Part de la façana del celler.

Les vacances de la ràdio encara no han acabat igual que les de moltes persones. El bloc, però segueix actiu, per anar recuperant sortides de l’anterior bloc que va ser piratejat. La sortida amb gràcia que recuperem avui és per visitar un edifici pioner en el seu moment,  i aprofitarem per saber com es fa el vi i, alhora, podrem tastar-ne i comprar-ne. Ens n’anem a conèixer una de les catedrals del vi que tenim a Catalunya, de fet, el primer celler cooperatiu que es va edificar en l’estil modernista: el de l’Espluga de Francolí, a la comarca de la Conca de Barberà.

A Catalunya tenim una cinquantena de cellers aixecats en època modernista, molts dels quals de gran qualitat arquitectònica, i la majoria construïts sota la direcció de l’arquitecte Cèsar Martinell. Més d’un d’aquests cellers s’autodenomina la Catedral del Vi, tot i que, segons defensen els de l’Espluga de Francolí, aquest sobrenom es va utilitzar per primer cop al seu celler i l’autor va ser un il·lustre escriptor: Àngel Guimerà.

Arcs a la coberta del celler.

L’edifici del qual parlarem avui és obra de Pere Domènech i Roura a partir del projecte del seu pare Lluís Domènech i Montaner, un dels tres principals noms del Modernisme a casa nostra. Cèsar Martinell, l’arquitecte dels cellers, es va encarregar de fer-hi una ampliació el 1957.

Per explicar la història del celler cooperatiu de l’Espluga de Francolí, ens hem remuntar a una crisi. Com passa en moltes ocasions, les crisis serveixen per fer sortir propostes innovadores. En aquest cas es tracta de la crisi provocada per la plaga d’un insecte: la fil·loxera, que va afectar Catalunya a partir de 1879. A la Conca de Barberà va arribar-hi el 1893. Per fer-hi front, els pagesos de la comarca van decidir associar-se i aprofitar els avantatges de la cooperació mútua. Un dels primers pobles a tenir una associació de pagesos fou Barberà de la Conca. Era l’any 1894 i va ser el principi del procés que va dur fins a la construcció dels cellers cooperatius. Un dels principals artífexs d’aquest procés va ser un fill de l’Espluga de Francolí: Josep Maria Rendé i Ventosa, que va ser director del Servei d’Acció Social Agrària de la Mancomunitat de Catalunya.

Josep Maria Rendé i Ventosa.

Avancem, però, uns anys i anem cap a l’Espluga de Francolí, on l’any 1902 es va fundar la Cooperativa. Deu anys més tard, el 1912, concretament el dia 5 d’abril, el Sindicat Agrícola va decidir construir un celler i uns mesos més endavant, el 8 de desembre d’aquell mateix any, l’església vella del poble va acollir una assemblea general del Sindicat en la qual es va acordar la creació de la Secció de Vinicultura del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de l’Espluga de Francolí. El 6 de març de 1913 s’iniciaven les obres sota la direcció de l’arquitecte Pere Domènech i Roura, amb un pressupost de 94.870 pessetes.

Les obres van anar força ràpides. Així, el 27 de setembre de 1913 ja s’havien acabat les dues primeres naus i es va fer la primera prova. La primera verema que s’hi va abocar era d’un pagès que es deia Jaume Fort. L’any 1932 es va concedir la llicència per a la construcció d’un altre celler cooperatiu, l’anomenat Celler de Dalt. Anys després, el 1942, es van fusionar les dues cooperatives. En aquest punt, cal deixar clar, perquè potser no tothom ho sap, que la història dels cellers acostuma a anar molt lligada a la història de les cooperatives que els van aixecar. Tornant al Celler de Baix, el modernista, cal dir que l’any 1957 es va construir una tercera nau, idèntica a les dues preexistents. Aquest cop les obres van anar a càrrec de Cèsar Martinell i Brunet.

Entrada al soterrani on hi ha l’exposició.

En general, els cellers que es van construir en aquella època, van ser el resultat d’uns grans avenços, tant en l’organització social al món de la pagesia catalana, amb l’impuls de la creació de les cooperatives, com en el món de l’arquitectura i la tècnica i la seva adaptació a les necessitats de la indústria del vi.

La base d’aquests edificis son naus de gran volum i ben airejades on poder instal·lar grans dipòsits per al vi amb cambres d’aireació que evitin l’augment de la temperatura ambient i amb obertures que permetin l’evacuació de l’àcid carbònic. Els cellers modernistes acostumen a tenir unes característiques comunes en el seu model arquitectònic: son edificis alts, amb un ús intens del maó i amb arcs catenaris que asseguren la resistència de l’estructura; també hi ha grans finestrals que garanteixen una bona il·luminació natural i dipòsits d’aigua elevats.

Quadre de derivats del cep.

Actualment, el celler de l’Espluga de Francolí, tot i seguir fent les funcions que li són pròpies, es pot visitar perquè està condicionat com a museu. La visita, que comença amb una breu introducció per part de personal de la botiga del celler, està organitzada de manera que s’entra per sota d’una de les antigues tines cap a un pis soterrat, on hi ha una exposició on s’explica l’origen i la història de la cooperativa i del celler, per una banda, i del cultiu de la vinya i de l’elaboració del vi, de l’altra. Tot plegat es fa a través de plafons amb textos i imatges que es complementen amb alguns elements i eines, que també hi son exposats. Entre aquests elements hi ha bótes de vi o una bomba de trascolar.

Bótes de vi.

La mostra explica, també, des d’on ve el cultiu de la vinya i la cultura del vi i ensenya com s’elabora el vi. Un gran plafó ens permet saber d’on venen tots els derivats del raïm, des del most a l’esperit de vi, passant pels diferents i més variats licors.

La visita al celler us permetrà conèixer la relació de la Conca de Barberà amb el vi. Segons s’explica a l’exposició, se sap que al segle XII ja es conreava vinya a l’Espluga de Francolí i que entre els segles XII i XIV va créixer de forma espectacular la superfície de conreu de vinya. Va ser en aquella època que va aparèixer la varietat de raïm conegut com a “garnatxa”, que prové de l’italià “vernàccia”.

Tina.

La mostra també explica la diferència entre cup i tina, el nom que reben els grans recipients on s’elabora i s’emmagatzema el vi. El recipient s’anomena cup quan està soterrat i tina quan és exterior o elevat.  La seva funció principal és facilitar la fermentació del most i aconseguir que es faci en les millors condicions. Era habitual que les parets dels cups estiguessin revestides d’unes rajoles envernissades que s’anomenen cairons.

Després de passar per entremig de diverses tines, amb informació sobre quin és el procés actual d’elaboració del vi, la visita al celler ens porta a una alçada per damunt de les tines actuals, on es pot apreciar la tècnica de l’obra modernista amb una exposició que explica els diferents elements que en formen part. Finalment hi ha uns audiovisuals sobre els cellers i l’època en que van aixecar-se.

Bomba de trascolar.

Abans d’arribar a la sala d’audiovisuals, uns plafons expliquen els elements arquitectònicsmés destacats i en què cal fixar-se de l’edifici. És aquí que ens expliquen que el celler on som és un edifici de planta rectangular distribuït en tres naus de 46 metres de llargada per 12,5 d’amplada, que hi ha 60 cups soterrats i 60 tines, amb una capacitat total de 34.300 Hl.

Un dels arcs forners.

La coberta de l’edifici és a dues vessants i s’aixeca a 12,5 metres en el vèrtex central. Es sostinguda per 9 pilastres centrals, fetes d’obra vista, i nou més d’adossades a les parets laterals, on reposen els nou arcs faixons, que son fets de formigó i que son els que sostenen la coberta. De fet aquí és un dels llocs on es va utilitzar el formigó per primer cop. En paral·lel a l’eix longitudinal de la nau hi ha deu arcs més petits, fets d’obra vista, que se paren una nau de l’altra.

Façana del celler.

A l’exterior de l’edifici hi podem contemplar diversos elements que val la pena destacar. Com a molts dels cellers modernistes, hi ha un dipòsit d’aigua elevat, que en aquest cas és sostingut per uns pilars d’obra vista i adornat amb peces de ceràmica vidriada. A la part superior i al centre d’una de les façanes laterals, hi ha una frontó triangular amb l’escut de la vila. La cornisa de l’edifici té motllures i a la coberta hi podem veure també pinacles rematats amb una esfera.

La visita s’acaba allà on ha començat, a la botiga de la cooperativa, on es pot comprar vi, oli i altres productes elaborats pels socis de l’entitat.

Sostre del celler.

Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Agraïments: Rosa Balcells i Pere Lluís Borràs
Emès a Ràdio Gràcia el 16 d’octubre de 2012

Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí
Av. Josep M. Rendé i Ventosa, 5
Telèfon: 977 87 01 61
L’Espluga de Francolí