Viure l’espai públic. Activisme veïnal i recuperació de la festa al carrer (Sarrià 1975–1980)

Cartell de la Fdesta Major de 1979, dissenyat per Claret Serrahima.

Cartell de la Fdesta Major de 1979, dissenyat per Claret Serrahima.

El carrer, la conquesta de l’espai públic, va ser bàsic en la recuperació de les llibertats i de la democràcia a partir de l’any 1975 amb la mort del dictador i la fi del franquisme, que va donar pas a la transició democràtica. Barcelona i els seus barris, com en d’altres ciutats i pobles de Catalunya, van sorgir grups de persones que van organitzar-se per fer possible una societat més oberta i democràtica.

L’any 1975 es fundava a Sarrià l’orquestra Veracruz una de les propostes que van sorgir al barri en aquella Barcelona grisa i assetjada per l’especulació. Un grup de persones lligades al Taller d’Història de Sarrià es van proposar explicar-ne la història amb una exposició que va acabar convertint-se en el llibre Viure l’espai públic. Activisme veïnal i recuperació de la festa al carrer (Sarrià 1975–1980), que explica com van ser aquells primer anys de democràcia, no gens fàcils per altra banda, al barri de Sarrià. Continua llegint →

El pantà de Vallvidrera i el Mina-Grott

Entrada a la minagrot.

Entrada a la minagrot.

Avui parlarem a l’hora d’història, de natura, d’enginyeria, de projectes poc reixits, de lluites empresarials, de transports… tot en un sol espai. Avui ens acostarem a un d’aquells barris de Barcelona que al segle XIX eren municipis independents. Ens n’anem a l’antiga vila veïna de Sarrià i, més concretament al barri de Vallvidrera, per conèixer un pantà, una mina d’aigua, un trenet i el lloc on va néixer aquest barri, entre altres coses. Avui sortim al pantà de Vallvidrera.
Continua llegint →

El parc del Castell de l’Oreneta i el circuït de trens a escala

Camí a l'interior del parc.

Camí a l’interior del parc.

Si fa un parell de setmanes vam visitar un museu que no és ben bé un museu, per què és més aviat una exposició permanent. Avui, en la darrera sortida de la temporada ens acostarem a un parc urbà que podríem dir que no és gaire un parc, amb un castell que no és un castell i amb uns trens, si més no, singulars. Ens expliquem: és poc parc i poc urbà, perquè és molt boscos i és a tocar d’un dels vessants de Collserola; hi ha les restes d’un castell, que és un edifici aixecat a final del segle XIX amb forma de castell, i els trens són maquetes a escala que funcionen a vapor i poden portar viatgers. La proposta d’avui ens porta al parc del Castell de l’Oreneta al barri de Sarrià de Barcelona.
Continua llegint →