Avui tornem a visitar una d’aquelles comarques on parlen català, tot hi que algun partit polític vol fer creure que no. Anem a un poble amb molt d’encant, com molts de la seva comarca, amb grans casalots renaixentistes i capelles que antigament havien estat portals de muralla. És un poble que té per patrona una santa que els va deslliurar del domini feudal d’un orde militar i en el qual es va trobar una estela ibera amb unes lletres gravades; per això tenen una exposició dedicada a la llengua i l’escriptura iberes. Aquesta setmana ens acostem de nou al Matarranya per passejar per una població que és exactament a la meitat d’una carretera que uneix dues poblacions que ja hem visitat en les nostres sortides. Anem a Queretes.

Començarem la sortida parlant del nom del poble. Com ja hem vist quan hem visitat altres poblacions de la comarca, com Vall-de-roures, Pena-roja o Calaceit, totes les localitats del Matarranya tenen el nom oficial duplicat en català i en castellà. En el cas del municipi on anem avui és Cretes, en català, i Cretas, en castellà, però la gent del poble l’anomena Queretes, per això nosaltres també farem servir aquesta forma. I ja que hem començat parlant del nom, anem a veure d’on ve. I per fer-ho utilitzarem el text de Jordi Lluís Camps Juan al llibre Lledó, Arenys, Calaceit i Queretes: quatre pobles aragonesos al Bisbat de Tortosa: “Des d’antic s’ha denominat de diferents formes: Cretis, Cretes, Crietas, Queretes, Caretas i Cretas. El topònim més antic seria Queretes pels següents arguments. En àrab qasr significa ‘fortificació rural’ i tagr significa ‘frontera’. Qasr-at-tagr (pronunciat’caratas’ o ‘queretes’) significaria ‘torre o castell de la frontera’. També, quer o ker significa ‘roca’ o ‘penya’. Quer-at-tagr significaria ‘la penya de la frontera’”.

Aclarit el perquè i el com del nom de la població, anem a veure com és i ho farem amb les dades que dona un llibre editat pel Govern d’Aragó amb el nom de Comarca del Matarraña, on, després de dir-nos que Queretes està situada a 563 m d’alçada sobre el nivell del mar i té una superfície 52,53 km2, ens expliquen que ha tingut una evolució demogràfica clarament descendent en passar de tenir 1.562 habitants l’any 1900 a tenir-ne 632 l’any 2002.

Per altra banda, un autor a qui ja ens hem referit en les anteriors sortides a aquesta comarca, en Joaquim Monclús i Esteban, ens explica al seu llibre El Matarranya. Crònica de viatge que: “Com Calaceit, Arenys i Lledó, és a la ratlla de la frontera entre el Principat i l’Aragó, i fins a l’any 1957 pertangué al bisbat de Tortosa. La població està situada a la meitat exacta d’una carretera que enllaça Calaceit amb Vall-de-roures”.

De fet, Queretes fou reconstruïda pel rei Alfons I, a l’hora de altres localitats veïnes, com Calaceit, Arnes o Lledó. Anys després, Ramon Berenguer IV va cedir la població a Alcanyís i el 1179 Alfons II va lliurar-la a l’orde de Calatrava. Recordem que, com ja vam veure en les nostres anteriors visites al Matarranya, a l’època medieval aquesta comarca va quedar dividida sota el domini de tres senyors feudals: el bisbat de Saragossa, l’orde de Calatrava i l’orde del Temple. Joaquim Monclús ens explica com va quedar Queretes a mans de l’orde de Calatrava, com se’n van lliurar i perquè Santa Pelaia és la patrona del poble: “En un primer moment, la vila pertangué als senyors de Cambrils i al bisbat de Tortosa, però després l’orde de Calatrava s’apoderà dels seus dominis. L’any 1295 el bisbe de Tortosa arrendà la vila per una quantitat de 3.000 sous, però acte seguit es negà a pagar, argüint antics drets. Després de moltes lluites, els queretans es posaren al costat del bisbe i acordaren que es posarien sota l’advocació del sant del dia en el moment que es deslliuressin del domini de l’orde. Per això avui celebren la festa major el 8 d’octubre, en honor a Santa Pelaia”. Val a dir que la població va passar a ser vila reial i per tant es va deslliurar del domini de l’orde de Calatrava el 8 d’octubre de 1530.

Parlàvem al principi d’una estela amb una inscripció en iber i és que tota la comarca és plena de jaciments prehistòrics i de l’època ibera. A Calaceit ja vam veure el poblat de Sant Antoni i a Queretes s’hi van trobar pintures rupestres de tipus llevantí al barranc de Calapatà (Torre del Moro i els Gascons) i hi ha els poblats ibers de Mas de Madalenes i Els Castellans.

Avancem en el temps i anem al primer terç del segle XX, perquè a la comarca del Matarranya s’hi va viure un cert ambient anarquista entre la població obrera. Òbviament tot va acabar-se amb el final de la Guerra Civil. L’any 1971, encara en època franquista, la Federación Comarcal de Valderrobres (Teruel) de la CNT a l’exili, va publicar un llibre on s’explica la història d’aquells anys de lluita anarquista, amb capítols dedicats a diversos pobles del Matarranya. Pel que fa a Queretes, entre altres coses, s’explica que a l’entorn de l’any 1909 una vintena de pares de família van unir-se i van demanar a un mestre que no exercia, que dones classes als seus fills, però a condició que no fossin més de vint alumnes i que no els hi ensenyes religió, cada pare decidiria si volia que la criatura aprengués religió fora de classe. El llibre qualifica aquesta experiència com a “escola lliure”.

Ara que ja coneixem una mica la història de la població, anem a fer-hi una passejada. El nucli antic no és gaire gran i té forma com d’un quadrat una mica irregular, amb un cantó en forma de diagonal oberta cap a l’exterior. Com a la majoria de pobles de la comarca, repartits pels carrers i places de la vila hi ha plafons en cadascun dels punt d’interès, que en el cas de Queretes són 8: l’església de l’Assumpció, el carrer Major, els portals-capella de Sant Roc i de Sant Antoni, la plaça Major, la Casa Turull, el camí del poblat ibèric dels Castellans i el mirador dels ports de Beceit. Com acostumem a dir en les nostres sortides, el millor és caminar pels carrers, deixar-se perdre i anar descobrint detalls aquí i allà, perquè, a banda d’aquest punts, hi ha altres racons força interessants, com per exemple el portal de Vall-de-roures, on s’obria la porta de la muralla del camí que duia cap a la capital del Matarranya.

L’església de l’Assumpció és un edifici d’una sola nau, d’estructura gòtica amb façana d’estil plateresc, erigida el segle XVI. A la portalada hi podem veure, entre altres elements, uns medallons amb les representacions de Sant Pere i Sant Pau, un fris amb un relleu sobre la Passió, una representació de Déu Pare, la coronació de la Mare de Déu. A la dreta de la façana s’erigeix la torre-campanar amb base octogonal. La casa Turull deu el nom a una família que va tenir una especial rellevància social entre els segles XVII i XVIII degut al fet que eren uns importants constructors d’orgues. A més, la família va aixecar vuit dels edificis més destacats de Queretes.

Al carrer Major, com passa habitualment, hi ha diversos edificis destacables, com la Çapera o Sapera, un edifici aixecat, probablement, al segle XV. També hi podem veure diverses finestres gòtiques. Els dos portals-capella, dedicats a Sant Antoni Abad i a Sant Roc, són, com ja hem dit abans, antigues portes de la muralla reconvertides en capella. Un altre punt interessant és l’antic molí d’oli, datat del segle XVII. A la façana lateral de l’edifici encara s’hi pot veure una mena de canaló fet de pedra per on passava l’oli.

En la nostra passejada, també podem descobrir alguns noms de carrer de criden l’atenció. Així, a tocar del portal de Vall-de-roures, hi ha una punta del carrer dels Alcaldes de la Vila, així en general. Ves a saber si és perquè no tenen prou carrers per poder dedicar-ne un a cadascun dels alcaldes que s’han merescut ser presents al nomenclàtor –que podria ben ser-, o si és per evitar-se decidir si aquest s’ho mereix i l’altre, no. També podem trobar el carrer dels Fenicis.

A Queretes hi ha també un Centre de Visitants de la Ruta dels Ibers al Baix Aragó, una iniciativa del Consorci Patrimoni Ibèric de l’Aragó, creat fa uns anys per diverses institucions de la zona i que vol posar en valor el patrimoni arqueològic d’aquestes comarques. Hi ha centres a deu localitats més: Alcanyís, Alcorisa, Andorra, Alloza, Azaila, Calaceit, Casp, Massalió, Oliete i La Vall del Tormo. Cada centre està dedicat a un tema determinat. En el cas de Queretes, pel fet que s’hi va trobar una estela gravada amb la inscripció “CALUNSEDAR”, el centre està dedicat a la llengua i l’escriptura iberes, tot i que de fet, ben poc se’n sap d’aquesta llengua, perquè si bé s’han trobat diverses mostres d’escriptura, no se sap que volen dir i com podia sonar la llengua parlada. En realitat aniria bé trobar alguna mena de Pedra de Rosetta, és a dir, algun lloc amb escriptura ibera i una altra escriptura coneguda amb la qual es pogués fes comparacions que permetessin fer una traducció.

Amb tot, al centre de visitants de Queretes podem conèixer que se’n sap avui de la llengua i l’escriptura iberes, i també ens parlen d’altres llengües antigues, com l’euskera. Entre els objectes exposats hi ha una reproducció de l’estela i una maqueta del poblat de Els Castellans el qual, com altres jaciments de la comarca, fou excavat, entre 1915 i 1917 per l’arqueòleg Pere Bosch i Gimpera. El centre no és gaire gran, però val la pena visitar-lo. És de titularitat municipal, però la gestió és de l’associació Medievo Cretas. En tot cas, com en la majoria de casos en que anem a poblacions petites, és millor trucar abans per garantir que trobarem obert.

Acabarem la nostra sortida tornant a Joaquim Monclús, qui, a l’obra citada ens explica que Ramon Serrano Suñer, cunyat de Franco i primer ministre franquista d’afers exteriors: “Descendeix per part de pare de Cretes. Una germana del seu avi, Josepa Serrano, filla d’aquesta població, estava casada amb Estanislau Figueras, president de la Primera República Espanyola”.

Escolta el programa

Escola El suplement dedicat a l’exposició BiblioTec

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Agraïments: Jorge Gil de Turismomatarraña
Emès a Ràdio Gràcia el 10 de març de 2015

Queretes
Matarranya
Terol

Centre de visitants
C/ Orde de Calatrava, s/n.
Informació Iberos en el Bajo Aragón

Bibliografia
MONCLÚS I ESTEBAN, Joaquim. El Matarranya. Crònica d’un viatge. Galerada. Cabrera de Mar. 2012.

CAMPS JUAN, Joan Lluís. Lledó, Arenys, Calaceit i Queretes: quatre pobles aragonesos al Bisbat de Tortosa. Associació Cultural del Matarranya. Calaceit. 2004.

BENAVENTE SERRANO, José Antonio i THOMSON LLISTERRI, Teresa (Coordinadors). Comarca del Matarraña. Gobierno de Aragón. Saragossa. 2003.

Federación Comarcal de Valderrobres (Teruel) de la CNT en el exilio. Comarcal de Valderrobres (Teruel) sus luchas sociales y revolucionarias. Imprimerie du Sud-Ouest, rue Tripière —Toulouse. 1971