Exposició La ciutat dels passatges

Carrer de Mirambell. 1908 AFB. J Pons Escrigas.

La proposta d’avui ens porta a passejar per alguns carrers com el de Graciamat, el de l’Arc de la Glòria, el de Mirambell, el de la Fenosa, el de l’Avellana, el d’en Malla o el dels Arcs de Jonqueres. La sortida d’avui ens porta a fer un viatge en el temps, perquè anirem a conèixer una ciutat desapareguda, una part de Barcelona que ja no existeix, si no és en les fotografies, perquè fins i tot és difícil que quedi en la memòria d’algú, perquè veurem carrers desapareguts fa més de cent anys. Avui ens n’anem a veure l’exposició La ciutat dels passatges. Abans de la Via laietana, a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

 

Carrer de Graciamat, 1908. AFB. Carles Passos atribuit.

Com totes les ciutats, Barcelona és viva i canviant. Constantment s’enderroquen edificis mentre se n’aixequen altres de nous. També hi ha carrers de canvien de nom o carrers i barris que desapareixen per donar pas a nous espais. La capital catalana va estar molts anys encotillada per les muralles medievals que les autoritats militars espanyoles es resistien a permetre que s’enderroquessin. Així, la ciutat havia anat creixen al seu interior, amb carrers estrets, completament atapeïts d’edificis i amb una població que, literalment, s’ofegava per l’altíssima densitat urbana i la poca ventilació dels carrers. Després de diversos intents, l’estiu de 1854 Barcelona aconseguia desempallegar-se de la muralla, alhora que s’iniciava el desenvolupament de l’Eixample.

Inauguració obres reforma, 10 març 1908, AFB. A. Mas.

Pocs anys després, es va fer evident la necessitat de tenir una via d’accés directe des de l’Eixample al port. Així ho explica Rafel Torrella, un dels comissaris de l’exposició que avui visitem: “L’obertura de la Via Laietana travessant un dels barris més poblats de la ciutat era un projecte ja pensat per Àngel Baixeras al Pla de reforma interior del 1878 que es va poder con­cretar a partir del març del 1908”.

Així es va projectar l’obertura de la Via Laietana, l’eix viari que va de la plaça d’Urquinaona a la zona portuària. Això va suposar l’enderroc d’un munt d’edificis de Ciutat Vella i la desaparició, completament o en part, de molts carrers. L’any 1908, poc abans de començar els enderrocs, l’Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs artístic amb l’objectiu de deixar constància documental gràfica del conjunt de carrers i habitatges que havien de desaparèixer amb les obres d’obertura de l’aleshores anomenada via A, que no és altra que l’actual via Laietana. Les imatges, fotografies i dibuixos, que s’hi van presentar es conserven a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Carrer de l’Avellana. 1908. AFB. J Pons Escrigas.

De fet, però, tot i ser assumit per l’Ajuntament, aquest concurs no va ser una iniciativa municipal. En realitat va ser un grup d’artistes i intel·lectuals els qui, davant l’emergència d’una destrucció de dimensions tan colossals, unes setmanes abans va pressionar les autoritats municipals que finalment van convocar el concurs amb la finalitat de documentar amb dibuixos i fotografies aquell conjunt de places, carrers i habitatges que estaven a punt de desaparèixer.

Aquests dies, i fins el 31 d’octubre de 2019, l’Arxiu mostra una selecció de les imatges guardonades en aquell concurs de fotografies i dibuixos que l’Ajuntament va convocar a finals de gener de 1908. Així, l’exposició La ciutat dels passatges. Abans de la Via Laietana, ens permet saber com era aquella part de Ciutat Vella que va desaparèixer amb l’obertura de la Via Laietana.

Enderrocs de la plaça de Sant Sebastià c 1909. AFB. Timoteu Colominas.

Antoni Vallescà, autor d’un llibre publicat l’any 1945 per la llibreria Millà amb el títol Las calles de Barcelona desaparecidas, explica el que va suposar l’obertura de la Via Laietana: “Van desaparèixer amb els enderrocaments ni més ni menys que 85 carrers, la importància dels quals cal no ponderar gaire, ja que alguns d’ells, com el de les Donzelles, no feien gaire més d’un metre d’amplada. No obstant això, en alguns altres, com el de Basea, que va ser un empori del comerç, no deixava d’haver-hi edificis sumptuosos i hi abundaven les portades, els patis, finestrals i balcons i altres detalls arquitectònics de mèrit singular. Tot i que algunes d’aquestes cases tan estimables es van preservar i es conserven, moltes altres es van perdre, com es va perdre també per sempre l’ambient suggestiu que embolcallava el conjunt d’aquells carrers de la Barcelona pretèrita, sacrificats per la necessitat de la Reforma.”

Carrer de l’Oli Hostal de Girona. AFB. N Cuyàs.

Per la seva banda, Jordi Calafell, un altre dels comissaris de l’exposició explica en el catàleg digital que: “El 10 de març de 1908, en un acte amenitzat per la Banda Municipal davant del número 71 del carrer Ample, el rei Alfons XIII, acompanyat del president del Consell de Ministres, Antonio Maura, i de l’alcalde, Domingo Sanllehy, va de­clarar oficialment l’inici dels enderrocs previs­tos en el Pla de reforma interior de Barcelona d’Àngel Josep Baixeras, aprovat el 1895. La Gran Via A, més endavant Via Laietana, havia d’airejar la ciutat vella i connectar el port amb l’Eixample. Aquell esbudellament va estripar un teixit urbà i de relacions socials format i evolucionat amb el pas dels segles, i la vida als barris de la Catedral, la Ribera, Sant Pere, Santa Caterina i Sant Cugat del Rec va canvi­ar de manera irreversible”.

Carrer de la Tarongeta 1908. AFB. Joan F Rovira atribuit.

El treball dels fotògrafs, alguns del quals professionals reconeguts i altres no tant, va ser, en general d’un gran nivell. El mateix Calafell explica com van treballar: “En les seves excursions, els fotògrafs van enregistrar els carrers, les places, les fonts públiques, els patis dels antics palaus, els tallers i els obradors, les façanes, els habi­tatges encastats a la muralla romana, els esgrafiats, els terrats amb els seus colo­mars, les andrones i els passatges que, a través dels baixos dels immobles, comuni­caven un carreró amb un altre. I els veïns i les veïnes que encara no havien marxat.

A la ciutat vella el carrer era l’extensió natu­ral de les cases i els tallers, sempre mal il·luminats i poc ventilats. Al carrer també s’hi treballava, i la canalla hi jugava. I les fonts eren un punt de trobada on les dones la fe­ien petar. Cada carrer era un passatge entre universos diferents.”

Carrer de l Argenteria 1908 AFB A Mas

Alguns dels carrers desapareguts són el d’en Graciamat, que anava des de la Riera de Sant Joan, també desapareguda, fins a la plaça de l’Oli, i que sembla que duia el nom d’una família que havia estat propietària de terrenys en aquella zona; o el carrer de la Fenosa, que sortia del carrer de l’Argenteria i que, segons Antoni Vallescà, devia el seu nom a que estava ple de fenc. El mateix autor afegeix que aquest carrer s’havia dit també de les Escoles Novelles, perquè hi va haver la primera escola del “sistema modern”.

Un carrer desaparegut amb un nom curiós és el de les Banquetes que anava del carrer Ample al d’en Gignàs. Segons Víctor Balaguer, aquest nom seria una deformació de barquetes, ja que era al lloc on antigament hi havia la platja en què es deixaven les barques. Alguns carrers no es van enderrocar del tot. Aquest és el cas del carrer de Basea, del qual queda un petit tram a prop de Santa Maria del Mar. Era un carrer molt comercial —i les imatges en donen fe—, que anava des de la plaça de l’Àngel fins al carrer de l’Argenteria amb un traçat irregular. Antoni Vallescà afirma que va ser un carrer important amb edificis senyorials. Una de les fotos de l’exposició ens mostra un carrer de l’Argenteria molt concorregut, amb un ambient molt comercial.

Carrer d’en Malla, 1908. AFB. M. Matorrodona.

Entre les imatges que es conserven a l’Arxiu n’hi ha del carrer d’en Malla. En alguna s’hi poden veure dues criatures assegudes al mig del carrer i dues més de dretes. Als baixos de les cases del cantó dret de la foto hi ha unes curioses portes batents al darrere de les quals apareixen les cares d’algunes persones adultes. En una altra foto hi ha una cadira de boga. Aquest carrer, que anteriorment s’havia dit d’en Ferran, sembla que devia el nom a un ric propietari anomenat Guillem Malla. Era un carreró on hi havia un bon nombre d’obradors d’argenteria.

Un altre carrer que va desaparèixer amb l’anomenada Reforma és el de Fondet. Va ser un carreró petit, però amb força història. S’hi entrava des del carrer del Consolat, l’actual carrer del Consolat de Mar, i no tenia sortida. Segons Vallescà tenia una volta a l’entrada i el seu nom era una derivació d’alfòndec, perquè, explica l’autor, allà hi hauria hagut un dels tres alfòndecs reials de mar que havia tingut Barcelona. Un alfòndec és, segons la definició de la Gran Enciclopèdia Catalana: “Conjunt d’edificis o de construccions sorgit entorn d’un hostal on s’allotjaven sobretot mercaders.” Un dels carrers que creuava el de Graciamat era el d’en Tarascó, el qual segons Víctor Balaguer estava dedicat a la població del mateix nom a la riba del Roine, a la regió de la Provença, i que té una llegenda medieval segons la qual santa Marta hi va vèncer un drac, però Vallescà afirma amb rotunditat que estava dedicat a un antic propietari.

Plaça de l’Oli 1908 AFB Joan F Rovira atribuit.

Les fotografies de l’exposició ens mostren una Ciutat Vella de carrers estrets, però també algunes places, amb homes, dones i criatures, alguns treballant, també les criatures. Hi ha una foto, per exemple, on  es pot veure el taller d’un ferrer amb un nen carregant a l’esquena un mall amb un mànec que potser fa entre 80 cms i un metre de llargada. També es poden veure carros o cotxes de punt. No a totes les imatges hi ha gent, però en general, ens podem fer una idea força aproximada de com era aquella part de ciutat i de com eren les persones que hi van viure i que van haver de marxar.

Carrer dels Arcs de Jonqueres 1908 AFB N Cuyàs.

Jordi Calafell fa palès, en el seu text del catàleg digital que: “En aquestes fotografies no hi ha cap indici de protesta pel desallotjament imminent, ni res que suggereixi caritat o el requeriment de la beneficència de l’Administració. No hi ha retòrica de compassió”. Si hi podem veure alguna botiga amb cartells anunciant rebaixes per tancament i per trasllat, però, certament, no s’entreveu cap mena de queixa i la gent que hi surt, mira  sovint a la càmera, però amb posat tranquil i relaxat. També s’arriba a veure alguna persona guaitant per la finestra o el balcó de casa seva, de la casa que era a punt d’abandonar perquè es pogués enderrocar l’edifici.

A l’exposició també hi ha alguna fotografia de visites d’obres dels arquitectes i polítics que formaven la comissió encarregada de tirar endavant les obres. Així mateix, hi ha també unes vitrines amb documentació i mapes del projecte d’obertura de la Via Laietana.

Carrer Arc de la Glòria, 1908. AFB. N Cuyàs.

Als fons de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona hi ha un total de 600 negatius i 1.300 proves positives fetes l’any 1908, de les quals ara se n’exposen 66 positius originals guardonats al concurs i 35 còpies digitals en gran format realitzades a partir dels negatius originals. Altres 142 imatges més es poden veure en un dels quioscos interactius situats a la sala expositiva. Com a novetat, en un altre quiosc interactiu hi ha un mapa on s’han geolocalitzat 98 fotografies dels carrers desapareguts.

Els autors de les fotografies són Adolf Mas, Narcís Cuyàs, Miquel Matorrodona i Josep Pons Escrigas. També hi ha dues autories atribuïdes, Carles Passos i Joan F. Rovira, i altres fotògrafs la identitat dels quals es desconeix. Així mateix, es conserven prop d’un centenar de fotografies de Timoteu Colomines, un funcionari municipal que va rebre l’encàrrec de documentar els enderrocs.

Carrer del Sant Crist de Argenteria 1908 AFB A Mas.

Tal com es recull en el dossier de premsa de l’exposició: “La col·lecció del concurs està integrada per més de sis-centes fotografies que constitueixen l’únic registre fotogràfic massiu d’aquell territori desaparegut. Aquest fet les converteix en un dels conjunts més interessants del patrimoni fotogràfic de la ciutat de Barcelona. En una època en què la pràctica fotogràfica era predominantment burgesa i les càmeres enfocaven cap a aquells territoris on les classes benestants podien sentir-se identificades, com l’Eixample o l’avinguda del Tibidabo, aquestes fotografies tenen el valor excepcional de documentar un territori que, pel seu component popular i vetust, la modernitat noucentista va deixar de banda”.

Carrer de la Fenosa 1908. AFB. M Matorrodona.

Tot passejant per aquells carrers a través de les imatges que ens van deixar aquells professionals de la fotografia, podem copsar, com es diu al dossier de premsa, “el sentiment de pèrdua d’aquells fotògrafs quan es passejaven per uns espais destinats a desaparèixer, que és, en certa manera, l’indici d’un final d’època, la del creixement urbà vuitcentista, i el del començament d’una altra, la de la ciutat metropolitana en els paràmetres històrics de la segona revolució industrial i la cultura de masses”.

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona és a la plaça de Pons i Clerch, 2, ben a prop d’alguns d’aquests carrers desapareguts.

Text: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

Fotografies: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Adolf Mas, Narcís Cuyàs, Miquel Matorrodona i Josep Pons Escrigas i Timoteu Colomines. Autories atribuïdes, Carles Passos i Joan F. Rovira.

Exposició La ciutat dels passatges. Abans de la Via laietana.
Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Plaça de Pons i Clerch, 2.
Telèfon: 93 256 34 20

 

El Call de Barcelona

Ctuilla dels carrers de Sant Domènec del Call i Marlet.

Cruïlla dels carrers de Sant Domènec del Call i Marlet.

Avui passejarem pels carrers on a l’època medieval va haver-hi el que va ser el call més important de tota la Corona catalanoaragonesa, visitarem la casa on va viure i treballar Jucef Bonhiac, un teixidor de vels, i on avui hi ha un centre on ens expliquen com era i com vivia la gent que formava aquesta aljama, i podrem conèixer tres intel·lectuals de primeríssim nivell, les obres dels quals encara són vigents avui dia. I encara que pugui semblar-ho, no anem a Girona, perquè el call més important, amb uns 4.000 habitants, va ser a Barcelona. Avui sortim al centre de la capital catalana on visitarem el Centre Muhba el Call i els carrers que l’envolten.
Continua llegint

El parc de la Ciutadella

Entrada al parc pel passei de Picasso amb l'avinguda del Marquès de l'Argentera.

Entrada al parc pel passei de Picasso amb l’avinguda del Marquès de l’Argentera.

Avui visitem un parc barceloní. Però no és un parc qualsevol, perquè durant anys i panys va ser conegut per la gent de Barcelona com “el parc”. És un parc que també és un museu i que alhora conté diversos museus al seu interior. És un lloc on hi podem trobar més d’un centenar d’espècies vegetals i també més d’un centenar d’espècies d’ocells. A més, hi podem trobar diversos espais dedicats a memorials solidaris. S’hi pot passejar i s’hi pot anar amb barca. Diverses generacions de barcelonins van anar a fer-hi educació viària. Va ser un recinte militar d’infausta memòria i avui hi ha el lloc on es troben els representants polítics de Catalunya. I ben a tocar hi podem anar a veure animals d’arreu del món. I només estic fent una simple descripció de l’espai, perquè la nostra sortida d’avui ens porta al parc on hi ha el Parlament de Catalunya i el Zoo, perquè anem al parc de la Ciutadella.
Continua llegint

Sant Pere de les Puelles

portalada gòticaAvui ens acostarem a visitar un dels llocs amb més història de Barcelona. Anem a una església que avui és una parròquia, però que va néixer com a monestir, cosa que, com hem vist en les nostres sortides, ha passat amb molts altres casos. La comunitat d’aquest monestir, però, ha perdurat, perquè al darrer quart del segle XIX les monges van erigir un nou convent en un altre barri de la ciutat. El temple que visitem avui va ser fundat extramurs però actualment forma part de la trama urbana de Ciutat Vella i al llarg del seu mil·lenni llarg d’història ha patit diversos atacs i assalts i ha estat destruït i reconstruït en més d’una ocasió. El monestir va donar nom a un dels actuals barris de Barcelona. Avui sortim a Sant Pere de les Puelles.
Continua llegint

Sant Roc i la plaça Nova

La plaça Nova al segle XVI. Arxiu AFPN.

La plaça Nova al segle XVI. Arxiu AFPN.

El darrer programa de la temporada el dedicarem a la festa popular més antiga de Barcelona. Se celebra el mes d’agost i aplega un munt de persones, tot i que, darrerament sembla que, a nivell mediàtic, hagi quedat una mica amagada per la Festa Major de Gràcia, tot i que la dobla en antiguitat. És una festa lligada a un vot de ciutat i a un barri que avui pràcticament no existeix. És una festa que a principi de la segona meitat del segle XX va actuar com a element de cohesió d’un veïnat que havia de marxar de casa seva. És una celebració que aquest mes d’agost celebra el seu 425è aniversari. Estic parlant de les festes de Sant Roc de la plaça Nova de Barcelona.
Continua llegint

Santa Maria del Mar

La nau del temple.

La nau del temple.

Si parlem de bastaixos, d’arenes, d’una basílica que no és catedral, però que moltes persones l’hi donen aquest qualificatiu. Si a més ens referim a una novel·la que fa uns anys va tenir un gran èxit, que ha estat traduïda a diversos idiomes i que explica com va ser construïda una de les millors joies del gòtic català i europeu, està força clar de què parlem. Només pot ser de Santa Maria del Mar. Avui ens acostem a conèixer la que va ser coneguda inicialment com a Santa Maria de les Arenes.
Continua llegint

El Palau Güell

Au fènix.

Au fènix a la façana del palau.

Recuperem  avui una sortida amb gràcia sobre modernisme en la qual parlem de dos personatges que ja en han sortit en altres ocasions i que tornaran, perquè van deixar un gran llegat a Barcelona i a Catalunya: Eusebi Güell i Bacigalupi i Antoni Gaudí. La proposta d’avui és visitar el Palau Güell.
Continua llegint