Pena-roja, “lo Masmut” i la Mare de Déu de la Font

Carro.

Carro.

Paleontologia, prehistòria, edat mitjana, etnografia, paisatge, natura… tot això podem trobar al lloc que visitem avui, tot i que nosaltres ens aturarem, bàsicament, en dues de totes aquestes possibilitats. Tornem a la comarca del Matarranya, a una població situada a l’interior dels ports de Tortosa-Beseit, a tocar de les comarques dels Ports de Morella i el Baix Maestrat. Bona part del seu terme municipal marca el límit històric entre els antics regnes d’Aragó i València. És una localitat amb edificis que des de fora sembla que siguin de planta i dos pisos, però que a l’interior arriben a tenir cinc nivells, perquè estan construïdes adossades a la paret de la muntanya. Avui anem a Pena-roja, també coneguda com Peñarroya de Tastavins.

Premsa de vi.

Premsa de vi.

Comencem pel nom de la població. Com totes les localitats del Matarranya, el nom oficial és bilingüe: en català i en castellà. El nom castellà és, com hem citat, Peñarroya de Tastavins, perquè hi passa el riu d’aquest nom. En català, els cartells posen Pena-roja de Tastavins, però nosaltres, tal com fa en Joaquim Monclús i Esteban a El Matarranya, crònica de viatge, li direm Pena-roja, a seques. Veiem el per què amb les paraules del mateix Monclús: “La vila de Pena-roja que en molts llocs la veurem acompanyada amb el cognom de Tastavins, s’ha de dir Pena-roja a seques. Així ho recomana l’eminent filòleg Joan Coromines i l’Institut d’Estudis Catalans, l’organisme que té més autoritat en aquesta matèria. En castellà l’anomenen Peñarroya de Tastavins, perquè al llarg de la geografia de la Pell de Brau hi ha algunes altres Peñarroyas”.

Pastera i sedàs per a farina.

Pastera i sedàs per a farina.

Aclarit el tema del nom, acostem-nos a la historia. L’any 1997 es van localitzar i excavar a Pena-roja les restes d’un dinosaure, més exactament d’un sauròpode, el més gran i complet que s’ha trobat a Espanya, per això a la localitat hi ha una de les seus de Territorio Dinópolis, un parc temàtic paleontològic. També s’han trobat a la població restes neolítics, ibers i romans. El segle XII va ser reconquerida als musulmans i l’any 1209 el rei Pere el Catòlic feu donació de les terres a l’orde de Calatrava. La població va obtenir el títol de “vila”, l’any 1337.

Carnera penjada al celler.

Carnera penjada al celler.

Veiem com descriu Pena-roja en Joaquim Monclús: “la població queda escalonada al peu del tossal de la Mola amb un conjunt arquitectònic molt harmoniós on despunten cases de pedra prou importants, adornades amb escuts antics i amb balconades impressionants de fusta tornejada i volades sobre les solanes que ens fan adonar que som en un lloc de muntanya”.

Una bona possibilitat és passejar pels carrers i carrerons de la vila i anar descobrint bons exemples d’arquitectura popular, grans ràfecs i detalls aquí i allà, tot i que cal tenir en compte que la majoria de carrers són força costeruts. Nosaltres ens aturarem en dos punts concrets. El primer és l’espai gòtic “Lo Roser”, un equipament lúdic que ocupa el solar on hi havia l’antiga església de Sant Miquel. Davant hi ha una zona enjardinada amb algunes peces gòtiques recuperades.

Balances per a intercanvi directe.

Balances per a intercanvi directe.

El segon punt és una de les raons per visitar Pena-roja. Es tracta de “Lo Masmut, vida i oficis tradicionals”, que és una interessant exposició etnològica permanent, deguda a l’Associació Cultural Tastavins, la qual ha aconseguit reunir una important col·lecció d’objectes d’ús habitual a les llars i als oficis tradicionals, els quals exposen, des de l’any 2000, en dues cases rehabilitades, que ara son un sol edifici, i que es troba a la part més alta de la localitat, a tocar del castell.

“Lo Masmut, vida i oficis tradicionals”, està organitzada en un total de 10 sales o espais expositius. A cada àmbit hi ha els objectes, ben documentats, i acompanyats d’uns plafons en doble versió en català i en castellà, que expliquen amb textos i dibuixos, d’una manera molt didàctica, els diferents temes i activitats a que estan dedicats cadascun dels àmbits.

Escuradora.

Escuradora.

La primera sala, que és al soterrani, és el celler. Hi podem veure diversos tipus de gerres i cànteres, i també sistemes de conservació dels aliments, com una carnera, que era la forma de conservar aliments en fresc abans que hi hagués les neveres. És una estructura de fusta coberta amb tela mosquitera i penjada del sostre. La tela mosquitera evitava els insectes, al estar penjada del sostre, quedava allunyada dels ratolins i l’ambient fresc del celler ajudava a conservar la carn o els productes que s’hi guardaven dins.

A la planta baixa, que de fet és un semi-soterrani, hi ha representat el corral dels animals, amb un carro complet i una curiosa i molt creativa reproducció d’un cavall feta a partir de trossos de llenya. També hi ha estris de llaurar i una premsa de vi. L’àmbit següent està dedica, precisament, a l’elaboració del vi. Hi podem veure bótes, barrils i mesures de diferents mides.

Vestit tradicional de núvia.

Vestit tradicional de núvia.

El quart espai expositiu està dedicat a la sega i el batre. Hi trobem tota mena d’eines i estris dedicats a aquesta activitat, com trills, falç i dalles. D’aquí passem al rebost, on també ens expliquen l’elaboració del pa. Entre els objectes que hi podem veure hi ha una pastera i diferents tipus de pa, i aquí també hi ha objectes relacionats amb la recol·lecció de la mel, amb la cacera i amb la matança del porc i l’elaboració d’embotits, com una trinxadora de ceba que s’utilitzava per a fer els botifarrons farcits. També hi ha una curiosa mena de balança feta amb cistells d’espart que s’utilitzava en l’intercanvi directe de productes.

El foc i el menjador són el sisè àmbit. Hi trobem la llar de foc, amb estris de cuinar i uns maniquins, que figuren uns avis amb un nadó a la vora del foc. També hi trobem diversos estris d’us quotidià, com plats, olles, ampolles, setrills, càntirs, morters… i “l’escuradora”, una aigüera per rentar els plats, però sense aigua corrent. Els plats es rentaven en un cossi, de terra cuita amb un forat amb un tap de suro al cul que, es destapar-se, deixava anar l’aigua bruta a un altre recipient que hi havia sota.

Alcova amb el vestit de nuvi.

Alcova amb el vestit de nuvi.

El següent espai du el nom de “el cap de casa i el dormitori”. Aquí hi veiem la sala i alcova, amb un llit de matrimoni amb un bressol al cantó de la dona. Hi ha, també, els vestits tradicionals de casament: el d’home, negre i amb barret; el de dona, no és blanc, el cos es de color grana fosc i du el cap i les espatlles coberts amb una mena de caputxa oberta de color negre. En aquest àmbit hi ha també un rentamans sencer amb mirall, un braser i un bagul, entre altres objectes.

Fusteria.

Fusteria.

Els següents dos àmbits estan dedicats a dos oficis concrets: el de fuster i el de ferrer i són la recreació d’una fusteria i d’una ferreria tradicionals amb tots els estris i eines que s’utilitzaven en aquest oficis. La bona feina de l’Associació Cultural Tastavins i la col·laboració de tot el poble han fet que poguessin aconseguir dos tallers sencers i els han reproduït amb força fidelitat. La mostra de “Lo Masmut” es completa amb un desè espai dedicat als masos, amb una gran maqueta que reprodueix un mas tradicional i un audiovisual.

Portalada i claustre.

Portalada i claustre.

A les nostres sortides ja hem visitat un altre museu similar, l’Etnogràfic de Ripoll, val a dir, però, que són molt diferents i, fins i tot, si teniu la oportunitat, paga la pena visitar-los per comprovar les diferències i les similituds en la manera de viure de dues comarques com el Ripollès i el Matarranya. I abans de passar al següent punt de la nostra sortida d’avui, cal que aclarim d’on ve el nom d’aquesta exposició etnològica permanent. “Lo Masmut” és el nom d’un impressionant conglomerat de roca amb parets verticals de més de cent metres que hi ha a tocar de la vila.

Nau de l'església gòtica.

Nau de l’església gòtica.

A un parell de quilòmetres de Pena-roja, a tocar del riu Tastavins i de la carretera que va de Mont-roig de Tastavins a Vall-de-roures, hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Font. Diu la tradició que al segle XIII fou trobada una imatge de la Mare de Déu entre uns esbarzers i al costat d’una font d’aigua. Al lloc s’hi va aixecar una petita ermita, que a meitat del segle XIV fou substituïda per un edifici gòtic, el qual encara podem contemplar avui.

L’any 1556 es va erigir un nou temple, a un nivell més baix, a tocar la llera del riu, que és coneguda com l’església de Baix del Santuari de la Font. A l’exterior, sota el capçal del temple hi ha una font amb 15 canelles. Aquest edifici fou reformat els segles XVII i XVIII.

Cassetonat amb la creu de Calatrava.

Cassetonat amb la creu de Calatrava.

El temple antic és d’estil gòtic-mudèjar i fou declarat monument nacional l’any 1931 gràcies a la coberta decorada amb un cassetonat mudèjar, gairebé únic. L’edifici és d’una sola nau, dividida en cinc trams per quatre grans arcs que sostenen unes columnes amb capitells decorats amb motius florals, animals fantàstics i algunes figures humanes. Al cassetonat de la coberta hi podem veure diverses creus de Calatrava, l’ordre al qual pertanyia el territori, formes geomètriques, llegendes religioses i escuts heràldics de diverses famílies nobles de la zona. La façana dels peus de l’església té un rosetó i està coronada per un campanar d’espadanya.

Nau de l'església barroca..

Nau de l’església barroca..

La porta, s’obre a la façana lateral, que dona a un claustre. La portalada és d’arc apuntat, amb quatre arquivoltes, i està presidida per un timpà amb la representació de la Mare de Déu en Majestat, envoltada d’àngels glorificadors. Al costat hi ha personatges relacionats amb l’Orde de Calatrava. Els capitells de les columnes, formen un fris corregut amb representacions del nou testament com la Fugida a Egipte, la Visitació, l’Epifania, la Crucifixió o la Resurrecció. La porta conserva la fusteria mudèjar.

Entorn del santuari.

Entorn del santuari.

A l’altra banda del claustre hi ha l’oficina de turisme i un centre d’interpretació dedicat a la industria del porc. Les instal·lacions del santuari es complementen amb una hostatgeria.

Aquest santuari és el centre d’una curiosa tradició que l’uneix a la localitat de Vallibona, a la veïna comarca dels Ports. Segons s’explica fa uns set segles una pesta va delmar la població de Vallibona, que va quedar sense noies joves. Set joves van decidir acostar-se a Pena-roja a buscar set noies que els ajudessin a repoblar la seva localitat. Ho van aconseguir i en agraïment, cada set anys els habitants de Vallibona recorren els quaranta quilometres que separen les dues poblacions. A Pena-roja son rebuts i festejats i, després de passar la nit, se’n tornen a casa seva. La darrera celebració va tenir lloc l’any 2012, per tant, la propera serà el 2019.

Lo Masmut.

Lo Masmut.

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 8 de juliol de 2014

Escolta el programa

Pena-roja
Oficina de turisme
Santuari Mare de Déu de la Font
Telèfon: 978 89 66 67

Lo Masmut. Vida i oficis tradicionals
Carrer del Castell, 4
Telèfons: 978 89 67 60/978 67 07

Advertisements

6 thoughts on “Pena-roja, “lo Masmut” i la Mare de Déu de la Font

  1. Retroenllaç: Pena-Roja, “lo Masmut” i la Mare de Déu de la Font | Sortides amb gràcia | La Franja

  2. Retroenllaç: Calaceit, capital cultural del Matarranya | Sortides amb gràcia

  3. Retroenllaç: Queretes | Sortides amb gràcia

  4. Retroenllaç: Pena-roja de Lombarte | Ilercavònia

  5. Retroenllaç: Pena-roja de Lombarte | Des de la Mediterrània

  6. Retroenllaç: L’Arión, un museu d’oliveres mil·lenàries a Ulldecona. | Sortides amb gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s