Cementiri d’Arenys de Mar. Foto: Joan Valls Bassa.
Més enllà dels entorns de la diada de Tots Sants i del Dia dels difunts, hi ha molta gent a qui li agrada visitar els cementiris. No són només uns recintes on s’hi acostuma a respirar pau i tranquil·litat. N’hi ha molts que conserven al seu interior grans obres d’art dels artistes més reconeguts i edificis dels principals arquitectes del país. S’hi poden trobar obres de Llimona, Marés, Atché, Clarassó, Subirachs, Gargallo o els germans Vallmitjana. També hi ha obres d’arquitectes com Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner, Leandre Albareda, Sagnier, Bassegoda i Amigó, o Gallissà. Obres com El petó de la mort, de Jaume Barba atrauen persones d’arreu del món fins, en aquest cas, el cementiri del Poblenou. Joan Valls Bassa ha fet un recull de mig centenar d’aquests recintes al llibre 50 cementiris emblemàtics, editat per Cossetània Edicions.
Panteó d’Antoni Robert Camps. Sitges. Foto: Joan Valls Bassa
En el llibre, Joan Valls fa un recorregut per tot Catalunya després de fer una tria de mig centenar de cementiris dels més de dos mil que hi ha repartits per tot el país. A la presentació del llibre explica que: “La província de Lleida és la que n’aglutina més: gairebé 800 en els seus 229 municipis. La segueix Barcelona, fregant les 500 necròpolis repartides en 311 municipis. El tercer lloc és per a Girona, que n’aplega uns 450 en els 221 municipis de què consta la província, mentre que Tarragona tanca la llista amb uns 270 fossars en els seus 181 termes municipals”.
Panteó Batlló i Batlló/Panteó de Salvador Bonaplata. Cementiri de Montjuïc. Foto: Joan Valls Bassa
Visitar cementiris és una altra manera d’aprendre història, perquè no deixen de ser un reflex de la societat i de les persones que els han construït i que s’hi ha fet erigir la tomba on reposen per sempre més. Hi ha sepultures de gran sumptuositat. Explica Valls que al panteó De la Riva, de 1895, i obra d’Antoni Maria Gallissà, que és a Montjuïc, tenia un ascensor per accedir a l’interior de la tomba. Al mateix cementiri de Montjuïc, hi ha el panteó de la família Maucci, de 1913, on hi ha les escultures, molt realistes, de tres fills de la família, una nena i dos joves morts amb 17 i 22 anys, cosa que demostra índex de mortalitat de l’època, i alhora mostra la moda del vestir d’aquell principi de segle XX.
Vista general del cementiri de l’Escala des de l’entrada amb làpida al terra. Foto: Joan Valls Bassa.
Joan Valls Bassa explica la història i les històries que hi ha darrera dels cementiris que ha visitat i que presenta en el llibre. Perquè cada necròpolis és única i en cada una s’hi poden trobar històries. Alguna de ben curiosa, com la que hi ha al darrera del cementiri més petit de Catalunya, el de la Teresa, a Bausen, on hi reposa només una persona, Teresa Estampa. Aquesta és una història d’amor, de solidaritat i tràgica alhora, perquè el rector de l’època es va negar a deixar-la enterrar al cementiri del poble i el seu estimat, amb l’ajuda dels veïns li van erigir la tomba on reposa. Després, a causa de la Guerra Civil, en Francesc, la seva parella i els seus dos fills, va haver de marxar a França on va morir i reposa lluny de la seva estimada.
Tomba Antonio Machado al cementiri de Cotlliure. Foto: Joan Valls Bassa.
Altres necròpolis que apareixen al llibre són el cementiri Mariner de L’Escala que Valls descriu com “Senzill, humil, únic, tenyit d’un blanc impetuós” i on reposa Caterina Albert i Paradís. Altres de lligats a personatges ben coneguts, com el d’Arenys, la Sinera de Salvador Espriu, el de Llofriu, on descansa Josep Pla, el de Romanyà de la Selva, ben senzill, però on hi reposa Mercè Rodoreda. Un cas destacable és el de Cotlliure, on, al costat de la tomba d’Antonio Machado, sempre envoltada de banderes andaluses i republicanes, hi van acabar posant una bústia i això és perquè, com explica Valls: “L’any 1976, a partir de la mort de Franco, van començar a arribar cdentenars de cartes a l’atenció d’Antonio Machado. Davant l’allau de correspondència, l’Ajuntament va decidir instal·lar aquesta bústia, que permet que els missatges no s’extraviïn ni es facin malbé”.
Fosses historiques del cementiri general de Reus. Foto: Joan Valls Bassa.
Un cementiri ben curiós és el General de Reus, on l’autor hi va arribar a comptar més de 8.000 creus. Cadascun dels 50 cementiris que hi ha al llibre tenen una petita fitxa amb la situació, l’adreça i els monuments més rellevants i dues fotografies, fetes del mateix Joan Valls Bassa, que és fotoperiodista, una de les quals a tota pàgina.
Al programa de Ràdio Gràcia n’hem parlat amb ell. Podeu escoltar la conversa en aquest enllaç.
portada del llibre
Text: Joan Àngel Frigola
Fotos: Joan Valls Bassa
VALLS BASSA, Joan; 50 cementiris emblemàtics. Cossetània edicions. Valls, 2025.
