Exposició Art primer. Artistes de la prehistòria

Figura de dona neandertal manipulant pigments a l’entrada de l’exposició.

La imatge és present constantment en la nostra vida actual. Cada dia es creen, s’editen, es publiquen i reprodueixen infinitat de fotografies i dibuixos de tota mena. La immensa majoria de persones portem a sobre un mòbil que és, alhora, entre moltes altres coses, una càmera de fer fotos, que ens permet captar, editar, publicar i difondre imatges, amb més o menys gràcia. Per altra banda, molta gent pinta i dibuixa i segur que tenim presents més d’un i de dos obres de grans artistes que es poden veure als museus del món. Tot això, segur que no ens parem a pensar amb tanta facilitat com i quan va sorgir als humans la necessitat de comunicar-nos per mitjà d’imatges. O quina és la primera manifestació física d’un comportament simbòlic. Avui Sortides amb gràcia s’acosta al Museu d’Arqueologia de Catalunya per visitar l’exposició Art primer. Artistes de la prehistòria, que proposa un viatge a la recerca dels orígens de l’art.

Espàtula amb forma de peix. Cueva del Pendo. Cantàbria.

A Sortides amb gràcia hem visitat alguns jaciments prehistòrics amb pintures rupestres. Alguns de molt rellevants. La proposta d’avui ens ajudarà a conèixer una mica més aquest primer art i ens el posarà en context, perquè l’exposició del Museu Arqueològic de Catalunya, a Montjuïc, que ens vol explicar com va sorgir la capacitat dels humans de comunicar-se a través de les imatges. Quins materials utilitzaven aquelles persones. Com es va anar desenvolupant l’expressió artística. Però, l’exposició Art primer. Artistes de la prehistòria també ens acosta a l’anomenat art rupestre llevantí, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO i  present a tota la franja litoral mediterrània de la península ibèrica. I del qual formen part alguns dels llocs que hem visitat a Sortides, com la Roca dels Moros, al Cogul; o l’abric de l’Ermita, a Ulldecona.

Rèplica d’estris utilitzats pels pintors llevantins.

Una figura d’una dona neandertal ens dona la benvinguda a l’exposició que compta amb dos-cents cinquanta objectes que procedeixen d’una vintena de museus i institucions catalanes, de l’estat Espanyol i franceses. Aquests elements es complementen amb plafons explicatius i audiovisuals, alguns dels quals recreen el processos tecnològics que utilitzaven aquells primers artistes, i d’altres que ens mostren, mitjançant la tècnica dels dibuixos animats, diverses escenes de la vida quotidiana en diferents moments de la prehistòria. Hi ha cinc àmbits: Els orígens de l’art. L’art paleolític, l’art dels animals. L’art llevantí, l’art de les persones. De la balma al museu. I l’art rupestre, patrimoni de la humanitat.

Espàtula d’os de cabra gravada. La Garma. Cantàbria.

Hem dit que en entrar a l’exposició ens rep una dona neandertal, perquè? Doncs perquè els neandertals ja utilitzaven colorants, pigments i penjolls i van ser els primers a marcar signes geomètrics i siluetes de mans a les parets de les coves.

En qualsevol cas hem de tenir en compte una cosa. Tota la informació que s’explica a l’exposició és vàlida a dia d’avui, però també podria donar-se el cas que en qualsevol moment es faci una nova troballa que faci canviar la concepció que és té dels primers humans i de les èpoques prehistòriques. A més, les noves tecnologies ajuden a avançar en les investigacions i obren nous debats i noves certeses. De fet, fins no fa gaire es tenia els neandertals per una branca humana endarrerida, però ara està plenament acceptat que eren força intel·ligents, que es van creuar amb els humans moderns, és a dir, nosaltres i que van tenir descendència. Fins i tot se sap que encara tenim restes neandertals al nostre propi genoma.

Costella gravada amb motius geomètrics. Cueva de el Pendo. Cantàbria.

L’exposició ens recorda que els neandertals van aparèixer al continent europeu fa uns 300.000 anys, que estaven plenament adaptats al seu entorn i que tenien capacitats molt evolucionades. La seva expansió va arribar fins al Pròxim Orient i l’Àsia occidental. Els darrers llocs que van habitar són a la península ibèrica, on van acabar desapareixent fa uns 30.000  anys. Per altra banda, els humans anatòmicament moderns, vam aparèixer al sud del continent africà  fa uns 200.000 anys i hem estat els únics humans que hem arribat a habitar tots els continents.

Llum de gres amb mànec. Solvieux. França.

Els especialistes debaten si l’ús de colorants, els ornaments i els primers signes geomètrics son incipients formes de simbolisme. En tot cas, en algun moment els colorants van esdevenir pintures, però també van tenir altres usos, no necessàriament artístics. Sigui com sigui, fa entre 100 i 60.000 anys van aparèixer elements estètics usats com a símbols d’identitat amb formes geomètriques dibuixades sobre colorants i recipients. A partir de fa entre 36.000 i 11.700 anys les parets de les coves profundes, dels abrics i les roques a l’aire lliure es converteixen en llenços naturals on es fan gravats, dibuixos i pintures. En aquelles primeres expressions hi ha abundància de signes i d’animals representats amb força naturalisme, en canvi, la figura humana està molt poc representada. Els pocs personatges representats són molt sintètics i idealitzats, alguns amb barreja de trets humans i animals, i també s’han trobat representacions de parts del cos, com caps, mans o atributs sexuals d’ambdós sexes: penis, vulves i pits, de manera que està clar que la dona també hi era ben present.

Recreació d’escena de pintura. Audiovisual de dibuixos animats.

Els científics segueixen debatent diverses teories sobre el significat de les pintures i el per què les van pintar. Entre els animals representats n’hi ha de clima fred, com bisons, mamuts, ossos, rens, lleons de les cavernes o rinoceronts llanuts; com altres de clima més temperat, com cavalls, urs, cérvols o cabres.

Flauta. Cova d’Isturitz. França. (Rèplica).

La música i la dansa també eren presents en la vida d’aquelles persones. Així ens ho indiquen alguns dels objectes trobats, com flautes, xiulets, bramadores o arcs musicals. L’existència d’aquests instruments musicals porta a pensar que la música va aparèixer en la vida de la humanitat fa uns 40.000 anys. Les flautes estaven fetes amb  ossos d’au, mentre que les bramadores, que tenen forma ovalada, eren d’os, d’ivori o de fusta. Pel que fa a la pintura, s’utilitzaven colorants naturals, com el carbó o el manganès, per al negre, i òxids de ferro, per al vermell, que eren els colors més utilitzats. També es feien servir aglutinants naturals com greixos animals o extractes vegetals. La pintura s’aplicava amb els dits, amb pinzells, amb tampons o bufant directament amb la boca. Avui dia està plenament acceptat que els autors de les imatges serien igual homes com dones.

Venus de Lespugue (França) i de Willendorf (Àustria).

Per altra banda, a l’exposició trobem dues mostres de les estatuetes que s’han vingut a denominar venus, representacions femenines força fidels a la realitat i que no se sap si eren ídols, deesses, amulets o joguines, o si tenien una finalitat simbòlica sexual.

Fa uns 7.500 anys, després que s’haguessin retirat els gels glacials  i el clima temperat hagués afavorit l’expansió dels boscos, es va produir un canvi substancial a la zona mediterrània  peninsular. Van arribar grups d’humans amb importants novetats com la domesticació d’animals i plantes i la producció de ceràmica o la fabricació d’estris de pedra polida. I va aparèixer, també, l’art narratiu. El conegut com a art llevantí mostra, per primer cop, escenes dinàmiques i plenes de moviment. Es veuen humans amb vestits, ornaments i eines. I les pintures mostren escenes de cacera, batalles, ajusticiaments, recol·lecció de mel, la mort, la maternitat… i altres activitats que avui no s’han pogut desxifrar.

Arquer de Valltorta. Fragment de pintura. Tírig. Castelló.

En l’art llevantí, els humans són plenament protagonistes. Se’ls veu amb trets anatòmics, com cabells i barbes; amb ornaments, com braçalets, cintes o tocats al cap; amb vestits, com pantalons o faldilles; i també amb estris com arcs, fletxes, carcaixos, bosses, cistells o bumerangs. En aquest art, també hi son molt presents els animals: cérvols, cabres, porcs senglars, urs i, amb menys freqüència, cavalls, animals carnívors o insectes.

Collaret format per 14 peces. La Cueva de Praileaitz I,Guipuzkoa

Entre les peces mes destacades que podem veure hi ha una espàtula en forma de peix, de fa entre 20.000 i 13.700 anys, trobada a la Cueva de el Pendo, a Camargo, Cantabria. Un collaret format per 14 penjolls (11 de forma allargada i 3 de rodons), elaborat fa entre 18.900 i 18.300 anys, trobat a la Cueva de Praileaitz I, a Deba, Guipuzkoa. Una plaqueta gravada amb el dibuix d’una cérvola, de fa entre 12.073 i 11.704 anys, trobada a Sant Gregori, a Falset, el Priorat. Un vas ceràmic globular amb decoració impresa cardial neolítica, anomenat el Vas de l’orant, de fa entre 7.500 i 7.200 anys, trobat a la Cova de l’Or de Beniarrés, Alacant. Un llum de gres amb mànec, de fa entre 20.000 i 13.700 anys, trobat a Saint-Louis-en-l’Ille, a França. També hi ha alguns fragments originals, arrencats del seu lloc original a principi del segle XX i que han acabat als museus. O reproduccions d’algunes de les pintures rupestres més importants.

Cérvola. Fragment de pintura de la Roca dels Moros. Queretes.

Precisament, l’àmbit De la balma al museu, explica els esforços de prehistoriadors, dibuixants i artistes per documentar, conservar i difondre les troballes que s’han anat fent al llarg de la història. Hi podem veure càmeres, treballs, dibuixos, calcs, quaderns de camp de noms com l’abat francès, Henri Breuil, considerat  el pare de la prehistòria, o altres com Josep Colominas, Joan Vila, Josep Tersol o un vell conegut de Sortides amb gràcia, Ceferí Rocafort, autor del volum dedicat a la província de Lleida de la Geografia General de Catalunya, i un dels primers a visitar i estudiar les pintures de la Roca dels Moros del Cogul, la primera mostra d’art llevantí en ser descoberta a Catalunya i la segona de la façana mediterrània.

Dibuixos d’arquers desapareguts. Valltorta. Tírig.

Tècniques com el dibuix, el calc o la fotografia ens permeten saber com eren algunes mostres d’aquest art primer que han desaparegut a causa de la ignorància o el vandalisme. I altres tècniques més modernes, com la digitalització, ens ajuden a poder-ne gaudir mitjançant rèpliques exactes sense fer malbé els originals.

Aquesta exposició, que va inaugurar-se el 6 de febrer d’aquest 2020, havia d’haver-se tancat el mes de juny, però a causa de les restriccions i les circumstàncies especials degudes a la pandèmia de la còvid-19, s’ha allargat fins al 22 de novembre.

Vas de l’orant. Cova de l’Or. Alacant.

És molt interessant i val molt la pena aprofitar els dies que queden per visitar-la, amb tot, val a dir que el disseny no ajuda gaire. Com acostuma a passar per desgràcia en moltes exposicions, els dissenyadors passen per davant la seva estètica i deixen molt de banda l’accessibilitat a l’hora de llegir amb claredat els textos que acompanyen les peces i la fàcil identificació de què és cada peça. Massa sovint, els textos que acompanyen cada peça exposada, estan escrits amb un cos de lletra molt petit i a més estan col·locats lluny de la peça que expliquen, de manera que dificulten el fet de poder llegir la llegenda alhora que veus la peça que vol explicar. En aquest cas, a més, sobretot en els darrers àmbits de l’exposició, fins i tot es fa difícil entendre què és cada peça. Recordeu. Hi ha temps fins al 22 de novembre.

 

Reproducció de les pintures de la Roca dels Moros a El Cogul.

 

© Text i  fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

Exposició Art primer. Artistes de la prehistòria
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Passeig de Santa Madrona, 39-41
Telèfon: 93 423 21 49
infomac@gencat.cat

Banyoles i el seu Museu Arqueològic

L’estany de Banyoles al capvespre.

La sortida d’avui ens porta a visitar una capital de comarca de les terres gironines. A la mateixa ciutat hi ha un importat i únic jaciment arqueològic, i al seu museu comarcal s’hi conserven peces trobades en altres jaciments de la comarca, també força importants. En aquest museu s’hi conserven peces com el crani d’un tigre de dents de sabre, amb les dents perfectament conservades, cosa que el fa únic; o una reproducció d’una mandíbula de Neandertal. La ciutat compta amb un segon museu, el Darder, que anys enrere va ser objecte d’una polèmica internacional, i entre el diferents punts d’interès hi ha un estany que té forma de número 8 i que l’any 1992 va ser subseu olímpica. Avui visitem Banyoles, capital de la comarca del Pla de l’Estany i el seu Museu Arqueològic. Continua llegint

La  catedral de la Seu d’Urgell

Façana nord de la catedral.

En l’anterior sortida vam fer una passejada per la capital de l’Alt Urgell, però vam deixar de banda un element cabdal, aquell a que deu el nom i, fins i tot, la mateixa existència, la seva catedral, l’única que s’ha conservat a Catalunya d’estil romànic. La catedral de la Seu d’Urgell, més ben dit, el conjunt catedralici datat entre els segles XI i XII i que inclou la catedral de Santa Maria d’Urgell, el claustre, el Museu Diocesà i l’església de Sant Miquel. Aquesta sortida està dedicada a aquest conjunt arquitectònic i a les obres que s’hi conserven. Continua llegint

La Seu d’Urgell

Carrer dels Canonges.

Nova proposta de Sortides amb gràcia. Aquest cop visitem una capital de comarca del Pirineu lleidatà. És una ciutat envoltada per dos rius, i amb diversos i diferents punts d’interès. Compta amb un nucli antic amb vestigis medievals, amb dos parcs fluvials, un a cada riu, i en un dels quals s’hi van desenvolupar proves de piragüisme en els Jocs Olímpics de Barcelona 92. Des de la ciutat, es poden fer excursions fins a interessants pobles de muntanya i a diverses esglésies i ermites romàniques. De fet un dels punts més interessants és la seva catedral romànica, la única que s’ha conservat com a tal i que, de fet, dona nom a la ciutat. A més, un dels seus edificis és residència d’un cap d’estat. Avui ens acostem a la capital de l’Alt Urgell. Avui visitem la Seu d’Urgell. Continua llegint

Olèrdola

Entrada al recinte d’Olèrdola.

 

Sortides amb gràcia us fa una nova proposta per gaudir del patrimoni del nostre país, ara que les restriccions que ens imposa la pandèmia de la covid-19, ens fan molt difícil anar gaire lluny de vacances. Avui us proposem acostar-nos a un jaciment de gran importància històrica, monumental i patrimonial. És un lloc documentat del temps dels ibers i que va ser habitat fins a meitat del segle XII, quan la població va marxar cap a una nova vila, amb un orografia més amable. Avui anem a la comarca de l’Alt Penedès per conèixer un lloc on hi podem veure vestigis del temps dels ibers, dels romans i de l’època medieval. Avui Sortides amb Gràcia s’acosta a Olèrdola. Continua llegint

Sant Llorenç de Morunys i la vall de Lord

Una de les sales del Museu.

La sortida d’avui ens porta fins a una vall amb molta història. Podrem passejar per un poble que encara conserva força l’estructura medieval, visitar un museu – centre d’interpretació ubicat en part de les dependències d’un antic monestir, l’església del qual encara és el temple parroquial. També coneixerem el drap piteu i com aquest producte tèxtil va ser font de bonança econòmica per a la població i, si fem una volta pels entorns, hi trobarem un grapat d’ermites romàniques. Avui ens acostem a la comarca del Solsonès per visitar la població de Sant Llorenç de Morunys i la vall de Lord.

Continua llegint

Catalunya industrial

Portada del llibre

La nova proposta de Sortides amb gràcia és, podríem dir, un recull de sortides. És un viatge per diversos punts de la geografia catalana per descobrir el patrimoni industrial del territori. Avui us proposem visitar fins a 47 edificis amb un passat industrial que, en bona part, han deixat de tenir l’ús productiu per al qual van estar fets i que avui són museus que ens permeten conèixer el passat industrial català, tot i que en alguns casos, encara mantenen una certa activitat. Avui us proposem resseguir la història a través d’un llibre: Catalunya industrial. La Guia per descobrir el patrimoni industrial del nostre país, obra de Daniel Romaní, editada per Viena edicions. Continua llegint

El Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu

El jardí del casal Dr. Daurella.

Nova sortida que ens porta a conèixer una població que va tenir un creixement important a les darreres dècades del segle XIX gràcies a dues infraestructures i al seu aire pur. I també coneixerem un museu degut a dos personatges que es van convertir en benefactors del municipi. Les infraestructures son la línia de ferrocarril i una carretera comarcal. Els aires són els que baixen del Montseny. El museu és el Tomàs Balvey, que és al casal Dr. Daurella. A més, podem fer una passejada per la vila per veure edificis modernistes i noucentistes aixecats com a cases d’estiueig. Avui ens acostem fins al Vallès Oriental per conèixer una de les farmàcies més antigues d’Europa i la col·lecció del darrer d’una llarga nissaga de farmacèutics. Avui Sortides amb gràcia visita Cardedeu. Continua llegint

Exposició La ciutat dels passatges

Carrer de Mirambell. 1908 AFB. J Pons Escrigas.

La proposta d’avui ens porta a passejar per alguns carrers com el de Graciamat, el de l’Arc de la Glòria, el de Mirambell, el de la Fenosa, el de l’Avellana, el d’en Malla o el dels Arcs de Jonqueres. La sortida d’avui ens porta a fer un viatge en el temps, perquè anirem a conèixer una ciutat desapareguda, una part de Barcelona que ja no existeix, si no és en les fotografies, perquè fins i tot és difícil que quedi en la memòria d’algú, perquè veurem carrers desapareguts fa més de cent anys. Avui ens n’anem a veure l’exposició La ciutat dels passatges. Abans de la Via laietana, a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Continua llegint

La Vall de Boí. Romànic i festa del foc

Sant Climent de Taüll.

Sortides amb gràcia torna a les ones de Ràdio Gràcia i ho fa tot acostant-se a una vall catalana amb un doble Patrimoni de la Humanitat. Per una banda, es pot visitar un conjunt d’esglésies romàniques, que la UNESCO va declarar Patrimoni Mundial l’any 2000. Per altra banda, depèn de l’època de l’any, el visitant també pot gaudir d’una festa tradicional popular que el mateix organisme ha declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat. En el retorn a les ones de Ràdio Gràcia, anem cap a l’Alta Ribagorça, concretament a la Vall de Boí, per conèixer les esglésies romàniques de Taüll, Boí, Erill la Vall, entre altres, i les falles, que formen part de “Les festes del foc del solstici d’Estiu als Pirineus: Falles, Haros i Brandons”. Continua llegint