Ullastret. La capital dels indigets

El carrer A.

El carrer A.

Comencem la tercera temporada a Ràdio Gràcia tot visitant una ciutat. Però és una ciutat on ja no hi viu gent. La van aixecar els habitants de l’Empordà a meitat del segle VI aC. La primera sortida amb gràcia d’aquest nou curs la farem al puig de Sant Andreu on podrem conèixer com eren i com vivien els indigets, la tribu ibèrica que va ocupar l’Empordà, la costa del Gironès i La Selva. Passejarem per les restes de la que es considera que va ser la seva capital i visitarem el museu on s’exposen part de les troballes que s’hi han fet. Avui anem a la ciutat més gran i més antiga de l’antiguitat a Catalunya. És el jaciment més gran conegut fins avui. Es tracta d’Ullastret.

Els primers indicis de l’existència d’aquest important jaciment daten de final del segle XIX, però fins a la dècada de 1930 no se’n va conèixer la importància científica. Les excavacions van començar l’any 1947 amb l’impuls de Lluís Pericot, arqueòleg i professor de la Universitat de Barcelona. Els resultats van dur a la Diputació de Girona a comprar els terrenys i a la creació d’un museu monogràfic, a final de la dècada de 1950. Per fer-ho es van aprofitar una casa de pagès i una ermita dedicada a Sant Andreu que hi havia al lloc. El museu fou inaugurat el 9 de juliol de 1961.

Porta principal de la muralla des de l'interior.

Porta principal de la muralla des de l’interior.

Anem, però, a conèixer una mica, aquesta tribu d’avantpassats nostres, els indigets. Els coneixements que en tenim avui en dia, a banda de la informació que han donat i donen les excavacions i les troballes que s’hi van fent, ens ve de les obres d’autors grecollatins com Aviè, Ptolomeu, Estrabó o Plini el Vell. Ells són els qui parlaren de la tribu dels indigets i de la ciutat més important de la seva àrea, Indika, de la qual no se’n coneix la ubicació exacta. Els indigets formaven part d’un col·lectiu més ample, el ibers, que són la població autòctona que va ocupar la façana litoral mediterrània de la península ibèrica a cavall de les edats del bonze i del ferro. Van tenir intercanvis i van rebre influències culturals dels grecs i dels fenicis. El fet que disposessin d’un sistema d’escriptura propi, fa que la ibèrica, sigui considerada la primera cultura històrica del país.

Ceràmica de la costa catalana. MAC Ullastret.

Ceràmica de la costa catalana. MAC Ullastret.

L’agricultura i la ramaderia eren les bases de la seva economia, que també incloïa el comerç i l’intercanvi amb grecs i fenicis, dels quals obtenien, a més de vi i oli, ceràmiques, perfums i objectes de metall. A nivell tecnològic, els ibers van desenvolupar una important metal·lúrgia del ferro i van adoptar el torn de terrisser. Entre els pobles ibers que van poblar Catalunya, a més dels indigets, hi ha els ceretans, els ausetans, els ilergets, els lacetans, els laietans, els cossetans o els ilercavons, entre altres. Pels seus noms encara podem intuir la zona que ocupaven: els ceretans la Cerdanya; els ausetans, Osona; els ilergets, Lleida…

Sitges.
Sitges.

Acostem-nos ja al poblat que visitem avui, Ullastret. Tot i que s’han trobat indicis d’ocupació humana de l’època del Calcolític, els primers assentaments s’han datat de l’últim quart del segle VII aC., encara en l’edat del Ferro. D’aquest assentament, però, no en queda gairebé res perquè va quedar destruït en fer-hi les construccions dels ibers al damunt. Sembla que el poblat, que tenia unes 3 ha., va aixecar-se a meitat del segle VI aC. Anys després, durant la segona meitat d’aquell mateix segle, es va construir la muralla que l’encerclava i que estava reforçada amb set grans torres. El poblat va créixer fins a triplicar la superfície, a la primera meitat del segle IV aC.

Edifici de probable ús públic al carrer A.

Edifici de probable ús públic al carrer A.

L’accés a l’interior del poblat l’hem de fer per la que era la porta principal. Abans, però, haurem passat pel costat d’un tram de muralla que ja ens dóna una idea de com d’imponent devia ser en la seva època. En entrar al poblat, tenim davant el carrer 1 que s’enfila turó amunt cap el museu. A la dreta hi trobem el carrer A que discorre més o menys paral·lel a la muralla. A banda i banda hi ha restes d’algunes cases. Al final del carrer hi ha un edifici al qual se li suposa un probable ús públic. En paral·lel i una mica més amunt hi ha el carrer B, una mica més curt que l’A, aquest està empedrat i al final s’hi pot veure una cisterna tallada a la roca i utilitzada per conservar aigua de la pluja. Els indigets van copiar aquest tipus de construccions de la propera colònia grega d’Empúries.

Imatge del déu Bes. MAC Ullastret.

Imatge del déu Bes. MAC Ullastret.

Quan entrem al museu, podrem veure com van influir grecs i romans en la cultura indigeta i en els habitants d’Ullastret. Abans, però, seguim amb la nostra passejada pel poblat. Entremig dels carrers A i B, però a l’altre cantó del carrer 1, hi trobem els carrers C i D que avui dia estan units fent una mena d’essa. En aquesta zona hi podem veure més dipòsits d’aigua tallats a la roca i sitges per a emmagatzemar cereals. Les feien també tallades a la roca i les revestien amb argila i palla i les tapaven amb fang. A Ullastret se n’han trobat unes 230. El carrer D transcorre al costat d’un barri de cases adossades a la muralla i es pot veure un desguàs obert a la muralla. Aquest és el carrer més llarg perquè segueix en paral·lel un bon tram de la muralla. Tot i això, la major part queda fóra de la zona visitable, perquè encara hi ha una gran àrea del jaciment que segueix excavant-se i estudiant-se.

Cases adossades a la muralla.

Cases adossades a la muralla.

Al final del tram visitable del carrer D hi ha les restes d’una gran casa amb patis i un edifici de probable ús militar. Retornats al carrer 1 i pujant cap al museu, a mà esquerra hi podem veure una altra cisterna, a l’interior de la qual es va trobar un brocal de pou que es conserva al museu, i les restes d’un temple, el més antic d’Ullastret. L’edifici era de planta rectangular, amb una avantsala i columnes a la façana. Si seguim carrer 1 amunt arribem al capdamunt del turó, on hi ha el museu. Davant hi ha les restes d’un castell medieval que es va construir al cim del puig de Sant Andreu i del qual es conserven restes de murs i de les torres. També hi ha les restes de dos temples els quals, igual que l’anterior, també tenien avantsala i columnes a la façana.

Cim del puig amb el museu i les restes del castell.

Cim del puig amb el museu i les restes del castell.

I ja podem entrar al museu, el qual comptava originàriament amb una sola sala que va fer-se petita ben aviat, per això l’any 1966 va tenir una primera ampliació. L’any 1974 va morir Miquel Oliva, primer director de les excavacions i del museu i es van començar a aplicar noves metodologies de treball que s’estaven estenen arreu d’Europa. L’any 1991 Ullastret va passar a formar part de l’Ens Autònom Museus d’Arqueologia de Catalunya i el 2006 el conjunt arqueològic va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Actualment s’està treballant en un nou projecte de remodelació i millora amb l’objectiu d’incorporar la informació i les peces que s’han descobert en les excavacions aquests darrers anys.

Pebeter amb imatge de Demeter. MAC Ullastret.

Pebeter amb imatge de Demeter. MAC Ullastret.

En entrar al museu ens trobem amb una exposició que ens explica com era la cultura dels indigets i quins poblats hi havia. A la primera sala hi podem veure una maqueta que ens mostra la ubicació del jaciment en el territori i com era en temps de l’ocupació del poblat, amb l’estany que hi havia al costat, el riu Daró, avui anomenat en aquest tram, Daró Vell, i els altres punts de població dels indigets que s’han localitzat a l’entorn. Al peu del poblat d’Ullastret hi havia un llac que va ser dessecat cap a final del segle XVIII, tot i que en moments de fortes pluges ha tornat a sorgir.

A més de conèixer com era la cultura d’aquells catalans primitius, al museu també podem descobrir els intercanvis que van fer amb altres cultures, com grecs, fenicis o romans i com van anar adaptant estris i costums. També hi podem veure part dels objectes que s’han trobat a les excavacions al llarg dels anys: ceràmiques, terracotes, àmfores, peces d’ús domèstic… Alguns d’aquests objectes van ser portats d’altres llocs o fets a imitació d’objectes romans, grecs o fenicis, per exemple. Entre els objectes més destacables, hi ha pebeters de Demeter i figuretes del déu Bes.

Racó del poble d'Ullastret.

Racó del poble d’Ullastret.

Acabada la visita al jaciment, val la pena acostar-nos a l’actual poble d’Ullastret, situat a menys d’un quilòmetre. De fet, depèn d’on vinguem hi haurem passat pel costat per arribar al jaciment. És un poblet no gaire gran, amb estructura medieval i amb racons força bonics. Hi podem trobar també alguns llocs per menjar després de la visita a la capital indigeta.

Per acabar la nostra sortida d’avui ens n’anirem a un altre punt de la geografia catalana, per visitar una mostra que pot complementar molt bé la visita al jaciment i el museu d’Ullastret. Perquè aquests dies, i fins el 3 de novembre, hi ha una interessant exposició sobre la cultura dels ibers al Museu de Granollers, que és a uns cent metres de l’Adoberia d’en Ginebreda, que vam visitar la temporada passada. Es tracta de l’exposició I+D Ibers + Desenvolupament. És una mostra senzilla, sense grans pretensions, però molt didàctica, que ens ensenya diversos avenços que van dur a terme els ibers i que, d’una o altra manera, han arribat fins els nostres dies.

Cases i sitges.

Cases i sitges.

És una exposició itinerant que després de Granollers visitarà, fins al novembre de 2014, els museus de Mataró, Gavà, Badalona, Tona i Tàrrega.

Entre les principals cultures de la Mediterrània sempre s’ha parlat de fenicis, cartaginesos, grecs i romans, però els ibers també hi van tenir una importància essencial i aquesta exposició ens ho fa avinent. A més, en realitat són els nostres avantpassats i així ho demostren estudis genètics recents, els quals mostren una gran relació entre l’ADN dels ibers i el dels catalans d’avui dia.

© Textos i fotos: Joan Àngel Frigola
Fotos dels objectes: Museu d’Ullastret
Col·laboració: Anna Cebrián
Agraïments: Gabriel de Prado, director científic d’Ullastret.
Museu d’Ullastret.
Emès a Ràdio Gràcia l’1 d’octubre de 2013.

Muralla dUllastret.

Muralla dUllastret.

Ullastret
Museu d’Arqueologia de Catalunya
C. Afores s/n. Puig Sant Andreu
Tel.: 972 17 90 58
17114 Ullastret
macullastret.cultura@gencat.cat

Museu de Granollers
C. d’Anselm Clavé, 40-42
Telèfon: 93 842 68 40
Granollers
a/e: museu@ajuntament.granollers.cat

Anuncis

8 pensaments sobre “Ullastret. La capital dels indigets

  1. Retroenllaç: El Puig de Sant Andreu / JOAN ÀNGEL FRIGOLA | La Tortuga de Gràcia

  2. Retroenllaç: Passejada per Vic | Sortides amb gràcia

  3. Retroenllaç: Empúries | Sortides amb gràcia

  4. Retroenllaç: La Ciutadella ibèrica de Calafell | Sortides amb gràcia

  5. Retroenllaç: El Museu del Mar de Lloret | Sortides amb gràcia

  6. Retroenllaç: Begur | Sortides amb gràcia

  7. Retroenllaç: Tossa de Mar | Sortides amb gràcia

  8. Retroenllaç: Isona i Conca Dellà | Sortides amb gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s