La Sortida amb gràcia d’avui la farem sense sortir de Barcelona, però fent un petit viatge en el temps. Ens acostarem a alguns indrets de Barcelona quan encara no eren Barcelona. Visitarem racons als quals es trigava força temps a arribar i anar-hi era tota una excursió. Veurem Vallvidrera, Sant Joan d’Horta, el Tibidabo, Vallcarca, Sant Genís dels Agudells, Sarrià, Les Corts, Pedralbes… llocs a l’entorn de Barcelona quan encara eren poblacions allunyades de la ciutat. Avui us proposem visitar l’exposició Entorn 1900 a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, una mostra de fotografies que ens ensenya com eren els entorns de la ciutat a l’entorn de 1900.

El tombant del segle XIX al XX va ser una època de fort creixement per a Barcelona. L’enderroc de les muralles a partir de 1854 i la urbanització de l’Eixample va acostar la ciutat cap a les altres poblacions del Pla i va enfilar-se també cap a Collserola, on hi havia altres municipis. Com sabem, entre 1897 i 1921 van quedar tots agregats a la capital catalana. Avui, en condicions normals, podem arribar a qualsevol punt de Barcelona amb mitja hora o tres quarts. En aquella època, a l’entorn de 1900, això no era tant fàcil. Anar de Barcelona al Coll o acostar-se a Pedralbes suposava fer un viatge. L’exposició que ens presenta l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ens mostra com eren aquests llocs fa més d’un segle.

Anem però al principi de la història d’aquesta exposició que també és curiosa. Hem de recular fins a l’any 1973, quan la dibuixant Lola Anglada va fer donació a l’Arxiu d’una maleta de fusta plena de capses de negatius i fotografies dins d’unes carpetes. Tot plegat va quedar en els magatzems a l’espera que li arribes el torn de ser revisat. L’hora va arribar l’any  2012, quan els tècnics de l’Arxiu van obrir la maleta per revisar el fons i netejar-lo i restaurar-lo, en cas que fos necessari. I aquí va saltar la sorpresa.

Rafel Torrella, comissari de l’exposició, explica la troballa al catàleg de la mostra: “quan vam començar a obrir les caixes de negatius fotogràfics, vam encetar un viatge apassionant. Plaques i plaques amb imatges de matolls, rieres i arbres, però també carrers, masies, places i cases. Un conjunt voluminós de plaques de vidre que, reposant en caixes amb noms de Lumière, Jougla o Wellington, guardaven dins la plata de la seva emulsió la memòria d’uns paisatges i uns passejos per la muntanya que limita Barcelona i pels pobles que començaven a annexionar-se a la gran ciutat per acabar de configurar-la”.

Després d’aquestes d’imatges, va sortir un conjunt de negatius fets amb plaques estereoscòpiques. Aquí hi sortia gent participant en festes, aplecs i romiatges, però en els mateixos entorns naturals. Finalment, va aparèixer un tercer conjunt de plaques, desades entre les tapes de les carpetes de fotografies positivades, en aquestes imatges estaven ordenades amb números i noms: arbres, boscúries, carrers, ponts…

En paraules del mateix Rafel Torrella: “Tres conjunts, doncs, que oferien tres visions diferents d’uns mateixos paisatges que, un cop estudiats, van configurar el tancament muntanyós de Barcelona a partir d’excursions que s’inicien des del pla per enfilar-se a la carena. Tres conjunts, però, que compartien un mateix lapse cronològic, el que abraça el canvi del segle XIX al XX”.

En un primer moment es va pensar que les fotos podien haver estat fetes per la mateixa Lola Anglada per fer-les servir com a model pels seus dibuixos, com es deia a l’època “estudis del natural”, però en comparar  les imatges amb l’obra de la dibuixant es va veure que no era el cas. Va ser gairebé per casualitat, tot buscant informació per documentar les imatges que va aparèixer la hipòtesi més versemblant. Els autors de les fotografies devien ser, amb molta probabilitat,  Jaume Anglada, avi de Lola Anglada, i el seu amic Frederic Bordas. La solució va aparèixer gràcies a una part de la donació que Bordas va fer a l’arxiu del Centre Excursionista de Catalunya, on hi ha imatges que estava clar que estaven relacionades amb les de la maleta de Lola Anglada.

Els tècnics de l’Arxiu Fotogràfic tenen força clar que Jaume Anglada és l’autor dels negatius amb una mirada més artística. La pista definitiva la va donar el fet que surt retratat amb una càmera de fusta plegada a les mans en una de les fotografies de Frederic Bordas, que va ser l’autor de les fotografies estereoscòpiques. Ell era un col·leccionista de materials molt diversos: geologia, numismàtica, peces d’art… que a la seva mort, cap a l’any 1909, van anar a parar a diversos museus de la ciutat. Recordem que no fa gaire vam parlar d’un altre gran col·leccionista barceloní: Frederic Marès.

Tornem, però al tema d’avui, la importància d’aquestes imatges rau, alhora, per l’època en que van ser fetes i pels llocs que retraten. Perquè si bé és cert que, com molts altres invents, la fotografia va ser ben present a Barcelona des dels primers moments, també ho és que aquells fotògrafs pioners van dedicar-se, més aviat, a retratar la ciutat, però no els entorns. I els dos amics van dedicar-se a recórrer Collserola i els pobles de l’entorn de Barcelona i ens van deixar constància fotogràfica d’espais i d’activitats festives.

En aquella època el món de l’excursionisme català va començar a recórrer el país per conèixer i difondre el patrimoni i ambdós amics estaven relacionats amb el Centre Excursionista de Catalunya, per això cap la possibilitat que decidissin fotografiar els entorns de Barcelona en ser sabedors que altres persones s’estaven dedicant a d’altres indrets del país.

A l’exposició hi podem veure imatges d’alguns llocs que encara es poden reconèixer, tot i els canvis que s’han produït. És el cas de places on hi ha una església, perquè les esglésies no acostumen a canviar gaire. Hi ha Sant Vicenç de Sarrià o la plaça de la Bonanova o el cap damunt del carrer Gran de Gràcia amb els Josepets. L’església es reconeix perfectament, però l’entorn és molt diferent a l’actual, al cantó Llobregat hi ha un seguit de casetes baixes amb un carro al davant.

Altres imatges mostren edificis aleshores en construcció o acabats de fer i amb un entorn molt buit. És el cas de l’Escola Pia de Sarrià o el col·legi de les Teresianes al carrer Ganduxer. Entre els espais que encara existeixen però que no son tant fàcils de reconèixer hi ha les places d’Artós, a Sarrià; la de Molina, a Sant Gervasi; i la de Vallvidrera, amb dos cotxes de cavalls aturats davant un edifici on es pot llegir “Casa Trampa. Almuerzos-Comidas”. Alguns llocs han canviat completament, com és el cas del torrent de l’Infern, que avui dia és el carrer Balmes. O el cim del Tibidabo, on hi havia el Pavelló de la reina regent, del qual en vam parlar en una altra ocasió.

Espais i edificis que han desaparegut també son presents en aquesta exposició. Per exemple, l’Hotel Rabassada, les ruïnes del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron  o la zona coneguda com Desert de Sarrià, de la qual hi ha diverses imatges, en una de les quals hi surt un grup de criatures amb mainaderes.

Algunes de les fotografies mostren panoràmiques, com una de l’hostal de la Farigola des del carrer de la Mare de Déu del Coll, el Putxet des del torrent de la Farigola o des del camí a l’estació del funicular,  i el turó de la Peira des del parc del Guinardó, o la vall de Sant Genís dels Agudells. També hi ha imatges de Santa Creu l’Olorda, de l’ermita de Sant Pere Màrtir i de la font de la Teula i Vil·la Joana.

Entre les fotos n’hi ha que reflecteixen molt bé l’ambient de poble d’aquells municipis en un moment en que eren a punt de perdre la independència municipal o que l’acabaven de perdre. És el cas de la plaça Eivissa i el carrer Pere Pau a Horta, o del carrer del Clos de Sant Francesc, a Sarrià. O d’un lloc ben a prop de la ràdio: el santuari de la Mare de Déu del Coll i el carrer del Santuari. També hi ha la font del Remei, el camí de Can Mòra i la plaça de la Font-rúbia.

Sant Medir està representat amb diverses fotografies de la part d’activitats lúdiques i festives, i també n’hi ha d’un dilluns de Pasqua al santuari del Coll, un Dijous Gras a Pedralbes, aplecs a Sant Cebrià i a Can Gallart a Montbau, una processó a Horta o mercat a la plaça de Sant Vicenç de Sarrià.

La mostra es complementa amb una vitrina on s’exposen algunes de les plaques originals, un parell de visors estereoscòpics i algunes de les caixes i carpetes on estaven desats els negatius i les còpies positivades i un visor, fet expressament, per poder veure les imatges estereoscòpiques. També hi ha on ordinador amb un programa que permet situar les imatges en el mapa i que també és pot consultar per internet.

Tenint en compte que aquestes fotografies s’han trobat en una maleta que va estar, d’alguna manera, arraconada en un magatzem, si teniu una maleta del temps dels avis, potser que hi mireu bé que hi ha, perquè aquesta no és l’única troballa important d’un fons fotogràfic dins una maleta. Recordem que fa uns anys van aparèixer, també desats en una maleta, a Mèxic, un munt de rodets de fotografies de la Guerra Civil fetes per Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour Chim i que s’havien donat per perdudes durant molt temps.

Tornant a l’exposició Entorn 1900, com fa habitualment amb les exposicions de fotografia dels seus fons, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ha editat el catàleg de l’exposició on, a més de les imatges i del text de Rafel Torrella on explica la història d’aquestes fotografies, també hi ha un text de Jaume Subirana de la Universitat Oberta de Catalunya que amb el títol de Diumenges, pins, penitents i panorama, l’autor fa un recull d’escrits sobre Collserola i el Tibidabo al voltant de 1900. El llibre es pot comprar al mateix Arxiu. I l’exposició serà oberta fins el 17 de maig de 2014.

© Text: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 10 de desembre de 2013

Exposició Barcelona Entorn 1900
Oberta fins el 17 de maig de 2014
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Plaça de Pons i Clerch, 2, 2a. Planta
08003, Barcelona
Telèfon: 93 256 34 20
arxiufotografic@bcn.cat