El Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu

El jardí del casal Dr. Daurella.

Nova sortida que ens porta a conèixer una població que va tenir un creixement important a les darreres dècades del segle XIX gràcies a dues infraestructures i al seu aire pur. I també coneixerem un museu degut a dos personatges que es van convertir en benefactors del municipi. Les infraestructures son la línia de ferrocarril i una carretera comarcal. Els aires són els que baixen del Montseny. El museu és el Tomàs Balvey, que és al casal Dr. Daurella. A més, podem fer una passejada per la vila per veure edificis modernistes i noucentistes aixecats com a cases d’estiueig. Avui ens acostem fins al Vallès Oriental per conèixer una de les farmàcies més antigues d’Europa i la col·lecció del darrer d’una llarga nissaga de farmacèutics. Avui Sortides amb gràcia visita Cardedeu.

Alqueria Cloèlia.

Al tombant dels segles XIX i XX les famílies benestants barcelonines van buscar llocs per passar l’estiu, lluny de la ciutat que ja s’anava estenent per tot el pla de Barcelona. El Vallès va ser una de les comarques que van acollir aquestes famílies. Algunes poblacions van atraure els estiuejants per les seves platges; altres, com la Garriga, pels seus balnearis; Cardedeu no tenia ni aigua de mar, ni aigua termal, però tenia l’aire pur i sa que baixa del Montseny. A més, des de la dècada de 1860 estava ben comunicada amb la capital gràcies a la línia de ferrocarril que unia Barcelona i Girona i la carretera comarcal que ve de Granollers.  Tot plegat va fer que la població creixes i es transformes en una vila moderna. Amb tot, la història del municipi es remunta a l’any 941, quan apareix per primer cop documentat amb el nom de Carotitulo. La parròquia és documentada el 1012, però el primer gran impuls el va tenir l’any 1272, quan el rei Jaume II va atorgar-li carta de poblament, amb el títol de vila i amb els privilegis de celebrar mercat setmanal i fira anual i d’aixecar una muralla.

Casa Viader.

Cels Gomis, autor del volum dedicat a la província de Barcelona de la Geografia General de Catalunya ens diu que a la dècada de 1910 Cardedeu era una: “Vila de 277 cases, ab 862 habitants de fet y 881 de dret, a 5,50 kilòmetres al NE del cap de partit [Granollers] y a 194 metres d’altitut. És a l’esquerra de la riera del seu nom, tributària de la dreta del riu Mogent. Hi passan la carretera provincial de Caldes de Montbuy  a Sant Celoni y lo ferro-carril de Barcelona a Gerona per Granollers, que hi té estació” (sic).

Gomis, quan explica els equipaments i serveis amb que comptava la vila,  cita un convent de Germanes Carmelites, una costura i un estudi municipals, una biblioteca popular, una estació meteorològica, un ateneu i dos teatrets, però també explicita “un museu d’antiguitats”, que de ben segur és la col·lecció Balvey, punt central d’aquesta sortida, però ja hi entrarem més endavant.

Fotografia del Museu a casa de Tomàs Balvey.

Pel que fa a la descripció del municipi, Cels Gomis explica que la vila comptava amb una fàbrica de gas acetilè, dues d’aiguardent, una de gasoses, una de pasta per a sopes, una de gorres, tres molins de farina i un forn d’obra. També explica que el seu terme és pla, amb un clima temperat a l’hivern i fresc a l’estiu. En relació a la història diu que: “Durant la guerra de Succeció va defensar la causa de la Casa d’Àustria, per quin motiu van ser delmats los seus vehins, cremades les principals cases de la vila y destruït lo castell de Bell-lloc per les tropes castellanes. En la guerra del any vuit [la guerra del Francès] se va defensar valentament contra-ls francesos y durant les dues guerres civils ha anat sempre contra los carlins” (sic). Aquí, Gomis fa referència a les carlinades, perquè recordem que el llibre està editat en la dècada de 1910. Finalment, l’autor fa referència explicita al fet que: “És una població estiuenca molt freqüentada pels barcelonins”.

Estany al jardí del casal Dr. Daurella.

Un d’aquests estiuejants era Santiago Daurella, doctor en Dret i empresari. Després de fer-se càrrec de l’empresa familiar d’importació de bacallà, va dedicar-se a l’elaboració de sucs i de begudes gasoses. Un dels productes més coneguts en la seva època va ser la gasosa Sandaru –a Barcelona, a tocar del parc de la Ciutadella hi ha el Centre Cívic Parc Sandaru en l’edifici que va ser la seu de l’empresa-, però el seu gran èxit va ser una altra beguda, la Coca Cola, perquè ell va obtenir la concessió de la companyia nord-americana, l’any 1951.  Amb la seva dona i fills va fundar Cobega, l’empresa que té la distribució d’aquesta beguda a l’estat espanyol.  El 1973, l’any abans de morir, Santiago Daurella va fer donació a l’Ajuntament de Cardedeu de la casa que havia comprat l’any 1907 i ampliat el 1922, amb la condició que fos utilitzada per a activitats culturals, no polítiques. L’any 1975 va obrir les portes com Casal de Cultura Dr. Daurella. El  2001 es van inaugurar unes obres de rehabilitació. És la seu del Museu Arxiu Tomàs Balvey.

Quadre amb la fotografia de Tomàs Balvey.

El Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu, tal com diu el seu nom, és un arxiu on es conserven diversos fons documentals i, alhora, és un museu amb diferents espais i àmbits expositius, amb un jardí molt particular, una col·lecció força heterogènia, però molt interessant, i una farmàcia centenària.

Parem-nos un moment en la figura de Tomàs Balvey, darrer d’una llarga nissaga d’apotecaris que es remunta al segle XVII. Nascut a Cardedeu el 1865, Tomàs Balvey va ser un home il·lustrat que, més enllà de la seva professió d’apotecari, va interessar-se tant per la ciència com per les lletres, per la història i per l’art. Amb els anys va anar conformant una col·lecció d’objectes i documents de tota mena que formen el museu que du el seu nom.

Plat de ceràmica decorat.

Balvey va ser un d’aquells personatges que apareixen a la història de tant en tant, que dediquen tota la vida a la seva afició, que no els deixa espai per a gaire més. Sense fer comparacions i salvant distàncies, podríem dir que es un cas similar a Frederic Marès, una altre gran col·leccionista. Podem veure com s’explica el mateix Tomàs Balvey en un text que està reproduït a l’entrada a l’espai on s’exposa part de la seva col·lecció de col·leccions: “La tasca m’ha donat molta feina, m’ha costat molts diners i m’ha portat mofes i contratemps, però he arribat a aconseguir una bona quantitat de documents. (…)  I a organitzar un museu, conegut per la majoria dels organismes culturals de Catalunya, que té importància en la localitat per tractar-se de coses relacionades amb la vida i costums dels nostres avantpassats”.

Entre els espais expositius del museu, a banda de la sala d’exposicions temporals, podem destacar tres àmbits: el jardí de plantes remeieres, la farmàcia centenària i la col·lecció Tomàs Balvey. Fem una repassada a cadascun.

Marfull i galzeran al jardí del museu.

El jardí és un element molt comú de les cases d’estiueig. Habitualment és tancat amb reixes i era l’espai que els propietaris feien servir com a zona d’esbarjo i com a lloc de relació familiar i amb els altres estiuejants. Avui és una de les especificitats del museu, perquè hi ha un recull de plantes remeieres de l’entorn de Cardedeu. Hi podeu trobar plantes d’ús popular que històricament s’han fet servir tot aprofitant els seus principis actius. Són plantes que s’utilitzaven habitualment a les cases de pagès, que els apotecaris usaven per preparar els seus remeis i que, més recentment, fan servir els laboratoris farmacèutics. Estan senyalitzades amb diversos colors, segons si es cultivaven als horts i jardins; si són de zona de Mediterrani sec (plantes que necessiten poca aigua); de Mediterrani humit (plantes que creixen en boscos ombrívols i frescos); plantes que viuen en barrancs i estimballs;  també plantes que creixen en estanys i basses i, finalment, alguns arbres que tenen, també, utilitats medicinals.

Calaix de farmàcia amb diversos productes.

Tot passejant pel jardí hi podeu trobar plantes força comuns, com el poliol, l’heura, la marialluïsa, la camamilla, la sajolida, l’alfàbrega, el julivert, l’espígol, la farigola, la sàlvia, el cibulet, l’orenga, el fonoll; d’altres de menys  conegudes: la murta, l’esparreguera boscana, el marfull, la donzella, el galzeran, l’herba de sant Jordi, la ruda, la gavarra, el crespinell blanc, el plantatge de fulla estreta; i alguna que pot semblar sorprenent, com el cascall. I entre els arbres hi ha el pi blanc, el xiprer, l’arç blanc, el roure cerrioide o el libocedre.

Flascons de la farmàcia.

En pujar al primer pis, podem veure la farmàcia Balvey, una de les més antigues d’Europa, juntament amb l’Esteva de Llívia. La seva història està estretament lligada a la llarga nissaga d’apotecaris Balvey, que es remunta al segle XVII. Segons documentació que es conserva al Col·legi de Farmacèutics,  es tenen referències d’una farmàcia a Cardedeu des de l’any 1600.

 

Farmàcia Balvey.

El sentit de la visita ens porta a veure com era l’habitatge d’un apotecari, segons les ordenances que, des del segle XVII, marcaven com n’havien de ser la botiga i l’habitatge. Amb imatges, dibuixos i objectes que s’han conservat, podem fer-nos una idea de com era. Entre altres, podem veure el dormitori, un oratori, presidit per la Mare de Déu de la Mercè; la rebotiga, que s’ubicava darrere el despatx de l’apotecari, amb un braser i un rentamans; el laboratori on l’apotecari preparava els medicaments, amb un morter, una caixa de sucre candi i una vitrina amb productes, flascons, llibres de fórmules i guies de medicaments tòxics utilitzats a la farmàcia Balbey. Amb tot, el punt més destacat és la farmàcia rural de la nissaga Balbey, amb el mobiliari original de 1780 amb més de 200 pots de farmàcia de l’any 1827.

Ràdio.

La visita ens porta al segons pis, on hi ha la seva col·lecció de col·leccions. Just a l’entrada podem llegir una frase escrita pel puny i lletra de Tomàs Balvey, que ens mostra la gran importància que li donava: “Si després de la meva mort no conserveu l’arxiu-museu, desde el cel o del infern, segons allà ont me trobi, us desitjaré un mal viure” (sic).

 

Màquina de calcular i, en segon terme, càmera fotogràfica.

I ja ens podem endinsar en el conjunt d’objectes que el protagonista d’aquesta sortida va anar col·leccionant al llarg de la seva vida. Molts dels objectes estan acompanyats de papers i fitxes escrites pel mateix Balvey amb anotacions sobre els objectes o també pensaments i notes com la que diu: “Lladres. No robéu els pergamins perque no us servirien per res i ningú us els compraria, doncs sols ténen valor històric per la població” (sic). Entre les col·leccions hi ha monedes iberes, romanes, medievals…; paper moneda de diversos països; pergamins (el fons en conserva més de cinc-cents d’entre els segles X i XV, però només se n’exposa una part), tots referents a Cardedeu; ocells i altres animals dissecats, fòssils, troballes arqueològiques de l’entorn de Cardedeu, com destrals o fragments d’àmfores i de ceràmica de diverses èpoques; plats, atuells de cuina, càntirs i terrissa de ceràmica catalana; peces de roba i altres objectes d’ús personal, com ventalls, rellotges de butxaca o guants; una caixa de mariner policromada; aparells de ràdio de fusta; unes primerenques màquines d’escriure i de calcular; càmeres de fotografiar; armes; pintures… En definitiva un gran conjunt ben heterogeni, la gran majoria directament relacionats amb Cardedeu.

Caixa de mariner.

Un cop acabada la visita al Museu Arxiu Tomàs Balvey, podeu fer una volta per la vila i gaudir de les  torres i cases d’estiueig, moltes d’estil Modernista, que encara queden dempeus, com la torre Montserrat o Casa Gual, cal Peó, les cases Viader, Clavell o Borràs, entre altres.Alguns d’aquests edificis es deuen a un altre nom a destacar, l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall. Al Museu us facilitaran informació i fulletons amb itineraris.

 

Casa Gual, també coneguda com a Torre Montserrat.

 

Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

 

Museu Arxiu  Tomàs Balvey
Carrer del Dr. Daurella, 1
Cardedeu
Tel: 93 871 30 70
museu@cardedeu.cat

El santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri i el Sagrat Cor de Vistabella

Interior del santuari de Montferri.

La nova proposta de Sortides amb gràcia ens porta al santuari de la Mare de Déu de Montserrat. Però no anirem al Bages. Visitarem la Moreneta, però no ens acostarem a la muntanya màgica i sagrada del centre de Catalunya. Sortirem cap a terres tarragonines, cap a la comarca de l’Alt Camp per descobrir un santuari dedicat a la patrona de Catalunya, dissenyat per un dels grans arquitectes modernistes, Josep Maria Jujol, i erigit gràcies a la col·laboració i la voluntat d’un poble i els seus habitants: Montferri. I podrem completar la sortida tot acostant-nos a la veïna comarca del Tarragonès per visitar l’església del Sagrat Cor de Vistabella, obra també de Jujol. Continua llegint

Els vitralls modernistes del Museu d’Art de Cerdanyola

Vitrall Dames de les tulipes.

La sortida d’avui us proposa visitar un petit museu local. És petit, si, però ja ho diu la dita: “al pot petit hi ha la bona confitura”. És també un museu jove, ja que va ser inaugurat l’any 2009 i com molts museus locals, més enllà dels seus fons i col·leccions, l’edifici és patrimoni per si mateix i té al darrera una història centenària que l’actual funció museística ens permet conèixer i recordar. Avui ens acostem al Vallès Occidental, per visitar un edifici que va ser construït com a casino, que va ser una casa particular i que té uns bonics vitralls modernistes. Avui sortim al Museu d’Art de Cerdanyola.

Continua llegint

Figaró-Montmany

Casa Consistorial.

Casa Consistorial.

Avui sortim al Vallès Oriental per visitar un municipi força antic, però que va començar a tenir nomenada a partir de les primeres dècades del segle XX gràcies a l’arribada d’estiuejants que van aixecar-hi algunes cases modernistes. És un poble situat entre dues zones d’alt interès natural: el Montseny i els Cingles de Bertí. És una localitat el nucli urbà de la qual és en una estreta vall que ha estat, de sempre el pas natural, i necessari, cap a la comarca d’Osona. Anem a una població on se situa l’acció d’una important novel·la catalana de principi del segle XX. Avui anem a conèixer el Figaró-Montmany.
Continua llegint

Institut Pere Mata de Reus. El pavelló dels Distingits

Cos central de la façana.

Cos central de la façana.

Fa cosa d’un mes vam sortir a la ciutat de Reus on vam visitar el Gaudí Centre i vam passejar pels carrers de la població per gaudir de l’arquitectura modernista. Aleshores ja vam dir que hi tornaríem per anar a un hospital. I així ho fem avui. A la part on entrarem, però, ja no hi ha malalts. És un centre construït a principi del segle XX per un dels grans arquitectes modernistes, Lluís Domènech i Montaner i les habitacions i els espais que visitarem van estar ocupats per persones de classe social alta. Avui tornem a la capital del Baix Camp per visitar el pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata.
Continua llegint

Reus, ciutat modernista

Gaudí Centre. Maqueta de la galeria de columnes del Park Güell.

Gaudí Centre. Maqueta de la galeria de columnes del Park Güell.

La sortida d’avui ens porta a terres tarragonines. Anem a passejar per una població que és capital de comarca i que està relacionada amb dos dels principals arquitectes modernistes catalans, encara que un d’ells no hi té cap obra. És una ciutat que compta amb nombrosos edificis modernistes, alguns de nivell més que notable. És la vila natal d’un dels principals pintors catalans del segle XIX, d’una monja que és santa des de l’any 1988 i d’un general que va arribar a ser president del govern espanyol. La ciutat que visitem avui té un interessant centre sobre el modernisme. Avui sortim a la capital del Baix Camp. Anem a Reus.
Continua llegint

Esplugues. Can Tinturé i La Rajoleta

Can Tinturé

Can Tinturé

La sortida d’avui ens porta cap a la comarca del Baix Llobregat, on visitarem una torre amb jardí edificada l’any 1898 com a residència familiar d’un personatge que fou regidor i alcalde de la població a principi del segle XX, i una antiga fàbrica creada l’any 1858. I val a dir que, tot i que potser no haguem conegut aquesta fàbrica, és molt més que probable que si haguem vist molts dels objectes que si van produir. Avui un i altre edificis són la seu d’un museu on podrem contemplar una col·lecció força curiosa iniciada la dècada de 1920 per un col·leccionista nascut a la Barceloneta. Avui ens n’anem a Esplugues de Llobregat a visitar Can Tinturé i La Rajoleta, on es conserva i es mostra la col·ecció de ceràmica decorativa creada per Miquel Salvador. En acabar, podem acostar-nos fins al claustre gòtic de Santa Maria de Montsió i fer una volta pel nucli històric de la població.
Continua llegint