Exposició Barcelona: Ciutat i teatre

Gravat del Pla de les Comèdies i el Teatre de la Santa Creu. Foto Donon. AHCB.

Gravat del Pla de les Comèdies i el Teatre de la Santa Creu. Foto Donon. AHCB.

La història del teatre modern a Barcelona està molt lligada a l’Hospital de la Santa Creu, perquè  aquesta institució va tenir l’exclusivitat de les representacions teatrals a la ciutat entre 1579 i 1833, gràcies a un privilegi que Felip II va ratificar l’any 1587 i que permetia sufragar part de les despeses de la institució amb els beneficis obtinguts  amb les representacions teatrals. Així durant molts anys l’anomenada Casa de les Comèdies era l’únic lloc oficial on poder assistir al teatre. Amb tot, la ciutat era plena de petits espais, que avui podríem qualificar d’alternatius, eren els anomenats teatres de sala i alcova, petits espais escènics ubicats en palaus i propietats de l’aristocràcia i en domicilis de la burgesia. En aquests espais un arc que actuava com a embocadura d’escena i que  separava la sala, lloc on es situava el públic, de l’alcova, on hi havia l’escenari.

Teatre Nou dels Caputxins. 1842. Foto Oriol Mestres_AHCB.

Teatre Nou dels Caputxins. 1842. Foto Oriol Mestres_AHCB.

Al llarg dels anys, els teatres s’han ajuntat en diferents zones de la ciutat. La Rambla, el passeig de Gràcia, el Paral·lel... són espais que, en un moment determinat de la història, han estat pols importants de les arts escèniques. En tots els casos eren punts situats fora del centre de la ciutat, però que amb els anys han acabat esdevenint ben cèntrics. Cal recordar que la Rambla va ser durant molts anys el límit que separava la ciutat del Raval, que era ple de camps i, més endavant, de les primeres manufactures barcelonines i que el passeig de Gràcia era el camí que unia Barcelona amb la vila de Gràcia.

Imatges de teatres del primer terç del segle XX.

Imatges de teatres del primer terç del segle XX.

L’exposició Barcelona: Ciutat i teatre, que es pot visitar al Born Museu d’Història de Barcelona fins el 30 d’agost, repassa aquesta part de la història de la ciutat i, alhora, revela el paper que les arts escèniques tenen a l’hora d’intuir, i fins i tot de promoure, el creixement i les transformacions urbanes.

portada de Liceistas y cruzados que es mostra a l'exposició.

Portada de Liceistas y cruzados que es mostra a l’exposició.

 

Mapes, plànols, pintures, fotografies i diversos tipus de documents ajuden a resseguir aquesta relació històrica entre el teatre i Barcelona. A l’exposició s’expliquen també episodis com el canvi de nom de la Casa de les Comèdies o Teatre de la Santa Creu per Teatre Principal, per fer front a la competència de Liceu i l’abrandat enfrontament entre els partidaris dels dos teatres que Frederic Soler va convertir en una comèdia en dos actes amb el títol Liceistes i “Cruzados”, signada amb els pseudònims de Serafí Pitarra i d’Enric Carreras. Òbviament, els liceistes eren els assidus al Liceu i els “cruzados” eren els partidaris del Teatre Principal o de la Santa Creu.

 

Entrevista amb Antoni Ramon, a la dreta,

Entrevista amb Antoni Ramon, a la dreta,

 

Al programa de Ràdio Gràcia hem fet un repàs a l’exposició i a la història de les arts escèniques a Barcelona, tot parlant amb Antoni Ramon, un dels comissaris de l’exposició i membre de l’Observatori d’Espais Escènics.

Podeu escoltar aquí la conversa.

 

 

Projecte de la planta i la façana del Teatre Principal 1788. Cabrer_AHCB

Projecte de la planta i la façana del Teatre Principal 1788. Cabrer_AHCB

Text: Joan Àngel Frigola
Fotografia; Joan Àngel Frigola
Imatges: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB).

 

Exposició Barcelona: Ciutat i teatre
El Born. Museu d’Història de Barcelona
Plaça Comercial, 12.
08003 Barcelona
Tel: 93 256 68 51
museuhistoria@bcn.cat

 

Exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite

Aparició de Jesús als deixebles. Mestre de Cabestany. Museu Frederic Marés

Aparició de Jesús als deixebles. Mestre de Cabestany. Museu Frederic Marés

Catalunya té diferents joies entre el seu patrimoni. Un dels edificis més importants del romànic català és un monestir situat en un lloc on la natura, l’arquitectura, l’escultura i la cultura s’uneixen per convertir l’espai en un lloc incomparable. És un monestir situat a l’Alt Empordà, que va tenir una estreta relació amb Roma i que va lluir una portada esculpida pel millor artista del romànic a qui es compara amb Picasso. Avui anem al Museu Nacional de Catalunya per visitar l’exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite. Continua llegint

Monistrol de Montserrat i el cremallera

Estació museu del cremallera. Foto JAF.

Estació museu del cremallera. Foto JAF.

Hi ha poblacions lligades històricament a un fet, a una infraestructura determinada o a un lloc que marca o ha marcat, per bé o per mal, la seva història. En el cas de la localitat que visitem avui hi conflueixen diversos d’aquests elements, perquè avui anem fins a una població del Bages, la vila de Monistrol de Montserrat, en el terme municipal del qual hi ha el monestir de Montserrat, però avui no hi pujarem, perquè ens quedarem a  la vila per conèixer la història d’un mitjà de transport molt lligat a la població, el tren cremallera que hi surt per arribar fins el monestir. Hi visitarem l’estació museu que és al costat de l’estació Monistrol Vila del cremallera. Continua llegint

L’avinguda del Tibidabo de Barcelona

Casa Andreu. La Rotonda. 1906-1918. Adolf Ruiz.

Casa Andreu. La Rotonda. 1906-1918. Adolf Ruiz.

Avui ens acostem a una avinguda barcelonina amb molta història i amb força edificis interessants. És una avinguda molt literària, perquè més d’un autor l’ha fet sortir a les seves obres. I cinematogràfica, també, perquè alguna d’aquestes novel·les ha estat portada al cinema. És una avinguda on el compositor i  pianista Enric Granados hi va tenir una sala de concerts. A més, durant anys hi va circular un dels elements més icònics de Barcelona, el Tramvia Blau. Avui anem a passejar per l’avinguda del Tibidabo. Continua llegint

El palau del marquès d’Alfarràs

Façana principal del palau amb el jardí del davant. Foto JAF.

Façana principal del palau amb el jardí del davant. Foto JAF.

Fa unes quantes setmanes vam dedicar la sortida als jardins del Laberint d’Horta i en aquell moment ja vam anunciar que visitaríem, també, el palau que hi ha a l’entrada del parc. Ara ha arribat el moment i, tal com vam anunciar que faríem, l’objecte de la sortida d’avui serà aquest edifici que ha estat en desús i en males condicions de conservació durant força anys. Avui tornem al barri d’Horta i a les estivacions de la serra de Collserola, per visitar el palau del marquès d’Alfarràs. Continua llegint

La Casa Vicens

Façana de la Casa Vicens al carrer de les Carolines.

Façana de la Casa Vicens al carrer de les Carolines.

La Vila de Gràcia compta amb un patrimoni de primer nivell, amb alguns elements considerats patrimoni mundial per la Unesco. Un d’aquests elements és al carrer de les Carolines i és el que està considerat com el primer edifici construït per Antoni Gaudí. Es tracta de la Casa Vicens, un edifici que forma part de la fesomia gracienca des de final del segle XIX, però que durant molts anys no havia estat visitable. L’any 2015 la va adquirir MoraBanc, que la va obrir al públic després de fer-ne una acurada rehabilitació. Avui, a Sortides amb gràcia visitem la Casa Vicens. Continua llegint

El Museu del Renaixement de Molins de Rei

Carreu de la muralla de Molins de Rei.

Carreu de la muralla de Molins de Rei.

Quan es parla d’art a Catalunya, sempre s’acostuma a destacar el romànic, el gòtic o el modernisme. Hi ha altres moviments, com el barroc o el renaixement, que sembla que no hagin tingut tanta presència. Tot i això, a la història del país hi ha personatges importants que han deixat obres destacables. Avui ens acostem a la comarca del Baix Llobregat per visitar un museu que ha obert recentment, tot aprofitant part d’un antic palau que va pertànyer a una de les nissagues catalanes més importants, i que està dedicat a una d’aquestes èpoques històriques. La sortida d’avui ens porta fins el Museu del Renaixement de Molins de Rei. Continua llegint

Una passejada per Vilafranca del Penedès

Monument als Castellers a la plaça de Jaume I.

Monument als Castellers a la plaça de Jaume I.

Aquesta nova sortida ens porta fins a una capital de comarca, que ho és des que l’anterior capital va anar caient en decadència i despoblant-se. És una capital amb molt patrimoni arquitectònic i cultural. Amb tradició castellera i amb un palau on va morir un dels grans reis catalans, un edifici que avui és un museu dedicat a un altre dels patrimonis de la ciutat, la cultura del vi. Avui ens acostem a la comarca de l’Alt Penedès per passejar per la seva capital, Vilafranca del Penedès. Continua llegint

Antic monestir de Sant Pau del Camp

 

Antic monestir de Sant Pau del Camp.

Antic monestir de Sant Pau del Camp.

Avui visitarem un dels llocs més antics de Barcelona. Un d’aquells punts que ara ens sembla impossible, però que en alguna època era un punt allunyat de la ciutat, tal com, de fet, el seu nom ja ens indica. És un edifici amb uns orígens incerts i amb molt poca documentació sobre gran part de la seva història. Ens n’anem fins el barri del Raval de Barcelona per visitar l’antic monestir de Sant Pau del Camp. Continua llegint

Pere Falqués, l’arquitecte municipal de la Barcelona modernista  

Retrat de Pere Falqués de Ramon Casas. MNAC.

Retrat de Pere Falqués de Ramon Casas. MNAC.

Quan es parla d’arquitectura a Barcelona i Catalunya sempre apareixen alguns noms importants molts dels quals van viure i treballar entre la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX, una època de gran efervescència i d’eclosió d’estils com el modernisme. Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, són noms que sonen a la gran majoria de la gent. N’hi ha d’altres, potser una mica menys coneguts, però que també sonen: Rovira i Trias, Enric Sagnier o Elies Rogent. N’hi ha d’altres que tot i ser molt coneguts a la seva època, no han tingut tanta sort a l’hora de passar a la posteritat. Aquest és el cas de Pere Falqués Urpí (1849-1916), autor d’algunes obres que s’han convertit en icones de Barcelona, que són fotografiades centenars de vegades cada dia, com la font de Canaletes o els fanals del passeig de Gràcia, que a sobre, molta gent atribueixen a altres arquitectes. Continua llegint