Queretes

Finestra gòtica al carrer major.

Finestra gòtica al carrer major.

Avui tornem a visitar una d’aquelles comarques on parlen català, tot hi que algun partit polític vol fer creure que no. Anem a un poble amb molt d’encant, com molts de la seva comarca, amb grans casalots renaixentistes i capelles que antigament havien estat portals de muralla. És un poble que té per patrona una santa que els va deslliurar del domini feudal d’un orde militar i en el qual es va trobar una estela ibera amb unes lletres gravades; per això tenen una exposició dedicada a la llengua i l’escriptura iberes. Aquesta setmana ens acostem de nou al Matarranya per passejar per una població que és exactament a la meitat d’una carretera que uneix dues poblacions que ja hem visitat en les nostres sortides. Anem a Queretes.
Continua llegint

Anuncis

Calaceit, capital cultural del Matarranya

Portal d'un carrer.

Portal d’un carrer.

Ens acostem de nou a la comarca del Matarranya, a la franja de Ponent, aquell territori de parla catalana, però que pertany administrativament a l’Aragó. Sortim avui a una població que pertany a la província de Terol, però que està més a prop de Barcelona (196 km) que de la seva capital (212 km). És una vila que ha atret un gran nombre d’artistes i intel·lectuals i que ben a prop del nucli urbà i dins del terme municipal, en un turó proper, hi té un important jaciment ibèric que va estar poblat entre els segles V i III aC. Avui anem a la primera població de la província de Terol que ens trobem si venim de Gandesa. Avui visitem Calaceit.
Continua llegint

Pena-roja, “lo Masmut” i la Mare de Déu de la Font

Carro.

Carro.

Paleontologia, prehistòria, edat mitjana, etnografia, paisatge, natura… tot això podem trobar al lloc que visitem avui, tot i que nosaltres ens aturarem, bàsicament, en dues de totes aquestes possibilitats. Tornem a la comarca del Matarranya, a una població situada a l’interior dels ports de Tortosa-Beseit, a tocar de les comarques dels Ports de Morella i el Baix Maestrat. Bona part del seu terme municipal marca el límit històric entre els antics regnes d’Aragó i València. És una localitat amb edificis que des de fora sembla que siguin de planta i dos pisos, però que a l’interior arriben a tenir cinc nivells, perquè estan construïdes adossades a la paret de la muntanya. Avui anem a Pena-roja, també coneguda com Peñarroya de Tastavins.
Continua llegint

Vall-de-roures, capital del Matarranya

Un dels carrers que pugen cap al castell.

Un dels carrers que pugen cap al castell.

Tornem de Setmana Santa visitant una població presidida per un conjunt monumental dels segles XIV i XV format per una església i un castell, que li donen una imatge força coneguda. Té una de les fondes més antigues de la península i, tot i no ser, administrativament, territori de Catalunya, els seus habitants parlen català, encara que a alguns polítics no els hi agrada massa i se n’han inventat una denominació diferent. De fet, sempre ha estat un lloc força visitat pels catalans. Avui sortim a Vall-de-roures, capital de la comarca del Matarranya, a la Franja de ponent.
Continua llegint