Sant Pere de Ribes i el llegat dels indians

Torre del castell  de Ribes.

Torre del castell de Ribes.

Avui anem fins a la comarca del Garraf a passejar per una població que compta amb un llegat dels indians, aquells catalans que va anar a fer les amèriques i van tornar rics. És una localitat no gaire gran que anys enrere va acollir una instal·lació que va ser pionera a l’Estat espanyol i que va ser notícia quan aquesta activitat va traslladar-se al Port Olímpic de Barcelona. I no té a veure amb l’aigua. Es tracta del Gran Casino de Barcelona i la població on fem la sortida d’avui és Sant Pere de Ribes.

Com acostumem a fer quan visitem poblacions, veiem què en diu la Geografia General de Catalunya, editada la dècada de 1910, concretament el volum dedicat a la província de Barcelona escrit per Cels Gomis: “Poble de 334 cases i 1305 habitants de fet i 1334 de dret, a l’esquerra de la riera del seu nom, a 6 quilòmetres al NE del cap de partit (Vilanova i la Geltrú), a 4 de Sitges, quina estació és la que té més a prop, i a uns 50 metres d’altitud. Té agregats lo vilaret de Puigmoltó i els caserius de Sotarriba, Les Torres i Vilanoveta. Amb aquestes quatre entitats i 109 cases escampades, en reuneix aquest municipi 536 amb 2081 habitants de fet i 2018 de dret”.

Conjunt de Sota-ribes.

Conjunt de Sota-ribes.

Continua dient Cels Gomis: “Hi ha quatre mossos d’esquadra manats per un subcabo, cinc carrabiners manats per un cabo, fanals de gas acetilè i telèfon de servei limitat. Correspon al bisbat de Barcelona; té una església parroquial dedicada a Sant Pere Apòstol, servida per un rector i dos coadjutors; un hospital a càrrec de les Germanes Darderes i un convent de Mercedaries claustrades; una costura i dos estudis municipals i un col·legi per a noies dirigit per Germanes de la Divina Pastora, i un per a nois, a càrrec de Germans de la Doctrina Cristiana; dues societats recreatives i servei de tartanes per anar a Sitges, Vilanova i Vilafranca. Fa festes majors los dies 25 de gener i 29 de juny”.

Carrer Major. En primer terme, Can Magí Butí.

Carrer Major. En primer terme, Can Magí Butí.

Avui, Sant Pere de Ribes, segons dades de l’Indescat de la Generalitat de Catalunya, té una superfície de 40,8 km2 i compta amb una població de 28.730 habitants, una mica més de la meitat són homes i una mica menys de la meitat dones, segons dades de 2013. El municipi té una franja que s’allarga fins el sud i li permet tenir un petit tram de costa de 658 metres. Té diversos nuclis de població, els més importants dels quals són Ribes i Les Roquetes. Aquest darrer nucli va sorgir la dècada de 1950 amb les onades migratòries de l’època. Entre 1960 i 1970 la població de Sant Pere de Ribes va arribar a créixer un 132%.

Detall del nom de casa.

Detall del nom de casa.

Tornem a la descripció del Cels Gomis a la Geografia General de Catalunya: “Tota la seua indústria consisteix en una fassina d’esperit de vi; una fàbrica de teixits amb telers mecànics, i una de gas acetilè per a la il·luminació pública i particular. Lo seu terme, mig pla, mig muntanyós, i de clima temperat i sa, produeix blat, llegums i, sobre tot, molt de vi, que és de bona qualitat; s’hi cria bestiar. (…) Compta amb una bona granja avícola, muntada segons los darrers avenços i amb una conducció  d’aigua potable per a lo servei de les fonts públiques. Ara s’hi està edificant un temple de doble cabuda que l’actual”. Actualment, el terme municipal encara compta amb un bon nombre de cellers.

Plaça de la Font.

Plaça de la Font.

Avui dia, l’Ajuntament és a Can Puig, una antiga masia senyorial, situada al carrer Major,110, a un extrem del nucli de Ribes. Al mateix edifici hi ha l’Oficina d’Informació. Darrere, podem veure la llera de la riera de Ribes i, a l’altra banda, unes curioses formacions geològiques, conegudes com les timbes, formades per la acció erosionaria de l’aigua.

No gaire lluny, i també a l’altra cantó de la riera, hi ha el primer nucli de població, anomenat Sota-ribes, amb el castell de Bell-lloc, també anomenat de Ribes, documentat el segle X, i l’antiga església parroquial, amb el cementiri al costat. Cels Gomis explica, a la Geografia General de Catalunya, Wilarà, bisbe de Barcelona va comprar, entre els anys 937 i 950, el castell de Ribes i que el va fer arreglar. El seu successor, el bisbe Vivas, va concedir, el 6 de maig de 990, franquícies als habitants del lloc, tot reservant-se els delmes i les primícies. Més endavant, el 1131, el bisbe Sant Oleguer va donar el castell a Arnau de Ribes i l’any 1333 el rei Alfons IV va concedir carta de població als seus habitants. La torre del castell presideix avui el conjunt monumental, que s’organitza a l’entorn d’una plaça on hi ha també l’antiga església parroquial, dedicada a Sant Pere, aixecada al segle XVII sobre un primitiu edifici del segle XII. La portalada d’estil barroc, es coneguda com a façana de les Ànimes.

Església Vella.

Església Vella a Sota-ribes..

L’Ajuntament té editats un parell d’itineraris, un dels quals porta el títol de Sant Pere de Ribes a l’edat mitjana, i a més del castell i l’església vella de Sant Pere, inclou el Pi, centenari, i el pont de la Palanca, la casa del Terme, les timbes i l’ermita de Sant Pau, d’estil barroc popular i documentada des del 1485.

Detall de la torre del rellotge de la Casa de la Vila.

Detall de la torre del rellotge de la Casa de la Vila.

L’altre atractiu de Sant Pere de Ribes són les construccions edificades pels indians entre final del segle XIX i principi del segle XX. De fet la població forma part de la Xarxa de municipis indians de la qual també en formen part poblacions com Begur, Blanes o Lloret de Mar, entre altres.

L’Ajuntament de la població ha editat un tríptic amb un itinerari que es pot seguir per la població amb el nom de Ruta dels indians de Sant Pere de Ribes amb un total de 10 punts a seguir pel nucli de Ribes. Al fulletó ens expliquen que va ser a final del segle XVIII quan va començar a estendre’s per la comarca la “carrera de les indies”. En aquella època la població era de poc més de 2.000 habitants. En total van marxar cap a Amèrica unes 400 persones. Com va passar en altres localitats catalanes, una part dels que van aconseguir fer fortuna van tornar al seu lloc d’origen i, com explica el fulletó “van protagonitzar una etapa de transformació urbanística de Ribes, de modernització  d’infraestructures, dinamització social i desenvolupament cultural”.

Casa de la Vila.

Casa de la Vila.

Anem a veure els 10 punts que ens han preparat per conèixer l’herència dels indians, però abans un petit comentari. Ribes és, encara avui, una població tranquil·la, amb edificis no gaire alts i on moltes cases tenen a la façana, a més a més del número del carrer, el motiu amb el qual són conegudes. Així, hi podem veure Can Queixalot, Lluís de Can Guineu, Can Tabaco Xic o Can Geló, per exemple. Comencem l’itinerari pel carrer Major, el carrer principal de Ribes, on podem veure el model d’urbanisme, més modern, que van promoure els indians. Hi ha algunes edificacions destacables, com l’actual seu del Centre Social Ribetà Els Xulius, Ca la Victòria, Can Magí Butí, la casa de Cristòfol Carbonell  i Masó, i la de Joan Bertran i Miret.

Can Quima.

Can Quima.

Al principi del carrer Major, a un cantó, hi ha la plaça de la Font, que rep el nom per la font modernista que hi ha al centre i que fou construïda l’any 1906 per  commemorar l’arribada de l’aigua a la població, gràcies a les aportacions dels indians. Per anar al següent punt, heu d’anar a buscar el carrer Mn. Andreu Malgà i seguir-lo fins arribar al pont que creua la riera, a l’altra banda hi ha Can Miret de les Parellades, una masia d’estil colonial convertida avui en l’hotel Ibai. Des d’aquí hem de tornar enrere fins a trobar, a mà esquerra, la plaça de la Vila, presidida, òbviament, per la casa consistorial, un edifici del segle XVIII que havia estat un hospital de caritat i que fou reformat com a Casa de la Vila per l’arquitecte Bonaventura Pollés. A la façana de l’edifici destaquen una gran balconada i diversos elements ornamentals amb escuts pontificis, que al·ludeixen a Sant Pere. La façana està rematada amb un capcer amb l’escut de la població i a un lateral hi ha una torre amb un rellotge que va ser donat pels indians. A la plaça hi ha altres edificis interessants, com Can Quima el qual,  tot sigui dit, està demanant a crits una restauració, si més no de la façana.

Carrer del Pi.

Carrer del Pi.

Sortim de la plaça de la Vila per anar cap el carrer del Pi, on hi ha alguns edificis que havien estat habitatges d’indians. Al número 25 hi ha la casa Sadurní Bertran i Miret, i que avui és la seu d’una entitat, GER. Altres edificis destacables són Can Planes, Can Pere Miret, Can Metge Pere i les cases de Joan Giralt i Massó i d’Antoni Bertran i Pagès. El carrer és una mica costerut i a mitja pujada, a mà dreta podem veure el perquè del seu nom, un magnífic pi que sobresurt darrera de la tanca d’un jardí. Per anar al punt següent, hem de pujar el carrer del Pi fins al final, seguir a mà esquerra pel carrer Olivella i trencar a la dreta pel carrer Jesús, que ens portarà al carrer Palou, on  hi trobarem Can Quadres, un edifici construït per encàrrec de Cristòfol Quadres en tornar de l’Havana el 1874 i que avui és l’Hotel Palou.

Plaça de Marcer.

Plaça de Marcer.

Som al barri del Palou on, a més d’aquest edifici, hi ha alguns racons prou interessants. Des d’aquest punt, hem de començar a baixar per tornar al centre del nucli de Ribes. Allà hi trobem la plaça Marcer, autèntica plaça major de la vila. Du el nom de Francesc Marcer i Oliver, un dels principals benefactors de la població. L’envolten diversos edificis destacables, com Can Punxes, amb façanes a la plaça i al carrer de la Pau, també hi ha Cal Panxo, al número 11, o Can Torrents, al 12; o Can Magí del Pis, al número 10.

Can Punxes.

Can Punxes.

Al costat de la plaça Marcer hi podem veure la capçalera de l’església Nova, dedicada a Sant Pere i Sant Pau, un edifici imponent, costejat per Francesc Marcer. Inaugurada l’any 1910, el tríptic de la Ruta dels indians de Sant Pere de Ribes la descriu, potser d’una manera una mica agosarada, com “un edifici neogòtic inspirat en Santa Maria del Mar de Barcelona”. Les campanes de les dues torres bessones  foren finançades, l’any 1922, per Manuel Bertran i Miret, un fill de Ribes que residia a la població cubana de Guantánamo. Al paviment de la plaça de l’església hi ha un modern i curiós rellotge de sol. I encara ens queda un darrer punt. Per arribar-hi des de la plaça de l’església, agafarem el carrer Eduard Maristany i seguirem pel de Dr. Marañon fins a l’avinguda Josep i Pere Jaques (també apareix escrit Jacas), on hi ha el Redós de Sant Josep i Sant Pere, un edifici noucentista projectat per l’arquitecte Josep Font i Gumà, que fou construït gràcies al llegat dels germans Josep i Pere Jaques i que, encara avui, és un centre per a gent gran.

Església Nova.

Església Nova.

Per acabar la nostra ruta, podem tornar a la plaçar Marcer, per prendre una cervesa o un refresc en alguna de les terrasses que hi ha. A tocar hi tenim el carrer de Sant Pere, on hi ha la pastisseria Pascual, on podrem comprar unes bones postres. També és un bon lloc per esmorzar-hi abans de començar la nostra ruta.

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 18 de març de 2014

Sant Pere de Ribes
Oficina de Turisme
Masia de Can Puig
C. Major, 110
turisme@santperederibes.cat

 Escolta el programa

Rellotge de sol a la plaça de l'Església.

Rellotge de sol a la plaça de l’Església.

Anuncis

Un pensament sobre “Sant Pere de Ribes i el llegat dels indians

  1. Retroenllaç: Begur | Sortides amb gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s