Exposició  Modernisme, cap a la cultura del disseny

Cadires dissenyades per Antoni Gaudí.

Nova sortida per acostar-nos a un museu barceloní que ofereix moltes possibilitats. Per començar, és en un edifici que acull fins a quatre institucions diferents. És de construcció recent, de principi d’aquest segle XXI, i està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El lloc on està ubicat és un d’aquells punts de Barcelona que semblen tenir la maledicció de no estar mai acabats i sempre en obres. A més, el punt exacte on s’aixeca l’edifici  permet veure i entendre un accident topogràfic poc conegut, el graó barceloní. Avui ens acostem a la plaça de les Glòries Catalanes per visitar una de les exposicions del Disseny Hub Barcelona, Modernisme, cap a la cultura del disseny, que ens vol mostrar aquest moviment cultural des del punt de vista del disseny i la influència que hi ha tingut.

Edifici Dhub des de la plaça de les Glòries Catalanes, amb la torre Glòries al darrera.

Tot i que el motiu principal de la nostra sortida d’avui és l’exposició Modernisme, cap a la cultura del disseny, abans d’entrar-hi, ens aturarem un moment en l’edifici que l’acull i els seu entorn. El DHUB, conegut popularment com, la “grapadora”, s’erigeix al cantó mar de la plaça de les Glòries Catalanes, entre dos edificis també molt singulars, també construïts aquest segle i també inclosos a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Són la torre Glòries, coneguda popularment com el “pirulí”, i el Mercat dels Encants. L’edifici del Disseny Hub té entrada per la mateixa plaça de les Glòries Catalanes i, també pels jardins d’Elisava, però entre una i altra hi ha un pis de diferència. Això és perquè l’edifici està construït en ple graó barceloní, l’accident topogràfic a què ens hem referit abans.

Edifici del Dhub per la façana del graó barceloní.

Abans de seguir, farem cinc cèntims de què és el graó barceloní, i ho farem tal com ho explica Enric H. March al llibre Barcelona ciutat de vestigis: “El graó barceloní és un escarpament d’entre deu i quatre metres d’alçada, una mena de penya-segat que devia marcar, aproximadament, el límit del litoral en època antiga. Aquest espadat anava des del turó de la Trinitat (on atenyia l’altura màxima) fins a la plaça de la Universitat, passant per la Sagrera, el Clot, el Fort Pienc, el carrer de Trafalgar, la plaça d’Urquinaona i el carrer de Pelai. Més enllà de la Ronda de Sant Antoni, s’esvaeix i ja no és possible identificar-lo. L’origen cal atribuir-lo a diferents fenòmens, segons la ubicació: tectònic erosiu (el mar) o associat a una falla”. Avui només s’intueix en alguns punts de la ciutat, com a la plaça de les Glòries Catalanes, on podem veure aquesta diferència de nivell poc explicable.

Rellotge de caixa alta. Jeroni Granell i Manresa.

Com hem dit a l’edifici del Disseny Hub Barcelona hi podem trobar diversos equipaments i institucions: la Biblioteca el Clot – Josep Benet, el Barcelona Centre de Disseny (BCD), el Foment de les Arts i del Disseny (FAD) i el Museu del Disseny de Barcelona, que és on anem per visitar l’exposició Modernisme, cap a la cultura del disseny.

Quan es parla de modernisme, de ben segur que ens venen el cap el nom de grans arquitectes, com Gaudí, Domènech i Muntaner, Puig i Cadafalch o Jujol. I també pensem en les seves obres: el Palau Güell, l’hospital de Sant Pau, de Barcelona,  o el Pere Mata de Reus, per posar alguns exemples. Fins i tot, podem pensar en vitralls. El modernisme, però, és molt més que tot això. De fet, l’obra d’aquests grans noms de l’arquitectura va molt més enllà dels seus edificis, perquè moltes vegades, quan projectaven un edifici, no és quedaven només en la construcció pura i dura, dissenyaven també mobles i tota mena d’objectes. El modernisme és un moviment cultural europeu, conegut amb diferents noms a Europa, i que va abraçar tot tipus de disciplines. L’exposició que visitem avui ens mostra com, el modernisme català és a l’inici del disseny.

Expositor per a la III Exposición Internacional de Artes Decorativas de Monza.

En els plafons de l’exposició podem llegir: “Modernisme és sinònim de voluntat de modernitzar una cultura i d’integrar-se a Europa. L’Exposició Universal del 1888, primer esdeveniment internacional  organitzat per la ciutat de Barcelona, es considera la porta d’entrada a Europa i la modernitat, i la data d’inici del moviment”. Un altre plafó ens explica que: “El període comprés entre el 1888 i el 1900 el podem denominar primer modernisme. Els arquitectes catalans, seguits pels industrials, feren una darrera i tardana recreació dels models historicistes, sobretot  del neogòtic, clarament definit per Josep Puig i Cadafalch com una arquitectura ‘nacional’. Es tracta d’una recreació lliure i creativa dels estils medievals que portarà aquests arquitectes a acceptar també elements propis d’altres llenguatges històrics i d’altres cultures, sempre, tanmateix, amb un regust arcaic i historicista” I segueix: “Fruit d’aquest context són els objectes «parlants», signes d’una voluntat identitària ben representada per els noves classes dirigents. Les indústries artístiques forniren els habitatges amb tota mena d’elements aplicats i objectes decoratius, reflex dels ideals dels seus clients”.

Escó de Sant Jordi.

Un dels plafons del principi de l’exposició ens explica els seus objectius: “El modernisme, sinònim de voluntat de modernitat i de regeneració cultural, és actualment un dels principals pols d’atracció internacional de Barcelona i un dels estils artístics més populars. El Museu del Disseny vol oferir-ne una lectura en ‘clau de disseny’, és a dir, repensant els objectes des de la idea, les tècniques de producció i els materials, la promoció, la difusió i la funció, entès el disseny com un procés que abasta des del concepte fins a l’ús i fins i tot el desús”.

A l’exposició es poden veure tota mena d’objectes dissenyats pels principals arquitectes modernistes i també per artesans i industrials de l’època. Entre els objectes hi ha rajoles i plafons de ceràmica, motllures i plaques de sostre, paviments hidràulics, portes i llindes de porta; tota mena de mobles, com butaques i cadires de braços, canapès, taules, cadires, trinxants; també habitacions senceres com dormitoris, amb llit i tauleta de nit; o menjadors, amb taules, cadires i mobles auxiliars; fins i tot rellotges de peu i cortines.

Medalló dissenyat per Antoni Gaudí.

Els mobles mereixen una atenció especial a l’hora de parlar d’indústries artístiques, perquè hi conflueixen diverses arts. Alguns arquitectes, com el mateix Gaudí, van dissenyar els mobles que havien d’anar a l’interior dels edificis que projectava. Pel que fa a les tècniques usades, a l’exposició ens expliquen que: “Hi destaquen treballs de talla, com els tan singulars de Gaudí, la marqueteria, característica d’Homar, i el pirogravat, distintiu de Busquets, però també emprat per Ribas, totes tècniques de llarga tradició a Catalunya”. Al mateix plafó ens les expliquen: “La marqueteria dotava de color el mobiliari, acoblant-hi fustes vogides de tons diferents, mentre que el pirogravat consistia a dibuixar els motius decoratius amb una punta roent, ja elèctrica, per després acolorir-los a l’aquarel·la i envernissar-los”.

Reixa dissenyada per Antoni Gaudí i Francesc Berenguer i Mestres.

Entre els materials usats pel modernisme hi ha els metalls i, sobretot, el ferro forjat, una antiga tècnica artesanal catalana que és molt present en les obres dels grans arquitectes. La industrialització va permetre la incorporació d’automatismes   en processos com retallar, perforar, estampar o soldar, cosa que va permetre la introducció de mètodes de comercialització més moderns. Alhora, a més de la forja, els modernistes utilitzaven altres materials com el ferro colat, el llautó o el bronze. A l’exposició es poden veure exemples tant d’objectes com de peces  d’ornamentació de mobiliari.

Florons, dissenyats per Puig i Cadafalch, coronaments i rajoles ceràmiques.

Paviments i murs, tant exteriors (façanes), com interiors, es recobrien amb rajoles de ceràmiques artístiques, sovint amb decoracions florals; les zones amb més possibilitat de patir rascades pel mobiliari eren cobertes amb arrimadors, que tenien també una funció higiènica en ser més fàcils de netejar; i en els paviments es van començar a utilitzar les rajoles hidràuliques, aconseguides amb una nova tècnica: s’emmotllava i premsava peces de ciment hidràulic és pintava la darrera capa.

Arquimesa

Les arts aplicades i les decoratives van tenir un auge important amb el modernisme. A diferència d’altres llocs, a Catalunya les indústries subsidiàries de la construcció van renovar a fons els seus dissenys, amb la participació de grans noms del dibuix i l’arquitectura. Així es recull en un dels plafons de l’exposició: “Les indústries artístiques van tenir un desenvolupament espectacular. Es pot parlar de formes mixtes de fabricació amb productes industrials acabats de forma manual o productes artesanals distribuïts per un sistema comercial modern. Com a conseqüència, hi ha també una valoració dels productes estandarditzats sense detriment de la consideració que té la peça única”.

Vitrall Al·legoria de la II Exposició de Belles Arts i Industries Artístiques de Barcelona.

Una de les tècniques relacionades amb la construcció que també va tenir un important desenvolupament amb el modernisme va ser el vitrall emplomat. No és precisament una tècnica gaire nova. Hi era des de feia molt temps, perquè és usada en finestres i rosasses de moltes esglésies, però no havia sortit d’aquí. El modernisme va començar a aplicar-lo a les cases amb resultats molt artístics, com es pot veure, per exemple al Museu d’Art de Cerdanyola. El fet de sortir de l’àmbit de l’arquitectura religiosa i les possibilitats que oferien els nous sistemes de fabricació, van fer que aquesta tècnica, tot i ser necessàriament molt artesanal, s’estengués arreu. A l’exposició n’hi ha també alguna mostra. I ens expliquen que: “Noves tècniques foren la tricromia o superposició de tres plaques de vidres de colors primaris, executada pel taller Amigó en projectes de Gaudí. Gran innovació va ser també el cloisonné, que Frederic Vidal Puig aprengué a Londres cap al 1899. Diminutes peces esfèriques de vidres de colors disposades en uns alvèols delimitats per fines parets de metall i tot plegat segellat per dues plaques de vidre”. Els vitralls es van aplicar també en portes i mobles.

Títol de mestre manyà de Ricard Cabot i Fita.

En definitiva, tot visitant l’exposició podem veure com el modernisme va entrar de ple a les llars burgeses i com també va fer-se present en molts aspectes de la vida, perquè va abastar tota mena d’objectes, productes i tècniques, com l’enquadernació o fins i tot, títols professionals, com el que s’exposa de mestre manyà de Ricard Cabot i Fita, fet per Josep Vilaseca i Casanovas, amb ferro forjat, paper imprès i manuscrit. També objectes d’ús quotidià, de decoració i complements de vestuari: gots, plats, gerros, fermalls, penjolls, polseres, collarets…

Cartell de Mosaicos Hidraulicos Órsola Solà y Cia. Cromolitografia sobre paper.

Tot acostant-nos a la part final de la mostra veiem com el modernisme va influir en artistes com Pablo Picasso, Joan Miró, Josep Llorens Artigas o Eudald Serra. Els darrers plafons expliquen com el modernisme i el seu màxim exponent, Gaudí, van perviure durant el franquisme i com, a poc a poc, l’interès es va anar estenent pel món després que el MOMA de Nova York li dediqués una exposició el 1957 que va promoure el professor de Columbia, Georges R. Collins, fundador d’Amics de Gaudí USA, i que l’havia descobert en una exposició que l’Associació Amics de Gaudí havia organitzat al Saló del Tinell l’any 1956, quatre anys després de la seva fundació, el 1952. Per altra banda, un arquitecte de la Universitat de Waseda, Kenji Imai, promovia la secció japonesa de l’Associació.

Taula i cadires de menjador amb cortina. Jeroni Granell i Manresa.

Acabarem amb alguns textos que podem llegir en els darrers plafons de l’exposició: “El disseny Art Nouveau –i també el modernista- ha estat descobert, reconsiderat i enaltit pel disseny contemporani. Des dels anys seixanta, la reedició de peces emblemàtiques de Mackintosh, Gimard o Hofmann ha convertit aquests elements en «clàssics del disseny». Cal recordar, però, que alguns objectes com els mobles de fusta corbada, els paviments Escofet, les joies Masriera, així com peces emblemàtiques de Peter Behrens no es van deixar de produir”.

Gerros de vidre bufat en motlle i esmaltat.

En un altre plafó ens diuen que: “El disseny gràfic fou capdavanter en la recuperació del gust per l’Art Nouveau i el modernisme, gràcies a l’atracció per les imatges populars del passat gràfic. El Pop, el Neoliberty, l’art psicodèlic i la cultura de masses dels anys seixanta i setanta, descobriren les formes sinuoses i la tipografia cal·ligràfica de l’Art Nouveau, que veiem com una clara oposició al racionalisme defensat pels definidors de la modernitat”.

I acabarem aquesta sortida amb una reflexió final que tanca l’exposició: “Assistim a un procés de «musealització» de les ciutats europees Art Nouveau, i Barcelona n’és un cas emblemàtic. Mentre el disseny produeix rèpliques de qualitat i les arts s’inspiren en les formes sinuoses o en tècniques artesanes com el trencadís, el turisme ha desenvolupat un merchandising a mig camí entre peces de qualitat i el més adotzenat gust kitsch.

Hauria de ser possible trobar un punt d’encontre que faci compatible el plaer de la cultura i el turisme pel bé de les ciutats i el patrimoni. Tant de bo les noves circumstàncies post covid19 ens ajudin a assolir-lo”.

Gàrgola de ceràmica decorada amb reflexos metàl·lics.

© Text: Joan Àngel Frigola
Fotografies: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

 

Exposició Modernisme, cap a la cultura del disseny
Museu del Disseny de Barcelona
Plaça de les Glòries Catalanes, 37-38
08018 Barcelona
Tel. 93 256 68 00
museudeldisseny@bcn.cat

 

 

Un tomb pel passeig de Gràcia

El passeig l’any 1847, segons un plànol publicat al llibre De la Puerta del Angel a la plaza de Lesseps

La sortida d’avui us convida a passejar per un dels carrers més coneguts de Barcelona. Un antic camí que unia l’antiga Bàrcino amb el Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallés. Un antic camí que amb els anys va esdevenir un passeig senyorial, zona residencial de la burgesia, que hi va aixecar importants obres modernistes, algunes de les quals encara perduren i són patrimoni de la humanitat. És un carrer que en una època va ser el lloc on calia anar a passejar per veure i ser vist. Que en una altre moment va omplir-se d’entitats bancaries i que abans de la pandèmia de la covid-19 era plena de turistes entrant i sortint de botigues de luxe com les que es poden trobar a qualsevol gran ciutat del món. És un passeig que concentra obres d’arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Bassegoda, Sagnier i Rovira, entre altres grans noms de l’arquitectura catalana. Aquesta sortida proposa recuperar una antiga tradició barcelonina, passejar pel passeig de Gràcia. Continua llegint

Catalunya industrial

Portada del llibre

La nova proposta de Sortides amb gràcia és, podríem dir, un recull de sortides. És un viatge per diversos punts de la geografia catalana per descobrir el patrimoni industrial del territori. Avui us proposem visitar fins a 47 edificis amb un passat industrial que, en bona part, han deixat de tenir l’ús productiu per al qual van estar fets i que avui són museus que ens permeten conèixer el passat industrial català, tot i que en alguns casos, encara mantenen una certa activitat. Avui us proposem resseguir la història a través d’un llibre: Catalunya industrial. La Guia per descobrir el patrimoni industrial del nostre país, obra de Daniel Romaní, editada per Viena edicions. Continua llegint

El Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu

El jardí del casal Dr. Daurella.

Nova sortida que ens porta a conèixer una població que va tenir un creixement important a les darreres dècades del segle XIX gràcies a dues infraestructures i al seu aire pur. I també coneixerem un museu degut a dos personatges que es van convertir en benefactors del municipi. Les infraestructures son la línia de ferrocarril i una carretera comarcal. Els aires són els que baixen del Montseny. El museu és el Tomàs Balvey, que és al casal Dr. Daurella. A més, podem fer una passejada per la vila per veure edificis modernistes i noucentistes aixecats com a cases d’estiueig. Avui ens acostem fins al Vallès Oriental per conèixer una de les farmàcies més antigues d’Europa i la col·lecció del darrer d’una llarga nissaga de farmacèutics. Avui Sortides amb gràcia visita Cardedeu. Continua llegint

El santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri i el Sagrat Cor de Vistabella

Interior del santuari de Montferri.

La nova proposta de Sortides amb gràcia ens porta al santuari de la Mare de Déu de Montserrat. Però no anirem al Bages. Visitarem la Moreneta, però no ens acostarem a la muntanya màgica i sagrada del centre de Catalunya. Sortirem cap a terres tarragonines, cap a la comarca de l’Alt Camp per descobrir un santuari dedicat a la patrona de Catalunya, dissenyat per un dels grans arquitectes modernistes, Josep Maria Jujol, i erigit gràcies a la col·laboració i la voluntat d’un poble i els seus habitants: Montferri. I podrem completar la sortida tot acostant-nos a la veïna comarca del Tarragonès per visitar l’església del Sagrat Cor de Vistabella, obra també de Jujol. Continua llegint

Olius, una església romànica i un cementiri modernista

Absis i torre campanar de Sant Esteve d’Olius.

Catalunya té molts llocs per visitar i molts racons per descobrir. Hi ha diversos monuments que han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Entre aquests hi ha romànic i modernisme. Al territori, però, hi ha un munt de llocs, que sense ser de primer nivell, tenen un encant que els fa mereixedors de ser visitats. Un d’aquests racons es troba a la comarca del Solsonès, a pocs quilometres de la capital, Solsona. La nova sortida que us proposem permet conèixer unes restes arqueològiques; una església romànica, originària del segle IX, amb una curiosa cripta; i un petit cementiri modernista, perfectament adaptat a l’entorn. Avui visitem l’església de Sant Esteve d’Olius. Continua llegint

Els vitralls modernistes del Museu d’Art de Cerdanyola

Vitrall Dames de les tulipes.

La sortida d’avui us proposa visitar un petit museu local. És petit, si, però ja ho diu la dita: “al pot petit hi ha la bona confitura”. És també un museu jove, ja que va ser inaugurat l’any 2009 i com molts museus locals, més enllà dels seus fons i col·leccions, l’edifici és patrimoni per si mateix i té al darrera una història centenària que l’actual funció museística ens permet conèixer i recordar. Avui ens acostem al Vallès Occidental, per visitar un edifici que va ser construït com a casino, que va ser una casa particular i que té uns bonics vitralls modernistes. Avui sortim al Museu d’Art de Cerdanyola.

Continua llegint

Tortosa. Un museu d’història en un escorxador modernista

façanes posteriorsEls canvis en el model de vida de la societat, els avenços en tecnologia, sanitat i salubritat, han fet que molts edificis que en el seu moment havien estat molt útils per a determinades funcions, i que fins i tot en el moment en que van ser construïts van arribar a ser modèlics; amb el pas del temps es van fer obsolets i van acabar perdent la utilitat. Amb tot, en alguns casos es tracta d’edificis que han esdevingut patrimoni arquitectònic que cal preservar i, per sort, en ocasions l’administració corresponent hi ha sabut trobar un ús alternatiu. Aquest és el cas de l’antic escorxador de Tortosa, un bonic edifici modernista que avui és la seu del Museu de Tortosa, històric i arqueològic de les terres de l’Ebre. La sortida d’avui us proposa conèixer la capital del Baix Ebre a través de peces arqueològiques, mobles, obres d’art, objectes i imatges que es conserven al seu museu municipal. Continua llegint

Museu de l’Estampació. Premià de Mar

Vestit estampat a l'inici de l'exposició.

Vestit estampat a l’inici de l’exposició.

La sortida d’avui ens permetrà conèixer una mica millor un procés tècnic que és molt present en molts aspectes de la vida quotidiana, tot i que potser no en som massa conscients. En acostem a una antiga fàbrica de gas que actualment és un museu que no té res a veure amb aquesta indústria energètica. Us heu preguntat mai, d’on venen els dibuixos que hi ha a la roba que porteu? O a les cortines de les habitacions? O als llençols del llit? Avui podrem saber quan i com la roba va començar a ser estampada i quins processos s’han anat seguint al llarg dels anys. I, de passada, podrem conèixer com es va anar estenent la indústria tèxtil a Catalunya i la importància que va arribar a tenir. Avui anem al Maresme per visitar el Museu de l’Estampació de Premià de Mar.
Continua llegint

Figaró-Montmany

Casa Consistorial.

Casa Consistorial.

Avui sortim al Vallès Oriental per visitar un municipi força antic, però que va començar a tenir nomenada a partir de les primeres dècades del segle XX gràcies a l’arribada d’estiuejants que van aixecar-hi algunes cases modernistes. És un poble situat entre dues zones d’alt interès natural: el Montseny i els Cingles de Bertí. És una localitat el nucli urbà de la qual és en una estreta vall que ha estat, de sempre el pas natural, i necessari, cap a la comarca d’Osona. Anem a una població on se situa l’acció d’una important novel·la catalana de principi del segle XX. Avui anem a conèixer el Figaró-Montmany.
Continua llegint