Hi ha personatges a la història que han estat cabdals per a l’esdevenidor. Un d’aquests personatges és Nicolau Maria Rubió i Tudurí a qui Barcelona deu l’actual sistema de parcs i jardins de la ciutat. Aquest any 2026 fa cent anys de la publicació d’un important estudi de Rubió i Tudurí: El problema de los espacios libres. Divulgación de su teoría y notas para su solución práctica. Amb motiu d’aquesta celebració, l’Ajuntament de Barcelona ha editat la publicació de El llegat de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, 100 anys després, que inclou l’edició facsímil de l’estudi de Rubió. Al programa de ràdio hem parlat de la figura i l’obra de Rubió i Tudurí amb la historiadora Montse Rivero, que ha coordinat la publicació. Continua llegint
Arxiu de la categoria: Llibres
70 cèntims. La vaga de tramvies de 1951
La primera quinzena de març de 1951 Barcelona es va revelar i va fer front a la dictadura franquista. Un augment del bitllet del tramvia i la notícia que a Madrid el preu era gairebé la meitat que a Barcelona va desembocar en el que es coneix com la Vaga dels tramvies de 1951. Els ciutadans anaven a peu a tot arreu i els tramvies anaven buits, fins que les autoritats van acabar deixant sense efecte la pujada del preu del bitllet. L’èxit aconseguit amb aquest fet va portat a declarar una vaga general. La ciutat no va tornar a la normalitat fins a la segona quinzena d’aquell mes de març. Una novel·la gràfica, 70 cèntims. La vaga de tramvies de 1951, amb guió de Xavier Roca i il·lustracions de Xabier Sagasta, editada per l’Ajuntament de Barcelona i Kairat, explica aquell episodi, el primer enfrontament al franquisme des del final de la guerra. Continua llegint
La dona treballadora al Metro de Barcelona
A final de desembre de 1924 es posava en marxa la primera línia de metro de Barcelona, el Gran Metro. Un any i mig més tard, el juny de 1926 arrencava la segona línia, el Transversal. Des de bon començament, tot i ser una minoria, hi va haver dones treballant en totes dues línies. Maria José Muñoz Garcia i Ricard Fernández i Valentí expliquen la història i l’evolució de la presència de les dones al Metro al llibre La dona treballadora al Metro de Barcelona. Perspectiva històrica de l’evolució cap a la igualtat de gènere a TMB (1924 – 2024), editat per TMB amb motiu del centenari del Metro barceloní. Continua llegint
Cuba i els catalans. De botiguers a negrers.
Catalunya és plena de referències als indians, aquells homes, sobretot homes, que van anar a Amèrica a fer fortuna i van tornar havent-t’ho aconseguit. Diverses poblacions catalanes com Begur, Torredembarra, Cadaqués o Sant Pere de Ribes, per posar alguns exemples, celebren fires d’indians, tot recordant aquelles èpoques. Fins i tot a Barcelona hi ha el barri dels Indians, tot i que cal dir que no hi ha cap constància documental que sustenti que hagi hagut cap indià relacionat amb els orígens d’aquest barri. En tot cas, si que hi ha alguns carrers del barri que porten noms relacionats amb l’illa de Cuba com Matanzas, Puerto Príncipe, Pinar del Rio o Campo Florido. Perquè aquesta relació de Catalunya amb Cuba? Joan Santacana ho explica al llibre Cuba i els catalans. De botiguers a negrers que ha publicat Albertí Editor. Continua llegint
El pistolerisme a Barcelona (1917-1923)
Entre els anys 1917 i 1923 Barcelona va viure una època de gran violència, amb un enfrontament molt dur entre la burgesia industrial i la classe obrera, amb un munt de morts a cada bàndol. Els atemptats eren continus i les revenges constants. No hi va ajudar la postura de les autoritats governatives, que van obviar la llei i la justícia, van posar-se del cantó de la patronal i van donar via lliure a sicaris i a execucions extrajudicials. Jesús Martínez i David Revelles expliquen la Barcelona d’aquells anys de violència al llibre El Pistolerisme a Barcelona. Laberint de sang i plom (1917 – 1923), que ha editat l’editorial Efadós. A causa d’aquests enfrontaments, durant aquells anys hi va haver a Barcelona fins a 500 persones mortes i 500 més de ferides de diversa consideració. Continua llegint
L’arrencada del ferrocarril a Barcelona, 1800-1850
El 28 d’octubre de 1848 s’inaugurava la línia de ferrocarril que unia les ciutats de Barcelona i Mataró. D’aquesta manera el ferrocarril arribava la península ibèrica. El tren de Mataró, no va ser, però, el primer projecte de via fèrria a Catalunya. Cinquanta anys abans hi va haver unes proves a la Rambla barcelonina. D’això en parla Ferran Armengol Ferrer autor del llibre L’arrencada del ferrocarril a Barcelona, 1800-1850. Editat per l’Ajuntament de Barcelona. Continua llegint
Exposició La Catalunya emergida
Esglésies romàniques, molins, fàbriques, colònies tèxtils, ponts medievals, antigues carreteres, fondes, masies, algun cotxe, pobles sencers… van quedar negats per les aigües dels pantans que acumulen aigua i regulen els cabals dels rius catalans. Molts d’aquests elements van emergir de resultes de la intensa i perllongada sequera que ha patit Catalunya aquests primers anys de la dècada de 2020. Una exposició recull tot aquest patrimoni que es va poder tornar a veure durant un cert temps i que, sortosament, ha tornat a quedar sota l’aigua dels pantans. Aquesta nova sortida ens porta fins el Palau Robert de Barcelona per visitar l’exposició La Catalunya emergida. Descoberta del país que va quedar sota l’aigua. Continua llegint
Amb ulls de romànic
Hi ha llibres que poden suggerir moltes sortides. Un d’aquests llibres és Amb ulls de romànic, del qual n’és autor Joan Pau Inarejos i que ha publicat l’editorial Rosa dels Vents. L’art romànic és un dels estils artístics més característics i destacables de Catalunya, fins el punt que n’hi ha una part que ha estat declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco. L’autor d’Amb ulls de romànic, que és també molt actiu a xarxes amb el nom, romaniccatala, ens acosta a aquest art des d’un punt de vista molt personal i força atractiu, que pot ajudar a conèixer-lo a les persones que encara no el coneixen i a veure’l amb uns altres ulls a qui ja el coneix i li agrada. Continua llegint
Ciutat Vella desapareguda
Ciutat Vella és una de les zones de Barcelona amb més història, perquè és aquí on hi ha algunes de les troballes prehistòriques més antigues i és aquí, també, on va néixer la ciutat, fundada a principi de la nostra era per l’emperador romà August, com a Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino. Però avui no anirem tant enrere, perquè ens quedarem a l’època de final del segle XIX i bona part del segle XX, i ho farem a partir de les fotografies del llibre Ciutat Vella desapareguda de l’historiador i museòleg Daniel Venteo, que ha publicat l’Editorial Efadós. Continua llegint
Vestigis de la Guerra Civil
El 18 de juliol de 1936 va esdevenir-se un fet que va marcar per sempre el destí de Catalunya i de tot l’estat espanyol. Un grup de militars es va revoltar contra el govern de la República, legalment establert. Aquell fet, com és sabut, va desembocar en una guerra civil que va durar tres anys, fins l’abril de 1939. Gairebé noranta anys després encara queden un munt de vestigis arreu del territori català. La periodista Aure Farran Llorca ha recorregut la geografia catalana per visitar un bon nombre de llocs on els efectes d’aquell conflicte armat encara hi són ben presents i els ha recollit al llibre Vestigis de la Guerra Civil, editat per Viena Edicions. Continua llegint







