El castell de Castellar, a Aguilar de Segarra

Porta d’entrada al castell.

La sortida d’avui ens acosta a un castell amb més de mil anys d’història. I tot visitant-lo, a més de conèixer la seva història i la de la seva zona d’influència, podrem saber també com es vivia en les seves contrades, i de fet en general a Catalunya, en l’època feudal. La nova proposta de Sortides amb gràcia ens porta fins a la comarca del Bages al límit amb l’Anoia, per visitar el castell termenat d’estil gòtic de la població d’Aguilar de Segarra. Avui visitem el castell de Castellar.

Aguilar de Segarra és una petita població de poc més de 43 km2 de superfície, situada a ponent de la comarca del Bages, a tocar de la veïna comarca de l’Anoia. Està a 480 metres d’altitud, tot i que en el seu terme hi ha el cim del Puigpedrós, que s’enfila fins als 625 metres. Compta amb tres nuclis de població: Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra.

Vista des de la porta del castell. S’hi veu l’eix Transversal i l’antic camí Ral.

En un plafó que hi ha a l’interior del castell, amb dades sobre Aguilar de Segarra, ens expliquen que: “El terreny és trencat i muntanyós, tot solcat de serres de diferents alçàries, que sovint en davallar formen un morro per damunt de les valls, des d’on s’ofereixen magnifiques panoràmiques. Al nord tanca el municipi la serra de Castelltallat; a migdia les serres del Soler, Maçana i Grevalosa; i a l’interior del terme es dreça la serra de Còdol-rodon, amb cotes que, dins del municipi, no sobrepassen els 700 metres”.

Camí d’accés al castell.

Veiem com era a la dècada de 1910, segons la descripció que en fa Cels Gomis al volum dedicat a la província de Barcelona de la Geografia General de Catalunya: “Poble de 13 cases, quin ajuntament se reuneix al caseriu de Castellar, que-n té 14. Aquestes dues entitats ab 122 cases escampades pel seu terme, forman un municipi de 149 cases, ab 523 habitants de fet y 486 de dret”.

També ens diu Gomis que: “Correspon al bisbat de Vich; té una església parroquial dedicada a Sant Andreu, servida per un rector; una costura y un estudi municipals”. Pel que fa a dades econòmiques ens diu que: “Per tota indústria té dos molins de farina”. I també que: “Lo seu terme es muntanyós; produeix blat, llegums y vi, y s’hi cria bestiar de llana”. Curiosament, del castell no en diu gairebé res.

Campanar de l’església de Sant Miquel.

Segons dades de l’Idescat, referides a final de 2020, actualment a Aguilar de Segarra hi ha 282 habitants i 163 habitatges. La producció agrícola està majoritàriament dedicada a les herbàcies, una mica a la vinya i als fruiters. I pel que fa a la ramaderia, està dedicada bàsicament al porcí i amb molta menor mesura a xais i cabres.

El castell de Castellar és un edifici gòtic de tres plantes que s’aixeca sobre una base de roca situada sobre un puig d’uns 450 metres d’alçada i domina les valls de tres rieres que conflueixen a la zona: la de Maçana, la de Gravelosa i la d’Aguilar, que més avall es coneguda per riera de Rajadell. Ben a prop hi passa l’antic camí Ral i avui hi passen l’Eix Transversal i la línia de ferrocarril Barcelona – Lleida amb estació pròpia. És doncs, un punt estratègic que s’ha mantingut al llarg del temps. Al costat del castell hi ha l’església parroquial de Sant Miquel de Castellar.

Roca a l’interior del castell.

Tot i que en llocs propers, com Boixadors o Castelltallat s’hi ha trobat restes de ceràmica ibèrica, a Castellar els fragments més antics que s’hi ha trobat son dels segles X i XI. Ben a prop, a Rajadell, hi ha la vil·la romana de Sant Amanç, on també s’han localitzat restes d’època ibera, i a Prats de Rei, on s’ha documentat un enclavament romà, el Municipium Sigarrensis, un dels nuclis de població més importants de la Catalunya Central i un punt de confluència de diverses rutes i pas important entre la costa i el interior. Origen, per altra banda, del nom de la comarca, la Segarra.

Rectoria i campanar de Sant Miquel.

Tornem, però, a Castellar per veure l’estreta relació del castell amb la població. Així ho explica Valentí Riera i Vilaplana, alcalde d’Aguilar de Segarra a la presentació del llibre Mil anys d’història. Castell de Castellar, del qual n’és autora Roser Parcerisas i Colomer, i que va ser editat l’any 2013 per l’Ajuntament d’Aguilar de Segarra. Diu l’aleshores alcalde: “El territori i la gent que han donat vida al castell han contribuït a singularitzar-ne la personalitat. També gràcies a ell, en gran mesura, el nostre poble ha creat la seva, i és així com de manera reciproca el castell i el poble s’han donat i es donen la vida”.

El castell de Castellar.

Explica l’autora del llibre, que és també la guia que ensenya el castell: “Castellar va ser un poble feudal i el seu origen és el castell de Castellar. La majoria dels pobles veïns també van néixer d’un castell: Aguilar, Boixadors, la Molsosa, Castelltallat, Rubió, Castelfollit, Calaf, Segur, Rajadell, Fals, Calonge i un llarg etcètera. Tots aquests castells formaven una xarxa de fortificacions que durant la reconquesta van mantenir la vigilància del territori i en acabat el van termenar”.

Escala d’accés al primer pis.

Diu també Roser Parcerisas: “La història d’un castell és la història dels seus senyors, la de la família o famílies nobles que en van tenir el domini, i també és la història de la pagesia que va viure sota aquest domini, sense oblidar el poder de l’Església, sempre situada al costat del castell, tant pel que fa a l’edifici com a la ideologia. Aquests tres elements, junts, formen el món feudal”.

El castell forma un conjunt monumental amb l’església i la rectoria de Sant Miquel, que és al costat mateix i el molí fariner, que és a la vall, al peu turó on s’aixeca el castell.

Les primeres dades que s’han trobat sobre el castell i el terme de Castellar són de l’any 983 i apareixen en la consagració de l’església de Sant Llorenç prop Bagà, en què es parla d’una donació de terres i vinyes a Castellar  i Aguilar. Pocs anys després, el 987, hi ha una nova referència, en aquest cas al cartulari de Sant Cugat del Vallès, on es parla d’una permuta de terres entre el monestir i una dona anomenada Garsenda.

Audiovisual a la sala medieval, avui museïtzada.

Hi ha però, un document molt important datat el 7 de novembre de 1022 que explica quin era el domini del castell en aquell moment, és el testament de Seguí, senyor de Castellar. D’aquest document es desprèn que en aquell moment ja havia acabat la reconquesta en aquesta zona i que el territori ja estava feudalitzat. I, a partir de les propietats que es citen en el testament,  es dedueix  que la reconquesta es va fer a partir de la construcció de diverses fortificacions, sempre en llocs elevats, que van permetre impedir les ràtzies dels àrabs i conquerir les terres.

Pel testament de Seguí podem saber que el territori de Castellar era una mena de falca que anava de llevant cap a ponent des del castell, que com hem vist és a la confluència de tres valls (Maçana, Grevalosa i Aguilar), fins més enllà de Calaf en punt anomenat la Guàrdia Pilosa, on hi havia una torre. Entre els dos punts hi havia cinc torres més: el Seguer, les Coromines, Puifarner, Vilallonga i Solanelles. A partir de totes sis torres van sorgir nuclis fortificats que, d’una manera o altra, han arribat fins a l’actualitat. Entre el castell i les tres primeres torres hi havia un punt de guàrdia a 700 metres d’alçada que facilitava les comunicacions amb el castell, és el mas de la Guardiola, que més endavant rebria el nom de Can Ribera. En la visita guiada al castell, una petita escenificació permet  veure clarament com s’estenen aquests punts sobre el territori.

Esquema del sistema defensiu del castell.

I, de fet encara més, perquè en un moment de la visita guiada, és el mateix Seguí, senyor de Castellar qui, mitjançant un audiovisual i gràcies a la figura de l’actor Pep Cruz que li dona vida, ens explica la història del castell i dels qui el van habitar. En la visita al castell podem conèixer les diferents famílies que l’han posseït al llarg d’aquests més de mil anys d’història: els Castellar, que van fer la reconquesta i un membre dels quals va ser Seguí; els Grevalosa, senyors medievals i renaixentistes; els Amat, la branca principal dels quals són senyors de Castellbell, entre els quals hi ha el baró de Maldà, autor del conegut Calaix de sastre; els Càrcer i, finalment, els Vilallonga.

Sala polivalent on hi ha l’exposició.

Al llarg de tants anys d’història dels territoris i de les famílies sempre acaba havent-hi algun fet violent i més en aquelles èpoques força convulses. A banda de picabaralles entre territoris i senyors veïns, a Castellar hi ha documentada, l’any 1373,  la mort violenta de Margarida del Camp, esposa del tercer Pere de Grevalosa, un home força violent i que sembla que va ser l’autor de l’assassinat. Així ho van denunciar Francesc i Berenguer del Camp, germans de la difunta, que van demanar justícia als veguers de Manresa i Cervera i els sotsveguer dels Prats de Rei, però Pere de Grevalosa, que ja havia tingut altres problemes amb la justícia del veguer, tal com havia fet altres vegades, va posar-se sota la jurisdicció del bisbe de Vic, que el va retenir per evitar que comparegués davant el veguer de Manresa. Tot l’afer va acabar un anys després de la mort de Margarida. Els seus germans van rebre el lloc del Seguer, del terme de Castellar. Per altra banda, el rei Pere III va perdonar el de Grevalosa  amb la condició que participés amb armes en la guerra que tenia amb el rei de Castella, Pere I el Cruel.

Font davant de l’esplanada d’accés al castell.

Altres fets violents ben documentats van succeir durant la Guerra del Francès, i més concretament els dies 5 de novembre de 1810 i 30 de març de 1811. En les dues ocasions va passar pel poble part de l’exercit francès, sota el comanament del general Mac Donald, en tots dos casos les tropes anaven de la Segarra cap a Manresa i tots dos cops van dedicar-se al pillatge i al saqueig de tot allò que trobaven. Josep Montfort de Cal Teixidor, un pagès de Castellar que tenia un obrador de teixits i regentava un hostal al camí ral, en va deixar constància escrita en pròpia mà i explica com a les 8 del matí del dia 5 de novembre de 1810 va arribar un exèrcit de 12.000 homes, 1.600 cavalls i tots els bagatges propis de la infanteria, van acampar i, a banda de menjar, van fer malbé les propietats. Monfort va deixar escrit amb detall tot el que els van prendre o fer malbé. Entre altres coses cita vi, ordi, sal culleres i forquilles de llautó, flassades, llençols, camises d’home i de dona i altres peces de roba. També aiguardent, xocolata i fins i tot diu que els van robar una barretina. A més, van matar 4 gats, 65 gallines i 4 galls. A l’exposició del castell hi ha la transcripció exacte del text.

Molí fariner. Al fons, al capdamunt del turó es veu el castell.

La visita guiada us permetrà conèixer amb més detall aquests fets i molts d’altres, com la història de les diferents famílies que han tingut la propietat del castell o les condicions de vida de la pagesia en les diferents èpoques de la història. A banda de la magnifica perspectiva que es pot veure des de la porta del castell, un cop a l’interior es pot veure el patí d’armes i l’escala gòtica, amb una finestra renaixentista d’entre els segles XVI i XVII, l’antic forn de pa, o els murs de la torre del castell que, com és habitual, és la part més antiga del recinte, perquè normalment s’erigia una torre a l’entorn de la qual s’anaven construint diferents dependències i edificis adossats. També es pot veure un tros de roca que és part del conglomerat pinyonenc natural sobre el qual s’aixeca el castell. També hi podreu veure diferents plafons amb informació de la comarca i de la història del castell. Ah! I també l’audiovisual en que Seguí, senyor de Castellar us parla del seu castell.

Bassa del molí fariner,

A l’exterior, sobre la mateixa esplanada del cim del turó, però una mica més avall, hi ha l’església de Sant Miquel, amb un campanar romànic amb arcuacions llombardes. L’edifici està molt modificat, ja que al llarg de la història ha estat destruït i refet en més d’una ocasió. Al mateix edifici hi ha la rectoria. Al peu del turó on s’erigeix el castell hi ha el molí fariner d’època feudal, que era propietat del senyor del castell i al qual havien d’acudir obligatòriament tots els pagesos del terme. Les primeres referencies documentals daten del segle XIV. A banda de l’edifici, també es pot veure la bassa on s’emmagatzema l’aigua de la riera que  fa moure el molí, que va estar actiu fins a la dècada de 1970.

Sant Valentí de Vilallonga.

Podeu acabar la sortida visitant algun dels nuclis que van créixer a partir dels punts fortificats medievals i que ja hem citat: el Seguer, les Coromines, Puifarner, Vilallonga, Solanelles o la Guàrdia Pilosa.

 

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

 

Castell de Castellar
Aguilar de Segarra
info@castelldecastellar.cat
Tel: 938366080 – 680516710

El castell de València d’Àneu

La vall d’Àneu des del Castell.

La sortida que us proposem avui ens permetrà veure la història des d’una altra perspectiva. Les dones són una mica més del 50% de la població. Tot i això, quan repassem la història d’un territori, d’un comtat, posem per cas, ens surten molts més noms d’home que de dona. Apareix amb certa facilitat la llista dels comtes i, pot ser, d’alguna comtessa, però no de totes. És que elles no tenien cap paper? Es que només es dedicaven a filar i a passar el temps parlant amb les dames de la cort, mentre no es dedicaven a procurar que la casa tingués assegurada la descendència? Doncs no. Van tenir un paper i força important. Avui ens acostem a l’última fortificació feudal de Catalunya per revisar la història del comtat de Pallars Sobirà des del punt de vista de les dones. Visitem el castell de València d’Àneu per revisar la història del comtat tot resseguint la història de les seves comtesses. Continua llegint

Jardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet

Palauet.Tot baixant pel carrer de Muntaner de Barcelona, al cantó Besòs i l’alçada del carrer de Marià Cubí hi trobem una finca que crida molt l’atenció, amb un edifici senyorial, amb una torre i remats amb forma de merlets. La finca llinda amb els carrers de Marià Cubí i de l’Avenir, on hi ha un segon edifici. Ambdues cases comparteixen un gran jardí. Estem parlant del palau del marquès d’Alella, actualment seu de la Fundació Julio Muñoz Ramonet. Avui ens acostem al barri de Sant Gervasi – Galvany de Barcelona i ens endinsarem en la vida d’un personatge fosc, una figura de les més enigmàtiques de la societat barcelonina del segle XX, Julio Muñoz Ramonet, tot visitant el jardí de la fundació que porta el seu nom. Continua llegint

Exposició Un viatge fotogràfic. La construcció del Poble Espanyol

Turégano. Segovia. Pl. Espanya.19 set 1927. AFB. R. Reventós.

La sortida d’avui ens portarà a fer un viatge per la península ibèrica. Farem una ruta per més de 10 de les actuals comunitats autònomes espanyoles. Però les veurem tal com eren fa gairebé un segle, mitjançant les fotografies que es van fer durant uns viatges de documentació per a la construcció d’un conjunt monumental barceloní que encara es pot visitar a Montjuïc. Avui ens acostem a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona per visitar l’exposició Un viatge fotogràfic. La construcció del Poble Espanyol. Continua llegint

El Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu

El jardí del casal Dr. Daurella.

Nova sortida que ens porta a conèixer una població que va tenir un creixement important a les darreres dècades del segle XIX gràcies a dues infraestructures i al seu aire pur. I també coneixerem un museu degut a dos personatges que es van convertir en benefactors del municipi. Les infraestructures son la línia de ferrocarril i una carretera comarcal. Els aires són els que baixen del Montseny. El museu és el Tomàs Balvey, que és al casal Dr. Daurella. A més, podem fer una passejada per la vila per veure edificis modernistes i noucentistes aixecats com a cases d’estiueig. Avui ens acostem fins al Vallès Oriental per conèixer una de les farmàcies més antigues d’Europa i la col·lecció del darrer d’una llarga nissaga de farmacèutics. Avui Sortides amb gràcia visita Cardedeu. Continua llegint

La Vall de Boí. Romànic i festa del foc

Sant Climent de Taüll.

Sortides amb gràcia torna a les ones de Ràdio Gràcia i ho fa tot acostant-se a una vall catalana amb un doble Patrimoni de la Humanitat. Per una banda, es pot visitar un conjunt d’esglésies romàniques, que la UNESCO va declarar Patrimoni Mundial l’any 2000. Per altra banda, depèn de l’època de l’any, el visitant també pot gaudir d’una festa tradicional popular que el mateix organisme ha declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat. En el retorn a les ones de Ràdio Gràcia, anem cap a l’Alta Ribagorça, concretament a la Vall de Boí, per conèixer les esglésies romàniques de Taüll, Boí, Erill la Vall, entre altres, i les falles, que formen part de “Les festes del foc del solstici d’Estiu als Pirineus: Falles, Haros i Brandons”. Continua llegint

La Torre Balldovina a Santa Coloma de Gramenet

La Torre Balldovina.

Aquesta nova proposta de Sortides amb gràcia us suggereix visitar un museu d’una ciutat de la comarca del Barcelonès. Avui ens acostem a un edifici que té els seus orígens en una torre de defensa del segle XI, que encara es manté dempeus, a l’interior de l’edifici que al llarg dels segles va anar modificant-se i canviant d’ús. Avui és museu municipal i seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat, però abans va ser una masia, un casal noble i la residència d’estiueig de la família d’un dels grans autors de la literatura catalana, Josep Maria de Sagarra. La sortida que us proposem avui ens porta a Santa Coloma de Gramenet a visitar la Torre Balldovina.

Continua llegint

El santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri i el Sagrat Cor de Vistabella

Interior del santuari de Montferri.

La nova proposta de Sortides amb gràcia ens porta al santuari de la Mare de Déu de Montserrat. Però no anirem al Bages. Visitarem la Moreneta, però no ens acostarem a la muntanya màgica i sagrada del centre de Catalunya. Sortirem cap a terres tarragonines, cap a la comarca de l’Alt Camp per descobrir un santuari dedicat a la patrona de Catalunya, dissenyat per un dels grans arquitectes modernistes, Josep Maria Jujol, i erigit gràcies a la col·laboració i la voluntat d’un poble i els seus habitants: Montferri. I podrem completar la sortida tot acostant-nos a la veïna comarca del Tarragonès per visitar l’església del Sagrat Cor de Vistabella, obra també de Jujol. Continua llegint

Passejada per la vila closa d’Altafulla.

Plaça de l’Església, amb el castell i l’església parroquial al fons.

La nova proposta de Sortides amb gràcia ens porta fins a una localitat amb mar i muntanya, amb castell i portals de l’antiga muralla. Passejarem per carrers que havien estat encerclats per muralles i per racons on diuen que hi solien acostar-se les bruixes. És una població que en els darrers anys ha decidit impulsar una fira vintage i una ruta gastronòmica dedicada a les tapes bruixes. Avui anem cap a les terres del Gaià, a la Costa Daurada. Ens acostem a la comarca del Tarragonès per passejar pels carrers del que havia estat la vila closa d’Altafulla. Continua llegint

El castell de Penyafort

Torre del segle XI, origen del conjunt arquitectònic.

La nova proposta de Sortides amb gràcia ens acosta a un espai que al llarg dels anys ha estat torre de defensa, castell, església, convent, residència burgesa, presó republicana, i fins i tot pub-discoteca d’ambient gai. A més, hi podem conèixer la història de tres personatges de la història catalana, un sant i dos industrials, pare i fill, relacionats amb els inicis de les colònies de la indústria tèxtil, el fill a més, va ser polític. Aquests personatges són sant Ramon (o Raimon) de Penyafort, Miquel Puig i Catasús i Josep Puig i Llagostera. La sortida d’avui ens porta a la comarca de l’Alt Penedès, a la ribera del Riu Foix. Avui visitem el Castell de Penyafort a Santa Margarida i els Monjos. Continua llegint