Jardins de Pedralbes. Foto: JAF_SaG.
Hi ha personatges a la història que han estat cabdals per a l’esdevenidor. Un d’aquests personatges és Nicolau Maria Rubió i Tudurí a qui Barcelona deu l’actual sistema de parcs i jardins de la ciutat. Aquest any 2026 fa cent anys de la publicació d’un important estudi de Rubió i Tudurí: El problema de los espacios libres. Divulgación de su teoría y notas para su solución práctica. Amb motiu d’aquesta celebració, l’Ajuntament de Barcelona ha editat la publicació de El llegat de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, 100 anys després, que inclou l’edició facsímil de l’estudi de Rubió. Al programa de ràdio hem parlat de la figura i l’obra de Rubió i Tudurí amb la historiadora Montse Rivero, que ha coordinat la publicació.
Jardins de Laribal a Montjuïc. Foto: JAF_SaG.
Nicolau Maria Rubió i Tudurí va néixer a Maó, en el sí d’una família benestant. El pare, Marià Rubió i Bellver, era un enginyer militar originari de Reus i destinat a Menorca; la mare, Maria Tudurí, pertanyia a una família benestant menorquina. I l’oncle de Nicolau era l’arquitecte modernista, Joan Rubió i Bellver, col·laborador de Gaudí. Nicolau va tenir quatre germans, dos dels quals, Santiago i Marià, també van néixer a Maó, mentre que els dos petits, Isabel i Fernando, ja van néixer a Barcelona, després del trasllat de la família a la ciutat per motius laborals del pare. Excepte la Isabel, que es va dedicar a la cura de la família, tots els germans van fer carreres professionals destacades: Santiago va ser enginyer industrial, Marià va ser advocat i Fernando, farmacèutic.
Plaça de Francesc Macià. Foto: JAF_SaG.
Nicolau Maria va ser un personatge polifacètic que, a banda de l’arquitectura i el paisatgisme, també va ser urbanista, aquarel·lista, escriptor i creador d’objectes d’art. Poc després d’obtenir el títol d’arquitecte, el seu pare, que treballava amb Josep Puig i Cadafalch i Francesc Cambó en el projecte de l’Exposició d’Indústries Elèctriques, que va acabar convertint-se anys després en l’Exposició Internacional de 1929, el va posar en contacte amb el paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier, a qui havien encarregat l’enjardinament de la muntanya de Montjuïc. Rubió i Tudurí i Forestier van congeniar enseguida i Rubió es va convertir en el director d’obres de tots els projectes liderats per Forestier a Barcelona.
Llac oval amb nenúfars al Turó Park. Foto: JAF_SaG.
L’any 1917 Rubió i Tudurí va guanyar la plaça de director del Servei de Parcs Públics i Arbrat de Barcelona des d’on va planificar el sistema de parcs i espais públics de la ciutat del qual encara gaudim avui dia. Entre les seves obres hi ha la plaça de Francesc Macià, la remodelació del Turó Park, l’enjardinament de tota la part alta de l’avinguda Diagonal fins al parc de Pedralbes. També són obra seva la plaça de la Sagrada Família, una de les seves obres primerenques, i la plaça de Gaudí, la darrera que va projectar. Els jardins de Laribal a Montjuïc o el parc del Guinardó, són també obra seva. Ell va ser, també, l’impulsor del concurs de Roses Noves de Barcelona, que l’Ajuntament de Barcelona va recuperar l’any 2001 i que se celebra cada mes de maig al parc de Cervantes.
Zona històrica del parc del Guinardó. Foto JAF_SaG.
Amb l’esclat de la guerra civil va exiliar-se a París, on va sobreviure, entre altres coses, fent obres d’art. També va aprofitar per escriure. En tornar a Barcelona, l’any 1945, depurat pel franquisme que li va prohibir treballar com arquitecte, va dedicar-se a fer jardins per a particulars.
El palau del Marquès d’Alfarràs, al parc del Laberint d’Horta, acollirà, entre el 4 de juliol i el 27 de setembre de 2026, l’exposició Nicolau Maria Rubió i Tudurí (1891-1981). Lliçons de paisatge. Entre les comissàries d’aquesta mostra hi ha Montse Rivero.
Plaça de Gaudí. Foto: JAF_SaG
Si voleu saber de la vida i l’obra de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, a qui Barcelona deu gran part del sistema de parcs, jardins i espais verds de la ciutat, podeu escoltar aquí la conversa amb Montse Rivero.
Text i fotografies: Joan Àngel Frigola
Sortides amb gràcia 