Cap gros d’un guàrdia urbà.

Avui ens acostarem a conèixer un museu que hi ha a Montjuïc. No és però, una d’aquells grans equipaments culturals que hi ha a la muntanya olímpica. De fet, encara que du el nom de museu, podríem dir que és més aviat una exposició permanent, però això no li treu importància, perquè visitant-lo podrem descobrir la història d’un cos que fa més de cent anys que dóna servei a Barcelona i a la seva ciutadania. Ens acostem al museu de la Guàrdia Urbana.

El Museu es troba a la planta baixa de la Prefectura d’aquest cos que és al carrer la Guàrdia Urbana, 3, ben a prop de la Font Màgica de Montjuïc. Va ser inaugurat el 10 d’octubre de 2002 i recull uniformes, objectes, vehicles i materials que ha utilitzat la Guàrdia Urbana des de la creació del cos l’any 1843. Entre els objectes hi ha plaques, escuts, alcoholímetres, radars, ràdios i, fins i tot, motos. Tot plegat ens ajuda a conèixer la seva història.

Mostassà de blat a Santa Maria del Mar.

Barcelona té alguns antecedents de policia urbana que es remunten, com a mínim, a la segona meitat del segle XVI, perquè el 1573 la ciutat ja tenia diversos funcionaris especialitzats en vigilar que es complissin les normes, sobretot en allò que feia referència al control dels pesos, les mesures i la qualitat dels aliments. Eren els obrers, l’administrador i el mostassà. D’aquest darrer en vam parlar la setmana passada, perquè n’hi ha una imatge en relleu a un cantó de l’altar de Santa Maria del Mar.

Vitrina amb diferents escuts i una emissòra de ràdio.

Un segon precedent va aparèixer entre 1812 i 1814, durant l’època de la dominació francesa, quan es va crear la Junta de Policia de Barcelona a imatge del model policial francès i que la principal missió de la qual era evitar aldarulls contra les autoritats franceses invasores. Va ser a meitat del segle XIX, quan es va fer més palesa la necessitat de vetllar especialment pel compliment de les ordenances municipals perquè hi havia greus problemes d’higiene a causa de l’alta densitat de població, deguda al creixement del nombre d’habitants que havien de viure encotillats per la muralla medieval. Fou aleshores quan l’Ajuntament, l’any 1840, va acordar el nomenament d’un capità de l’exèrcit retirat, Mateo Brun, com a comandant d’una Guàrdia Municipal que havia d’unificar els diferents cossos que depenien del consistori. Sembla que aquest primer intent no va acabar de fructificar.

Parella d’agents davant la porta gòtica de l’Ajuntament. Any 1844.

En aquella època l’Ajuntament disposava de serenos, guarda passejos, encenedors de fanals, treballadors de la brigada, massers i guardians dels dipòsits d’oli per als fanals. I el juliol de l’any 1841 un regidor, Manuel Torrents, va proposar que s’agrupessin en un sol cos del qual es pogués disposar a qualsevol hora. Tots aquests homes havien d’anar uniformats i alguns durien armes. Fou el 26 de novembre de 1843 quan, sota el mandat de l’alcalde Josep Bertran Ros s’acordà la creació de la Guàrdia Municipal sota el comandament de José Planellas Simón. Aquest cos depenia directament de l’alcalde i una de les seves missions principals era tenir cura de la tranquil•litat del veïnat. El reglament ho deixava ben clar: “si durant les tasques de vigilància dels carrers o places es pertorbés l’ordre o hi haguessin baralles o escàndols, protegiran el veïns pacífics”. Inicialment, els agents d’aquest cos anaven armats amb sabre, pistola, fusell i, fins i tot, baioneta. Però foren desarmats després de la Setmana Tràgica.

Al llarg dels anys, la Guàrdia Urbana ha tingut diverses denominacions i diferents models organitzatius, i ha viscut canvis importants. Tot i això, va anar creixent i consolidant-se i, pot dir-se que, en general, sempre ha tingut entre els seus objectius la voluntat de servei a la ciutadania.

Dibuix de guàrdia muntada amb uniforme de diari d’hivern. Any 1864.

La secció Muntada fou una de les primeres que es va crear. Va ser l’any 1856, tretze anys després de la creació del cos, i va començar amb vuit cavalls. La seva funció principal era la vigilància de les portes de la ciutat. Recordem que en aquella època Barcelona encara era envoltada de muralles. El seus objectius prioritaris eren ajudar en la recaptació de consums, el control i dissolució de grups de persones perilloses a les nits i prevenir les baralles a pedrades, cosa força freqüent a l’època, sobre tot entre grups d’adolescents i joves. La Guàrdia Urbana a cavall va estrenar-se el 19 de novembre de 1859 en la celebració del sant de la reina Isabel II i diuen les cròniques que l’uniforme va causar una gran sensació entre la ciutadania. Anys després, el 1910, la secció va exhibir-se amb el primer carrusel amb motiu de la visita del rei Alfons XIII a la ciutat.

Primer uniforme de gala de la secció muntada. Any 1856.

Uns anys abans d’aquest fet, el 1897, s’havia produït l’agregació de sis municipis del Pla de Barcelona, fins aleshores independents. Com ja hem dit en altres ocasions eren: Gràcia, Sants, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals i les Corts. I el 1904 es va agregar Horta. Barcelona creixia ràpidament, feia anys s’havien enderrocat les muralles i l’Eixample anava prenent forma. Per altra banda, l’automòbil havia fet la seva aparició i començava a circular i a fer-se un espai a la ciutat. Aquesta era la situació a principi del segle XX, però la Guàrdia Municipal tenia només 850 efectius i la majoria no feia tasques de carrer. A més, el cos tenia caràcter militar i això impedia que l’Ajuntament pogués gestionar el personal. Per exemple, no podia jubilar els agents.

Carnets de policia municipal.

El 19 de febrer de 1907 l’Ajuntament aprovava la creació de la Guàrdia Urbana amb dependència directa de l’Ajuntament, tant pel que feia al nomenament, com a la gestió del personal. Així, el 8 de desembre d’aquell any començava a prestar servei una dotació de 25 guàrdies. El contingent total del cos era de 196 guàrdies, un cap i dos auxiliars. Entre les funcions principals hi havia la regulació del trànsit, però no era l’única, ni de bon tros. El seu reglament ho deixava ben clar: els agents havien de vetllar per la conservació dels serveis públics i avisar immediatament de qualsevol incidència o deficiència que observessin en el paviment, els fanals, l’arbrat, les voreres i qualsevol equipament de l’espai públic de la ciutat. Quedava clar l’esperit de servei ciutadà, però també l’esperit barceloní d’anar sempre una mica més enllà. L’Ajuntament de Barcelona sempre s’ha preocupat de donar els millors serveis a la ciutadania. No hi ha gaires ajuntaments que hagin tingut hospitals o escoles, per posar dos exemples i Barcelona n’ha tingut i en té.

Diversos uniformes de la Guàrdia Urbana.

La creació de la Guàrdia Urbana, però, no havia significat la desaparició de la Guàrdia Municipal, hi havia doncs, dos cossos, i això va demostrar-se poc efectiu. Així, l’any 1921 i sota el mandat de l’alcalde Antonio Martínez Domingo es va decidir la unificació dels dos cossos amb el nom de Guàrdia Urbana de Barcelona.

Una de les primeres motos de la Guàrdia Urbana.

S’acostava el primer dels grans esdeveniments que va viure la ciutat el segle XX, l’Exposició Internacional de Barcelona i amb aquest motiu es va crear una secció específica dins el cos: Vigilants i Guàrdies de l’Exposició de Barcelona i del Parc de Montjuïc. Hi van prestar servei dones i feia tasques de vigilància, seguretat i relacions públiques a l’interior del recinte de l’exposició, tot col·laborant amb altres cossos policials, com els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil. Un cop acabada l’Exposició es dissolgué la secció. Aquell mateix 1929 es creà la Unitat Motoritzada que es va dotar amb set motos Harley Davidson, una de les quals, amb sidecar, s’exposa al museu.

Uniforme d’urbà amb salacot sobre una illeta.

L’any 1932 hi havia tres seccions: Infanteria, Muntada i Motoritzada i la formaven 10 sotsoficials, 734 guàrdies i 48 auxiliars sota el comandament d’un oficial que depenia del cap superior. 150 d’aquests agents estaven dedicats al control de la circulació. L’any 1934 l’Ajuntament va tirar endavant una nova reorganització. Es dissolgué el Cos de la Guàrdia Urbana i es crearen la Policia Urbana, amb 451 agents, i Policia de Tràfic, amb 259, en total quedaren 709 funcionaris. Les persones que sobraven es van transferir a altres dependències municipals. També es va fer un canvi radical en els uniformes. Entre altres coses, es va incorporar, per primer cop la placa amb el número que identificava el funcionari i es van introduir elements que diferenciaven els dos cossos. La Policia Urbana duia gorra i la de Tràfic va incorporar el famós salacot blanc.

Primer uniforme de dona.

Acabada la Guerra Civil, el cos va recuperar l’anterior nom de Guàrdia Urbana. El nou reglament, aprovat el setembre de 1941, ho deixava molt clar en l’article primer: “El Cuerpo de agentes de la autoridad municipal de Barcelona se denominará Guardia Urbana”. A les funcions s’hi afegia la intervenció en accidents de circulació i l’atenció a les víctimes, això sense deixar de banda les funcions de policia administrativa i la col·laboració en tasques de seguretat ciutadana.

Els canvis i reorganitzacions no van acabar-se aquí, el 1953 es va decidir que tindria cinc seccions i va augmentar competències: Trànsit, amb la Motoritzada inclosa; Serveis Especials, amb especial atenció a la venda ambulant i la mendicitat; Urbana, que vetllava pel compliment de les Ordenances Municipals; Vigilància dels parcs de Montjuïc i el Tibidabo, els cementiris, museus i instal·lacions municipals; i Vigilància Nocturna. Aquell mateix any va tornar a canviar de nom per dir-se Policia Municipal, la secció Muntada va fer la primera sortida internacional a París per exhibir el carrusel, i es creà la Escuela de la Guardia Urbana. El 1954 es va fundar la Banda de Clarins de la secció Muntada i el 1957 es posaren en marxa el Servei d’Educació Viària i el de patrulles municipals, el primer a l’estat espanyol. El primer vehicle fou un Jeep S-1.

Emissores de ràdio antigues.

A partir de l’any 1975 va anar-se avançant cap a la democratització del cos, no sense lluites. A principi de 1976 hi van haver les primeres reivindicacions laborals, que van acabar amb l’ocupació de l’Ajuntament per part de membres de la Guàrdia Urbana i del cos de Bombers, i amb greus enfrontaments en plena plaça de Sant Jaume entre funcionaris d’aquests cossos i la Policia Armada. El conflicte va acabar-se amb la militarització de Guàrdia Urbana i Bombers. L’any 1978 es recuperà la denominació de Guàrdia Urbana i, amb l’aprovació de la Constitució, la possibilitat dels integrants del cos d’apuntar-se als sindicats. I l’any 1979 va entrar la primera promoció que incloïa dones.

Maqueta de cavall a tamany real.

©Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Dibuixos: Museu Guàrdia Urbana
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 2 de juliol de 2013

Museu de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Prefectura de la Guàrdia Urbana
C. Guàrdia Urbana, 3
Barcelona
Telèfon: 93 291 50 21
Correu electrònic: gu_museu_gu@bcn.cat
Cal trucar per concertar visita

Vitrinnes amb gorres de diversos cosos d’Espanya i de l’estranger.