Can Garriga.

La sortida amb gràcia d’avui ens permetrà conèixer gent del mar i sabrem qui eren els “americanos” i com van fer fortuna. Veurem com es construïen els vaixells, què transportaven, on viatjaven i com ho feien. I coneixerem nissagues de marins i diferents tipus d’embarcacions. Ens acostem de nou, a una població de la comarca de la Selva que l’especulació urbanística va omplir d’edificis d’apartaments enormes i impersonals, on es va apostar per la quantitat de turisme, però sense tenir en compte la qualitat i que els darrers anys està intentant buscar visitants més interessats per la cultura i no tant per la cervesa. Tornem a Lloret de Mar per visitar, aquest cop, el Museu del Mar.

Habitació de Can Garriga.

El maig de l’any passat vam dedicar una de les sortides als Jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar, ara hi tornem per visitar el Museu del Mar, ubicat a Can Garriga, una casa indiana adquirida per l’Ajuntament l’any 1981 i que acull, a més, a la planta baixa, l’oficina de turisme. L’edifici, de tres plantes, té interès històric i patrimonial i, amb bon criteri, s’han conservat alguns interiors que ajuden a saber com eren aquest tipus de cases a la seva època. El museu està organitzat en cinc àmbits: Fills del mar, Mediterrani, Les portes de l’oceà, Lloret després dels velers i Més enllà de la platja.

Un dels audiovisuals del Museu.

A la planta baixa, en entrar al Museu, hi ha una habitació decorada amb mobles de l’època indiana amb uns plafons amb quatre pinzellades de la història de Lloret de Mar. En una lateral de l’habitació, hi ha una mena de llibreria que envolta una llar de foc. Alguns dels calaixos del moble s’han utilitzat com a vitrina per mostrar diversos objectes, com restes de ceràmica, i estris relacionats amb el mar, com boies o brúixoles. En aquest espai ens podem assabentar que a la rodalia de Lloret hi ha vestigis de presència humana durant el paleolític inferior. També sembla que els ibers hi baixaven a pescar i que els romans hi van fer ceràmica. Una de les dates més importants de la vila fou el 14 d’octubre de 1001, quan Lloret va poder segregar-se de Massanet, terme al qual pertanyia, gràcies a un acord entre els comtes de Barcelona i els vescomtes de Girona per saldar un deute pendent.

Plafó de la recreació d’un viatge de cabotatge.

El segon àmbit del Museu, porta el títol de Mediterrani i està dedicat al comerç marítim de cabotatge. Un dels apartats és un curiós muntatge audiovisual que reprodueix un viatge d’anada i tornada en vaixell de cabotatge des de Lloret fins a Cadis al segle XVIII. L’aventura comença el 25 de setembre de 1796 a trenc d’alba, quan el llagut de tràfic, Nostra Senyora de Loreto, surt de Lloret amb tres tripulants: el patró, el mariner i un noi de 12 anys. Surten sense mirar enrere i a través de diversos plafons podem anar veient les etapes i vivències del viatge: la nit estelada, la tempesta al mar, l’escala a la platja de Sant Salvador del Vendrell per deixar mercaderia i embarcar-ne de nova, l’arribada a l’imponent port de Cadis, tot escolant-se entre gran velers que creuaven l’Atlàntic i la tornada, amb aturades als ports d’Alacant i Barcelona, abans d’arribar de nou a casa. Aquestes barques mitjanes eren la base d’un intens trànsit de mercaderies a través de la costa i eren un de les principals vies de comunicació en una època en que encara no hi havia el ferrocarril.

Sala dedicada a les nissagues marineres.

El tercer àmbit, que porta per títol Les portes de l’oceà, té un punt de partida clar, el decret de Carles III de 1778, el qual va permetre que els vaixells viatgessin a Amèrica sortint directament de ports catalans. Aquest fet va suposar una important empenta a l’activitat marítima de Lloret. De les seves drassanes sortiren moltes embarcacions que feien el viatge transoceànic. A la població sorgiren diverses nissagues de mariners. Un dels espais està dedicat a aquestes famílies i es destaquen els principals capitans i els vaixells que van comandar. Hi podem veure les biografies, els vaixells i alguns retrats de components de nissagues com els Macià, els Vilà, els Conill, els Parés, els Durall, els Garriga, els Galí, els Botet, els Mataró, els Surís o els Domènech.

Maqueta del bergantí Santa Eulàlia.

Al costat hi ha un espai amb part del casc d’un vaixell a mig construir a mida real. Aquí podem conèixer la feina del mestre d’aixa, l’artesà que construeix les embarcacions de fusta. El nom ve de la seva eina de treball principal, l’aixa, una planxa d’acer tallant amb un mànec fent recolze, amb la qual es desgruixa la fusta. En una vitrina podem veure alguns dels tipus de velers que van sortir de les drassanes de Lloret: el falutx, el xabec, el llondro, la goleta o la tartana, perquè al mar també hi havia tartanes. Totes les maquetes que hi ha exposades són representacions de vaixells reals.

Esquelet de fusta d’un vaixell.

De Lloret van sortir molts mariners, però també hi va haver molts emprenedors que van marxar a fer fortuna. Alguns ho van aconseguir, són els “americanos”. Un espai d’aquest àmbit els hi està dedicat. Una habitació recorda el seu llegat i s’hi exposen alguns elements i objectes que els definien. Hi ha un text on s’explica: “Els que tornen amb diners son anomenats americanos. Els que tornen sense res, no tenen nom. Els que no tornen tampoc”. Al mateix espai hi ha un text de Josep Pla que diu: “Lloret és una població d’americanos i petits rendistes de color braç de gitano. És una població petita, neta i pulcra, ben urbanitzada, sense soroll, sense indústria sense fum, sense tren a la vora, molt arreglada”. És obvi que a la seva època encara no hi havia arribat el turisme massiu.

Aixes.

Tornem però al Museu. Un altre apartat d’aquest tercer àmbit, que és de lluny el més extens dels cinc, està dedicat al comerç marítim. Hi podem conèixer quines mercaderies es transportaven, les vies de comerç o els ports on recalaven els vaixells. És aquí on descobrim les diferents maneres que hi havia a l’hora de participar en el negoci del transport marítim. Bàsicament eren tres: El parçoner de fusta era qui invertia en la construcció de la nau, n’era propietari d’una part i rebia els guanys d’acord a la part proporcional del cost del vaixell. La segona modalitat eren els participants a la mota. Aquests invertien en la mercaderia i era el capità del vaixell qui en gestionava els diners i en donava compte en acabar el viatge. Si la nau es perdia, no pagaven res. La tercera opció eren els participants a risc de mar. Aquests prestaven diners a alt interès, ja que el risc era molt alt.

Objectes dels “americanos”.

Les mercaderies amb que es comerciava eren diverses. A l’anada els vaixells s’enduien, bàsicament, vi, teules, rajoles, sal, indianes, el “tasajo” (carn de bou salada i seca) que s’exportava sobretot de Cadis a Cuba. De tornada portaven, sobre tot, caoba, doga pels boters (és la fusta per fer les bótes), cotó, sucre, melassa, petroli, tabac, cacau, canyella, cafè o rom. També hi havia naus que es dedicaven a un altre tipus de tràfic: els esclaus. Eren els vaixells “negrers”. I aquí s’ha d’agrair als responsables del Museu de Lloret que expliquin les coses tal com són. A les Sortides ja n’hem parlat altres vegades (la setmana passada, en parlat dels Encants, citàvem un mercat d’esclaus de segona mà a la plaça Nova de Barcelona a l’edat mitjana), però no és massa habitual que es reconegui que a casa nostra –tot i que es van fer grans fortunes-, també hi va haver esclavisme i es va traficar amb esclaus. A Lloret ho fan i expliquen que alguns vaixells construïts a Lloret va participar en aquest tràfic de persones.

Mascaró de proa de la corbeta Blanca Aurora.

En aquest àmbit s’expliquen també les rutes marítimes. Els vaixells sortien sobretot de Barcelona i Tarragona i anaven a Montevideo o Buenos Aires, i tornaven cap a Barcelona, tot passant per Nova Orleans. També es comerciava amb Cuba. Les principals dificultats amb que es trobaven els marins, eren, sobretot, les tempestes i els pirates. Quan es tornava d’un viatge sà i estalvi i s’havia passat alguna tempesta, s’oferien exvots als santuaris. D’aquí venen algunes de les maquetes de vaixells de l’època. Pel que fa als pirates, els més temuts eren els algerians, perquè feien esclaus els vençuts que capturaven. Cal diferenciar pirates de corsaris, aquests darrers tenien el permís del seu país per atacar i robar els vaixells dels països enemics. Aquest sistema el feien servir, sobretot, francesos i anglesos. Alguns són força coneguts, com l’anglès sir Francis Drake.

Vestit per al ball de les morratxes.

El quart àmbit del Museu du el títol de Lloret després dels velers, i mostra la vida de la població, les tradicions i costums i què va passar quan els velers van deixar de ser competitius i la pèrdua de les colònies espanyoles van suposar un fort sotrac econòmic. Com la gent va dedicar-se a fer de pescadors i de pagesos, i com s’aprofitava el bosc per fer taps i bótes. És en aquest àmbit que s’explica una de les tradicions de Lloret: El ball de les morratxes, que es balla els dies 24 i 26 de juliol. Com sempre passa en aquests casos, al darrera hi ha una llegenda. Aquesta explica que en arribar al poble, un àrab ric va enamorar-se d’una noia a la qual va veure ballar. Per demostrar-li el seu amor va oferir-li una almorratxa plena de perfum, però la noia no va acceptar-lo i la va llençar a terra. Els protagonistes del ball son quatre parelles i, com no podia ser d’altra manera, acaba amb l’almorratxa plena d’aigua perfumada trencada per terra. Ah! Segur que moltes persones es pregunten que és una almorratxa. Segons la definició del Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana és un “recipient de vidre, de terrissa o, excepcionalment, de metall, decorat i proveït de diferents brocs per a espargir aigua, anomenat també morratxa”.

Almorratxa.

El darrer àmbit expositiu del Museu és l’anomenat Més enllà de la platja, que té dues parts. Una és una mostra sobre el patrimoni i els atractius turístics i culturals de Lloret. El segon apartat és més aviat una exposició publicitària dels projectes de futur del municipi de Lloret. Aquest àmbit és a la planta baixa i s’hi pot accedir, de manera gratuïta des de l’Oficina de Turisme.

Per altra banda, fins al 15 de gener de 2015 serà oberta l’exposició La Col·lecció de Lloret de Mar al Museu Marítim de Barcelona, amb 14 objectes que formen part del Patrimoni Històric i Artístic del municipi de Lloret de Mar i que actualment custodia el Museu Marítim de Barcelona. Són maquetes, quadres, un mascaró de proa i altres objectes que varen ingressar a l’MMB procedents de l’Ermita de les Alegries, l’Obreria de Santa Cristina i de l’ Ajuntament de Lloret de Mar; o que han estat adquirits per compra pel Museu Marítim de Barcelona i que estan directament relacionats amb la història marítima de Lloret de Mar.

Tram d’escala de Can Garriga.

Com fan molts museus avui dia, el Museu del Mar de Lloret organitza diverses activitats, com visites guiades, visites teatralitzades i tallers per als més petits. I és també, d’alguna manera, la porta d’entrada al MOLL, és a dir al Museu Obert de Lloret, que és un projecte de difusió del patrimoni, del qual formen part diferents museus, equipaments i elements patrimonials de la població. Si us animeu a acostar-vos a Lloret, val la pena que us feu el passaport. No, no es tracta d’un document per poder creuar cap frontera. És un document que us permetrà entrar als diversos museus, incloent els jardins de Santa Clotilde que ja vam visitar, a un preu reduït.

Maquetes de velers.

© Textos i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 28 de gener de 2014

Escolta el programa

Museu del Mar de Lloret
Passeig Camprodon i Arrieta, 1-2.
Telèfon: 972 36 47 45
lloret-turisme@lloret.org