Arxiu d'etiquetes: Lleida

Son i el seu conjunt monumental

Publicat el per
Respon

Conjunt monumental de Son.

Seguim amb un petit cicle de Sortides amb gràcia dedicat al Pirineu i, concretament, a la vall d’Àneu. Avui ens acostem a una petita població penjada a la muntanya. És un lloc amb un interessant conjunt monumental i amb una torre campanar que es pot veure des d’alguns punts d’Esterri d’Àneu. Com hem dit, és un lloc petit, però que, com veurem, va tenir força importància. La sortida d’avui està dedicada al conjunt monumental de Son, com les darreres sortides, al Pallars Sobirà. Continua llegint →

La  catedral de la Seu d’Urgell

Publicat el per
1

Façana nord de la catedral.

En l’anterior sortida vam fer una passejada per la capital de l’Alt Urgell, però vam deixar de banda un element cabdal, aquell a que deu el nom i, fins i tot, la mateixa existència, la seva catedral, l’única que s’ha conservat a Catalunya d’estil romànic. La catedral de la Seu d’Urgell, més ben dit, el conjunt catedralici datat entre els segles XI i XII i que inclou la catedral de Santa Maria d’Urgell, el claustre, el Museu Diocesà i l’església de Sant Miquel. Aquesta sortida està dedicada a aquest conjunt arquitectònic i a les obres que s’hi conserven. Continua llegint →

La Vall de Boí. Romànic i festa del foc

Publicat el per
Respon

Sant Climent de Taüll.

Sortides amb gràcia torna a les ones de Ràdio Gràcia i ho fa tot acostant-se a una vall catalana amb un doble Patrimoni de la Humanitat. Per una banda, es pot visitar un conjunt d’esglésies romàniques, que la UNESCO va declarar Patrimoni Mundial l’any 2000. Per altra banda, depèn de l’època de l’any, el visitant també pot gaudir d’una festa tradicional popular que el mateix organisme ha declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat. En el retorn a les ones de Ràdio Gràcia, anem cap a l’Alta Ribagorça, concretament a la Vall de Boí, per conèixer les esglésies romàniques de Taüll, Boí, Erill la Vall, entre altres, i les falles, que formen part de “Les festes del foc del solstici d’Estiu als Pirineus: Falles, Haros i Brandons”. Continua llegint →

Àger, la col·legiata de Sant Pere

Publicat el per
Respon
Porta i escala d'accés a la col·legiata.

Porta i escala d’accés a la col·legiata.

La sortida d’avui ens acosta de nou a una comarca amb un cel tan nítid i clar que la Unesco l’ha declarat Destí Turístic Starlight. De fet, la població que visitem té un important observatori astronòmic que rep visitants d’arreu del món. Nosaltres, però, anem a un altra punt del municipi, al lloc més elevat, on ens retrobarem amb un important personatge medieval català del qual ja n‘hem parlat a les nostres sortides. Avui ens acostem a Àger, per conèixer la col·legiata de Sant Pere. Continua llegint →

La Roca dels Moros del Cogul

Publicat el per
1
La Roca dels Moros.

La Roca dels Moros.

Avui us proposem una sortida que ens porta a conèixer unes pintures rupestres descobertes l’any 1908. Tenen un gran interès, però la seva datació va estar en discussió fins no fa gaire. En qualsevol cas, actualment és clar que és un espai únic a Catalunya i un dels principals referents de l’art rupestre de l’arc mediterrani. I la Unesco el va declarar Patrimoni de la Humanitat l’any 1998. Avui visitem la Roca dels Moros del Cogul, a la comarca lleidatana de Les Garrigues. Continua llegint →

Isona i Conca Dellà

Publicat el per
1
Façana de l'església.

Façana de l’església.

La nostra sortida d’avui ens porta a un municipi on hi ha vestigis de poblament humà de l’època dels ibers i també dels romans, però on s’han trobat restes fòssils d’uns essers molt grans que van poblar la terra molt abans de l’aparició de l’home, els dinosaures. Avui anem a un municipi que des de l’any 1970 agrupa catorze pobles, en un dels quals ja hi vam fer una sortida a principi d’aquesta temporada. Passejarem pels carrers de la població, on hi podrem veure part d’una muralla romana, però, sobretot, visitarem un museu. Avui tornem al Pallars Jussà, en aquest cas per visitar el poble d’Isona del municipi d’Isona i Conca Dellà i el Museu de la Conca Dellà.
Continua llegint →

El castell de Llordà i Arnau Mir de Tost

Publicat el per
4
Torre de la muralla i palau.

Torre de la muralla i palau.

Fa un parell de setmanes, quan vam visitar Llimiana, al Pallars Jussà, vam citar un personatge, de qui vam dir que en tornaríem a parlar: Arnau Mir de Tost, un important senyor feudal medieval que va senyorejar per aquelles terres durant bona part del segle XI. Avui el coneixerem una mica, perquè ens acostarem a un castell on ell hi va viure. És al municipi d’Isona i Conca Dellà, a tot just un parell de quilòmetres de la població. I és un molt bon exemple d’arquitectura medieval. De fet, només posant una mica d’imaginació, ens hi podem fer la idea de com eren les condicions de vida en un castell medieval. Avui sortim al castell de Llordà.
Continua llegint →

Llimiana. L’església i la casa-museu Bonifaci

Publicat el per
4
Exterior dels absis.

Exterior dels absis.

Comencem la nova temporada tot visitant un petit poble del Pallars Jussà, que encara conserva les traces de la vila medieval. És una població que va tenir un castell del qual no en queden vestigis, tot i que n’està documentada la seva existència. La localitat compta amb una església, la part més antiga de la qual data del segle XI i que té els absis més alts de Catalunya. Anem a un poble on va néixer una nissaga de metges, el darrer dels quals és un personatge de pel·lícula. Bona part de casa seva és avui un museu dedicat a la seva persona. La població on anem és al cim d’un turó que senyoreja l’embassament de Terradets a l’altra banda del qual hi ha l’important castell de Mur. Coneixerem la vida del doctor Josep Bonifaci i l’església parroquial de Santa Maria. Avui sortim a Llimiana.
Continua llegint →

Santa Maria de Gerri

Publicat el per
7
Nau central.

Nau central.

Aprofitem l’aturada estival del programa per recuperar una nova entrada de l’antic bloc. I ho fem acostant-nos al Pallars Subirà a conèixer un dels monestirs benedictins més antics, o més ben dit, el que queda del monestir que, com és habitual, és l’església, perquè és l’únic edifici que, en abandonar els religiosos el cenobi, va mantenir un ús continuat en reconvertir-se en parròquia. La proposta d’avui ens porta a una població que també va ser coneguda per les seves salines. Es tracta de Gerri de la Sal, on hi ha el monestir de Santa Maria de Gerri. Continua llegint →