària, també ha estat marcada per aquesta realitat, sobretot, els barris costaners. El Museu Marítim de Barcelona presenta, fins al 25 de setembre de 2018 l’exposició “El Port, territori de frontera”, on es fa un recorregut pel Poble-sec, el Paral·lel, Montjuïc, la Barceloneta, el Somorrostro o els ja desapareguts barris de barraques Pequín i Camp de la Bota. Continua llegint

Puig de la Nau, un poblat iber al Baix Maestrat

Un carrer del Puig de la Nau.

L’arribada dels romans a la península ibèrica i la consegüent romanització va marcar profundament l’esdevenidor de Catalunya i del conjunt de la península. Aquest és un fet força acceptat. A voltes, però, sembla que les persones que hi havia abans de la seva arribada eren molt endarrerides. Els estudis i investigacions dels darrers anys estan aportant noves dades que demostren que això no va ser exactament així i que els pobles ibers tenien una cultura força avançada. El que va passar és que els romans, per la raó de la força, van imposar la seva cultura i la seva manera d’entendre la societat, que és el que ens ha arribat fins a l’actualitat. Avui, Sortides amb gràcia proposa visitar l’interessant poblat iber del Puig de la Nau, a tocar de les poblacions de Benicarló i Vinaròs, a la comarca castellonenca del Baix Maestrat, al País Valencià. Continua llegint

La Casa de l’Ardiaca. Seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Entrada a la casa de l’Ardiaca pel carrer de Santa Llúcia.

Aquesta nova sortida us proposa visitar una important institució de la ciutat que celebra el seu primer centenari. És en un edifici reformat al segle XV, però amb parets mil·lenàries al seu interior. És una institució que ens retrotrau a l’època de Jaume I i que conserva un important patrimoni documental que aplega documentació mil·lenària, que ens porta fins al segle IX. Avui anem a Barcelona, al centre de la capital catalana. Visitem la Casa de l’Ardiaca, on hi té la seva seu, des del 1922, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Continua llegint

L’Arión, un museu d’oliveres mil·lenàries a Ulldecona.

La nova sortida que us proposem és a terres de l’Ebre per visitar un autèntic museu a l’aire lliure. És un museu natural amb obres d’art mil·lenàries. La visita ens permetrà conèixer una mica més un  producte de consum habitual, que té molta importància econòmica en aquella part de Catalunya, que en una època va arribar a ser el mercat més important de la península ibèrica. Aquest producte és l’oli d’oliva. Avui tornem a Ulldecona a passejar per una de les concentracions més altes d’oliveres mil·lenàries, que encara donen fruit. Al final de la visita, fins i tot podreu fer un tast d’oli d’olivera mil·lenària. Continua llegint

Els vitralls modernistes del Museu d’Art de Cerdanyola

Vitrall Dames de les tulipes.

La sortida d’avui us proposa visitar un petit museu local. És petit, si, però ja ho diu la dita: “al pot petit hi ha la bona confitura”. És també un museu jove, ja que va ser inaugurat l’any 2009 i com molts museus locals, més enllà dels seus fons i col·leccions, l’edifici és patrimoni per si mateix i té al darrera una història centenària que l’actual funció museística ens permet conèixer i recordar. Avui ens acostem al Vallès Occidental, per visitar un edifici que va ser construït com a casino, que va ser una casa particular i que té uns bonics vitralls modernistes. Avui sortim al Museu d’Art de Cerdanyola.

Continua llegint

Un vicus militar romà, el Camp de les Lloses de Tona

Vista general del Camp de les Lloses.

Vista general del Camp de les Lloses.

Els projectes urbanístics han estat sovint responsables de la desaparició de patrimoni històric i arqueològic. En ocasions, unes obres han servit per fer troballes inesperades. I altres vegades la imminència d’una actuació urbanística han provocat prospeccions arqueològiques d’urgència i/o la declaració d’algun tipus de protecció oficial d’un jaciment ja conegut o intuït. Aquest és el cas del lloc on anem avui, perquè la sortida d’avui proposa acostar-nos a la comarca d’Osona i, concretament a la població de Tona per  conèixer el Camp de les Lloses.

Continua llegint