La Torre Balldovina a Santa Coloma de Gramenet

La Torre Balldovina.

Aquesta nova proposta de Sortides amb gràcia us suggereix visitar un museu d’una ciutat de la comarca del Barcelonès. Avui ens acostem a un edifici que té els seus orígens en una torre de defensa del segle XI, que encara es manté dempeus, a l’interior de l’edifici que al llarg dels segles va anar modificant-se i canviant d’ús. Avui és museu municipal i seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat, però abans va ser una masia, un casal noble i la residència d’estiueig de la família d’un dels grans autors de la literatura catalana, Josep Maria de Sagarra. La sortida que us proposem avui ens porta a Santa Coloma de Gramenet a visitar la Torre Balldovina.

 

Torre de defensa del segle XI a linterior de l’edifici.

El segle XI va ser una època força convulsa a tot el pla de Barcelona. Els comtes de Barcelona i els senyors feudals de la zona van mantenir diversos enfrontaments i, per altra banda les zones properes a la costa eren assetjades sovint per pirates sarraïns. Aquesta inseguretat va fer que s’erigissin un bon nombre de torres de defensa, algunes de les quals han arribat, d’una o altra manera fins al segle XXI. La majoria de les que han subsistit al pas dels segles ho han fet perquè al seu voltant es va anar vestint un edifici. A la ciutat de Barcelona n’hi ha alguns exemples: la torre Sobirana a l’interior del palau del marquès d’Alfarràs, al parc del Laberint d’Horta, o la que hi ha a l’interior de Can Fargas, avui seu d’una escola municipal de música. I la Torre Balldovina, a Santa Coloma de Gramenet és un altre d’aquests casos.

Asc de ceràmica. Puig Castellar. Segles IV-III ane.

Sovint aquestes torres de defensa medieval es van construir sobre les antigues vil·les  romanes que hi havia repartides pel pla de Barcelona, però en el cas de la torre Balldovina, fins ara, no se n’ha trobat cap vestigi.

Alguns autors, entre els quals Francesc Carreras Candi, defensen que el fet que moltes masies s’haguessin bastit a partir de torres de defensa de l’època medieval explicaria el fet que la paraula “torre” s’hagi convertit en la manera de denominar una casa situada fora de la ciutat o en zones suburbanes, generalment envoltades de jardí.

Rèplica d’una cota de malla utilitzada al segle XV.

Inicialment, aquestes torres de defensa, generalment de forma circular, tenien molt poques obertures, només algunes troneres, i s’entrava per una porta oberta a força alçada -en el cas de la torre Balldovina, uns 12 metres-, a la qual s’accedia a través d’una escala de fusta o de corda que es podia retirar des de l’interior en cas de perill, de manera que els habitants quedaven aïllats dels assaltants de l’exterior.

Representació de Francesc de Grony, senyor de la torre, rebent homenatge dels seus vassalls.

Entre els segles XIII i XIV, un cop acabada l’època convulsa d’enfrontaments, l’estabilitat va comportar una època de bonança econòmica a la vall del riu Besòs, amb un important desenvolupament de l’agricultura i un increment de la població. En paral·lel, aquella inicial construcció de caire defensiu, va començar a convertir-se en una edificació residencial amb dependències dedicades a les feines del camp. A l’exposició permanent del museu que hi ha avui a la torre, hi podem veure com va ser aquesta transformació al llarg dels segles.

Manuscrit d’en Jaume Galobardes. Segle XIX.

Segons un inventari de l’any 1439, època en que era propietat de Bernat de Montpalau i de la seva esposa, Joana, la torre tenia l’aspecte d’un petit castell, amb una capella al costat. De la importància de la producció i emmagatzematge de vi en deixen constància els tres cellers i els tres cups que hi havia a la planta baixa, on a més, hi havia un graner. Els senyors tenien la residència al primer pis, on hi havia els dormitoris, la sala principal, que també feia de menjador, i una sala d’esdeveniments. A les golfes hi havia una habitació destinada a presó, fet que demostrava el poder del senyor feudal.

Per la seva banda, Cels Gomis, autor del volum dedicat a la província de Barcelona de la Geografia General de Catalunya, relata un fet d’armes que hi tingué lloc el 26 de novembre de 1471. Explica l’autor que hi va haver un combat entre la host de Joan II i gent d’armes de Barcelona sota el comandament de Jacobo Galeoto. La victòria caigué de la banda de Joan II, que feu presoner Galeoto.

Maqueta del molí d’en Ribé, que es mostra a l’exposició permanent del museu

Al segle XVIII gairebé la totalitat del regadiu de Santa Coloma a l’esquerra del  riu Besòs pertanyia a la finca, que també posseïa gran quantitat de vinya i de bosc. És en aquesta època que els propietaris, els Riber – Sagarra, modifiquen sensiblement l’estructura de l’edifici i en reforcen  el caràcter de residencia noble, tot i conservar  els usos agraris. Aleshores la torre ja tenia un edifici al voltant amb planta baixa i dos pisos i s’obriren finestres i balcons revestits de pedra i  forja. Els anys al tombant dels segles XVIII i XIX Santa Coloma va viure un gran creixement de la població, paral·lela a un important desenvolupament de l’agricultura i de les tècniques agràries. La bonança econòmica queda ben palesa en la reforma de moltes de les masies del territori i en la construcció de l’església barroca en el lloc on n’hi havia una de romànica.

Representació d’una escena social a principi del segle XX.

L’aspecte actual de l’edifici va començar a configurar-se, sobretot, a partir del segle XIX, quan la família Sagarra s’hi va instal·lar i Ferran de Sagarra hi va fer diverses reformes, va aixecar un mur perimetral per tancar la finca i va construir-hi un jardí amb estanys, glorietes i un riu amb plantes aquàtiques. Més endavant, entre 1914 i 1918 s’hi va fer una nova ampliació que li va donar l’actual aspecte neogòtic. Anys després la finca fou venuda a una immobiliària que va començar a edificar-hi blocs de pisos. A les darreres etapes del franquisme només quedava l’edifici principal, i la pressió veïnal va aconseguir salvar-lo de la demolició. Després d’un llarg procés de restauració, amb diverses etapes d’inactivitat, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va tirar endavant, l’any 1982, les obres definitives per instal·lar-hi l’actual Museu Torre Balldovina, que va ser inaugurat el 1987.

Reproducció d’un pes amb inscripció. Puig Castellar.

La visita al Museu permet conèixer la història de la ciutat des de l’època prehistòrica, ja que s’hi conserven les troballes fetes al poblat ibèric Puig Castellar, descobert entre 1902 i 1904, al cim del turó del mateix nom, per Ferran de Sagarra. Es tracta d’un poblat de la tribu ibera dels laietans en el qual s’hi van trobar forces peces de ceràmica i estris d’ús quotidià, com molins de vaivé, pedres de molí volander, fíbules, anells, espàtules i punxons de bronze, un pes amb una inscripció, diverses monedes -com dracmes ibèriques-, algun pebeter de ceràmica; però un objecte destaca per sobre de tots, un capfoguer de ferro zoomorf datat entre els segles IV i III abans de la nostra era (a.n.e.). És de ferro forjat i està format per una tija horitzontal, de secció rectangular, sostinguda per quatre peus. Els extrems, doblegats enlaire, estan rematats amb el cap d’un brau per un costat, i el d’un moltó per l’altre. Se suposa que faria parella amb una altra peça similar, però no s’ha trobat.

Detall del capfoguer de Puig Castellar.

Un vídeo recrea com podia ser la vida d’aquells primers habitants de Santa Coloma de Gramenet i diferents dibuixos i repliques d’objectes i maquetes, permeten veure com era la vida de les persones que han viscut en aquest territori en diferents èpoques de la història. L’exposició permanent del museu permet resseguir com era el territori i com s’ha anat modelant al llarg de la història fins arribar a l’actualitat: la geologia, la demografia, la flora i la fauna, els conreus… Els elements que han anat configurant la Santa Coloma actual. Tot plegat acompanyat d’informació de pobles, societats i cultures algunes de les quals han deixat la seva empremta directa, com ibers o romans, i altres de més llunyans, però que d’una manera o altre van arribar a deixar la seva influència, com fenicis o grecs.

Fanga de ferro del segle III ane. Puig Castellar.

Al costat mateix de la torre Balldovina hi ha les restes arqueològiques del molí d’en Ribé, un molí fariner hidràulic d’origen medieval (segle XIV), el qual va estar en funcionament fins a principi del segle XX i que al segle XVI va tenir una important ampliació. L’any 1983 va ser desenterrat amb les obres d’urbanització de la plaça Pau Casals. Tot i que s’hi ha dut a terme diverses intervencions arqueològiques, els anys 1988, 1989, 2008 i 2009, les diverses retallades econòmiques l’han afectat i tot l’espai segueix en obres. Amb tot hi ha el projecte d’ampliació del museu incorporant el molí d’en Ribé als espais expositius.

Restes del molí d’en Ribé.

Aquest important molí va funcionar durant sis segles i en els moments de màxim esplendor era molt gran i important. En la seva construcció es va aprofitar el desnivell natural del terreny i encara són molt identificables els tres nivells bàsics de qualsevol molí: la bassa, la sala de moles i els carcabans i l’àrea de desguàs. El nom del molí prové dels Riber, la família que en va ser propietària en els segles XVII i XVIII. En una de les sales del museu es pot veure una maqueta on s’explica com era i com funcionava.

Vitrina amb la vaixella dels segles XVI i XVII trobada al molí d’en Ribé.

Quan l’any 2009 es van dur a terme tasques d’excavació del molí es va fer una important descoberta: un conjunt de peces de ceràmica provinents de vaixella de taula i atuells de cuina. Hi ha plats, escudelles, gerres, olles, datades entre fi al del segle XVI i el tercer quart del segle XVII. De ben segur es tracta d’una vaixella dels propietaris de la torre Balldovina i que van donar nom al molí, els Riber, i amb tota probabilitat es tractaria d’un canvi de vaixella a causa d’un canvi de moda. A la planta baixa del museu hi ha una vitrina on es pot veure bona part d’aquesta vaixella.

 

 

Anells i fíbula de bronze. Puig Castellar. Segles IV-III ane.

 

Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

 

 

 

Museu Torre Balldovina
Plaça de Pau Casals, s/n.
Tel: 93 385 71 42
museutorreballdovina@gramenet.cat
Santa Coloma de Gramenet

 

Anuncis

El santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri i el Sagrat Cor de Vistabella

Interior del santuari de Montferri.

La nova proposta de Sortides amb gràcia ens porta al santuari de la Mare de Déu de Montserrat. Però no anirem al Bages. Visitarem la Moreneta, però no ens acostarem a la muntanya màgica i sagrada del centre de Catalunya. Sortirem cap a terres tarragonines, cap a la comarca de l’Alt Camp per descobrir un santuari dedicat a la patrona de Catalunya, dissenyat per un dels grans arquitectes modernistes, Josep Maria Jujol, i erigit gràcies a la col·laboració i la voluntat d’un poble i els seus habitants: Montferri. I podrem completar la sortida tot acostant-nos a la veïna comarca del Tarragonès per visitar l’església del Sagrat Cor de Vistabella, obra també de Jujol. Continua llegint

Passejada per la vila closa d’Altafulla.

Plaça de l’Església, amb el castell i l’església parroquial al fons.

La nova proposta de Sortides amb gràcia ens porta fins a una localitat amb mar i muntanya, amb castell i portals de l’antiga muralla. Passejarem per carrers que havien estat encerclats per muralles i per racons on diuen que hi solien acostar-se les bruixes. És una població que en els darrers anys ha decidit impulsar una fira vintage i una ruta gastronòmica dedicada a les tapes bruixes. Avui anem cap a les terres del Gaià, a la Costa Daurada. Ens acostem a la comarca del Tarragonès per passejar pels carrers del que havia estat la vila closa d’Altafulla. Continua llegint

El castell de Penyafort

Torre del segle XI, origen del conjunt arquitectònic.

La nova proposta de Sortides amb gràcia ens acosta a un espai que al llarg dels anys ha estat torre de defensa, castell, església, convent, residència burgesa, presó republicana, i fins i tot pub-discoteca d’ambient gai. A més, hi podem conèixer la història de tres personatges de la història catalana, un sant i dos industrials, pare i fill, relacionats amb els inicis de les colònies de la indústria tèxtil, el fill a més, va ser polític. Aquests personatges són sant Ramon (o Raimon) de Penyafort, Miquel Puig i Catasús i Josep Puig i Llagostera. La sortida d’avui ens porta a la comarca de l’Alt Penedès, a la ribera del Riu Foix. Avui visitem el Castell de Penyafort a Santa Margarida i els Monjos. Continua llegint

Exposició de caricatures de la burgesia barcelonina vuitcentista

A la caricatura hi surten en mateix Josep Parera i algú anomenat Mendigacha de qui se'n desaoneixen més dades.

Josep Parera amb algú anomenat Mendigacha de qui se’n desconeixen més dades.

La sortida d’avui proposa tornar a un dels museus més curiosos de Barcelona. Un museu on podem veure escultura de tota mena, i també col·leccions dels objectes més diversos. És el Museu Marès, que presenta, en una de les seves exposicions temporals, un conjunt de més de cinquanta caricatures de personatges de meitat del segle XIX, que han passat a formar part dels seus fons gràcies a una donació. Continua llegint

Exposició “Pérez de Rozas. Crònica gràfica de Barcelona 1931-1954”

Campionat Internacional de Ball de Resistència a l´Olympia, 1934. AFB Pérez de Rozas.

Campionat Internacional de Ball de Resistència a l´Olympia, 1934. AFB Pérez de Rozas.

La sortida d’avui ens proposa acostar-nos a conèixer la Barcelona del segle XX a través de les imatges preses per una nissaga de fotògrafs que es van dedicar en cos i ànima a la fotografia. I ho farem tot acostant-nos a l’exposició que ha organitzat l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona amb la part més important i més visitada i sol·licitada dels seus fons i que porta una mateixa signatura. Avui ens n’anem a visitar l’exposició “Pérez de Rozas. Crònica gràfica de Barcelona 1931-1954”. Continua llegint

El recinte de Torribera a Santa Coloma de Gramenet

Primer tram d'escales de l'eix central.

Primer tram d’escales de l’eix central.

La sortida d’avui proposa fer una passejada per uns jardins amb uns edificis noucentistes a tocar de la serralada de Marina, al municipi de Santa Coloma de Gramenet. És un recinte edificat per la Mancomunitat de Catalunya com a hospital per a malalts mentals i que avui acull un centre sanitari i el campus d’Alimentació de la Universitat de Barcelona. Avui us proposem sortir al recinte de Torribera. Continua llegint