Avui visitem un parc urbà de Barcelona. Un parc que cada mes de maig convoca milers de persones atretes per un concurs internacional. És un parc situat a tocar d’uns dels límits del terme municipal de Barcelona, que ha quedat entre dues de les principals entrades i sortides de la ciutat, però on, tot i això, s’hi pot respirar una certa tranquil·litat i s’hi poden veure diferents especies d’ocells. És un parc amb dues parts ben delimitades. Ens acostem a l’interior del triangle que formen l’avinguda Diagonal, la ronda de Dalt i el carrer de  Manuel Ballbé. Visitem el parc de Cervantes.

Encara que no sembli possible, a Barcelona es poden trobar jardins i parcs que són oasis al mig de la ciutat i on és possible aïllar-se del brogit de la circulació que hi ha gairebé tothora a l’entorn. A Sortides amb gràcia ja n’hem visitat algun, com els jardins de la Fundació Julio Muñoz Ramonet. Avui en visitem un altre, el parc de Cervantes, amb una característica molt especial, el roserar que hi ha al seu interior.

Com ja hem vist, el parc ocupa una mena de triangle que hi ha al punt on conflueixen la ronda de Dalt i l’avinguda Diagonal, al límit de Barcelona amb Esplugues de Llobregat. El tercer cantó del triangle el forma el carrer de Manuel Ballbé. Aquest parc va començar a prendre forma l’any 1964 de la mà de Lluís Riudor, director del Servei de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de l’època. Molta gent coneix el parc pel magnífic roserar que acull cada principi de maig el Concurs Internacional de Roses Noves i que atrau cada any milers de persones que volen conèixer les roses de l’any.

 

Aquest parc es va fer sobre l’antic torrent Estela, que recollia l’aigua del proper cim de Sant Pere Màrtir que es pot veure perfectament des de l’interior del parc, com també es pot veure, just enfront, la muntanya de Montjuïc. El parc va ser inaugurat en dues ocasions i en poc més d’un any de diferència. Explicava La Vanguardia del 7 d’abril de 1964 que el diumenge anterior, dia 5 (cal recordar que en aquella època els dilluns només s’editava un diari, La Hoja del Lunes), l’alcalde Porcioles havia inaugurat “la part superior del futur parc de Cervantes, la meitat superior del qual havia quedat totalment urbanitzada i dotada d’enllumenat públic i de diversitat de jocs infantils”.

Poc més d’un any després, el 15 de maig de 1965, les autoritats municipals del moment tornaven al parc per inaugurar, aquest cop, el roserar que contenia en aquell moment uns cinc mil rosers. Així el descrivia La Vanguardia del dia 16 de maig: “Els rosers plantats pertanyen a varietats guardonades en els últims concursos europeus o a varietats clàssiques d’importància internacional. S’ha donat especial relleu a les roses dels nostres obtentors Dot, Camprubí i Torre Blanca”. Avui el roserar té més de 10.000 rosers de tot tipus: arbustius, enfiladissos i, fins i tot n’hi ha uns quants que, a ulls profans, no sembla que ho puguin ser.

L’actual parc de Cervantes ocupa una superfície de 8,77 hectàrees i està dividit físicament en dues parts que es connecten a través d’una porta que s’obre al lateral Llobregat del roserar. La part que ocupa el vèrtex que formen la Diagonal i la ronda de Dalt té amples camins per on es pot passejar i que moltes persones fan servir també per córrer. També hi ha jocs infantils de diferents tipus, taules de ping-pong i una petita zona de pícnic. Aquí i allà hi ha racons amb bancs per seure.

El roserar ocupa una mena de rectangle al cantó del carrer de Manuel Ballbé. A la part superior d’aquest espai, a tocar de la ronda de Dalt, hi ha una gran pèrgola semicircular amb més de 230 varietats diferents de rosers enfiladissos. Baixant, en un suau pendent cap a la Diagonal, hi ha diversos parterres amb les diferents varietats de rosers i dos espais tancats dedicats al Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona. En un tancat hi ha els rosers que es presenten a concurs els anys parells i a l’altre, el dels anys senars. Una mica més avall hi ha un espai dedicat a les plantes que han obtingut premi.

Una de les característiques d’aquest parc és que es pot trepitjar la gespa per poder acostar-se als rosers que, d’altra banda, no són les úniques plantes que hi ha. També s’hi pot veure plantes aromàtiques, com farigola o romaní. I entre els arbres destaca un bon exemplar de bellaombra amb una gran capçada, però també hi ha altres arbres que llueixen una bona magnificència, com ara oms de Sibèria, tipuanes, til·lers, oliveres, acàcies de Constantinoble, diferents espècies de pins o grans alzines i arbres fruiters, com cirerers del Japó, caquis, pereres, pomeres o ginjolers.

Des de l’any 2001 el roserar acull el Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona, però anteriorment la ciutat ja havia organitzat concursos de roses. Si ens remuntem al primer terç del segle XX, ens trobem que entre 1929 i 1936 es va celebrar un concurs internacional al Palau de Pedralbes, en el qual participaven els millors especialistes de l’època. Hem de fer un salt en el temps i arribar als inicis de l’època democràtica per trobar, a partir del 1980, un concurs popular de roses tallades que, tot i tenir un èxit inicial, va anar decaient. Va ser en entrar el segle XXI que l’Ajuntament de Barcelona va instituir el Concurs Internacional de Roses Noves, que ja està plenament consolidat. Està adreçat a obtenidors i cultivadors de noves espècies de roses. S’hi presenten varietats de roses inèdites que encara no s’han comercialitzat. El parc té dos espais tancats on es presenten els rosers que entren a concurs. Un espai per als anys senars i un altre per als anys parells.

Cada any, un cap de setmana de la primera quinzena del mes de maig, el parc reuneix milers de persones que van a veure les roses de l’any  i que poden participar en les activitats paral·leles que s’hi organitzen, entre les quals hi ha  demostracions d’art floral, de gastronomia o concerts.

El concurs concedeix fins a 16 premis, 12 dels quals els decideix un jurat format per experts i per la comissió permanent, que està formada per 10 persones tècniques i expertes locals. Els altres quatre premis els concedeixen determinades entitats i la ciutadania que hi vol participar. Al web de l’Ajuntament de Barcelona expliquen el procés que segueix el concurs: La comissió permanent: “Fa una valoració i seguiment oficial, des de la tardor fins al mes de maig, de l’evolució de la planta enviada pels obtentors d’arreu del món. Executa quatre avaluacions exhaustives per a cada varietat, des del mes de maig fins al desembre, durant el cicle vegetatiu de l’any previ a l’avaluació plenària del jurat expert. Aquesta comissió puntua el vigor, el desenvolupament, el fullatge, la fragància, la resistència a les plagues, la persistència o l’interès de la flor i la novetat, entre d’altres. La segona valoració oficial va a càrrec del jurat internacional i té lloc in situ en el moment de la celebració del concurs. Puntua l’interès de la flor, la novetat, la fragància i l’estètica del roser”.

Per a les categories relacionades amb el perfum de les roses hi ha un jurat de Mestres Perfumistes, format per cinc persones especialistes internacionals que trien la varietat de roser amb un millor perfum i en fan la descripció textual.

Més enllà de les dates del concurs, sempre pot ser un bon moment per passejar pel parc i, especialment, pel roserar, on podem conèixer un munt de varietats de roses,  doncs s’hi poden trobar totes les espècies representatives de la història dels rosers i de les varietats modernes. Hi ha col·leccions de rosers silvestres, d’híbrids antics i moderns i d’enfiladissos. El parc té fins a 48 espais destinats a més de 2.000 tipus diferents de rosers de totes les procedències imaginables.

Tal com s’explica a la guia del Roserar del Parc de Cervantes, editada per l’Ajuntament de Barcelona: “Totes les cultures jardineres antigues han tingut rosers als seus jardins. Els perses, els egipcis, els grecs, els romans…, també els jardins de l’Islam i els de les cultures orientals, com la xinesa i la japonesa. Cadascuna ha conreat els rosers de la seva terra, però la fascinació per allò exòtic ha fet que els rosers siguin plantes molt viatgeres, creuant-se entre elles, aportant qualitats noves com la refloració més enllà de la primavera, flors més plenes o de pètals més bells… També roses més fortes i adaptades als requeriments de la jardineria sostenible”.

 

El parc té accessos per l’avinguda Diagonal, pel vèrtex  que hi ha al punt on es troben el carrer de Manuel Ballbé i la Diagonal, n’hi ha un altre a meitat del mateix carrer de Manuel Ballbé i també un per l’avinguda d’Esplugues. A l’interior del parc hi ha diversos monuments com les escultures Serenitat, d’Eulàlia Fàbregas de Sentmenat, del 1964; Rombes bessons, d’Andreu Alfaro, del 1977, i Adam, de Jesús Vasallo, que va ser donada a la ciutat per Consol Abreu, vídua de l’autor, l’octubre 1991. També hi ha dos monòlits que homenatgen dos personatges: Àngel Ganivet, escriptor i diplomàtic, i l’escriptora, Concha Espina. El primer, fet de pedra, és obra de l’escultor Jaume Monràs; el segon, obra de Juan Díaz de la Campa, és de marbre i a la part superior hi té un medalló de bonze amb la imatge de l’escriptora.

En l’edició del concurs de l’any 2022 es va inaugurar l’Espai de memòria de les Catorze Roses, que ret homenatge a les tretze joves afusellades a Madrid pel règim franquista l’agost del 1939. S’hi ha afegit una catorzena rosa que representa el conjunt de dones perseguides, represaliades, empresonades i executades durant la postguerra.

 

A banda dels diferents tipus de rosers, dels arbres i de les plantes aromàtiques que hi ha, tot passejant pel parc podem veure diferents tipus d’ocells. Més enllà dels típics coloms i de les gavines, presents a gairebé tota la ciutat, hi ha també tórtores, garses, pardals i, fins i tot, s’hi ha pogut veure un exemplar d’esplugabous  a la zona de la pèrgola dels rosers enfiladissos.

 

 

© Text i  fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

 

Parc de Cervantes
Avinguda Diagonal, 706
Barcelona