Aquesta nova proposta de Sortides amb gràcia ens porta més enllà de la història que cap altra proposta, perquè, d’alguna manera reculem molt més enllà de l’origen de l’espècie humana. Avui ens n’anem a l’origen de tot, a la formació de la Terra i a l’inici de la vida. I alhora, podem conèixer alguns fenòmens geològics que han estat molt d’actualitat darrerament. Ens acostem a la Garrotxa i a la seva capital, Olot, per entrar a l’interior d’un volcà i visitar un centre que promou  el coneixement dels volcans. Avui visitem l’Espai Cràter.

El darrer trimestre de l’any 2021 va està marcat, entre altres coses, per l’erupció, el 19 de setembre de 2021, del volcà Cumbre Vieja, a l’illa de la Palma, a les Canàries. Una dècada abans, l’erupció d’un volcà islandès va obligar a tancar l’espai aeri de mitja Europa.  A l’illa de Sicília, l’Etna és força actiu, com també ho és el Vesubi, a tocar de la ciutat de Nàpols i ben conegut per la gran erupció que l’any 79 va sepultar les viles romanes de Pompeia i Herculà.  A Catalunya tenim un bon nombre de volcans, la majoria a la comarca de la Garrotxa, tot i que n’hi ha algun altre, com la Crosa, que de fet és el que té el cràter més gran de la península ibèrica, i situat a cavall de les comarques del Gironès i de la Selva, entre les localitats de Bescanó i Vilobí d’Onyar. Cap d’ells és actiu.

Olot, capital de la Garrotxa, no només està envoltada de volcans, és que té volcans a l’interior de la ciutat, de fet la pujada a un dels volcans, el Montsacopa, és una passejada habitual de molts olotins i olotines.  I també hi ha el Montolivet i el de la Garrinada. A la segona meitat del segle passat, en fer unes obres va aparèixer un volcà que no es coneixia fins aleshores, el Puig del Roser. És aquest el que s’ha aprofitat ara per posar-hi al seu interior aquest nou centre expositiu, l’Espai Cràter.

La capital garrotxina, com tota la comarca, ha estat i està, molt marcada per la configuració volcànica del territori. La seva economia gira en part a l’entorn d’aquest fet. Durant anys s’han explotat les graderes del Croscat, el turisme relacionat d’una manera o altre amb el vulcanisme, és també una font d’ingressos: el mateix Croscat o al veí Santa Margarida, què té una ermita romànica al vell mig del cràter, són dos grans destins turístics. I a la dècada de 1990 un grup de restauradors va impulsar la “cuina volcànica”, una cuina basada en els usos gastronòmics mes arrelats a la comarca.

L’especificitat geològica de la comarca també va fer que fa 30 anys s’obrís un museu dedicat a la vulcanologia: el Museu dels Volcans d’Olot, que ara ha tancat per deixar pas al més actual Espai Cràter, que explica el fenomen del vulcanisme, amb elements audiovisuals molt interactius, immersius i amb mapatges. I tot això dins mateix d’un volcà.

L’Espai, inaugurat el mes de març d’aquest any 2022, és un edifici de 1.272 m2, que com ja hem dit, està soterrat a l’interior del volcà del Puig del Roser. A més de la gran sala expositiva, compta amb diferents sales i espais, batejats amb noms relacionats amb la vulcanologia:  la Cambra, que és l’espai expositiu; l’Aula Bufador, per a tallers i activitats educatives; la Sala Magma,un auditori amb capacitat per a 110 persones; i la Zona Sísmica, pensada per acollir activitats de petit format. L’Espai ha nascut, també, amb la voluntat de ser un referent internacional en l’àmbit de la vulcanologia i per això teixeix aliances amb importants entitats i institucions científiques del món de la vulcanologia.

L’edifici és plenament sostenible i no fa servir cap tipus d’energia fòssil per al seu funcionament. La major part de l’energia que consumeix és d’origen geotèrmic, que capta gràcies a 17 pous de 100 metres de fondària. De fet, una de les coses que s’expliquen a l’espai expositiu és com funciona l’energia geotèrmica, que, de fet, utilitza les qualitats del mateix subsòl. En farem cinc cèntims: Aquest tipus d’energia aprofita el fet que el subsòl de la terra es manté a una temperatura constant gràcies a la calor que arriba des de les capes més internes de la Terra i a l’escalfor del sol. Mitjançant uns pous de cent metres de profunditat s’extreu o es transmet escalfor, de manera que s’obté calefacció o refrigeració segons la necessitat de cada moment i època de l’any. L’edifici compta amb 17 pous que fan aquesta funció.

Ara que sabem com és l’edifici que acull l’Espai Cràter, anem per entrar-hi. Abans d’accedir a la Cambra, que com hem dit, és l’espai expositiu, podem veure un audiovisual que, de forma breu, però molt entenedora, ens remunta  a l’inici dels temps, per explicar com es va formar la Terra, com van sorgir els volcans, i com l’energia de l’interior de la Terra va ser cabdal per a l’aparició de la vida al nostre planeta. Un cop s’acaba aquest audiovisual immersiu, apareix als nostres peus una mena de llengua de magma que ens guia cap a una porta que s’obre i que en du a la Cambra, on podem començar a anar passant de plafó en plafó, de maqueta en maqueta, d’audiovisual en audiovisual, per anar investigant, coneixent i aprenent sobre vulcanologia, sobre la comarca de la Garrotxa, sobre els volcans que hi ha, sobre sismologia o sobre els beneficis, els riscos o les perspectives de futur de viure en una zona volcànica com la Garrotxa.

A l’entrada de la Cambra, ens rep un volcà amb llengües de lava que baixen pels costats i al fons de la sala hi podem veure una paret diferent de les altres parets, és especial, va de banda a banda de la sala, i s’hi projecte un mapatge. En realitat és un gran talús de greda del mateix volcà del Puig del Roser, a l’interior del qual estem. El mapatge ens permet veure com es va formar i fixar-nos en diferents detalls de la seva composició.

L’espai expositiu de la Cambra està fet de manera que permet fer-hi diferents nivells de lectura. És molt visual, s’hi pot fer una ullada relativament ràpida, que permet adquirir un coneixement una mica més superficial, però, qui vulgui, també pot aprofundir en el coneixement del món de la vulcanologia i la sismologia.

Com es va formar la Terra? Hi ha cinc continents des del principi de la Terra? Com va sorgir la vida? Què és el magma? Com i per què es produeix una erupció? Com són els volcans?  Quins tipus de volcà hi ha? Què són les plaques tectòniques?  Aquestes i moltes altres preguntes es responen a la Cambra. Així, podem saber que fa 225 milions d’anys la Terra tenia un únic continent, Pangea i un sol oceà, Panthalassa. A poc a poc, aquest continent inicial es va anar separant en diverses parts a causa del moviment de les plaques tectòniques, fins arribar a la situació actual.

Però, com es va iniciar la vida? Hi tenen a veure els volcans? Doncs si. A l’Espai Cràter podem veure que hi ha una relació directe entre l’activitat volcànica i l’aparició de la vida a la Terra, i és una relació doble: per la formació de l’atmosfera  i per l’aparició de les primeres proteïnes. Tot plegat és un procés de milions d’anys que ens expliquen en els diferents plafons de l’exposició.

A la Cambra no hi ha un recorregut determinat, podem anar investigant i descobrint al nostre aire, i amb el nivell d’interès i de profunditat que vulguem. Hi podem veure com està formada la Terra i que al centre del planeta hi ha el nucli, envoltat pel mantell, l’astenosfera i litosfera, on hi ha l’escorça, que és la part més externa i que pot ser oceànica o continental. De fet, a l’inici dels temps, la Terra era una gran massa de foc, a poc a poc, la part més exterior es va anar refredant i solidificant i es va formar l’escorça i l’escalfor que queda a l’interior busca la manera de sortir a l’exterior i ho fa aprofitant les escletxes que permeten que surti el magma. I què és el magma? Doncs és una barreja de materials rocosos fosos que contenen fragments de roques, minerals i gasos dissolts, que es forma a gran profunditat on les roques es fonen a causa de l’enorme escalfor, la disminució de la pressió i la presència d’aigua. Quan el material fos té menys densitat que el sòlid, puja i genera una erupció en el moment en que arriba a l’exterior de l’escorça.

Al món hi ha diferents tipus de volcà i, a banda de ensenyar-nos-els, a l’Espai Cràter també podem conèixer les diferents formes com es mostra l’activitat volcànica i on n’hi ha, i quina és la configuració de la Garrotxa i quins beneficis, perills i que ens podem trobar en el futur a la comarca. El volcà Croscat hi té una especial presència, donat que s’hi pot veure molt bé com és un volcà. De fet el Croscat i el Santa Margarida són els volcans més emblemàtics de la Garrotxa. Ambdós formen part d’un mateix sistema eruptiu i són dels més visitats. El Santa Margarida, perquè s’hi pot veure molt bé la configuració del con, al centre del qual hi ha una ermita romànica, i el Croscat, perquè l’activitat extractiva de gredes que hi va haver a partir de la dècada de 1960 i fins a principi de la dècada de 1990, va provocar un tall  que permet veure un aflorament de materials piroclàstics d’uns 500 metres d’amplada i uns 150 metres d’alçada.

Una maqueta i diferents plafons expliquen com és la comarca de la Garrotxa, quins indrets hi podem trobar i ens situa els diferents espais i volcans en el territori. I també hi podem veure mostres de roques volcàniques i de materials piroclàstics, i també ens expliquen què podria passar si la Garrotxa es reactivés algun dia. I les eines amb que s’estudia l’activitat volcànica i sísmica i que també serveixen per estar alerta davant de possibles moviments sísmics o algun tipus d’activitat volcànica. Per exemple, hi ha diferents models de sismògraf i també hi ha un punt on, saltant, es pot simular un terratrèmol. I també hi ha un apartat dedicat a la sismicitat, on ens expliquen el sistema de falles que creuen el continent europeu i un registre de la sismicitat a Catalunya. Aquí hem de dir que vivim en una zona sense grans moviments sísmics, però amb un cert nombre encara que de baixa intensitat, De fet, al cap de l’any es produeixen un miler de terratrèmols, tot i que només entre 20 o 30 superen la magnitud 2. També hi ha un registre dels moviments sísmics més importants que s’han produït a Catalunya al llarg de la història. Acabada la visita a la Cambra, passem per un altre audiovisual.

I un cop hem visitat l’Espai Cràter, podem passejar per la seva coberta, on creixen les plantes d’un parc urbà de 3.000 m2 que s’hi ha creat. I també podem aprofitar per pujar a un dels volcans urbans d’Olot, el Montsacopa, que està al costat mateix del Puig del Roser, de fet, només creuant el carrer ja ens trobem amb el camí que s’enfila muntanya amunt.

I amb tota la informació i els coneixements que haurem pogut aprendre a l’Espai Cràter, pot ser una bona idea anar a veure els dos volcans més emblemàtics i que ja hem citat més d’un cop: el Santa Margarida i el Croscat. Estan a tocar l’un de l’altre, a banda i banda de la carretera GI-524, que va d’Olot a Banyoles, passant per Santa Pau. L’accés als dos volcans s’ha de fer, necessàriament, a peu. Hi ha un aparcament al peu del Santa Margarida i des d’allà cal anar caminant cap a un o l’altre volcà.

La forma del Santa Margarida és, per dir-ho d’alguna manera, una de les més típiques en què pensem quan parlem d’un volcà, una muntanya amb un cràter al capdamunt, i amb forma de cercle i amb la particularitat que al mig del cràter hi ha l’ermita romànica de Santa Margarida de la Cot. Al web de Turisme de la Garrotxa ens diuen que: “És un volcà mixt, que va tenir fases eruptives de tipus estrombolià, i també de tipus freatomagmàtic. Aquestes darreres van ser explosives, i van obrir un ample cràter circular”.

La característica del volcà del Croscat és el fet que l’activitat minera extractiva d’unes tres dècades del segle XX van deixar al descobert els diferents estrats de les graderes. L’accés s’ha de fer, també, a peu  tot passant per una agradable zona boscosa. Just abans d’arribar al punt d’accés a les graderes, hi ha un petit centre d’interpretació on amb el títol de “El Croscat, un volcà obert”, uns plafons molt didàctics expliquen com van ser les erupcions del Santa Margarida i del mateix Croscat, i la lluita popular que hi va haver per aconseguir salvar els volcans.

Més enllà de la recomanable visita als volcans, hi ha moltes altres possibilitats. A tocar del Santa Margarida i del Croscat hi ha la Fageda d’en Jordà, un excepcional bosc de faigs que creix sobre una colada de lava del Croscat i pel qual es poden fer agradables passejades i que ha estat font d’inspiració de diferents artistes, entre els quals, Joan Maragall que li va dedicar un poema que està en un monòlit que hi ha a l’entrada més habitual de la fageda. El poema diu:

 

 

Saps on és la fageda d’en Jordà?
Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

El cert és que avui, el silenci i la quietud de que parla Maragall són difícils de trobar a causa del gran nombre de persones que hi ha. Per altra banda, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa ofereix un bon nombre de passejades per tota la zona, amb diferents recorreguts i moltes possibilitats.

 

 

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

Espai Cràter
Carrer Macarnau, 55
17800 Olot (Girona)
Tel. 972 27 91 32