La Casa Bloc

Menjador.

Menjador.

Avui ens n’anem a visitar un pis. Un pis d’una casa que en el seu moment va ser tot un avenç. Un pis, d’una casa, d’un bloc que és un dels pocs exemples d’arquitectura racionalista que hi ha a Barcelona. Un edifici que hagués pogut ser l’inici d’una manera de fer arquitectura que va quedar-se en exemple a causa de la victòria franquista de la guerra civil. Ens acostem a Sant Andreu de Palomar a conèixer l’obra d’uns arquitectes del GATCPAC, que van iniciar junts la seva carrera professional, però que van tenir sorts diferents. Els arquitectes són tres: Josep Lluís Sert –el més conegut dels tres-, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana. Avui anem al pis-museu de la Casa Bloc.

Galeria de comunicació.

Galeria exterior.

La Casa Bloc és una de les mostres que ens queden d’un munt de coses i projectes que va tirar endavant el govern de la Generalitat republicana, que van ser un gran avenç social en el seu moment, però que el franquisme es va encarregar de liquidar tant aviat com l’exèrcit vencedor va posar els peus a la ciutat, tot i que, de fet, la Casa Bloc no va acabar-se i no va tenir els primers habitants fins després de la guerra. Anem, però, al principi de la història.

Els darrers anys del segle XIX i els primers del segle XX, les condicions de vida dels obrers eren, a Barcelona com a moltes altres ciutats, força dolentes. L’habitatge era un dels elements on hi havia més mancances. Moltes famílies vivien arraulides en un sol espai on ho havien de fer tot: dormir, menjar, rentar-se… Unes 50.000 persones vivien en barraques… A poc a poc va anar prenent cos un debat social que advocava per millorar les condicions de l’habitatge dels obrers.

Façana del passeig de Torras i Bages.

Façana del passeig de Torras i Bages.

Ja en època de la República, el govern de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona van decidir-se per tirar endavant habitatge protegit, entès com un espai en el qual es poguessin satisfer les mínimes necessitats bàsiques.

Per altra banda, l’any 1929 es va formar a Barcelona el GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània). Aquest grup va tenir el seu homòleg espanyol amb el GATEPAC (Grupo de Arquitectos y Técnicos Españoles para la Arquitetura Contemporánea), però com ha passat al llarg de la història amb moltes iniciatives d’aquesta mena, el qui van tenir més activitat, més presència i més notorietat va ser el grup català.

Habitació amb dutxa i safareig.

Habitació amb dutxa i safareig.

El GATCPAC va promoure noves idees i va ser molt receptor de tot allò que anés amb el seu ideari, tant pel que fa a l’arquitectura, com pel que fa als objectes. S’entroncava, a nivell internacional, amb els corrents liderats per noms com Le Corbusier, Marcel Breuer, Ludwig Mies van der Rohe –l’autor del pavelló que encara es conserva a Montjuïc, davant del Caixaforum- Walter Gropius o Otto Haesler.

Entre els noms que formaven part del GATCPAC hi havia, entre altres, Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé, Antoni Bonet i Castellana, Raimon Duran i Reynals, Germán Rodríguez Arias, Joan Baptista Subirana i Subirana i Sixt Illescas i Mirosa. Sovint treballaven plegats dos o tres membres del grup. Avui ens fixem en l’obra de tres d’ells: Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana i Subirana, els autors de la Casa Bloc.

Terrassa-balcó.

Terrassa-balcó.

A principi del segle XX es van construir a Barcelona el que es coneix com a cases barates: grups d’edificacions senzilles unifamiliars d’una sola planta, destinades a gent treballadora i situades sovint, allunyades del centre de la ciutat i a prop dels centres industrials i manufacturers. El GATCPAC va fer una proposta original a partir d’aquest model: un conjunt de deu casetes unifamiliars adossades, amb planta i pis, cadascun de 35 m2, i un petit jardí. La construcció, que va dur-se a terme entre 1932 i 1933, va ser una iniciativa del Comissariat de la Casa Obrera de la Generalitat de Catalunya i el projecte va anar a càrrec dels tres arquitectes citats: Sert, Torres i Subirana. Les casetes es van aixecar a Sant Andreu de Palomar, al passeig Torras i Bages, just a tocar d’on després es bastiria la Casa Bloc. Durant la construcció d’aquests edificis es va fer un seguiment exhaustiu de les hores de feina i de totes les quantitats de materials utilitzats, per saber-ne, exactament, el cost.

Cuina.

Cuina.

Vist aquest projecte, un altre organisme de la Generalitat republicana, l’Institut Contra l’Atur Forçós, va decidir encarregar un nou projecte als mateixos arquitectes: un grup d’habitatges per a obrers que s’havia d’aixecar en un solar a tocar de les casetes citades. Per tal d’adaptar-se a les necessitats i a la realitat econòmica de les persones que hi haurien d’anar a viure, els arquitectes van decidir adaptar el model de la caseta de planta i pis i van plantejar uns blocs de pisos dúplex, en les quals el petit jardí era substituït per una galeria correguda a nivell de la planta inferior i a través de la qual s’accedeix als pisos. Els blocs es van organitzar en forma de lletra S, connectats pels angles, que és on hi ha les escales i els ascensors. Ja a la dècada de 1930 els membres del GATCPAC van pensar en els ascensors.

Escala d'accès al segon pis.

Escala d’accès al segon pis.

Un dels grans avenços en la construcció de la Casa Bloc està en la seva estructura interna. La base estructural està feta a partir d’un esquelet d’acer compartimentat amb maons. D’aquesta manera s’alliberava els murs i les parets d’haver de suportar el pes de l’edifici. És a dir, les parets van deixar de fer de mur de càrrega i això permetia, si es volia, poder fer espais més diàfans. D’aquesta manera es van alliberar també les plantes baixes dels edificis, que estaven destinades a serveis comuns, en alguns casos, i en espais lliures per a permetre el pas, en altres.

Aquesta forma del S dels blocs permetia tenir espais oberts i jardins al centre dels blocs, a l’hora que feia possible que totes les habitacions principals de tots els habitatges estiguessin orientades a est o a sud, de manera que tinguessin el màxim de llum solar. Per altra banda, la forma en S permetia afegir més blocs a continuació, si es creia convenient. De fet, la Casa Bloc formava part del que es coneix com a Pla Macià, una proposta urbanística per a la ciutat del segle XX que, per sort no va tirar endavant. I em permeto dir-ho, perquè algunes de les imatges del projecte que han subsistit -l’Arxiu Contemporani de Barcelona en conserva mapes, plànols i dibuixos-, permeten veure una ciutat absolutament gris i impersonal.

Habitació doble.

Habitació doble.

La primera pedra dels nous blocs van posar-la el president Macià i l’alcalde de Barcelona, Jaume Aiguader, el 12 de març de 1933 i les obres van anar avançant fins estar gairebé enllestides, però l’esclat de la guerra civil les va aturar. Els tres arquitectes va tenir sorts diferents. Josep Lluís Sert, va marxar als Estats Units; Josep Torres Clavé, va morir al front defensant la legitimitat republicana; i Joan Baptista Subirana i Subirana va quedar-se a Barcelona.

Finalitzada la guerra, després d’un període d’abandonament, la Casa Bloc va passar a mans de la Diputació de Barcelona, que va decidir encarregar a Subirana que acabés les obres. Un cop enllestides, els habitatges no van ser destinats a obrers, sinó que van lliurar-se a militars i una de les ales, la que té façana al carrer Residència, va ser reconvertida en una residència per a vídues i orfes de militars de la Regió Militar. A més, l’any 1948 es va afegir un nou bloc amb façana al passeig Torres i Bages, destinat a famílies de policies nacionals. Era conegut com el Bloc Fantasma, i algú també l’anomena Bloc Paràsit, perquè no tenia accessos propis, sinó que es va perforar un lateral de la Casa Bloc per poder-la connectar. La policia va privatitzar part dels espais comuns i va fer-hi unes cavallerisses.

Habitació individual.

Habitació individual.

L’any 1992 fou declarat Bé d’Interès Cultural per la Generalitat, a qui fou retornada la titularitat l’any 2000. S’hi van fer obres de conservació i restauració, i, finalment, el 2008 es va enderrocar el Bloc Fantasma. L’any 2010 l’Institut Català del Sol (INCASOL) i l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), van signar un conveni per museïtzar i ensenyar l’habitatge 1/11 de la Casa Bloc, que avui en dia es visitable.

Els responsables de convertir l’habitatge en un espai museïtzat, han volgut recuperar al màxim la forma, el mobiliari i la decoració que havien previst inicialment els seus autors, per això, durant les obres de restauració dels edificis, s’han recuperat diversos elements originals que encara quedaven en els habitatges: els interruptors de la llum, la barana d’accés al pis, o l’espiera de la porta principal.

Armari de la cuina.

Armari de la cuina.

La distribució de l’habitatge que es pot visitar, és la mateixa que tenien tots els de la Casa Bloc, amb una mínima variació. L’estructura base de l’edifici permet tenir 2, 3 o 4 habitacions només canviant una porta d’un envà a un altre. L’habitatge que podem visitar és de 2 habitacions i està situat a la cantonada del passeig Torras i Bages amb el carrer Almirall Pròixida.

En entrar a l’habitatge ens trobem la zona de serveis, a banda i banda d’un petit espai que fa alhora de rebedor, passadís i distribuïdor. A la dreta hi ha una habitació amb safareig i un plat de dutxa. Al costat, el lavabo, amb un petit rentamans, una tassa de vàter i un mirall. La paret que separa aquest dos espais no arriba al sostre. A mà esquerra hi ha la cuina, amb una barra acabada amb ceràmica de La Bisbal, té cuina econòmica i diversos armaris i prestatgeries fetes d’obra. Tant la cuina com l’habitació del safareig tenen un finestra, situada a la part alta de la paret, de manera que permet que entri la llum i la ventilació, però lluny del nivell de la vista, ja que donen directament al replà.

Terrassa balcó vista des del carrer.

Terrassa balcó vista des del carrer.

El petit passadís ens porta a l’habitació més gran, el menjador, un espai quadrat que queda connectat amb una terrassa mitjançant una gran porta de tres cossos que a l’estiu pot obrir-se de bat a bat, convertint menjador i balcó en un sol espai. A un costat del menjador hi ha una escala semicircular amb barana de ferro que ens porta cap a la planta superior, on hi ha un petit repartidor i les habitacions, que en el cas de l’habitatge visitable són dues. Una de doble i una d’individual. Totes dues tenen finestra, tot i que la doble té més llum, perquè és la situada sobre el menjador, a la façana que dona al passeig Torras i Bages. Un detall curiós és que a l’habitatge no hi ha cap endoll. Està documentat que només en tenien un, però no se sap exactament on. Cal tenir en compte que a l’època de la construcció de la Casa Bloc les cases no tenien pràcticament electrodomèstics i els habitatges dels obrers, encara menys. A tot estirar podia haver-hi una ràdio.

Detall d'interruptor.

Detall d’interruptor.

© Text: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 17 de desembre de 2013

Pis – Museu Habitatge 1/11 – Casa Bloc

Passeig Torras i Bages, 91 (Sant Andreu)
Telèfon 93 256 34 63

Anuncis

3 pensaments sobre “La Casa Bloc

  1. Retroenllaç: Exposició Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia, 1860-2004 | Sortides amb gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s