El Call de Barcelona

Ctuilla dels carrers de Sant Domènec del Call i Marlet.

Cruïlla dels carrers de Sant Domènec del Call i Marlet.

Avui passejarem pels carrers on a l’època medieval va haver-hi el que va ser el call més important de tota la Corona catalanoaragonesa, visitarem la casa on va viure i treballar Jucef Bonhiac, un teixidor de vels, i on avui hi ha un centre on ens expliquen com era i com vivia la gent que formava aquesta aljama, i podrem conèixer tres intel·lectuals de primeríssim nivell, les obres dels quals encara són vigents avui dia. I encara que pugui semblar-ho, no anem a Girona, perquè el call més important, amb uns 4.000 habitants, va ser a Barcelona. Avui sortim al centre de la capital catalana on visitarem el Centre Muhba el Call i els carrers que l’envolten.

El call o barri jueu més conegut actualment és el de Girona gràcies a l’impuls que se l’hi ha donat els darrers anys i a la tasca que s’ha dut a terme des del centre Bonastruc ça Porta. Per suposat, aquesta pot ser i és, sense cap mena de dubte, una sortida molt interessant, però, amb tot, històricament parlant, aquest no va ser el call més important, sino que va ser-ho el de Barcelona. L’aljama de la capital catalana va ser tant important que va arribar a tenir dos calls. Ara el Muhba (Museu d’Història de Barcelona), ha reobert el centre que ja hi tenia, però amb uns continguts completament renovats i amb dades històriques noves. Comencem, però, per aclarir un parell de conceptes que ja ens han sortit: call i aljama. La paraula “call” designa els barris jueus medievals i vol dir “pas estret” o “carrer petit” i per extensió va donar nom als barris, perquè es distingien per tenir carrers petits i molt atapeïts. La paraula “aljama” denomina la comunitat de jueus.

Carrer de Marlet.

Carrer de Marlet.

En realitat, del Call barceloní no en queden gaires vestigis físics, més enllà de les referències que es poden trobar al nomenclàtor d’aquest barri, perquè l’assalt que va patir el dia 5 d’agost de 1391 en va suposar la pràctica destrucció. Veiem com van anar aquests fets. Des de meitat del segle XIV es van anar produint diversos brots de pesta negra i alguns anys de males collites, coses que els ordes religiosos cristians més intransigents van atribuir als jueus i començaren a fer prediques cada cop més dures contra ells, tot culpant aquesta comunitat de la situació de crisi. Finalment, el mes de juny de 1391 un sermó d’un ardiaca a Sevilla va acabar incendiant la situació i s’inicià una onada d’atacs contra els barris jueus que va afectar tots els regnes hispànics. Tot i que la monarquia catalana va intentar impedir-ho, l’assalt al Call de Barcelona fou el més greu. Hi moriren unes dues-centes cinquanta persones. I encara que hi va haver intents posteriors de reconstruir l’aljama, ja no va ser possible. Entre els jueus supervivents, els que van poder van marxar a altres llocs i la majoria dels que van haver de quedar-se, van convertir-se al cristianisme.

Placa del carrer Marlet.

Placa del carrer Marlet.

L’antic Call fou ocupat per altres persones i amb el pas dels anys la configuració urbanística va anar quedant molt modificada. Així, els vestigis físics de la existència de l’aljama barcelonina s’ha anat perdent. Entre els elements que recorden el passat jueu, hi ha el nomenclàtor amb noms com carrer del Call, dels Banys Nous, de Sant Domènec del Call o de Sant Ramon del Call, i carreus amb inscripcions en hebreu que poden veure’s en diverses parets, com un que hi ha al Carrer de Marlet, 5.

Facsímil de l'Hagadà de Sarajevo.

Facsímil de l’Hagadà de Sarajevo.

Amb tot, l’aljama barcelonina va deixar un important patrimoni cultural, un destacat llegat que ens mostra l’esplendor de l’època gòtica al Call i que es podrà veure en una exposició que hi haurà al Saló del Tinell de Barcelona entre el 26 de març i el 5 de juliol de 2015. Es tracta de vuit hagadàs realitzades a la ciutat durant el segle XV. Expliquem, però, que és l’hagadà? Es tracta d’un llibre que conté el text que es llegeix durant el sopar ritual de la Pasqua jueva. S’han conservat fins a 14 hagadàs manuscrits i il·lustrats amb miniatures, de manera similar a la d’algunes bíblies, però adaptades a la tradició jueva. A l’exposició Hagadàs Barcelona. L’esplendor jueva del gòtic català se’n mostraran, per primera vegada a la ciutat on van ser realitzades, vuit d’aquestes hagadàs. Les 14 hagadàs que es conserven actualment en diferents llocs, se les van endur els seus propietaris quan es van veure obligats a marxar de la ciutat.

Plafons de l'exposició.

Plafons de l’exposició.

Durant diversos segles, la comunitat jueva va fer la seva vida amb normalitat , segons el ritme que marcava el calendari jueu, igual que els cristians ho feien seguint el calendari propi. L’aljama barcelonina va participar de manera rellevant en el creixement econòmic de la ciutat, amb un paper molt important en l’arrencada del comerç mediterrani del segle XIII. I els seus habitants van destacar en les activitats artesanals al segle XIV. Per altra banda, també van tenir una important presència a la cort reial, on membres de l’elit del Call hi feien de metges, batlles, administradors, ambaixadors i intèrprets, sobretot en els regnats de Jaume I, Pere II i Alfons II.

Aquí hi havia un de les portes del Call Major.

Aquí hi havia un de les portes del Call Major.

Ja hem dit que l’aljama barcelonina fou la més gran tota la Corona catalanoaragonesa, El Call era un recinte tancat a l’interior del qual hi havia alfòndecs, una pia almoina –a la qual fa referència la inscripció del carreu del carrer Marlet-, escoles talmúdiques, sinagogues, banys freds, comerços i tavernes i una carnisseria. De forn, n’hi havia un a l’exterior, a tocar de la porta. L’espai es va fer petit i l’any 1257 es va crear el Call Menor, Barcelona es convertia així en una de les poques ciutats europees que tenia dos barris jueus.

El Call Major era situat, més o menys, entre els actuals carrers Banys Nous, Call, plaça Sant Jaume, la plaça Sant Felip Neri (tot i que la plaça actual quedaria fora del recinte), baixada de Santa Eulàlia i Banys Nous. I el Call Menor, que quedaria limitat pels actuals carrers d’Avinyò, Lleona i Tres Llits, Vidre i Quintana i Boqueria. Els dos calls es tocaven per un dels vèrtex, a l’actual confluència dels carrers Banys Nous, Call, Avinyó i Boqueria.

Centre Muhba El Call.

Centre Muhba El Call.

El Museu d’Història de Barcelona acaba d’obrir de nou el centre Muhba El Call a la placeta Manuel Ribé, allà on havia viscut Jucef Bonhiac, un teixidor de vels; l’edifici ha estat molt modificat al llarg dels anys, però al subsòl encara es poden veure les restes arqueològiques de la casa original. És una bona idea començar la nostra passejada pel Call barceloní amb una visita a aquest centre, on, a més de donar-nos tota la informació necessària, incloent-hi una guia que ens ajudarà en la nostra descoberta, hi podem trobar una exposició permanent amb tres àmbits, dos a la planta baixa i el tercer al primer pis.

Capitells dels antics banys.

Capitells dels antics banys.

Abans de començar la visita al centre, val a dir que la informació que ens donen és, en bona part nova, perquè, en aquest cas, el Muhba no s’ha limitat a muntar l’exposició permanent amb informació ja coneguda, si no que ha anat més enllà i presenta el fruit d’un intens treball de recerca dut a terme amb la col·laboració de fins a 11 comissaris. A més, l’objectiu no és només explicar el Call barceloní, sinó buscar la seva implicació i relació amb la ciutat, amb la Corona catalanoaragonesa i amb Europa.

Làpides de dues tombes exposades al Muhba El Call.

Làpides de dues tombes exposades al Muhba El Call.

El primer àmbit és a la planta baixa i a peu de carrer, és on hi ha la recepció i s’hi explica la topografia del Call. Una de les recerques que s’han fet, és un treball exhaustiu, a càrrec de Francesc Caballé i Eloi Castells, del parcel·lari del barri l’any 1391. Tota aquesta informació s’ha posat en una pantalla tàctil amb un plànol del Call que permet saber a qui pertanyia en aquell moment cada un dels edificis. El segon àmbit de l’exposició, també a la planta baixa, ocupa el que vindria a ser, segons explica Joan Roca, director del Museu d’Història de Barcelona, la rebotiga de l’edifici. Aquí s’hi pot trobar un audiovisual que permet conèixer l’evolució de la comunitat jueva barcelonina, des de la seva formació fins a la desaparició l’any 1391 i l’aparició dels conversos. En aquest espai també ens expliquen com era la vida al Call a l’entorn de l’any 1300. Unes vitrines amb objectes d’ús quotidià que s’han trobat al Call s’intercalen amb pantalles interactives. A l’entrada d’aquest segon espai hi ha tres capitells dels antics banys, avui desapareguts, i que van donar nom al carrer dels Banys Nous. En aquest àmbit hi ha també algunes làpides procedents del fossar jueu de Montjuïc.

Carrer de l'Arc de Sant Ramon del Call.

Carrer de l’Arc de Sant Ramon del Call.

Al primer pis, hi ha l’àmbit dedicat a mostrar el llegat cultural del Call de Barcelona, un patrimoni molt important, ja que durant els tres segles, més o menys, que va durar l’esplendor de l’aljama barcelonina, hi van sobresortir un bon nombre de savis i erudits. Una vintena de personatges van destacar clarament en tots els camps del saber de l’època, en especialitats com matemàtiques, astrologia i astronomia; medicina; estudis i comentaris del Talmud; jurisprudència i dret; mística i càbala; filosofia; literatura didàctica i poesia.

Tres noms sobresurten per mèrits propis entre tots ells: Abraham bar Hiyya; Salomó ben Adret i Hasday Cresques. Tots tres van ser reconeguts arreu d’Europa i la seva obra és, en bona part, encara vigent en l’actualitat. Dediquem una estona a cadascun d’ells.

Plafons de l'exposició.

Plafons de l’exposició.

Abraham bar Hiyya va viure, aproximadament, entre 1065 i 1137. Se suposa que va néixer en un regne de taifa, però va viure, completament integrat a l’aljama barcelonina. Fou matemàtic, astrònom, astròleg i filòsof. També va ser compilador i traductor i va forjar diverses paraules del vocabulari científic en hebreu, algunes de les quals encara formen part de l’hebreu modern. Està considerat una de les primeres grans personalitats de la cultura hebraica-catalana, va fer de pont entre els món científic àrab i els erudits jueus i cristians. I va introduir a Europa nocions d’àlgebra com l’equació de segon grau.

Una parella mira un dels plafons que senyalitzen l'itinerari del Call.

Una parella mira un dels plafons que senyalitzen l’itinerari del Call.

Salomó ben Adret, (1235-1310) va néixer en el sí d’una família benestant barcelonina, que es dedicava al préstec bancari, però ben aviat es va decantar pels estudis religiosos i fou jurista talmúdic. Va ser rabí de Barcelona durant més de quaranta anys i esdevingué la màxima autoritat en jurisprudència rabínica de la seva època. Molts dels seus dictàmens i responsa són consultats encara avui. Parem-nos un moment a explicar que és això dels responsa: Són dictàmens jurídics que interpreten els textos sagrats i que aclareixen els dubtes generats a les persones o a les comunitats. Els responsa de Salomó ben Adret van arribar arreu d’Europa i molts són encara plenament vigents.

Hasday Cresques és el tercer dels personatges i va viure, aproximadament entre 1340 i 1411. Li va tocar viure doncs l’assalt al Call que va suposar la pràctica desaparició de l’aljama barcelonina, perquè els que no moriren –van haver-hi 250 morts-, van marxar o van haver de convertir-se. I molts van haver de marxar anys després quan va començar a actuar la Inquisició. Cresques és considerat el filòsof jueu medieval més important després de Maimònides. El 1391 era el líder indiscutible dels jueus de la Corona catalanoaragonesa i des del seu lloc de conseller reial, va fer l’impossible per salvar els barris jueus. Ho va aconseguir amb els de l’Aragó, però no amb el de Barcelona. Des de la seva proximitat al rei Joan I va intentar, amb el suport reial, la reconstrucció dels calls devastats, però no va tenir gaire èxit.

Una de les entrades al Call Major coincidia amb l'actual carrer de Sant Domènec del Call.

Una de les entrades al Call Major coincidia amb l’actual carrer de Sant Domènec del Call.

La d’avui és una sortida que, segons l’interès de cadascú, i tal com diu el director del Muhba, Joan Roca: “permet dedicar-hi des de mitjà hora o tres quarts fins a gairebé un dia”. Al centre hi trobareu, a més de l’exposició, tota mena d’informació sobre el Call, un llibret de sala amb els principals textos i imatges de l’exposició i la Guia d’Història Urbana dedicada al Call per poder fer un itinerari al vostre aire. I acabarem amb un responsa: “L’home ha de ser flexible com un jonc i no pas dur com un cedre”.

Escolta el programa

Escolta El Suplement

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 17 de març de 2015

peces de cerràmica

Muhba El Call
Placeta Manuel Ribé.
08002 Barcelona
Tel: 93 256 21 22
museuhistoria@bcn.cat

Exposició Hagadàs Barcelona. L’esplendor jueva del gòtic català

Itineraris guiats

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s