Encants Barcelona – Fira de Bellcaire

Vista general de la plaça de la subhasta.

Vista general de la plaça de la subhasta.

Avui sortim a visitar un lloc diferent de les sortides que hem fet fins ara. És un lloc molt nou, perquè tot just fa uns mesos que va ser inaugurat, però que alhora té una història molt i molt llarga, perquè els seus orígens es remunten al segle XIII. Anem a visitar un mercat, un mercat que al llarg dels seus més de 750 anys d’història, ha estat a diferents espais de la ciutat i, en la majoria de llocs on ha estat fins ara, ho ha fet amb un  important punt de provisionalitat. Ens acostem a un mercat diferent, on hi podem trobar retalls de la vida de moltes persones. És probable que, fins i tot, sense ni saber-ho, puguem ensopegar amb un objecte que ha pertangut a algun antecessor nostre. Avui visitem el nou mercat dels Encants Barcelona – Fira de Bellcaire, a la plaça de les Glòries.

Entrada principal.

Entrada principal.

Per començar he de dir que la història i totes les dades que veurem avui, les podem conèixer gràcies a un exhaustiu treball de recerca que ha fet el Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa, que veu la llum en un llibre editat per l’Ajuntament de Barcelona i que es presenta el dia 29 de gener de 2014 al mateix Mercat dels Encants. En la seva recerca, els autors del llibre aclareixen molts dubtes i clarifiquen molts errors que hi havia fins ara sobre la història d’aquest mercat. D’entrada banda, cal aclarir que, tot i que el nom oficial d’avui és Encants Vells-Fira de Bellcaire, en els seus orígens eren mercats diferents i amb una història que no té res a veure. Les primeres notícies més o menys documentades dels Encants es remunten cap al segle XIII, mentre que la Fira de Bellcaire és dels primers anys del segle XIX.

Barcelona: Los Encantes. Ilustración Ibérica. Maig 1886.

Barcelona: Los Encantes. Ilustración Ibérica. Maig 1886.

Com fem habitualment, però, anem a la història.  El primer que cal dir és que l’origen dels Encants no està massa clar. Tot i això, sembla que cap a l’any 1200 ja se celebraven subhastes i vendes a l’encant als porxos de la plaça de Sant Jaume, que era molt diferent de com la coneixem avui. Aturem-nos un moment per saber d’on ve això de subhasta i de venda a l’encant. La paraula “subhasta” ve de força antic, fins i tot de l’època dels romans, quan els legionaris venien el seu botí de guerra. Ho feien plantant la seva llança a terra amb una bandereta a la punta i a sota hi posaven els objectes que volien vendre, és a dir, venien sota l’asta: “sub asta”.  La paraula “encant” ve del fet que les mercaderies s’anunciaven a crits, o cantant, és a dir “en cant”.

Balcons del lateral de la Meridiana.

Balcons del lateral de la Meridiana.

Val a dir, que en fer la recerca, els membres del Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa s’han trobat que molts dels llibres que s’havien escrit fins ara no eren gaire fiables, perquè els autors es citaven uns a altres –hi ha qui fins i tot es feia ressò de la informació d’un altre, però sense citar-ne la font-, però sense comprovar les dades. Això ha fet que algunes dades errònies s’hagin anat repetint d’uns a altres. Arribats a aquest punt, podem afirmar que, tot i que no hi ha informació suficient per dir que els Encants s’iniciessin en una data determinada, si hi ha suficients indicis en les tradicions i la normativa municipal que permet datar els primers Encants a l’inici del segle XIII.

Encants Vells al carrer Consolat. 1892. Pau Febrés Yll. (AHCB).

Encants Vells al carrer Consolat. 1892. Pau Febrés Yll. (AHCB).

La Fira de Bellcaire, en canvi, és molt més moderna i, sense tenir-ne tampoc una datació exacte, podem dir que el seu inici se situa a principi del segle XIX. I, en tot cas, es pot assegurar durant la Guerra del Francès, entre 1808 i 1814, estava instal·lada a la Rambla. L’any 1816 el governador va donar l’ordre de tancar-la, però uns anys més tard, el 1822, va tornar a obrir-se, tot i que aquest cop al portal Nou. Posteriorment Encants i Fira de Bellcaire van acabar coexistint a l’emplaçament de la plaça de les Glòries, on han estat fins el setembre de 2013. De fet, a la Gaseta Municipal de l’any 1951, es donà la Fira de Bellcaire per desapareguda i integrada plenament als Encants. Tampoc està clar l’origen del nom de la fira. Algunes fonts diuen que vindria del cognom d’una llarga saga barcelonina d’origen jueu que es dedicaria al comerç o a la usura i que duria aquest cognom, Bellcaire; i d’altres fonts parlen d’una fira similar que se celebrava en un poble del Llenguadoc-Rosselló, a prop de Nimes, que es diu Beaucaire, en català, Bellcaire.

Els Encants al nou emplaçament.

Els Encants al nou emplaçament.

Avui dia, els Encants són, bàsicament, un mercat d’objectes de segona mà, on es pot trobar gairebé de tot, però en el seu inici, sembla que hi predominaven, bàsicament, drapaires i llibreters i, també, ferrovellers. Sigui com sigui, més enllà de l’origen cronològic i de la procedència del nom, el fet de la venda a l’encant tindria els seus inicis en el costum de subhastar els béns dels difunts per tal d’aconseguir diners per pagar els possibles deutes i donar el sobrant a la vídua.

Dibuix de Lola Anglada per al llibre Visons Barcelonines de Francesc Curet.

Dibuix de Lola Anglada per al llibre Visons Barcelonines de Francesc Curet.

Els Encants han tingut diverses ubicacions al llarg dels anys, gairebé sempre a precari i vistos amb desconfiança pel veïnat. Cal tenir en compte que el fet de vendre robes i objectes de persones mortes provocaven molts recels, sobretot en èpoques d’epidèmies. El primer lloc on estan documentats és a la plaça del davant de l’església de Sant Jaume, a la porta del Call, és a dir, part de l’espai que avui ocupa la plaça de Sant Jaume. El 1358 els Encants eren a la plaça Nova, davant les dues torres que franquegen l’entrada al carrer del Bisbe i que han arribat als nostres dies. L’any 1391 es produí una revolta que va provocar la destrucció de Call, que va ser reformat a partir de 1392. Aquell any els Encants es traslladarien a les Voltes dels Fusters, a tocar de la Llotja, que encara era en construcció. L’any 1430 es prohibí definitivament el mercat d’objectes vells a la plaça Nova. Per la seva banda, els Encants van ocupar durant uns cinc-cents anys la zona a l’entorn de la Llotja, entre els actuals carrer del Consolat de Mar i la plaça d’Antonio López.

Façana lateral al cantó del Bosquet dels Encants.

Façana lateral al cantó del Bosquet dels Encants.

A l’entorn de 1800 va iniciar-se la Fira de Bellcaire, que també ha estat viatgera, perquè hauria començat al passeig Nou, fora muralles, més o menys allà on avui hi ha la cruïlla de la ronda de Sant Pere amb el passeig de Sant Joan, mentre que en l’època de dominació francesa se celebraria a la Rambla, entre el carrer de Portaferrissa, davant el Palau Moja i l’església de Betlem, i els Estudis. Això és la zona de Canaletes, perquè cal recordar que la Rambla no era el passeig que coneixem avui i que quedava tancada per la part de dalt per edifici de l’Estudi General o Universitat. Cap a 1822 es canvià el nom de Fira de Bellcaire i passà a dir-se Encants Vells. I l’any 1881 van ser traslladats a un petit turó on posteriorment es construiria el Mercat de Sant Antoni. Aquest és l’inici dels  Encants del Mercat de Sant Antoni, que és com es denominen les parades de roba que hi ha al voltant del mercat –cal recordar que mentre durin les obres de remodelació, les parades són en una carpa provisional al principi de la ronda de Sant Antoni-, i del mercat Dominical de Llibre Vell.

Dibuix d'Opisso per a L'Esquella de la Torratxa. 1927.

Dibuix d’Opisso per a L’Esquella de la Torratxa. 1927.

Pocs anys després, a les portes de l’Exposició Universal de 1888, els Encants, que duien a l’entorn de cinc-cents anys al carrer del Consolat de Mar, foren traslladats a l’actual avinguda Mistral, que aleshores es deia Creu Coberta. L’any 1928, poc abans de l’Exposició Internacional, que recordem que va celebrar-se a Montjuïc, els encantistes van ser traslladats de nou lluny del centre de la ciutat, aquest cop van anar a parar a l’anomenat camp del Sidral, un sector del que avui coneixem com a plaça de les Glòries i que aleshores eren uns descampats creuats pel rec Comtal i les vies del tren. Els venedors de roba nova i els de llibres vells van quedar-se a Sant Antoni.

Inundació de l'any 1985. Fotografia: Rxiu Joan Damià.

Inundació de l’any 1985. Fotografia: Rxiu Joan Damià.

La nova ubicació a les Glòries era provisional, una provisionalitat que ha durat gairebé 90 anys i que ha provocat tota mena de situacions, algunes de les quals prou dramàtiques, perquè l’aigua i el foc han estat més presents del compte. Ja l’any 1913, quan encara eren als entorns del Mercat de Sant Antoni, hi va haver un important incendi. Va afectar diverses parades i algunes barraques on hi vivien famílies de paradistes. El foc va tornar a visitar els Encants, ara ja a la plaça de les Glòries, en un parell d’ocasions, els anys 1964 i 1981, sempre amb danys importants a causa de la precarietat de les instal·lacions i de les parades. L’aigua també ha volgut ser present en la vida dels encantistes, que han vist com s’inundava el recinte en més d’una ocasió els anys 1976, 1989 i 1995.

Parades a la plaça de la subhasta.

Parades a la plaça de la subhasta.

Tornem una mica enrere en el temps, perquè l’any 1930, poc després del trasllat a les Glòries, un grup d’encantistes, descontents amb la provisionalitat de la ubicació, van decidir constituir la Societat Cooperativa de Venedors dels Encants Vells que anys després es convertiria en Cooperativa del Local de Vendes. Aquesta societat van marxar, l’any 1931 a un antic camp de futbol en desús que hi havia al carrer Dos de Maig, lloc on acabarien aixecant els blocs en els baixos dels quals hi ha els Encants Nous o Local de Vendes.

Als Encants hi podem trobar gairebé de tot i, al llarg de la història, s’hi ha venut de tot. Està documentat que al 1661 es van vendre a l’encant públic els mobles de Pau Claris i el seu germà a la plaça Nova i, en temps reculats, a la mateixa plaça Nova, just al davant de les parets del Bisbat, hi havia hagut un mercat d’esclaus de segona mà, perquè encara que ara ens sembli estrany i que, d’alguna manera, no vulguem acabar d’acceptar-ho, aquí també hi havia hagut esclaus.

Plaça Nova. Aiguafort acolorit a mà.  Jacques Molinier (AHCB).

Plaça Nova. Aiguafort acolorit a mà. Jacques Molinier (AHCB).

Ara que ja anem acabant, tornem a la història més recent. Ja he dit que la ubicació dels Encants a la plaça de les Glòries era provisional i això ha fet que els darrers anys, i de forma més o menys intermitent, es parlés del trasllat a una o altra banda. Després de l’incendi de l’any 1964 ja es parlava de trasllat i en més d’una ocasió els diaris han publicat articles on gairebé se’ls donava per morts i enterrats.  L’any 1991, poc abans dels Jocs Olímpics, es va tornar a parlar d’un trasllat exprés. Al contrari que amb les exposicions Universal de 1888 i Internacional de 1929, aquest cop no va passar, però si que va començar a estendre’s la idea que, més enllà del romanticisme, calia una renovació i una dignificació de l’espai. Van succeir-se diverses propostes de trasllat, envoltades generalment de fortes polèmiques. Es va parlar de portar-los al centre de l’anella de la plaça, la que ara mateix s’està enderrocant, després es va projectar el trasllat a la llosa de la Vall d’Hebron, amb una forta contestació dels encantistes, que van arribar a fer un referèndum més simbòlic que altra cosa; es va recuperar la idea de l’interior de l’anella i, finalment el 2006 s’aprovà el nou emplaçament al Bosquet dels Encants, a l’altra banda de la plaça i tocar del Teatre Nacional.

Coberta mirall.

Coberta mirall.

El 25 de setembre de 2013, finalment, els Encants estrenaven nou emplaçament, amb endarreriment i no sense ensurts, perquè es va haver de posposar la data inicial d’inauguració, el mes de juliol, per una inundació després d’una tromba d’aigua, deguda a uns problemes  a la coberta i als baixants de desguàs. Val a dir, que el nou emplaçament dels Encants ha aconseguit combinar la modernitat amb la tradició, un cert ordre amb el caos romàntic i un pel decadent de les mercaderies de segona, tercera o quarta mà exposades a terra. A més, el nou edifici té un nou element que atrau moltes persones: la coberta amb miralls que reflecteix la vida que es desenvolupa als passadissos i a la plaça de la subhasta. És un dels punts més fotografiats de l’edifici i gairebé tothom acaba sucumbint a la temptació de buscar-se entre el formiguer que reflecteix la coberta.

Portada llibre.

Portada llibre.

Ja per acabar, a banda de proposar-vos la visita, dues recomanacions: una és el llibre escrit pels membres del Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa; l’altre el documental Encants. Diari d’un trasllat, dirigit  per Joan López Lloret i produït per Batabat i Mercats de Barcelona per a TV3 i que va passar-se al programa Sense Ficció el dia 21 de gener.

© Textos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 21 de gener de 2014

Agraïment especial a: Cristina Aparicio, Antonio Gascón, Jordi Morell, Rosa Martell, Marcos Pérez i Marc Medir Navarro.

Encants Barcelona-Fira de Bellcaire
Av. Meridiana, 73
Telèfon: 93 246 30 30
mercatbellcaire@mercatsbcn.cat
Bibliografia:
Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa, Els Encants i la Fira de Bellcaire. Imatge i història de Barcelona. Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 2014.

Video del procés de construcció del Encants

Anuncis

2 pensaments sobre “Encants Barcelona – Fira de Bellcaire

  1. Retroenllaç: Este proximo miercoles 29… Presentación del libro “Els Encants i la Fira de Bellcaire” | BELLCAIRELANDIA

  2. Retroenllaç: El Museu del Mar de Lloret | Sortides amb gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s