Retrat Eduard Coll, 1844. AFB.

El mes de gener de 1839 François Arago, un eminent científic francès, anunciava l’aparició d’un nou invent a l’Acadèmia de Ciències de París. Era un procés inventat per Louis Jacques Mandé Daguerre que permetia fixar imatges. Aquest invent va ser batejat com “daguerreotip”. Era l’inici de la fotografia. Pocs mesos després tenia lloc a Barcelona la presentació d’aquest nou invent i es captava el primer daguerreotip de la península ibèrica. Va ser un dia 10 de novembre d’aquell mateix 1839 al Pla de Palau, que aleshores es deia plaça de la Constitució. Així doncs, avui parlarem d’un fet històric que podem dir que va ser el principi d’una manera nova de veure el món. I ho farem amb una visita a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona per visitar l’exposició “El daguerreotip. L’inici de la fotografia”, que es pot visitar fins el 28 de febrer de 2015.

Retrat d’home, 1842-1860. AFB.

Un membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, el metge Pere Felip Monlau i Roca, era en aquella època exiliat a París –en aquells anys hi havia intensos enfrontaments entre absolutistes i liberals i a més el país estava en plena primera Carlinada-, i va assistir a la presentació del daguerreotip que François Arago va fer a l’Acadèmia de Ciències de París. En seguida va prendre consciencia de la importància d’aquella novetat i va enviar una memòria a l’acadèmia barcelonina per donar a conèixer l’invent. Al catàleg de l’exposició que ha editat l’Arxiu Fotogràfic, María de los Santos García Felguera i Jep Martí Baiget reprodueixen algunes de les paraules de Monlau en aquella memòria: “Las aplicaciones del Daguerrotipo serán infinitas y todas interesantes. Las bellas artes, las artes de imitación que tienen por base el dibujo, contarán con un poderoso auxiliar de perfección”.

Retrat de dos homes, c. 1855.

Segons ens expliquen García Felguera i Martí Baiget al mateix catàleg, després de diverses deliberacions, alguns acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona van decidir comprar un exemplar del nou aparell i van encarregar a Ramon Alabern i Moles la realització d’un primer daguerreotip. Alabern, que era membre d’una família molt relacionada amb el món cultural de l’època, havia anat a París a perfeccionar la tècnica del gravat i allà va conèixer Daguerre, va aprendre d’ell la nova tècnica i es convertí en el primer fotògraf de la península ibèrica.

Retrat de dona,1842-1860. AFB.

La presentació en societat del daguerreotip a Barcelona fou tot un espectacle. No se sap ben bé per què, però el cert és que es va muntar una rifa entre els assistents i el guanyador va endur-se la imatge captada. Així, doncs, el primer daguerreotip, la primera fotografia, va ser sortejada i hores d’ara no se sap on para. Potser s’hagi destruït o potser estigui en algun recó d’alguna casa esperant que algú se n’adoni que un avantpassat seu va comprar el número 56 i va guanyar aquella primera imatge captada. El que si s’ha conservat és l’aparell amb que Alabern va fer aquell primer daguerreotip. Es conserva a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i es pot contemplar a l’exposició “El daguerreotip. L’inici de la fotografia”.

Retrat de J. de Sentmenat, 1852. AFB.

Sigui com sigui, com dèiem, la presentació de l’invent fou tot un esdeveniment. De fet els diaris de Barcelona i Madrid ja s’havien fet ressò de l’aparició d’aquesta nova tècnica i van anunciar l’acte que també es va difondre amb fulls volants. És curiós veure les indicacions que donaven al públic assistent i que recullen els autors citats al catàleg de l’exposició: “Para el buen éxito de la operación, conviene que los espectadores que se hallen en los balcones y ventanas de la Lonja y de la citada casa de Xifré se retiren durante los pocos minutos que la plancha estará espuesta al foco de la cámara oscura. Se ruega, pues a dichos espectadores, que se retiren al oir un primer fusilazo, pudiendo volver a sus puestos luego que oigan el segundo.- La exactitud de la operación es tal, que si algún espectador se desentiende de este ruego, quedará indeleblemente marcada en la plancha la prueba de su indocilidad”.

Retrat d’home, 1842-1860. AFB.

Cal que recordem que en aquells moments amb una tecnologia incipient la captura de la imatge obligava a una exposició llarga, amb una durada que depenia de la quantitat de llum ambient que podia captar l’aparell. Veiem com explica l’experiència un testimoni directe de l’època que es recull al llibre Memorias de un menestral de Barcelona 1792-1864 de José Coroleu: “Aunque el tiempo estaba nublado y ventoso, no fue parte a impedir la operación, interesantísima en aquellos momentos en que tanto se hablaba del grande invento, sin haber tenido ocasión de estudiarlo. Hizose el experimento en el terradito de una casa de la plaza que entonces se titulaba de la Constitución y hoy llaman Palacio, en presencia de muchas personas de uno y otro sexo al efecto invitadas. Los señores Mer, Monlau y Roure explicaron el uso del aparato que manejaba el señor Alabern”. Explica després Coroleu que: “a la una menos cuarto se colocó la càmara oscura y a la acción de la luz la plancha preparada. Sacáronla de la cámara a los veinte minutos, expusiéronla al vapor de mercurio y quitada de ella la capa sensible por medio de las lociones con una solución salina y agua destilada en el estado de hervor, apareció limpia, brillante y grabada en ella la hermosa vista que presentaba la cámara oscura”.

Retrat de nena, 1842-1860. AFB.

Aquell acte de presentació del nou invent i de captació d’aquella primera fotografia, va comptar amb l’actuació de la Banda Municipal que va interpretar diverses peces per distreure els assistents mentre esperaven que es captes la imatge. A l’exposició de l’Arxiu Fotogràfic hi ha documentació amb el cost de l’espectacle: 3.484 rals de billó.

Retrat de dona, 1842-1860.AFB. E.

En aquestes mateixes Memorias de un menestral podem llegir que a partir del dia 20 d’aquell mateix mes de novembre de 1839, Ramon Alabern va començar a fer classes d’ús del nou aparell a la seu de l’Acadèmia. I també que l’ús del nou invent es va estendre amb rapidesa per la ciutat, tot i el seu elevat import. Ben aviat es van establir daguerreotipistes que es van dedicar a retratar els membres de les families benestants. Veiem el comentar-hi que hi dedica el menestral de les memòries citades: “Las más de las veces, el tal daguerreotipo fue complice inconsciente de ridiculísimas vanidades y de muy risibles jactancias. Por su medio han perpetuado muchas mujeres la notícia de su pésimo gusto, retratándose muy tiesas y envaradas, cubiertas de joyas como aparador de plateria, y no pocos hombres han puesto en evidencia la vaciedad de su infeliz cacúmen”.

Retrat d’home, 1842-1860. AFB.

Comentaris sarcàstics de l’època a banda, el que és cert es que aquells primers anys hi ha documentats a Barcelona un bon nombre d’establiments de daguerreotípia. En molts casos eren fotògrafs estrangers i en moltes ocasions s’estaven una temporada i marxaven a altres ciutats. Entre tots aquests pioners es té notícia d’una dona: Madama Fritz. També hi va haver algunes persones particulars, òbviament de classes benestants, que van comprar l’aparell per fer daguerreotips en l’àmbit familiar. Un d’aquests casos va ser la família Blanxart de Sant Joan de les Abadesses, el laboratori de la qual va aparèixer fa uns anys en fer inventari d’una herència cedida al Museu de la població i que va ser cedit per al seu estudi i conservació a l’Arxiu Fotogràfic.

Retrat Antonia Ibars i home, 1842-60. AFB

Anem ja cap a l’exposició, que com acostuma a passar amb les mostres de l’Arxiu Fotogràfic no és gaire gran, però si molt interessant. Està organitzada en quatre àmbits. El primer està dedicat al primer daguerreotip captat a Barcelona, amb notícies de la premsa de l’època i documents relatius a l’acte que es va organitzar. El segon àmbit té com a element principal la càmera amb que es va fer aquella primera fotografia i explica també el procés que se segueix per a obtenir les imatges amb la tècnica del daguerreotip. També s’hi exposen imatges captades amb altres tècniques, com el calotip, i un daguerreotip fet aquest mateix any, per encàrrec de l’Arxiu Fotogràfic, al mateix lloc on es va fer el primer i s’hi pot veure un video que mostra com es fa un daguerreotip. El tercer àmbit mostra el laboratori de daguerreotípia de la família Blanxart que fou donat a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona pel Museu de Sant Joan de les Abadesses, l’any 2010. En el darrer àmbit es pot contemplar un bon nombre de daguerreotips dels fons municipals que es conserven al mateix Arxiu Fotogràfic i al Museu Marés, que en conserva una important col·lecció.

Retrat 2 homes, 1850-55. AFB. P

La majoria de daguerreotips que ens han arribat son retrats de persones, tot i que també se’n van fer d’escènics –així és com s’anomenen les vistes-, d’aquestes en queden poques mostres. Val a dir que un daguerreotip és una imatge única de la qual no se’n podia obtenir còpia –avui dia si gràcies a les noves tecnologies-, perquè, de fet, és a l’hora negatiu i positiu. Molts dels daguerreotips escènics es van utilitzar per a editar opuscles com Recuerdos y bellezas de España, de Xavier Parcerisas, o España. Obra pintoresca, impulsada per Francesc Pi i Margall el 1842 i és molt probable que es fessin malbé en el procés. En canvi, el retrats son més preuats per les famílies per causes sentimentals i per això se n’han conservat més. L’exposició “El daguerreotip. L’inici de la fotografia” és gratuïta, però el visitant rebrà un val de descompte per poder visitar el Museu Marès i contemplar-hi la seva col·lecció de daguerreotips.

Retrat de dona, 1842-1860. AFB.

No cal dir que si algú troba entre les fotografies antigues de la família una imatge del Pla de Palau amb els edificis de la Llotja i les cases d’en Xifré, que s’ho miri amb cura i s’acosti a l’Arxiu Fotogràfic, no sigui cas que un avantpassat seu fos una de les 103 persones assistents a la presentació del daguerreotip que van comprar un número de la rifa per 6 rals de billó i que tingués el número premiat, que fou el 56.

Primera càmera

© Text: Joan Àngel Frigola Col·laboració: Anna Cebrián Daguerreotips: Arxiu Fotogràfic de Barcelona Emès a Ràdio Gràcia el 18 de novembre de 2014  Escolta el programa

Retrat d’home, 1850-1855. AFB. P

Exposició El daguerreotip. L’inici de la fotografia Arxiu Fotogràfic de Barcelona Plaça de Pons i Clerch, 2 Telèfon: 93 256 34 20 Correu electrònic: arxiufotografic@bcn.cat         Bibliografia: DIVERSOS AUTORS; El daguerreotip. L’inici de la fotografia. Arxiu Fotogràfic de Barcelona-Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 2014. COROLEU, José; Memorias de un menestral de Barcelona 1792-1864. Biblioteca de La Vanguardia. Facsímil de l’edició de 1888. Fundación Conde de Barcelona. Barcelona 1988.