Portada del llibre.

La sortida d’avui, no és de fet una sortida i pot ser moltes sortides a la vegada. I és que la proposta d’avui la fem a partir d’un llibre que han editat recentment l’Ajuntament de Barcelona i Cossetània Edicions. És un llibre que ens proposa recórrer la ciutat de Barcelona d’una manera diferent. Es tracta de passejar per la trama urbana però fer-ho, en la mesura del que sigui possible, pels llocs per on van fer-ho un munt de generacions de barcelonins. Avui us proposem caminar resseguint els antics camins que creuaven el pla de Barcelona de nord a sud i d’est a oest, és a dir, de Besòs a Llobregat i de mar a Collserola. Avui resseguim els 21 itineraris de senderisme urbà que presenta Xavier Martínez i Edo al llibre Els camins antics de Barcelona.

Vista panoràmica de Barcelona.

La ciutat de Barcelona s’assenta sobre una plana situada entre els rius Llobregat i Besòs, la serra de Collserola, que forma part de la  serralada Litoral catalana, i el mar. Com és sabut, l’origen de la ciutat hem de buscar-lo cap a l’any 10 a.n.e., quan els romans fundaren la colònia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, amb el centre, més o menys, on avui hi ha la plaça de Sant Jaume. El pla de Barcelona eren boscos i terres de conreu, amb diverses vil·les romanes. A poc a poc, va anar apareixent masies i nuclis de població, alguns dels quals van arribar a ser municipis independents, fins a les agregacions que van produir-se entre 1897 i 1921. Aquest pla era creuat per diversos camins, alguns de l’època romana i algun d’anterior, que unien les diverses poblacions i que, més enllà del pla, duien cap a llocs més llunyans, com Mataró, Ribes de Freser o València, per posar tres exemples.

Plaça Nova.

Amb el creixement de la ciutat, gran part d’aquests camins han quedat absorbits per la trama urbana. Tot i això, en queden vestigis, tant en el nomenclàtor com a la mateixa trama urbana, i es pot arribar a resseguir-los. Xavier Martínez i Edo  en ressegueix aquests vestigis al llibre Els camins antics de Barcelona, on presenta fins a 21 itineraris diferents, alguns més llargs, d’altres més curts, tots amb el seu interès i amb alguna o altra sorpresa per descobrir. Alguns dels camins creuaven tot el pla barceloní i per això l’autor els ha dividit en dos itineraris, és el cas del camí del Mig, que creua la ciutat de nord a sud, de Besòs a Llobregat, gran part d’aquest camí coincideix per on avui hi ha la Travessera de Gràcia i la Travessera de les Corts.

Antiga botiga modernista El Indio, al carrer del Carme.

Els 21 itineraris passen per tots els districtes de la ciutat i per la immensa majoria de barris. Cada camí està descrit resseguint els antics recorreguts buscant, quan cal, sota la trama urbana actual. En ocasions hi ha edificacions que s’han aixecat sobre el traçat de l’antic camí i cal vorejar-les per poder seguir l’itinerari, en el decurs del qual l’autor ens va descobrint la història i el patrimoni de la ciutat: edificis interessants, racons curiosos, espais amb història, alguns dels quals esta en el mateix traçat del recorregut i d’altres que estan a prop i que per tant cal fer una mica de marrada per acostar-s’hi. Estem parlant de camins en alguns casos mil·lenaris, per això la major part dels edificis, monuments i racons que anirem veient són molt més actuals, però no per això menys interessants. Els itineraris es creuen uns amb altres i, en alguns casos, hi ha trams que coincideixen. Donat el nombre de propostes i itineraris, fins a 21, a Sortides amb gràcia hi dedicarem dues entrades. En aquesta primera resseguirem les primeres 10 propostes del llibre.

Pavelló Rosa al recinte de la Maternitat, a les Corts.

Un dels més antics i més llargs és el camí del Mig, que creuava al pla de Barcelona de punta a punta, en sentit Besòs – Llobregat i el traçat del qual coincideix més o menys amb dues importants vies de la ciutat que porten el nom de Travessera: la de Gràcia i la de les Corts. A la banda de Llobregat, el recorregut també ens porta pels carrers de Sant Antoni Maria Claret, de Concepción Arenal i de l’avinguda Meridiana. En ser tant llarg, l’autor l’ha dividit en dues parts: des del passeig de Sant Joan cap al Llobregat, passant per la Vila de Gràcia, Sant Gervasi – Galvany, les Corts i la Maternitat i Sant Ramon. Tot resseguint-lo podem trobar els centres neuràlgics de dos antics municipis agregats a la ciutat el 1897: la plaça de la Vila de Gràcia, amb el seu històric campanar  i, a les Corts, les places de la Concòrdia, amb el modernista edifici de Can Deu, avui un centre cívic municipal i la plaça de Comas, on hi ha l’antic Ajuntament i actual seu del Districte i l’emblemàtica escultura de Pau Farinetes, que representa un pagès de l’època en que l’actual districte era un municipi agrari.

Carrer d’en Xandri.

En sentit Besòs, el camí passa pel Camp d’en Grassot, el Baix Guinardó, el Camp de l’Arpa, Navas, el Congrés, la Sagrera, Sant Andreu de Palomar i la Trinitat Vella. En el seu recorregut podem veure, entre moltes altres coses, el modernista Hospital de Sant Pau, la masia de Can Miralletes, avui pendent de convertir-se en equipament municipal; el barri del Congrés, herència de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional de 1952; o la racionalista Casa Bloc, edificada entre 1932 i 1936 i que era una proposta per millorar les condicions dels habitatges de les classes obreres. Una curiositat que podem trobar en aquest recorregut és la premsa de vi que senyoreja la petita plaça d’en Xandri, un vestigi de les masies i dels camps de vinyes que havien hagut en aquesta zona de Sant Andreu de Palomar. A tocar de la plaça hi ha el carrer d’en Xandri on encara perviuen algunes cases d’època rural.

El passeig de Gràcia des des de la Casa Fuster.

El tercer itinerari que proposa el llibre va en sentit de mar a muntanya i arrenca d’un dels portals de la muralla romana de Bàrcino, la plaça Nova i és el camí de Sant Cugat i que seguia cap a Montserrat. Després de passar pel carrer dels Arcs i el Portal de l’Àngel, puja per l’eix passeig de Gràcia, riera de Sant Miquel, plaça de la Gal·la Plàcida, les avingudes de la Riera de Cassoles i, un cop creuada la plaça de Lesseps, de la República Argentina, i el carrer de Collserola, per damunt de la plaça d’Alfonso Comín. És un recorregut amb moltes coses per veure, per començar la mateixa plaça Nova o el passeig de Gràcia, amb un bon nombre d’edificis interessants, amb modernisme de primer nivell, com la mansana de la discòrdia o la Pedrera, i també alguns llocs carregats d’història com la plaça de Lesseps, amb l’església, la casa Ramos o la Biblioteca Jaume Fuster.

Estàtua de Santa Eulàlia a la plaça del Pedró.

El quart i el cinquè itineraris tenen un tractament similar als dos primers, és a dir, es tracta d’un mateix camí que l’autor a dividit en dues rutes, una cap al Llobregat i l’altra cap el Besòs. És el ramal de la Via Augusta romana que creuava el pla barceloní. La quarta proposta de l’autor surt del pla de la Boqueria, creua el Raval per anar cap el mercat de Sant Antoni i, tot passant per  l’avinguda Mistral arribar a l’actual plaça d’Espanya des d’on va a buscar la carretera de la Bordeta i els carrers de la Constitució i de Gavà, per seguir, ja a l’Hospitalet, pel carrer de Santa Eulàlia. Entre els punts destacables d’aquest itinerari hi ha el mosaic de Joan Miró, al mateix pla de l’Os o de la Boqueria, on podem veure la casa Bruno Cuadros (la dels paraigües a la façana); l’antic Hospital de la Santa Creu i l’església romànica de Sant Llàtzer, en ple Raval; la plaça del Pedró, amb l’estàtua dedicada a Santa Eulàlia; el mercat de Sant Antoni, on es poden veure les restes del baluard de la muralla medieval que van sortir a la llum amb la remodelació del mercat. Ja a la plaça d’Espanya hi ha l’antiga plaça de toros de les Arenes, reconvertida fa anys en centre comercial i amb un mirador de 360 graus a la coberta. Ja al barri de la Bordeta hi ha l’antiga estació de tren de la Magòria i el recinte fabril de Can Batlló, que va arribar a ser una de les principals empreses tèxtils de l’estat.

Torre Glòria i Dhub.

El recorregut en direcció al Besòs i, més enllà, cap el Vallès, surt de la plaça de l’Àngel, a tocar d’un dels trams de la muralla romana de Bàrcino, creua l’antic quarter de Sant Pere, per, un cop passat el passeig de Lluís Companys, anar a buscar el carrer de Ribes, antigament conegut com a carretera de Ribes, donat que era el camí per anar cap aquesta població del Ripollès. Un cop creuada la plaça de les Glòries, segueix l’antic traçat del camí que passa pels carrers Gran de la Sagrera i Gran de Sant Andreu, per anar fins a la Trinitat Vella. Aquest recorregut està farcit d’edificis i punts d’interès, entre el quals podem  destacar l’Arc del Triomf, aixecat a l’entrada al recinte de l’Exposició Universal de 1888; l’estació del Nord, l’Auditori, el Teatre Nacional, els Encants i el Dhub i la torre Glòries. Més enllà, la Farinera del Clot, avui centre cultural; les cases baixes del carrer del Clot, la torre del Fang, la torre Sagrera i, ja al final, la Casa de l’Aigua de Trinitat Vella.

Església de Sant Vicenç a la plaça de Sarrià.

La proposta que fa l’autor per als dos següents recorreguts, el sisè i el setè, és similar a l’anterior, perquè també és un antic camí que anava del Besòs al Llobregat, però en aquest cas tot resseguint el peu de Collserola i com en els casos ja citats, ha dividit l’itinerari en dos. El punt de partida el situa al Coll i, com en els casos anteriors, comença en direcció al Llobregat. El recorregut passa pels barris del Coll, Vallcarca – els Penitents, Sant Gervasi – la Bonanova, Sarrià i Pedralbes, tot seguint cap a Sant Pere Màrtir i el turó de Finestrelles, ja a Esplugues de Llobregat. En aquest itinerari hi ha força punts interessants: al passeig de la Mare de Déu del Coll hi ha alguns edificis modernistes, com la torre Marsans, que acull l’alberg Montserrat, Vil·la Conchita o el parc de la Creueta del Coll, amb l’escultura de Chillida, Elogi de l’aigua. Ja a la zona de la Bonanova, hi ha la casa Roviralta, també coneguda com a Frare Blanc; o el CosmoCaixa.  A la zona de Sarrià hi ha diversos edificis d’interès, entre els Can Ponsic, una torre modernista que acull una escola de música i la seu de la Guàrdia Urbana de Barcelona al districte de Sarrià – Sant Gervasi. A Pedralbes hi ha el monestir i les edificacions del seu entorn.

Can Mariner, a Horta.

Per fer la part d’aquest camí, en direcció al Besòs, Xavier Martínez proposa sortir del Santuari de la Mare de Déu del Coll, amb vestigis romànics. La proposta va resseguint, entre altres, el passeig de la Mare de Déu del Coll, els carrers de Dante Alighieri, d’Aiguafreda, de Cartellà, la plaça de Santes Creus i el passeig de Fabra i Puig, el carrer d’Arnau d’Oms, l’avinguda Meridiana i diversos carrers del nucli antic de Sant Andreu de Palomar, fins arribar a la plaça d’Orfila, punt neuràlgic de l’antic municipi.  Als entorns de la plaça de Santes Creus hi ha alguns edificis interessants, com l’antiga masia de Can Mariner, avui biblioteca pública, o Can Gras. A Vilapicina hi ha un interessant racó a l’entorn de Can Basté, avui centre cívic. Pels carrers del nucli antic de Sant Andreu hi ha diferents edificis i racons d’interès.

Absis de l’església de Sant Llàtzer, al Raval.

El vuitè recorregut surt del Call i arriba a les Corts per anar a buscar l’antiga carretera de Madrid, tot passant pel Raval, Sant Antoni, Hostafrancs i Sants. Coincideix amb algun dels itineraris anteriors i comparteix alguns dels punts d’interès, per això nosaltres destacarem només els punts de la part final, com el carrer de la Creu Coberta, el mercat d’Hostafrancs, la seu del Districte de Sants – Montjuïc, amb uns destacables vitralls modernistes a la sala de Plens, l’església de Santa Maria de Sants o la font del Vell, una al·legoria del riu Llobregat que hi ha a la plaça de Sants.

Capella d’en Marcús.

L’itinerari número nou ressegueix el ramal de la Via Augusta romana que anava, més o menys, en paral·lel a la costa. Arrenca a la plaça de l’Àngel i creua els barris de Sant Pere, Fort Pienc, el Clot, Provençals i la Verneda per arribar fins al Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, ja a Sant Adrià del Besòs. Aquest camí també coincideix amb part amb algun dels anteriors i comparteix punts d’interès. Entre els edificis destacables hi ha, a la primera part de recorregut, la capella d’en Marcús, al carrer dels Carders, el Palau de Justícia o la Central Catalana d’Electricitat. I cap al principi del tram final hi ha l’església de Sant Martí Vell, una petita església gòtica que es relaciona amb els inicis de Sant Martí de Provençals.

Edificis Trade.

Després de diversos recorreguts transversals, Martínez i Edo proposa un nou recorregut en sentit muntanya – mar. És el que surt de Sarrià per arribar fins a Nostra Senyora de Port, tot passant per les Corts, Sants i la Bordeta. El punt de sortida és al carrer Major de Sarrià i com a llocs destacables trobem els jardins de Vil·la Cecilia i de Vil·la Amèlia, separats pel carrer de Santa Amèlia, a la part baixa de Sarrià; hi podem veure alguns arbres centenaris i algunes escultures, com Ofèlia ofegada. Ja a les Corts, el recorregut passa a tocar dels edificis Trade, una innovació arquitectònica de final de la dècada de 1960. I en el tram que passa per Sants hi ha espais com els jardins de Can Mantega, la font del Nen o el Mercat de Sants. L’itinerari s’endinsa per la Marina de Port tot passant per l’església de la Mare de Déu de Port i arribant fins el fossar de la Pedrera, on van morir tantes persones víctimes de la repressió franquista, entre les quals, el president Lluís Companys.

Porta de la casa Pere Llibre, al passeig de Gràcia, 24.

En definitiva, resseguir Els camins antics de Barcelona, tot seguint les indicacions del seu autor, és una bona manera de passejar per la ciutat tot descobrint o recuperant la seva història i el patrimoni que s’hi conserva. A cada itinerari, l’autor destaca també botigues emblemàtiques i establiments de restauració on aturar-se a descansar i reposar forces tot fent un glop, un mos o ambdues coses.

Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

Els Camins antics de Barcelona.
Xavier Martínez i Edo
Cossetània i Ajuntament de Barcelona