La nostra sortida d’avui ens porta a un municipi on hi ha vestigis de poblament humà de l’època dels ibers i també dels romans, però on s’han trobat restes fòssils d’uns essers molt grans que van poblar la terra molt abans de l’aparició de l’home, els dinosaures. Avui anem a un municipi que des de l’any 1970 agrupa catorze pobles, en un dels quals ja hi vam fer una sortida a principi d’aquesta temporada. Passejarem pels carrers de la població, on hi podrem veure part d’una muralla romana, però, sobretot, visitarem un museu. Avui tornem al Pallars Jussà, en aquest cas per visitar el poble d’Isona del municipi d’Isona i Conca Dellà i el Museu de la Conca Dellà.

Començarem aquesta sortida de la mà de la Geografia General de Catalunya, perquè Ceferí Rocafort, l’autor del volum dedicat a la província de Lleida, al principi de la seva narració sobre Isona ens explica d’on ve, en part, el nom de l’actual municipi, tot i que aleshores, a la dècada de 1910 encara no existia com a tal. Rocafort ens diu que Isona és: “Vila de la Conca de Tremp, la més important de l’anomenada Conca de Dellà, per comprendre les vessants de l’esquerra del Noguera Pallaresa, del que se troba bastant allunyada, en contraposició de la Conca de Dessà o sía a la dreta de l’esmentat riu”. El municipi actual, Isona i Conca Dellà, va néixer, com dèiem al principi, l’any 1970 amb l’annexió dels pobles d’Isona, Covet, Llordà, Masos de Sant Martí, Siall, Benavent de la Conca, Biscarri, Gramenet, Montodó, Conques, Sant Romà d’Abella, Basturs, Orcau i Figuerola d’Orcau. A Llordà hi vam visitar el castell i en aquella sortida vam conèixer un important senyor feudal català: Arnau Mir de Tost. I a Covet caldrà anar-hi algun dia, perquè hi ha una important església romànica.

Anem a conèixer qui van ser els primers pobladors d’Isona i per fer-ho veurem d’on ve aquest nom. Segons Manuel Bofarull, autor del llibre Origen dels noms geogràfics de Catalunya, Isona ve: “D’un antic Aeso o Ieso, probablement dels basc ize, aze ‘casa’, ‘lloc’”. Tot i que temps enrere hi havia hagut certes discussions sobre si Isona era l’antiga Aeso romana, avui en dia sembla força acceptat que l’origen de la població estaria en Eso, un assentament iberobasc. En arribar els romans els nom es convertiria en Aeso. Sembla que la població ibera ja era força important, perquè s’ha trobat moneda encunyada amb la inscripció “EXE” o “EXO”, que hauria estat encunyada en aquest lloc.

L’ocupació romana d’Aeso va iniciar-se cap al segle II aC amb l’assentament d’un campament militar el qual va donar pas, a principi del segle I aC a la creació d’una ciutat amb una superfície d’unes 4 ha i seguint el mateix tipus d’urbanisme que altres ciutats romanes de l’època. El fet que un campament militar romà acabés convertint-se en una ciutat era una cosa prou habitual. Al segle I dC Aeso va convertir-se en el “Municipium Aesonensis”, és a dir, en una ciutat de ple dret i va funcionar amb normalitat i fins i tot va expandir-se més enllà de les muralles. Entre final del segle IV i principi del segle V, va entra en crisi de la qual no va poder recuperar-se. L’època romana d’Isona va deixar un important llegat en forma d’una col·lecció de làpides amb inscripcions i amb part de la muralla que encara pot veure’s. La major part de la ciutat romana és encara sota terra, tot esperant moments de més bonança econòmica que permetin fer les oportunes excavacions.

Fem un salt en el temps i ens plantem al segle XX, per explicar que durant la Guerra Civil espanyola la població va quedar força malmesa, fins el punt que durant la postguerra hi va actuar la Dirección General de Regiones Devastadas y Reparaciones, creada l’any 1938 per la dictadura franquista amb l’objectiu de reconstruir habitatges, equipaments i infraestructures molt afectades per la guerra.

Avancem una mica més en el temps, fins a la darrera dècada del segle XX, perquè fou aleshores quan va obrir les portes i va iniciar les activitats el Museu de la Conca Dellà. L’any 1995 va tornar a obrir després d’una remodelació. Avui a la planta baixa hi ha també l’Oficina de Turisme i el Centre d’Acollida del Parc Cretaci. Entrem a veure que ens ofereixen.

El Museu de la Conca Dellà ocupa un edifici de planta baixa, soterrani i dos pisos. A la planta baixa hi ha la recepció i una exposició que explica el marc geogràfic on ens trobem: la Conca Dellà. Al centre hi ha una maqueta que ens permet situar-nos en el territori. A l’entorn hi ha uns plafons, un per cadascun dels catorze pobles que formen el municipi, on se’n destaquen les principals característiques i els punts d’interès.

Al soterrani s’ha conservat l’antic celler amb la coberta en forma de volta de canó. Hi podem veure estris relacionats amb el conreu de la vinya i l’obtenció del vi des de l’època romana fins a l’actualitat. Un plafó ens explica com la família Cortina, uns comerciants de la Pobla de Segur que eren compradors habituals de vi de la Conca Dellà, feien els tractes amb els venedors del municipi: quan venien a fer la visita, com feien el tast del vi, de quina manera es tancava el tracte, com es transportava el vi i quan es feia la liquidació final, perquè era tot un procés que durava mesos. Un altre plafó ens recorda una dita popular que diu: “si vols beure bon vi, a la Conca Dellà has de venir”, i al costat ens expliquen les diferents varietats de raïm que s’ha conreat al llarg del temps des d’abans de la fil·loxera, després de la plaga i a l’actualitat.

Tornem a la planta baixa per continuar la nostra visita i, per poc que puguem, cal fer-ho pujant per l’escala, perquè la decoració ha estat concebuda per fer-nos veure que estem fent un viatge en el temps. Això si, físicament estem pujant l’escala, però ens hem d’imaginar que el nostre viatge es retrospectiu, perquè a mesura que pugem anem retrocedint en el temps. Unes imatges retallades a l’ull de l’escala i les fotografies que hi ha penjades a les parets ens ajuden a imaginar com anem enrere, fins arribar al primer pis. Hem retrocedit un dos mil anys i ens trobem a la ciutat romana d’Aeso. L’exposició d’aquest primer pis ens explica les coses que ja hem vist quan hem parlat de la història d’Isona, però ens dóna molta informació més. Hi ha plafons que ens expliquen com estaven repartides pel territori català les tribus iberes, algunes de les quals ja ens hem trobat en les nostres sortides quan vam visitar, per exemple, Ullastret o Calafell. Els plafons d’aquest pis també ens parlen d’algunes de les famílies romanes que s’han pogut documentar gràcies a les làpides gravades que s’han trobat. Entre els personatges més distingits de l’antiga Aeso hi ha Luci Emili Patern, un centurió tres vegades condecorat per l’emperador Trajà.

A més de la informació que ens donen els plafons, hi ha diverses vitrines amb objectes trobats a Isona i als entorns. Així hi podem veure un plat ibèric pintat, del segle II aC, diversos objectes de ceràmica de l’època romana, com vasos, gerretes i olles; penjolls de bronze i monedes. I, fins i tot, un enterrament infantil d’entre els segles III i IV dC. En aquesta mateixa planta podem saber com l’antiga Aeso va anar perdent pes específic i com altres poblacions van guanyar importància, com és el cas d’Urgellum, l’actual Seu s’Urgell, que és on es va instal·la la seu del bisbat, tot i que en època romana havia tingut molta menys rellevància.

Tornem a l’escala per continuar el nostre viatge en el temps, però ara el salt serà molt més gran, perquè amb un sol tram d’escala retrocedim de cop, ni més ni menys que entre 65 i 75 milions d’anys. Ens traslladem al final del Cretaci, quan els Pirineus tot just comencen a sorgir. És una època en que La Conca Dellà era una plana costanera oberta cap a l’oceà Atlàntic, amb platges, deltes, aiguamolls, rius i llacs, en un ambient càlid i una abundant vegetació. És en aquest ambient i en aquesta època que poblaven la terra uns dels essers més grans i potents i que no van arribar a coexistir amb els humans. Ens hem traslladat a l’època dels dinosaures, perquè en el terme del municipi d’Isona i Conca Dellà s’ha trobat dos jaciments amb restes del Cretaci i fòssils de dinosaure. Són La Posa i Basturs, on s’han localitzat ous de dinosaure.

El segon pis del Museu està dedicat al Cretaci, als dinosaures i a les excavacions i els jaciments que s’han trobat a la Conca de Tremp. La sala està presidida per la maqueta d’un dinosaure. Es tracta d’un “Pararhabdobon Isonensis”, un exemplar autòcton de la Conca Dellà, amb un característic bec d’ànec i que els especialistes consideren que pot estar emparentat amb algunes espècies asiàtiques. Un plafó ens explica com s’ha dut a terme la reconstrucció d’aquest dinosaure, sobre tot tenint en compte que, fins ara, només s’han trobat alguns ossos no un esquelet sencer.

En aquesta planta del museu ens expliquen com era la Conca de Tremp en el Cretaci, com és que s’han pogut trobar aquestes restes, quin ha estat el treball dels paleontòlegs ens els jaciments localitzats. També hi ha vitrines amb rèpliques d’ous i ossos de dinosaure, entre els quals hi ha fèmurs i algunes vèrtebres. Entre la informació que ens donen, podem saber quins tipus de dinosaures hi havia en el territori, com els notosaures, uns dinosaures cuirassats, poc coneguts encara a la Conca; o els teròpodes, uns depredadors dels quals s’han trobat diverses dents als jaciments de la Conca.

Com és habitual en aquest tipus de centres, fan visites guiades i tenen un programa pedagògic adreçat a les visites escolars. Donat que al Museu hi ha també el Centre d’Acollida del Parc Cretaci i la Oficina de Turisme, us poden donar informació sobre el patrimoni dels pobles de l’entorn i dels horaris de visita dels llocs visitables, per exemple us poden informar de les visites a l’església de Covet i dels castells de Llorda i Orcau. A més, us atendran amb molta amabilitat.

Un cop acabada la visita al Museu, podeu fer una volta pel poble, on hi ha alguns racons interessants. Hi ha un itinerari del Memorial Democràtic sobre la Guerra Civil i les seves conseqüències, l’església, que va haver de reconstruir-se perquè va quedar molt malmesa i un tram de la muralla romana.

 

 

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Agraïments: Francina Pubill
Emès a Ràdio Gràcia el 21 d’abril de 2015

 

 

 

 

Museu Conca Dellà
Isona i Conca Dellà
C. Museu, 4.
Tel: 973 66 50 62
Bibliografia:
ROCAFORT, Ceferí; Geografia General de Catalunya. Província de Lleida. Casa Editorial Alberto Martín. Barcelona.
BOFARULL I TERRADES, Manuel; Origen dels noms geogràfics de Catalunya. Editorial Millà. Barcelona, 1991.