Exposició Naufragis, història submergida

Bus i àmfores recuperades el 1894. Cala Cativa I.

Qui més qui menys coneix i ha visitat algun jaciment arqueològic.  De tant en tant alguna troballa important fa que surtin notícies als mitjans, que mostren com es treballa en un jaciment, quina és la feina dels arqueòlegs i com la fan. Hi ha jaciments de gran importància que reben un gran nombre de visites al cap de l’any, només a Catalunya hi ha Olèrdola, Ullastret o Empúries, per citar-ne uns pocs exemples. Hi ha, però, una branca de l’arqueologia molt menys coneguda, d’història més recent, perquè és més complicada, i els jaciments no poden ser oberts al públic en general, perquè estan sota l’aigua. Es tracta d’un ric patrimoni arqueològic que hi ha al fons dels oceans, mars rius i llacs. Avui, Sortides amb gràcia s’enfila a Montjuïc per navegar pel món de l’arqueologia subaquàtica tot visitant l’exposició Naufragis. Història submergida al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Placa d’os amb la imatge d’un vaixell.

L’any 1992 es va crear el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), i ara, amb motiu del 30è aniversari el Museu d’Arqueologia de Catalunya dedica una exposició per explicar i posar en valor la feina dels arqueòlegs subaquàtics, aquells que exploren i  investiguen les restes que hi ha al fons del mar, generalment, restes de naufragis de vaixells de totes les èpoques.

Audiovisual de l’entrada.

Tot i que a la informació oficial de l’exposició ens diuen que: “vol donar a conèixer la riquesa i diversitat del patrimoni arqueològic subaquàtic català, i, alhora, la important tasca d’estudi, salvaguarda i protecció del mateix que, des  del 1992, realitza el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), a l’ocasió del 30è aniversari de la seva creació”, la visita ens permet conèixer la tipologia de diferents tipus de vaixells que han navegat pel Mediterrani, alguns dels quals han acabat convertits en derelictes al fons del mar.

Àmfores del Cala Cativa recuperades el 1894.

En entrar a l’exposició ja veiem un bus que ens rep. Està envoltat d’àmfores i d’altres objectes trobats al fons del mar i, també, objectes que s’han utilitzat al llarg de la història per recuperar allò que el mar ha engolit en un moment o altre de la història. Per arribar-hi, però hem passat per un audiovisual amb diferents pintures que representen fortes tempestes al mar i naufragis, mentre sentim el so del fort onatge i dels trons, un accés que ens prepara per al que trobarem tot seguit.

Regulador autònom.

Al centre hi ha el bus que ja hem citat, amb equipament del segle XIX, envoltat d’àmfores romanes, datades d’entre el 40 i el 25 a.n.e. (abans de la nostra era), recuperades l’any 1894 per Romuald Alfaràs del vaixell romà de Cala Cativa al Port de la Selva, en la que és considerada la intervenció arqueològica subaquàtica més antiga del Mediterrani. A l’entorn hi ha materials i plafons que van resseguint la història del submarinisme, la pesca i la investigació subaquàtica. Hi ha dibuixos i croquis de l’anomenada Campana de Cadaqués, de rescats de vaixells, com el del vapor Ludwig, el 1862; objectes com les coralleres o creus de  Sant Andreu, que s’utilitzaven per a la pesca del corall vermell abans ho fessin bussos amb escafandre clàssic; o el regulador de pressió variable, inventat per Emile Gagnan i Jacques-Yves Cousteau l’any 1843, que va donar autonomia als submarinistes i va facilitar l’accés al món submarí.

Coralleres

Aquest és el primer àmbit de l’exposició, que es titula Exploradors del mar, i que segueix l’evolució del busseig des de la immersió a pulmó, practicada ja en l’antiguitat, fins als mètodes més moderns amb instruments molt perfeccionats i altament sofisticats. La recuperació d’objectes enfonsats ha preocupat la humanitat des de fa segles. Els romans ja tenien una mena d’especialistes, els urinatores, que es dedicaven a recuperar objectes enfonsats. Feien servir pedres per tal d’accelerar el descens. Tot i els diferents intents per trobar nous mètodes per poder bussejar amb més seguretat, va ser el segle XIX, amb l’aparició de l’escafandre, que l’exploració submarina va fer un important pas endavant.

Restitució d’una àncora romana.

El segon àmbit és De vaixells i mariners, i s’hi fa un repàs de la història de la navegació a partir de les restes que s’han conservat de vaixells que han naufragat des de fa uns 12.000 anys, que és el temps aproximat que fa que els humans naveguem. A mida que ha anat passant el temps, a poc a poc, a base d’experiència i observació, la humanitat ha anat entenent cada cop més la natura i el mar: els corrents marítims, els vents, la posició dels estels, que ha aprés a utilitzar per poder seguir una ruta determinada dins el mar. També ha anat avançant la tecnologia i ha creat vaixells més fiables i segurs. I en paral·lel han aparegut mites, creences i religiositats relacionades amb el món de la navegació. Tot plegat és el que es coneix com a cultura marítima i és un dels objectius d’estudi de l’arqueologia subaquàtica.

Bigota.

En aquest àmbit podem conèixer les diferents parts i elements d’un vaixell, com les anelles guia de vela, el cassanell, el bossell, el timó, l’arbre (que és un pal per a la vela), la bigota o l’àncora. En aquest mateix àmbit es mostren instruments de navegació, com el sextant, l’escandall, la campana o la botzina de senyals, que s’utilitzaven en la navegació en condicions adverses amb boira per senyalitzar la ubicació del vaixell o per mesurar la fondària en zones properes a la costa. També hi ha objectes d’ús comú com la ploma i el tinter o el rellotge de sorra.

Llemenera de fusta trobada al Culip IV.

Òbviament, els navegants han de viure llargues temporades a bord dels vaixells, per això calen estris per a cuinar i menjar i per a la higiene i la cura de la salut. Així, a l’exposició es mostren peces de vaixella, que són molt útils per poder datar amb precisió el moment de l’enfonsament del vaixell, així com la seva procedència i, fins i tot, l’estatus social de la seva tripulació. L’alimentació a bord és una altra de les coses que s’expliquen. Les llargues travessies han obligat, des d’antic, a trobar aliments prou perdurables, que es poguessin conservar, ja fossin assecats o salats. També es consumia peix fresc pescat durant el viatge. De tot plegat se n’ha trobat en vaixells enfonsats que donen informació molt valuosa per poder saber com ha viscut la gent de mar al llarg de la història.

Fitxes de joc de pasta de vidre i pedra, trobades al Culip IV.

Aquestes llargues temporades que els mariners passaven embarcats, comporten moltes hores d’oci i una de les maneres d’entretenir-se és jugant, per això a l’exposició s’hi poden veure fitxes de joc i daus. Per altra banda, la vida al mar va lligada sempre a un risc permanent, per això, al llarg dels temps, s’ha anat desenvolupant creences, llegendes i supersticions, algunes de les quals encara perduren: des d’imatges religioses o amulets, fins a posar nom de divinitats a les embarcacions o pintar ulls als vaixells per evitar malastrugances. Entre els objectes exposats hi ha amulets, objectes votius com una àncora o una moneda que anava posada sota el pal de la vela. O àncores decorades amb gravats per invocar la bona sort.

Copes de vi de vidre trobades al Roses II.

El tercer àmbit de l’exposició porta per títol Excavant sota l’aigua i explica la tasca que duen a terme els arqueòlegs subaquàtics i, particularment, la feina del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), que com ja hem dit al principi va ser creat l’any 1982. S’hi expliquen les excavacions de tres derelictes paradigmàtics: Culip IV, a l’Alt Empordà; Deltebre I, al Baix Ebre; i Illes Formigues II, al baix Empordà. Al principi d’aquest àmbit s’explica que la recerca arqueològica, també la subaquàtica, és una tasca interdisciplinària que sovint utilitza altres disciplines i tècniques científiques com l’arxivística i la documentació, la ceramologia, la paleobotànica o la datació per radiocarboni, entre d’altres.

Replica del derelicte Culip IV.

Cadascun del tres derelictes té un apartat amb vídeos, croquis, maquetes i objectes recuperats que permeten conèixer la seva història. El Culip IV, trobat a Cadaquès, és el primer vaixell arqueològic excavat a l’estat espanyol per un equip d’arqueòlegs amb metodologia i objectius científics. Va ser un vaixell romà,enfonsat entre els anys 78 i 82, l’estudi del qual va permetre establir l’existència de diferents tipus de ports en època antiga: uns de principals on arribaven naus de procedència diversa, amb prou infraestructura humana i material per poder emmagatzemar mercaderies, des dels quals es portaven cap a ports secundaris, dotats de menys infraestructures. S’hi van trobar gran quantitat de vasos ceràmics llisos i d’altres de decorats, procedents de Millau a l’Occitània francesa, àmfores amb oli andalús i vasos de ceràmica i llànties fabricades a Roma. Tot plegat en un vaixell petit, menys de 10 metres d’eslora, que va permetre conèixer el concepte de redistribució de mercaderies per mar.

Calibrador de bales del Desltebre I.

El segon derelicte, excavat entre el 2009 i el 2016, és el Deltebre I, un vaixell militar anglès de transport que formava part d’una flota que el maig de 1813 va salpar d’Alacant per atacar Tarragona, que estava en mans de tropes franceses. L’operació militar va fracassar i diversos vaixells del contingent de 146 embarcacions van encallar davant l’illa de Sant Antoni, a la boca de l’Ebre. Els sediments van colgar ràpidament el vaixell tot protegint-lo de l’espoli i de la degradació per agents naturals. S’hi van trobar canons, caixa d’espoletes, barril de ferradures, bombes de morter, granades, bales de fusell i pedres fogueres, però també elements de vestuari, com sabates, corretatges i botes.

Àmfores bètiques de l’Illes Formigues II.

El tercer derelicte és l’Illes Formigues II, l’excavació va començar el 2017 i encara no s’ha acabat. És a 47 metres de profunditat i és el primer jaciment que s’excava a Catalunya a tanta fondària amb metodologia científica. Es tracta d’un vaixell d’uns 20 metres d’eslora que havia sortit de la Bètica (actual Andalusia) i que anava cap a Narbona o Arles i que es va enfonsar a finals del segle I a.n.e. (abans de la nostra era) molt a prop de les illes Formigues, per causes que encara es desconeixen. Duia salaons i salses de peix envasat de diferents tipus d’àmfores. Tan el mateix vaixell com el carregament que transportava s’han conservat amb molt bones condicions, fet que permet fer-ne un estudi molt complert, Per contra, la gran fondària on es troba el derelicte complica la tasca dels arqueòlegs, perquè redueix molt el temps d’immersió i allarga les descompressions.

Botzina de senyals feta amb cargol de mar, del Culip IV.

El quart i darrer àmbit és Un patrimoni a protegir, i s’expliquen els objectius i les convencions a seguir en les excavacions subaquàtiques. Així, podem saber que la matèria orgànica submergida es pot conservar molt bé perquè estan en un medi anaeròbic on els microorganismes que la podreixen no poden viure. Tot i això, si aquest materials no queden colgats per sediments, es poden malmetre i arribar a desaparèixer a causa de l’abrasió o per l’acció d’un xilòfag. Per això, hi ha una Convenció de la UNESCO de l’any 2001 que prioritza i recomana la conservació in situ. En tot cas, si cal extreure els materials per preservar-los, ja sigui pel perill d’espoli, perquè es pot malmetre per causes naturals, o perquè per interès científic només pot ser estudiat fora de l’aigua, cal seguir uns determinats processos per garantir-ne la conservació.

Monedes russes del segle XVIII trobades al Deltebre I.

L’exposició es complementa amb diferents objectes curiosos que s’han trobat en el medi aquàtic en diferents punts, com uns taps d’àmfora foradats, dues monedes d’or: una romana datada entre els anys 2 a.n.e. i 14 i una altra de veneciana encunyada entre els anys 1400 i 1413. També un plat d’època romana apedaçat amb grapes de plom, fet que indica que el seu propietari havia tingut la necessitat d’allargar-ne la vida útil. O també una ampolla de vidre, encara tapada, amb vi “fondillon”, amb denominació d’origen Alacant i molt preuat o un grapat de monedes russes del segle XVIII trobades a l’interior del vaixell anglès Deltebre I.

Llànties. La gran de ceràmica la petita de bronze.

Molts dels objectes que s’exposen han estat recuperats de  restes de naufragis i d’altres són reproduccions.

En definitiva, Naufragis. Història submergida és una interessant exposició que ens endinsa en un món poc conegut per la majoria de la gent. Una exposició que ens dona a conèixer la important feina d’una branca de l’arqueologia que va més enllà de jaciments d’època prehistòrica, d’època ibèrica, d’època romana… però igualment importants, perquè també aporten gran informació de la història de la navegació, del comerç i de la vida de la gent de mar.

 

Àncora votiva de tradició romana.

Exposició Naufragis. Història submergida
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Passeig de Santa Madrona, 39-41.
Parc de Montjuïc.
08039 Barcelona.
Tel: 934232149
infomac@gencat.cat

 

Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

 

 

Exposició Art primer. Artistes de la prehistòria

Figura de dona neandertal manipulant pigments a l’entrada de l’exposició.

La imatge és present constantment en la nostra vida actual. Cada dia es creen, s’editen, es publiquen i reprodueixen infinitat de fotografies i dibuixos de tota mena. La immensa majoria de persones portem a sobre un mòbil que és, alhora, entre moltes altres coses, una càmera de fer fotos, que ens permet captar, editar, publicar i difondre imatges, amb més o menys gràcia. Per altra banda, molta gent pinta i dibuixa i segur que tenim presents més d’un i de dos obres de grans artistes que es poden veure als museus del món. Tot això, segur que no ens parem a pensar amb tanta facilitat com i quan va sorgir als humans la necessitat de comunicar-nos per mitjà d’imatges. O quina és la primera manifestació física d’un comportament simbòlic. Avui Sortides amb gràcia s’acosta al Museu d’Arqueologia de Catalunya per visitar l’exposició Art primer. Artistes de la prehistòria, que proposa un viatge a la recerca dels orígens de l’art. Continua llegint

Banyoles i el seu Museu Arqueològic

L’estany de Banyoles al capvespre.

La sortida d’avui ens porta a visitar una capital de comarca de les terres gironines. A la mateixa ciutat hi ha un importat i únic jaciment arqueològic, i al seu museu comarcal s’hi conserven peces trobades en altres jaciments de la comarca, també força importants. En aquest museu s’hi conserven peces com el crani d’un tigre de dents de sabre, amb les dents perfectament conservades, cosa que el fa únic; o una reproducció d’una mandíbula de Neandertal. La ciutat compta amb un segon museu, el Darder, que anys enrere va ser objecte d’una polèmica internacional, i entre el diferents punts d’interès hi ha un estany que té forma de número 8 i que l’any 1992 va ser subseu olímpica. Avui visitem Banyoles, capital de la comarca del Pla de l’Estany i el seu Museu Arqueològic. Continua llegint

Olèrdola

Entrada al recinte d’Olèrdola.

 

Sortides amb gràcia us fa una nova proposta per gaudir del patrimoni del nostre país, ara que les restriccions que ens imposa la pandèmia de la covid-19, ens fan molt difícil anar gaire lluny de vacances. Avui us proposem acostar-nos a un jaciment de gran importància històrica, monumental i patrimonial. És un lloc documentat del temps dels ibers i que va ser habitat fins a meitat del segle XII, quan la població va marxar cap a una nova vila, amb un orografia més amable. Avui anem a la comarca de l’Alt Penedès per conèixer un lloc on hi podem veure vestigis del temps dels ibers, dels romans i de l’època medieval. Avui Sortides amb Gràcia s’acosta a Olèrdola. Continua llegint

Sant Miquel de Fluvià

Torre campanar de Sant Miquel de Fluvià.

Catalunya és plena d’espais i monuments molt interessants que, per una o altra raó, han quedat una mica oblidats i visitar-los pot suposar una bona descoberta. Aquest és el cas de la nova sortida que us proposem. Una església fortificada que va pertànyer a un antic monestir benedictí del qual en queden algunes restes. És un edifici romànic d’aquells de factura senzilla i austera però molt bonics. És precisament la seva senzillesa i austeritat el que el fan destacable. Avui ens acostem a l’Alt Empordà per visitar Sant Miquel de Fluvià, on podrem conèixer la història del darrer monestir fundat per un antic conegut de Sortides amb gràcia, l’abat Oliba. I també podrem veure un dels forns de ceràmica d’època romana més ben conservats de Catalunya. Continua llegint

Àger, la col·legiata de Sant Pere

Porta i escala d'accés a la col·legiata.

Porta i escala d’accés a la col·legiata.

La sortida d’avui ens acosta de nou a una comarca amb un cel tan nítid i clar que la Unesco l’ha declarat Destí Turístic Starlight. De fet, la població que visitem té un important observatori astronòmic que rep visitants d’arreu del món. Nosaltres, però, anem a un altra punt del municipi, al lloc més elevat, on ens retrobarem amb un important personatge medieval català del qual ja n‘hem parlat a les nostres sortides. Avui ens acostem a Àger, per conèixer la col·legiata de Sant Pere. Continua llegint

La Roca dels Moros del Cogul

La Roca dels Moros.

La Roca dels Moros.

Avui us proposem una sortida que ens porta a conèixer unes pintures rupestres descobertes l’any 1908. Tenen un gran interès, però la seva datació va estar en discussió fins no fa gaire. En qualsevol cas, actualment és clar que és un espai únic a Catalunya i un dels principals referents de l’art rupestre de l’arc mediterrani. I la Unesco el va declarar Patrimoni de la Humanitat l’any 1998. Avui visitem la Roca dels Moros del Cogul, a la comarca lleidatana de Les Garrigues. Continua llegint

La fortalesa Els Vilars d’Arbeca

Porta nord del recinte.

Porta nord del recinte.

La proposta d’avui ens transporta cap a la prehistòria i per fer-ho ens traslladarem cap a l’interior de Catalunya, a la comarca de Les Garrigues i, més concretament a Arbeca. A uns quatre quilòmetres d’aquesta població hi ha un jaciment arqueològic únic al nostre país. Es tracta d’una fortalesa construïda cap a l’any 700 a.n.e., en època de la primera edat del ferro, i que va ser poblada pels Ilergets fins a l’any 300 abans de Crist, en total va ser habitada durant uns quatre segles. Avui sortim a la fortalesa Els Vilars d’Arbeca. Continua llegint

Exposició “La fi és el principi” al Museu de Gavà

Collaret neolitic mitja ple. Sabadell.

Collaret neolitic mitja ple. Sabadell.

Quan va començar l’esser humà a inhumar els seus morts? Com i on es va començar a fer? Les restes trobades als enterraments donen molta informació als professionals de l’arqueologia sobre el model de societat i les formes de vida de les comunitats i de les societats que van fer aquells enterraments. El contingut, la disposició de les restes, la forma de la sepultura, l’aixovar funerari… Tot això aporta dades molt importants que ajuden a conèixer millor com eren i com vivien les persones que van habitar el planeta fa milers d’anys. Al Museu de Gavà es pot visitar, fins al 5 d’octubre, una exposició en la qual s’explica quins van ser els primers enterraments dels que es té notícia, i com va anar evolucionant el tractament de la mort en èpoques prehistòriques. També hi ha objectes que han format part d’aixovars funeraris. La proposta d’avui ens porta a visitar l’exposició “La fi és el principi” al Museu de Gavà. Continua llegint

Calaceit, capital cultural del Matarranya

Portal d'un carrer.

Portal d’un carrer.

Ens acostem de nou a la comarca del Matarranya, a la franja de Ponent, aquell territori de parla catalana, però que pertany administrativament a l’Aragó. Sortim avui a una població que pertany a la província de Terol, però que està més a prop de Barcelona (196 km) que de la seva capital (212 km). És una vila que ha atret un gran nombre d’artistes i intel·lectuals i que ben a prop del nucli urbà i dins del terme municipal, en un turó proper, hi té un important jaciment ibèric que va estar poblat entre els segles V i III aC. Avui anem a la primera població de la província de Terol que ens trobem si venim de Gandesa. Avui visitem Calaceit.
Continua llegint