Avui ens acostem a l’Empordà per visitar la població on va néixer un important personatge de la Catalunya medieval. Un home que va formar part d’aquells almogàvers que van dominar el mar Mediterrani i que va escriure una crònica que du el seu nom. És un personatge que va néixer fa 750 anys i per això se li dedica aquest any 2015. A més, en la nostra sortida veurem un bonic claustre romànic, que és l’única part que queda del monestir del qual va formar part. Avui és a l’interior de la seu de la Oficina de Turisme de la població on va néixer, l’any 1265 Ramon Muntaner. Aquesta vila és Peralada, en el terme municipal de la qual hi ha l’església de Santa Eulàlia de la Muga amb pintures romàniques “in situ”.

La població on sortim avui és en un petit turó que hi ha a la confluència dels rius Orlina i l’Anyet amb el Llobregat (cal no confondre aquest riu empordanès amb el que neix a Castellar de n’Hug i desemboca al cantó sud de Barcelona). No gaire lluny, les aigües de tots plegats van a petar a la Muga. Peralada és força coneguda pel castell on hi ha un casino i on se celebra un conegut festival d’estiu. Avui, però, no parlarem del castell, al qual hi dedicarem una sortida més endavant. Aquesta visita la dedicarem a la vila i a altres punts d’interès de la localitat.

Com fem sovint, mirem a veure d’on ve el nom de Peralada. Segons Manuel Bofarull i Terrades, autor del llibre Origen dels noms geogràfics de Catalunya, està: “Documentat Petralata i Petra lata al segle IX. Del llatí petra lata, ‹‹pedra ampla››”. Per altra banda, en el volum dedicat a l’Alt Empordà de la col·lecció El nostre patrimoni, editada l’any 1985 per la Caixa d’Estalvis Provincial de Girona, en Joan Badia i Homs explica que les arrels de Peralada remunten força enrere en el temps i que en època carolíngia, quan el territori va començar a organitzar-se, era la capital d’un pagus, és a dir, un comtat sense independència política, ja que depenia dels comtes d’Empúries, dels qual ja n’hem parlat no fa gaire, en visitar les localitats de Castelló d’Empúries i de Bellcaire d’Empordà.

Per la seva banda, Joaquim Botet i Sisó, al volum dedica a Girona de la Geografia General de Catalunya, ens diu que: “Lo terme és quasi planer i lo terrer de bona qualitat. Dona grans farratges, oli, vi i fustes i s’hi cria bestiar, particularment de llana i porquí. Lo fertilitzen els rius Orlina, Llobregat i la Muga, que de vegades lo perjudiquen amb les seves avingudes”. Aquesta descripció de la dècada de 1910, encara és vigent pel que fa a les riuades. No fa gaire, en el temporal de final de novembre de 2014, aquests rius van sortir de mare.

El mateix Botet i Sisó ens fa la descripció de Peralada a principi del segle XX: “Té 448 edificis i albergs, d’ells 26 més o menys isolats, amb 1.412 habitants de fet (de dret 1.419), dels quals 664 saben llegir i escriure, que es distribueixen, per llur sexe i estat civil en homes: solters, 380; casats, 292; viudos, 46; total. 718. Dones: solteres, 323; casades, 289; viudes, 82; total, 694”. Segons l’Idescat, a final de 2014 la població de Peralada era de 1.859 persones. Quan explica els serveis del municipi, l’autor ens diu que, entre altres hi ha: “el convent de Sant Domingo, avui destinat aquest a hospital i a quarter de la Guàrdia Civil”. Doncs bé, aquesta dada en l’actualitat ja no és així, perquè el convent va ser enderrocat a la dècada de 1960, degut al seu mal estat. Ara és als jardins que hi ha a l’interior del Centre de Turisme Cultural Sant Domènec, on hi ha l’Oficina de Turisme i el Museu de la Vila.

Segons diversos autors, sembla que el convent hauria estat originàriament una canònica agustiniana fundada cap a la segona meitat del segle XI i el claustre s’hauria erigit una mica més tard, el segle XII. Segons el web Monestirs de Catalunya: “El 1578 el lloc hauria passat a mans dels dominics, que s’hi van mantenir fins l’exclaustració”. El mateix web ens explica que: “quan aquests la van deixar a causa de la desamortització, el lloc fou convertit en hospital i caserna, i també va tenir usos militars en el segle XX, durant la guerra civil”. El claustre, que actualment està isolat i sense coberta, és de planta rectangular i al centre hi ha un til·ler centenari. Els capitells són treballats, amb diverses temàtiques, que combinen motius geomètrics i vegetals, amb figures zoològiques i n’hi ha cinc d’historiats, que representen Adam i Eva, els Atlants, una escena de cacera, un banquet i la representació dels pecats capitals.

Per visitar el claustre cal entrar al Centre de Turisme Cultural Sant Domènec. Al mateix jardí on hi ha el claustre, es poden veure unes restes arqueològiques que es van localitzar en fer les obres del centre. Hi ha diversos nivells des d’època ibèrica, fins a l’antic monestir convertit en hospital. Alguns dels objectes trobats es poden veure al museu que hi ha al mateix edifici i que dedica la primera planta a l’exposició Desperta Ferro: la Mediterrània medieval segons la Crònica de Ramon Muntaner, on s’homenatja la figura d’aquest cronista, polític i militar, nascut a Peralada l’any 1265. Precisament, amb motiu del 750 aniversari del seu naixement, diverses institucions, entre les quals hi ha l’Ajuntament de Peralada i la Generalitat de Catalunya, han decidit dedicar-li l’any 2015 amb un seguit d’activitats sota el nom d’Any Muntaner.

Veiem qui va ser aquest personatge. El seu pare era Joan Muntaner i la seva mare era una dama del llinatge dels Sesfàbregues. Gran part de la seva vida la podem conèixer pel que explica ell mateix a la seva Crònica, una de les quatre grans cròniques de la Catalunya medieval, les quals són considerades el millor conjunt historiogràfic de l’Europa medieval. Totes quatre obres foren escrites entre final del segle XIII i part del segle XIV. Les altres tres són El llibre dels feits del rei en Jaume, la Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors, i la Crònica de Pere el Cerimoniós.

Sent encara un infant, l’any 1271 s’allotjaren a casa dels Muntaner els reis Jaume I i Alfons el Savi amb la seva muller Violant. Aquest fet fou molt important en la seva vida i sembla que al cap de molt pocs anys ja formava part del seguici de Roger de Llúria. Més endavant, l’any 1285, quan Muntaner tenia vint anys, Peralada fou cremada i destruïda en els enfrontaments entre els reis francès i català durant la Croada contra Catalunya decretada pel papa Martí IV a favor de Felip III l’Ardit de França com a càstig contra Pere el Gran per haver ajudat els sicilians contra la dinastia d’Anjou. La casa del futur cronista també en va resultar afectada i ell va marxar per no tornar-hi mai més. La seva fou una vida de viatges, aventures i poder. Va formar part dels almogàvers que entre 1286 i 1287, sota el comandament de Roger de Llúria, conqueriren Mallorca. Durant uns anys fou ciutadà de Mallorca, el 1301 va marxar cap Sicília per participar en la defensa de Messina i l’any següent s’afegí al viatge cap a l’orient que comandava Roger de Flor. Durant sis anys, entre 1309 i 1315 fou governador de l’illa de Djerba, situada al nord d’Àfrica. En aquesta mateixa època viatjà a València per casar-se amb Valençona. L’any 1315 va fer-se càrrec de portar el futur rei Jaume III de Mallorca, aleshores encara amb poques setmanes de vida, des de Catània a Perpinyà. Anys més tard Muntaner seria nomenat cavaller per aquest rei.

Ramon Muntaner s’establí a València cap a 1316 on va ocupar alguns càrrecs i des d’on va col·laborar en l’organització de diverses expedicions. Als seixanta anys va iniciar la redacció de la seva Crònica, que va escriure entre els anys 1325 i 1328. Va morir a Eivissa l’any 1336, d’on era batlle. Va tenir dos fills, Martí i Macari, i una filla, Caterina.

Deixem ja aquest il·lustre personatge català, fill de Peralada, i anem a passejar per la població, que a l’època medieval va tenir dues muralles, la primera dels segles X i XI, de la qual en queden pocs vestigis; i la segona, aixecada després de la destrucció de 1285 i de la qual encara en queden diverses parts. Al nucli antic de la localitat hi ha diversos plafons amb informació dels principals punts a destacar, entre els quals hi ha el portal del Comte, aixecat a la darrera dècada del segle XIII, i que era la principal porta d’entrada a la vila, potser perquè s’obria al camí que duia cap a la capital del comtat, Castelló d’Empúries. Un altre punt a tenir en compte és la plaça Gran, on hi ha l’Ajuntament i que ha estat el centre de la població des de l’època medieval. Inicialment era un simple espai obert a l’interior del clos murallat, però a partir del segle XIV, amb la reconstrucció de la localitat, s’hi van aixecar edificis amb porxos i va convertir-se en centre neuràlgic. Avui encara hi ha alguns edificis amb restes de l’època gòtica.

Tot i que en queden pocs vestigis, més enllà del nom d’un carrer, Peralada també va tenir un call jueu i és un dels punts senyalitzats per incloure a la passejada per la localitat. Com també ho són la plaça de Sant Domènec, que recorda l’antic convent del qual ja n’hem parlat; i l’antic Hospital i casa de les Bombes, perquè en aquest punt hi havia l’antic hospital medieval on es donava almoina als pobres i es mirava d’evitar l’entrada d’epidèmies a la població. Amb la desamortització de 1835, l’edifici passà a mans del Sindicat Agrícola de Peralada, que l’utilitzava com a magatzem de les bombes de reg, d’aquí el nom popular de Casa de les Bombes. L’any 2003, durant unes excavacions arqueològiques es va trobar un cementiri amb 116 cossos, un dels quals duia, amagat entre la roba, un petit tresor: 25 monedes d’or del segle XV.

Els darrers punts que destacarem són fora del nucli de Peralada, per això marxem cap a Vilanova de la Muga. Aquí anirem primer a l’església romànica de Santa Eulàlia, la qual va ser erigida inicialment el segle XI i reconstruïda entre els segles XII i XIII. Val a dir que és un romànic senzill, però al seu interior guarda una sorpresa, perquè a la capçalera de la nau central hi ha unes pintures murals romàniques de les poques no s’han mogut del seu lloc. Les presideix una Maiestas Domini en acte de beneir, envoltada pels quatre evangelistes amb la forma de tetramorf i dos querubins amb sis ales i ulls per tot el cos. També hi ha un parell d’escenes de la vida de Jesús.

No gaire lluny de l’església hi ha la resclosa del Comte, que rep el nom perquè el comte Ponç Hug IV d’Empúries va fer construir diverses rescloses per canalitzar l’aigua de la Muga que s’utilitzaren tant per regar les hortes, com per fer anar els molins de farina de Castelló d’Empúries, on recordem que vam visitar una antiga farinera convertida en museu. La resclosa que es pot veure avui és del segle XVII.

Com diem habitualment en aquests casos, el millor és començar la visita per la Oficina de Turisme, que en aquest cas, com hem dit, coincideix amb l’edifici del Museu i del claustre romànic de Sant Domènec. Des de la mateixa oficina us facilitaran el contacte per poder visitar l’interior de Santa Eulàlia de la Muga i poder veure, així, les pintures murals.

Escolta el programa

Escolta El suplement amb una entrevista amb Isabel Pérez, coautora del llibre Les dones. Barcelona 1700.

 

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 24 de març de 2015

 

 

Peralada
Centre de Turisme Cultural Sant Domènec
Plaça Peixateria, 6
Telèfon: 972 53 88 40
promocio@peralada.cat

 

Bibliografia
BOTET I SISÓ, Joaquim; Geografia General de Catalunya. Província de Girona. Casa Editorial Alberto Martín. Barcelona.
BOFARULL I TERRADES, Manuel; Origen dels noms geogràfics de Catalunya. Editorial Millà. Barcelona, 1991.
OLAVARRIETA, Jordi; BADIA I HOMS, Joan (textos); El nostre patrimoni. Alt Empordà. Caixa d’Estalvis Provincial de Girona. Girona, 1985.