Reus, ciutat modernista

Gaudí Centre. Maqueta de la galeria de columnes del Park Güell.

Gaudí Centre. Maqueta de la galeria de columnes del Park Güell.

La sortida d’avui ens porta a terres tarragonines. Anem a passejar per una població que és capital de comarca i que està relacionada amb dos dels principals arquitectes modernistes catalans, encara que un d’ells no hi té cap obra. És una ciutat que compta amb nombrosos edificis modernistes, alguns de nivell més que notable. És la vila natal d’un dels principals pintors catalans del segle XIX, d’una monja que és santa des de l’any 1988 i d’un general que va arribar a ser president del govern espanyol. La ciutat que visitem avui té un interessant centre sobre el modernisme. Avui sortim a la capital del Baix Camp. Anem a Reus.

Començarem per aclarir els noms dels personatges que hem citat, perquè potser no tothom els coneix. El pintor és Marià Fortuny, la santa és Maria Rosa Molas i Vallvé i el general és Joan Prim. I també hem citat dos arquitectes. Són Lluís Domènech i Montaner i Antoni Gaudí. Els segon era fill d’un calderer de Riudoms, població molt propera a Reus, i fou batejat l’endemà del seu naixement a l’església de Sant Pere de Reus. Ambdues poblacions s’atribueixen ser la vila natal del genial arquitecte. Nosaltres no entrarem en la discussió. Sigui com sigui, el que és segur és que la seva infantesa va estar molt lligada a les dues poblacions, perquè la família estava relacionada amb totes dues.

Gaudí Centre. 2a. planta.

Gaudí Centre. 2a. planta.

Dit això, anem a veure com és la població i com acostumem a fer, ens acostem a la Geografia General de Catalunya i, en aquest cas, al volum dedicat a Tarragona del qual n’és autor Emili Morera. Ell ens diu que: “La primera vegada que es fa esment de Reus és en un document de 3 de juny de 1154, en que lo príncep de Tarragona, en Robert d’Aguiló, en concepte de codicil y trobant-se quasi agonitzant (positus in extremis), manifestà que la vila de Reus l’havia donat a l’església de Sant Fuitós”. Així doncs, la ciutat que avui visitem té orígens medievals, cap a la primera meitat del segle XII, i en podem veure alguns vestigis, com algunes restes de la muralla al passeig del Camp.

Plaça del Mercadal vista des de la terrassa del Gaudí Centre.

Plaça del Mercadal vista des de la terrassa del Gaudí Centre.

L’època de més esplendor de la ciutat va arribar a partir del segle XVIII, gràcies a la injecció econòmica de la producció d’aiguardents. D’aquesta època és la frase “Reus-París-Londres”. Aquesta mateixa bonança econòmica va ajudar a l’aparició de la burgesia que va aixecar els edificis modernistes que avui podem contemplar. Veiem com era Reus a la dècada de 1910 segons la descripció que en fa Emili Morera a la Geografia General de Catalunya: “Emplaçada la localitat en una superfície planera ab lo natural decliu de dit terreny en sa direcció a trobar lo nivell de la mar, està composta la població de 3.373 edificis, 296 d’un pis, 1.725 de dos, y 1.352 de tres o més, edemes de 148 masies, constantment habitades y 637 cases de camp, dins lo radi d’un kilòmetre del nucli principal de la població”. Més endavant diu també que: “Entre los edificis antichs s’alçan en lo perímetre de la població la casa Consistorial, situada en la plaça Major, de gust grech-romà, y de bones proporcions en sa frontalera […] ademés de certes cases particulars, com la de Bofarull, ahont hi ha instal·lada la societat recreativa L’Olimpo, la de Miró, convertida en fonda y altres; y entre los moderns, deuen esmentar-se la sucursal del Banch d’Espanya, lo del Banch de Reus, lo Teatre Fortuny, com també la casa propietat d’en Navàs, la de Boule, y diferentes més, que venen a embellir lo conjunt de semblant renomenada població”.

Casa Navàs.

Casa Navàs.

Com podem veure a principi del segle XX, Emili Morera ja era conscient que alguns dels edificis modernistes que s’estaven aixecant eren força destacables. I com hem dit al principi entre els diversos arquitectes que van treballar a Reus hi ha un dels tres grans del modernisme, Lluís Domènech i Montaner, que va arribar a Reus l’any 1898 per aixecar l’Institut Pere Mata, un hospital per a malalts mentals que properament serà motiu d’una de les nostres sortides. El mateix arquitecte va projectar altres edificis reusencs, com la casa Navàs, que cita Morera a la Geografia General de Catalunya, i les cases Rull i Gasull. Altres arquitectes amb obres als carrers de Reus són Pere Caselles i Tarrats, Joan Rubió i Bellver i Pere Domènech i Roura, fill de Domènech i Muntaner.

Gaudí Centre. Reproducció de l'espai de treball de Gaudí a la Sagrada Família.

Gaudí Centre. Reproducció de l’espai de treball de Gaudí a la Sagrada Família.

Curiosament, Antoni Gaudí no hi va treballar, però si que hi té un edifici dedicat a la seva obra, el Gaudí Centre, situat a la plaça del Mercadal cantonada amb el carrer de Monterols. A la planta baixa hi ha l’Oficina de Turisme. El centre és conegut popularment com a “Capsa Gaudí” per la seva forma. Amb l’entrada, que s’adquireix a la mateixa Oficina de Turisme, us donaran una audioguia amb la qual podreu fer la visita al vostre aire. Aquest centre d’interpretació sobre la vida i la obra d’Antoni Gaudí està organitzat en tres plantes. La visita comença pel tercer pis, on amb el títol Gaudí universal, un audiovisual ens introdueix en el món gaudinià i ens explica com la natura que l’envoltava de petit el va influir en la seva obra. També hi ha diverses maquetes que permeten veure de ben a prop diversos elements creats pel geni, com algunes xemeneies, la cúpula del palau Güell o la galeria de columnes del Park Güell.

Gaudí Centre. Porta original de la Casa Batlló.

Gaudí Centre. Porta original de la Casa Batlló.

La segona planta està dedicada al Gaudí innovador, i a través de vídeos, maquetes i pantalles interactius podem anar descobrint les claus per entendre les tècniques i l’estètica que sorgiren de la desbordant imaginació del genial arquitecte. Una de les maquetes, per exemple, permet veure com l’entrada i l’ús de la llum natural al palau Güell està pensada al mil·límetre. També hi ha la reproducció de l’espai de treball, que Gaudí tenia a la Sagrada Família, el qual va acabar convertint-se en casa seva. Al primer pis hi ha la zona dedicada a Gaudí i el modernisme, i hi podem trobar informació sobre els artesans i professionals de la zona de Reus amb els quals va treballar Gaudí i un audiovisual sobre el naixement de l’art nouveau i el modernisme, l’arribada de Lluís Domènech i Montaner a Reus i el patrimoni modernista de la ciutat, de manera que, si hem començat la nostra visita pel Gaudí Centre, ja tenim una certa informació sobre el que trobarem, quan passegem pels carrers. El fet que els audiovisuals estiguin sincronitzats amb les audioguies permet que cadascú pugui sentir-ho amb el seu idioma, tot i estar veient-los a l’hora.

Tribuna de la Casa Homdedéu.

Tribuna de la Casa Homdedéu.

Acabada la visita al Gaudí Centre, ja podem dedicar-nos a descobrir el modernisme reusenc a peu de carrer. Per poder-ho fer, a l’Oficina de Turisme ens faciliten un plànol-guia on hi ha detallats els principals punts d’interès i dos itineraris: la Ruta del modernisme i la Ruta Gaudí&Reus. I també hi podem compar una guia amb informació més ampliada. La segona ruta recorre espais de la ciutat relacionats amb la vida de l’arquitecte. Nosaltres, però, en la nostra sortida d’avui repassarem alguns dels edificis que es poden veure en la Ruta del modernisme i no seguirem, necessàriament el mateix ordre que ens marca el plànol. En tot cas, l’Oficina de Turisme també organitza visites guiades.

Escoles Prat de la Riba. Façana lateral.

Escoles Prat de la Riba. Façana lateral.

Comencem a trepitjar el carrer i ho fem a la mateixa plaça del Mercadal, on hi ha el Gaudí Centre i que rep aquest nom perquè aquí s’hi havia celebrat mercat. A les llambordes del terra de la plaça encara s’hi poden veure els números gravats que assenyalaven els llocs on s’havien de posar les diferents parades. A la cantonada de la plaça amb el carrer de Jesús hi ha una de les obres de Domènech i Montaner, la Casa Navàs, un dels millors exemples del modernisme gràcies al fet que se n’ha conservat l’interior que és visitable en visites guiades i concertades, ja que és una propietat particular. Originalment l’edifici comptava amb una alta torre que s’enlairava sobre mateix de l’angle de la cantonada i la façana de la plaça estava coronada per una espectacular estructura esglaonada, però aquests elements es van perdre l’any 1938 durant els bombardeigs a que van sotmetre Reus les aviacions de la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi, aliades de l’exèrcit franquista.

Casa Sardà.

Casa Sardà.

A l’avinguda Prat de la Riba, 36, fent cantonada amb el passeig Sunyer hi ha les Escoles Prat de la Riba, projectades per Pere Caselles, que fou arquitecte municipal i és el que més obra té a la ciutat. Les façanes són d’obra vista i pedra i estan decorades amb plafons ceràmics amb dibuixos de color blau sobre fons blanc. La façana principal està coronada per un gran escut d’Espanya sostingut per dos lleons rampants, i és que l’obra va ser finançada en part pel govern de l’Estat. L’edifici encara manté la seva funció original: segueix sent una escola. A la mateixa avinguda, però al número 41, hi ha un altre edifici del mateix arquitecte, la casa Sardà. Amb planta baixa i dos pisos, té un cert aire exòtic. En destaquen les mènsules que sostenen el balcó del primer pis i el voladís que corona la façana. Es pot apreciar que algunes modificacions han alterat la imatge original.

Casa Gasull.

Casa Gasull.

No gaire lluny, al carrer de Sant Joan, als números 27 i 29, entre els carrers de Josep Sardà i Sant Elies, hi ha dues cases projectades per Lluís Domènech i Montaner, la casa Rull i la casa Gasull. Són dos edificis diferents i ambdós fan cantonada. La casa Rull, amb planta i dos pisos, està construïda amb maó vist i té similituds amb el disseny que l’arquitecte va utilitzar a l’Institut Pere Mata que, com hem dit, visitarem en una altra ocasió. La casa Gasull té unes dimensions força més grans i el llenguatge arquitectònic és prou diferent. Aquestes diferències i el fet que fos dissenyada 10 anys més tard que la seva veïna, fa pensar els especialistes que l’arquitecte podria haver comptat amb la col•laboració del seu fill, Pere Domènech i Roura.

Casa Rull. Part de la façana principal.

Casa Rull. Part de la façana principal.

Al mateix carrer Sant Joan, hi ha tres edificis projectats per Pere Caselles, les cases Grau, al número 32;  Sagarra, al 12-14; i Tarrats, al número 11. Del mateix arquitecte són les cases Homdedéu, al carrer del raval de Sant Pere, 17-21, i l’Anguera, als números 43-45 del mateix carrer. Per altra banda, al carrer de Llovera, que va de la plaça Prim a la plaça del pintor Fortuny, hi ha les cases Bartolí, Querol, Tomàs Jordi i Punyed. Reus té, òbviament, altres atractius i altres espais i edificis destacables, uns modernistes, altres no. Podem citar l’església prioral de Sant Pere, els antics rentadors, la plaça de les Peixeteries, l’església de Sant Joan o el Teatre Fortuny a la plaça de Prim. Però la nostra sortida d’avui ha estat dedicada, bàsicament al modernisme.

Escoles Prat de la Riba. Façana principal.

Escoles Prat de la Riba. Façana principal.

Com fem ens aquests casos, us recomanem començar per acostar-vos a l’Oficina de Turisme i en aquest cas amb doble motiu, perquè és als baixos del Gaudí Centre i, si us decidiu a visitar-lo, és una bona manera de fer la passejada tot tenint una certa informació sobre el que anireu veient. I si voleu, podeu dinar o sopar al mateix Gaudí Centre, perquè a la planta superior, al quart pis, hi trobareu el Capsa Gaudí Espai Gastronòmic, un restaurant que ha reobert fa poc amb una nova direcció i que ofereix una carta i un menú amb una bona relació qualitat preu, a més, tenen un parell de terrasses amb unes vistes impressionants sobre la plaça del Mercadal. A la nit, la terrassa superior es converteix en un espai chill out.

 

Plaça de Prim i Teatre Fortuny.

Plaça de Prim i Teatre Fortuny.

 

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 7 d’abril de 2015

 

 

 

Casa Garu. Detall d'una porta.

Casa Grau. Detall d’una porta.

Gaudí Centre Reus
Oficina de Turisme
Plaça del Mercadal, 3
Telèfon: 977 010 670
infoturisme@reus.cat

 

Bibliografia
MORERA I LLAURADÓ, Emili; Geografia General de Catalunya. Província de Tarragona. Casa Editorial Alberto Martín. Barcelona.
Reus Guia Modernista. Reus Promoció. Ajuntament de Reus. Reus, 2011.

Advertisements

3 thoughts on “Reus, ciutat modernista

  1. Retroenllaç: Institut Pere Mata de Reus. El pavelló dels Distingits | Sortides amb gràcia

  2. Retroenllaç: Museu del vidre de Vimbodí | Sortides amb gràcia

  3. Retroenllaç: La Fassina Balanyà a l’Espluga de Francolí | Sortides amb gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s