La Barcelona de la postguerra

Setmana Santa, 6 abril 1939. AFB.

Setmana Santa, 6 abril 1939. AFB.

Com hem fet altres ocasions, avui ens acostem a veure una exposició que, en aquest cas ens mostra com va ser Barcelona en una època concreta. En realitat és la primera d’una sèrie de quatre exposicions que presenten els arxius municipals de la ciutat. El conjunt d’exposicions porta el nom de Barcelona en postguerra 1939-1945 i el títol de la primera mostra que ha obert les portes és Una crònica gràfica i es pot visitar a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Fiestas de la Victoria al Poble Espanyol, 21 maig 1939. AFB.

Fiestas de la Victoria al Poble Espanyol, 21 maig 1939. AFB.

El 26 de gener de 2014 farà 75 anys de l’entrada de  l’exèrcit franquista a Barcelona i amb aquest motiu l’Arxiu Municipal ha volgut mostrar una part dels fons que conserva per explicar com va viure la ciutat els primers anys d’aquella dura postguerra. S’han triat els sis primers anys, que coincideixen amb el mandat del primer alcalde franquista: Miquel Mateu Pla. El material que s’exhibirà en aquestes quatre exposicions són imatges, documents i reculls de premsa de l’època.

La veritat és que un bon grapat de les imatges que es mostren a l’exposició Una crònica fotogràfica fan feredat. Òbviament, tot són fotografies en blanc i negre, tot i que la fotografia a color existia, estava molt poc estesa i menys a l’Espanya de la postguerra. El fulletó del conjunt de les exposicions Barcelona en postguerra, 1939-1945, ens presenta Una crònica fotogràfica com “fragments de la vida quotidiana de postguerra de fotògrafs de l’Ajuntament de Barcelona com els Pérez de Rozas”. Tot i això, les fotografies mostren la vida oficial marcada pels jerarques del nou règim. No hi ha imatges de gent del carrer. Els perdedors no hi són gairebé presents, només formant part de col·lectius ben controlats, com una celebració de les festes de la Mercè a la presó Model o un multitudinari dia de la confirmació a la plaça Sant Jaume. Això és degut, segons explica Joaquim Borràs, director del Sistema d’Arxius de l’Ajuntament de Barcelona i codirector d’aquestes exposicions, al fet que les autoritats de l’època es van preocupar especialment que no hi haguessin ni es conservessin fotografies que poguessin donar una imatge diferent de la normalitat franquista i la grandiloqüència de les activitats que ells organitzaven.

Plafons a lìnici de l'exposició.

Plafons a lìnici de l’exposició.

Les altres tres exposicions que s’obriran durant aquest mateix mes de maig són: La cultura oficial de la Barcelona franquista, a l’Arxiu Històric que és a la Casa de l’Ardiaca, al carrer Santa Llúcia, 1; La ciutat després de la desfeta, que es mostrarà a l’Arxiu Municipal Contemporani, que és al carrer Bisbe Caçador, 4; i Viure a les Corts en el primer franquisme, a l’Arxiu Municipal del Districte de les Corts, que és a la plaça Comas, 18.

Festa de la Mercè a la presó Model, setembre 1941. AFB.

Festa de la Mercè a la presó Model, setembre 1941. AFB.

Aturem-nos un moment per fer un recordatori de la història. Com és ben sabut, el 18 de juliol de 1936 es produí l’aixecament militar contra el legítim govern de la República que va acabar desembocant en la guerra civil espanyola. Els primers moments foren de desgavell, hi va haver enfrontaments amb l’exèrcit revoltat i entre les forces polítiques d’esquerres, algunes de les quals van veure l’oportunitat de tirar endavant una revolució obrera. Passats aquests primers dies, la ciutat va viure una certa calma. Hi havia guerra, però el front era lluny. Molta gent tenia el pare, germans, cosins, amics i familiars a la guerra, molts homes i dones es van fer milicians i van marxar a la guerra, però la lluita era lluny… fins que van arribar les bombes. Va ser el febrer de 1937 quan el vaixell italià Eugenio di Savoia va arribar a la costa barcelonina i va canonejar la ciutat. Des d’aleshores fins al final de la guerra, Barcelona va patir un munt de bombardeigs duts a terme, majoritàriament per l’Aviazione Legionaria italiana amb base a Mallorca, tal com ja vam explicar en parlar del turó de la Rovira.

Adoració Crist de Lepant, abril1944. AFB

Adoració Crist de Lepant, abril1944. AFB

L’època republicana va destacar pels importants avenços socials: es va regular el vot femení (ho recordàvem no fa gaire quan vam parlar de l’exposició l’exposició Pagesos i vilatans. Viladecans al segle XIX); el divorci, l’avortament, l’escola pública… L’estat era laic i el catalanisme havia guanyat força.  Tot això era el que el franquisme no volia veure de cap manera, ho tenia al seu punt de mira, per això, entre altres coses, van aixecar-se contra el legítim govern de la República i, un cop acabada la guerra, les noves autoritats van posar tot el seu esforç en esborrar del mapa qualsevol indici de catalanisme, en cristianitzar de nou la societat –recordem que el franquisme anava de la mà del nacionalcatolicisme- i en retornar Barcelona a allò que havia de ser per a ells, una capital de província més. Recordem que, a més, en la fase final de la guerra, en ser la darrera gran ciutat a caure en mans de l’exèrcit franquista, Barcelona va ser seu de tres governs: la Generalitat de Catalunya, el govern basc i el de l’Estat.

Celebració Dia de los Caidos al Tivoli, 14 de març 1943. AFB

Celebració Dia de los Caidos al Tivoli, 14 de març 1943. AFB

Les imatges de l’exposició Una crònica fotogràfica mostren algunes de les activitats que van organitzar les primeres autoritats franquistes. A les fotografies es pot veure ben clar una fastuositat i una grandiloqüència que queden molt lluny de la realitat social d’aquells anys de postguerra, en que la major part de la ciutadania barcelonina patia fam, fred, por i privacions de tota mena.

Sortida de voluntaris de la División Azul, 5 juliol 1941. AFB.

Sortida de voluntaris de la División Azul, 5 juliol 1941. AFB.

L’exposició recull imatges que il·lustren els esforços per esborrar qualsevol vestigi de l’anterior legalitat republicana i com els aliats del franquisme durant la guerra civil espanyola –l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista- eren ben presents a la ciutat, tot i la postura oficial de neutralitat respecte a la segona guerra mundial.

La mostra està organitzada en diversos blocs de fotografies. Una fa referència a la visualització pública de la victòria. Un cop ocupada la ciutat –alliberada segons la seva terminologia lingüística-, els vencedors van palesar la seva condició de guanyadors amb una ocupació contundent de l’espai públic amb grans esdeveniments amb un important protagonisme dels actors més simbòlics del nou règim: l’exèrcit, l’Església i Falange Española Tradicionalista  y de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista, la versió espanyola del feixisme europeu més coneguda per les sigles: FET y de las JONS. En aquest bloc hi ha fotos, per exemple, de festivals folklòrics celebrats al Poble Espanyol el maig de 1939 per celebrar la “victòria” o la celebració del “Día del estudiante caído” 

Intercanvi de presoners anglesos i alemanys al port, 17 maig 1944. AFB.

Intercanvi de presoners anglesos i alemanys al port, 17 maig 1944. AFB.

Un segon bloc repassa la recristianització de la ciutat amb fotos de celebracions catòliques multitudinàries, com el Dia de la confirmació, que tingué lloc el 16 de juny de 1939 a la plaça Sant Jaume. És una imatge d’aquelles que impressiona, amb una enorme creu que arriba més enllà del segon pis de l’edifici de l’Ajuntament i la plaça atapeïda de gent molt ben formada i organitzada. Una altra foto mostra l’adoració al Crist de Lepant, l’abril de 1944.

El general Franco visita Barcelona, 27 gener 1942. AFB

El general Franco visita Barcelona, 27 gener 1942. AFB

Hi ha un apartat especial dedicat a les diverses vegades que Franco va venir a la ciutat durant aquells primers anys de postguerra. La visita més destacada fou la de gener de 1942, perquè va coincidir amb la celebració del “Día de la liberación”, data en que es commemorava l’entrada de l’exèrcit franquista a Barcelona.

Hi ha un altre bloc, les imatges del qual fan una feredat especial, és el que mostra les diverses estades a la ciutat de jerarques nazis alemanys i feixistes italians. Tot i la “neutralitat” oficial de l’Espanya franquista, nazis i feixistes van ser molt presents a Barcelona, fins que va quedar clar que la segona guerra mundial es decantava del bàndol aliat i aleshores va començar a haver-hi i a notar-se més presència de britànics i nord-americans.

Visita comte Ciano al palau de la Generalitat,11 juliol 1939. AFB.

Visita comte Ciano al palau de la Generalitat,11 juliol 1939. AFB.

En conjunt, les imatges que s’exposen mostren militars, representants de l’Església i algunes autoritats civils presidint tota mena d’actes, hi ha fotos del dictador passant revista a les tropes i també hi ha imatges de personatges com el comte Ciano al costat de Ramón Serrano Súñer, saludant braç enlaire al pati dels Tarongers del palau de la Generalitat –aleshores seu de la Diputación Provincial-; o una altra del jerarca nazi, Heinrich Himmler, al Poble Espanyol, el 23 d’octubre de 1940. També hi ha fotos de la sortida de voluntaris de la División Azul, el 5 de juliol de 1941. I d’un intercanvi de presoners entre anglesos i alemanys que va tenir lloc al port de Barcelona el 17 de maig de 1944.

L’exposició es complementa amb un audiovisual on es poden veure més fotos de l’època i una vitrina on hi ha diversos documents d’aquells anys que es conserven als arxius municipals. Per exemple, hi ha àlbums de fotografies d’algunes de les activitats.

Heinrich Himmler al Poble Espanyol, 23 octubre 1940. AFB.

Heinrich Himmler al Poble Espanyol, 23 octubre 1940. AFB.

Les properes exposicions s’inauguraran els dies 13 i 27 d’aquest mateix mes de maig. La de l’Arxiu Històric explica com el primer ajuntament franquista va voler convertir Barcelona en un referent cultural de l’Espanya de Franco. La de l’Arxiu Municipal Contemporani mostrarà els canvis imposats pel règim franquista i les actuacions per restituir la vida quotidiana de la ciutat i l’exposició de l’Arxiu Municipal del Districte de les Corts estarà dedicada a la vida diària de la ciutadania als barris.

 

Audiovisual a l'exposició. Foto: Joan Àngel Frigola.

Audiovisual a l’exposició. Foto: Joan Àngel Frigola.

©Text: Joan Àngel Frigola
Amb la col·laboració d’Anna Cebrián
Agraïments: Jordi Serchs
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Emès a Ràdio Gràcia el 7 de maig de 2013

Una crònica fotogràfica
Arxiu  Fotogràfic de Barcelona
Fins el 28 de setembre de 2013
Pl. Pons i Clerch, 2, 2n.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s