Puig de la Nau, un poblat iber al Baix Maestrat

Un carrer del Puig de la Nau.

L’arribada dels romans a la península ibèrica i la consegüent romanització va marcar profundament l’esdevenidor de Catalunya i del conjunt de la península. Aquest és un fet força acceptat. A voltes, però, sembla que les persones que hi havia abans de la seva arribada eren molt endarrerides. Els estudis i investigacions dels darrers anys estan aportant noves dades que demostren que això no va ser exactament així i que els pobles ibers tenien una cultura força avançada. El que va passar és que els romans, per la raó de la força, van imposar la seva cultura i la seva manera d’entendre la societat, que és el que ens ha arribat fins a l’actualitat. Avui, Sortides amb gràcia proposa visitar l’interessant poblat iber del Puig de la Nau, a tocar de les poblacions de Benicarló i Vinaròs, a la comarca castellonenca del Baix Maestrat, al País Valencià.

Escala exterior en un edifici al Puig de la Nau.

Els ibers no són uns desconeguts a Sortides amb gràcia, perquè ja n’hem visitat diversos poblats: Els Vilars, a Arbeca; el poblat de Calafell; o Ullastret, la capital dels Indigets. També n’hem parlat en alguna de les visites a la Franja, perquè els ibers i la cultura ibèrica formen part de la nostra realitat històrica.  Sota el nom de cultura ibera es coneix un conjunt de pobles que van habitar l’arc mediterrani de la península ibèrica. Actualment es considera que eren grups independents entre sí, però amb una cultura i una escriptura comunes. Una escriptura coneguda, però que no ha estat possible traduir fins ara, de manera, que tampoc és possible saber si tenien una única llengua, o si en tenien més d’una. Tampoc se’n coneix la procedència exacte, però s’ha arribat a un cert consens sobre la possibilitat que fossin els mateixos grups indígenes de l’edat del bonze els que van anar evolucionant a partir dels contactes amb els comerciants fenicis i grecs que van arribar fins a les costes peninsulars.

Reconstrucció d’edificis del Puig de la Nau en un plafó del jaciment.

La cultura ibèrica es va estendre des de la desembocadura del riu Roine, a tocar de Marsella, fins a Cadis, en una franja propera a la costa,  però que s’endinsa cap a l’interior, seguint el curs d’alguns grans rius, com l’Ebre, per exemple. El pobles ibers reben un nom diferent a cada zona. El poblat que visitem avui pertanyia als Ilercavons, el territori dels quals s’estenia, més o menys per les actuals comarques del Baix Ebre, el Montsià, el Matarranya, el Maestrat, els Ports i la Plana, en el punt on conflueixen Catalunya, l’Aragó i el País Valencià. Sembla que podrien tenir arrels comuns amb els Ilergets, que van ocupar el que avui són diverses comarques lleidatanes.

Casa del Pintor amb la base d’un pilar, al Puig de la Nau.

La visita als jaciments arqueològics acostuma a demanar una certa dosi d’imaginació per poder fer-se a la idea de com era el poblat que es visita i les seves cases i carrers. En el cas del jaciment que visitem avui, tot i ser, també necessària, l’estat i l’alçada dels murs de la part del jaciment que s’ha conservat, permeten fer-se una idea molt més aproximada de com van viure les persones que el van habitar.

Reconstrucció del poblat del Puig de la Nau, segons el fulletó del Mucbe.

Les excavacions que s’han dut a terme al Puig de la Nau han permès saber que va estar habitat en diverses fases d’ocupació, fins a sis, entre els anys 700 i 400 a.n.e. (abans de la nostra era). Amb tot, la part visitable és la que es va construir a l’entorn del segle V a.n.e. Per tal de preservar-ne la conservació, la visita és sempre guiada i s’ha de concertar al Museu de la Ciutat de Benicarló (Mucbe), doncs el jaciment és en el terme municipal d’aquesta localitat, tot i que està també molt a prop de Vinaròs.

Fogar en un habitatge al Puig de la Misericòrdia.

Tot i que no se’n coneix quina va ser l’extensió exacte del poblat, es considera que el que se n’ha conservat és només la tercera part del que hi va haver. Al web del Mucbe s’explica que: “El Puig de la Nau és una petita muntanya que està situada al N. del terme municipal de Benicarló, vora el llit del barranc d’Aiguadoliva, el qual serveix de límit natural entre el territori de Vinaròs i el de Benicarló”. És en el cim d’aquesta muntanyeta on hi ha el poblat, que en el web del Mucbe diu que: “És del tipus denominat de vessant, amb alguns carrers de traçat horitzontal que es van adaptant al relleu de la muntanya, i altres que pugen cap a la part alta on es troba la muralla”.

Edifici dedicat al culte religiós al Puig de la Nau.

Durant la visita, les explicacions de la guia ens ajuden a entendre com eren les persones que hi van viure, com era la seva cultura i quin tipus de societat tenien. I així anem veient que no eren tant endarrerits com ens havien fet creure fins fa poc. Al llarg del recorregut, la guia també explica quina era la seva base econòmica i amb qui comerciaven, perquè els materials que s’han trobat en les diverses excavacions han permès saber que conreaven cereals, com l’ordi, el blat o el mill; arbres com l’olivera i alguns fruiters; o productes de l’horta. I pel que fa a ramaderia, tenien porcs i ovelles; i també s’abastien de peix de la propera costa.

L’època de major esplendor del poblat del Puig de la Nau va ser a l’entorn del segle V a.n.e., que es correspon amb les restes que es poden visitar. Com és habitual en els poblats ibers, estava envoltat per una muralla. I tot i que els experts calculen que només queda un terç de la superfície total que va arribar a ocupar el poblat, un cop a l’interior del recinte murallat, es pot veure força bé com eren les cases i els carrers on van viure aquelles persones que podem considerar com a avantpassats dels actuals habitants de Benicarló i de Vinaròs.

Carrer al Puig de la Nau amb la línia de la costa al fons.

Tot passejant per l’interior del poblat descobrim un urbanisme amb carrers estrets i irregulars, adaptats a la orografia del terreny. Habitualment,  els edificis dels poblats ibers estaven fets amb una base de pedra, com un sòcol, que és el que s’ha conservat, al damunt del qual s’aixecaven parets amb tova, que s’han perdut. En el cas del Puig de la Nau, la base de pedra era d’entre mig metre i un metre, de manera que la part de paret que s’ha conservat és molt més gran que en altres jaciments.

Al Puig de la Nau hi havia edificis de dues altures i en alguns casos encara es conserva la base d’algun dels pilars que suportaven el pis superior i una curiositat: a la paret de la façana d’un dels edificis arrenca una escala que duia al pis superior, és a dir, l’accés es feia des de l’exterior de la casa i des d’un carrer diferent de l’entrada dels baixos. És l’anomenada Casa del cantó.  En canvi, al pis superior de l’anomenada Casa del pintor s’hi accedia per una escala interior. Aquest darrer edifici rep aquest nom perquè a l’interior s’hi va trobar restes de pintura i una paleta de pintor, cosa que indica que era el taller d’un pintor de ceràmica.

Sol decorat amb petxines a la casa principal de Puig de la Nau.

Altres espais que es poden veure són un celler, on es va trobar un gran nombre d’àmfores de vi d’Eivissa, i diversos magatzems on es guardaven diferents productes en grans recipients. Aquests magatzems estan junts i en una zona central del poblat, de manera que es pogués vigilar i protegir tot alhora. A banda de passejar pels carrers, es pot passar pel camí de Ronda; situat a la part superior de la muralla era el punt ideal per vigilar tant l’exterior com l’interior del poblat.  Un altre dels punts per on es passa és la plaça d’Armes, que està situada sobre la muralla i és el punt des d’on s’accedia a les torres de la muralla i on s’organitzava la guarnició de la defensa del poblat.

Camí de Ronda del Puig de la Nau.

Entre els edificis destacables hi ha l’anomenat Palau, el qual, per les dimensions, per la localització dins la població i la qualitat de la construcció, se suposa que era l’habitatge del cabdill o del personatge més important del poblat. Fins hi tot s’hi pot veure un terra decorat amb petxines. També hi ha un edifici que els arqueòlegs han interpretat com a espai de culte religiós. A banda de les explicacions de la guia, repartits per l’interior del recinte hi ha diversos plafons i cartells que indiquen els diferents espais d’interès del jaciment i d’altres sobre la cultura ibera. No gaire lluny del jaciment, a uns 400 metres i al peu del puig, s’hi va localitzar, l’any 1979, un camp d’urnes datat de la mateixa època del jaciment i que, per tant, s’entén que és la necròpolis del poblat.

Santuari de la Misericòrdia.

El Puig de la Nau va ser abandonat a principi del segle IV a.n.e. sense que se n’hagin pogut esbrinar les possibles causes. En tot cas, no hi ha cap evidència que indiqui cap tipus de violència, motiu pel qual s’interpreta que va ser un abandonament pacífic, potser a causa de problemes relacionats amb la subsidència econòmica. De fet, alguns autors parlen d’una profunda crisi del gran comerç grec que coincideix amb la mateixa època de l’abandonament del poblat. Si tenim en compte que hi ha constància d’intercanvi comercial dels habitants del Puig de la Nau amb Empúries i Roses, es podria aventurar que aquesta podria haver estat una de les causes.

Reconstrucció del poblat del Puig de la Misericòrdia, en un plafó del jaciment.

Per altra banda, des del jaciment hi ha una magnífica vista panoràmica de tota la costa, des de la punta de la Banya, del Delta de l’Ebre, fins a Peníscola.

Com ja hem dit, les visites al jaciment es gestionen des del Mucbe, on es conserven i s’exposen materials i peces arqueològiques trobades en aquest i altres jaciments del municipi. El Mucbe té la seva seu en un antic convent franciscà fundat l’any 1578 i que al llarg de la història ha estat, també, escoles públiques, hospital de caritat, caserna de la Guàrdia Civil i magatzem municipal. La visita al museu i una passejada per Benicarló, esdevenen un bon complement a la visita al Puig de la Nau.

Camp frisó en una part de la muralla del poblat del Puig de la Misericòrdia.

A molt pocs quilometres, però ja en el terme municipal del Vinaròs hi ha un altre poblat ibèric, més petit, però també força interessant. És el del Puig de la Misericòrdia, situat a sis quilòmetres del centre urbà. A l’entorn del jaciment hi ha l’ermita de la Misericòrdia, datada del segle XV, però molt modificada. En el recinte hi ha un bar-restaurant, La Taperia de l’Ermita,  on es pot fer un bon àpat. I, si és època de bon temps, es pot fer en una gran terrassa que s’obre damunt la costa amb unes impressionants vistes del delta de l’Ebre. El jaciment és de visita lliure, tot i que no es pot accedir al seu interior. La visita es pot fer resseguint el perímetre. De fet és un petit assentament fortificat, dedicat a usos residencials i agrícoles. En un dels trams de la muralla es conserva un petit camp frisó, un sistema defensiu poc habitual a la península ibèrica, tot i que a Sortides amb gràcia ja n’hem vist un de molt interessant al jaciment dels Vilars, a Arbeca.

Panoràmica del delta de l’Ebre des del Puig de la Misericòrdia.

 

Al mateix Puig de la Misericòrdia, ben a prop de l’ermita, hi ha encara un altre atractiu, una plantació d’oliveres, amb tres exemplars mil·lenaris. I és que, som al territori de la Sènia, zona d’oliveres mil·lenàries.

 

 

Olivera mil·lenària al Puig de la Misericòrdia.

Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

 

 

Jaciment iber del Puig de la Nau
Informació i visites:
Mucbe
Plaça de la Pau, 2
Benicarló
Tel: 96 446 04 48
correu.mucbe@ajuntamentdebenicarlo.org

 

Anuncis

La Casa de l’Ardiaca. Seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Entrada a la casa de l’Ardiaca pel carrer de Santa Llúcia.

Aquesta nova sortida us proposa visitar una important institució de la ciutat que celebra el seu primer centenari. És en un edifici reformat al segle XV, però amb parets mil·lenàries al seu interior. És una institució que ens retrotrau a l’època de Jaume I i que conserva un important patrimoni documental que aplega documentació mil·lenària, que ens porta fins al segle IX. Avui anem a Barcelona, al centre de la capital catalana. Visitem la Casa de l’Ardiaca, on hi té la seva seu, des del 1922, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Continua llegint

L’Arión, un museu d’oliveres mil·lenàries a Ulldecona.

La nova sortida que us proposem és a terres de l’Ebre per visitar un autèntic museu a l’aire lliure. És un museu natural amb obres d’art mil·lenàries. La visita ens permetrà conèixer una mica més un  producte de consum habitual, que té molta importància econòmica en aquella part de Catalunya, que en una època va arribar a ser el mercat més important de la península ibèrica. Aquest producte és l’oli d’oliva. Avui tornem a Ulldecona a passejar per una de les concentracions més altes d’oliveres mil·lenàries, que encara donen fruit. Al final de la visita, fins i tot podreu fer un tast d’oli d’olivera mil·lenària. Continua llegint

Els vitralls modernistes del Museu d’Art de Cerdanyola

Vitrall Dames de les tulipes.

La sortida d’avui us proposa visitar un petit museu local. És petit, si, però ja ho diu la dita: “al pot petit hi ha la bona confitura”. És també un museu jove, ja que va ser inaugurat l’any 2009 i com molts museus locals, més enllà dels seus fons i col·leccions, l’edifici és patrimoni per si mateix i té al darrera una història centenària que l’actual funció museística ens permet conèixer i recordar. Avui ens acostem al Vallès Occidental, per visitar un edifici que va ser construït com a casino, que va ser una casa particular i que té uns bonics vitralls modernistes. Avui sortim al Museu d’Art de Cerdanyola.

Continua llegint

Un vicus militar romà, el Camp de les Lloses de Tona

Vista general del Camp de les Lloses.

Vista general del Camp de les Lloses.

Els projectes urbanístics han estat sovint responsables de la desaparició de patrimoni històric i arqueològic. En ocasions, unes obres han servit per fer troballes inesperades. I altres vegades la imminència d’una actuació urbanística han provocat prospeccions arqueològiques d’urgència i/o la declaració d’algun tipus de protecció oficial d’un jaciment ja conegut o intuït. Aquest és el cas del lloc on anem avui, perquè la sortida d’avui proposa acostar-nos a la comarca d’Osona i, concretament a la població de Tona per  conèixer el Camp de les Lloses.

Continua llegint

Les pintures rupestres d’Ulldecona.

Pintures.

Pintures.

La humanitat s’ha expressat, des de sempre, de formes diferents, i la pintura i el gravat en son dos de les més habituals. Els éssers humans de la prehistòria no eren diferents, tot i que gran part de les seves formes d’expressió no han arribat fins els nostres dies. Per raons obvies, manifestacions com la música, la dansa, els tatuatges… no s’han conservat. Hi ha una petita part, que si ha perdurat. Són algunes de les pintures i gravats que aquelles persones van fer sobre roques, pedres o ossos. Aquesta nova sortida ens porta fins un lloc on podem gaudir d’un important mostra d’art rupestre, que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1998, com  a part de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. Avui anem fins a la comarca del Montsià per visitar les pintures dels Abrics de l’Ermita a Ulldecona.

Continua llegint

La farmàcia Esteva de Llívia

Façana del Museu Municipal.

Façana del Museu Municipal.

La sortida d’avui ens acosta a una població amb força història, cosa, d’altra  banda, força habitual a les Sortides. És un poble que conserva un establiment –de fet, el contingut d’un establiment-, que va donar servei a la vila entre 1704 i 1926. Es tracta d’una farmàcia que va ser atesa per set generacions de farmacèutics. Avui, els flascons, els armaris i mobles i les eines i utensilis que va utilitzar durant segles la família Esteva són la part principal del museu municipal de la localitat. Anem a la vila que durant molts anys fou la capital de la comarca de la Cerdanya. Ens acostem a  Llívia per conèixer la farmàcia Esteva. Continua llegint