Santiga a Santa Perpetua de Mogoda

El safareig amb Santiga al fons.

El safareig amb Santiga al fons.

La Barcelona real va molt més enllà de la ciutat pròpiament dita. La taca urbana sobrepassa el Barcelonès i s’escampa per part de les comarques veïnes amb grans espais urbans com Sabadell. Tot i això, sense allunyar-nos gaire de la gran ciutat podem trobar racons que justifiquen fer-hi una sortida amb gràcia. Aquest és el cas d’un petit racó ple d’història que pertany a Santa Perpètua de Mogoda. És un espai que ve de molt antic i que té el nom de Santiga, que no és altre cosa que una contracció de Santa Maria l’Antiga.

Façana de Santiga.

Façana de Santiga.

Més enllà del veïnat de Santa Perpètua, molta gent deu conèixer Santiga pel fet que dóna nom a un polígon industrial a tocar de Sabadell, el nom li ve, però, d’una petita església situada en un bonic entorn mig agrari, mig forestal. Quan t’endinses una mica en aquest paratge sembla que siguis molt lluny de les indústries i les carreteres i autopistes que l’envolten. El nucli central de Santiga és tot just a 6 quilòmetres de Sabadell i a 1 quilòmetre de Barberà del Vallés i el formen l’església i el castell, de fet una masia, propietat privada catalogada com a Bé cultural d’interès nacional i que avui és un restaurant que ha tancat les portes fa poc.

Al costat mateix de Santiga surt un camí per on hi pots trobar caminants buscant espàrrecs de marge –alguns amb un bon feix a les mans-, genets i cavalls fent la passejada i, si aixequem la vista, podem veure algun ocell rapinyaire. No és debades que aquest indret ha cridat i crida l’atenció a molts pintors paisatgistes.

Paisatge a l'enton de Santiga.

Paisatge a l’enton de Santiga.

El conjunt de Santiga.

El conjunt de Santiga.

Aquest actual barri de Santa Perpetua de Mogoda havia estat, fa temps, un municipi independent. Ens expliquen les cròniques que l’estat  volia unificar ajuntaments per tal de simplificar l’estructura administrativa, però els ciutadans de Santiga es van resistir força a perdre la independència. L’any 1837 es va crear una comissió per fer front a l’agregació, però tot i els arguments de la població adduint l’antiguitat del poble, la orografia i les dificultats de comunicació amb les poblacions més properes, el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona publicà, el desembre de 1847, el decret de la definitiva agregació a Santa Perpetua de Mogoda. Tot i això, com ha passat en altres llocs del país, Santiga ha sabut conservar una personalitat pròpia.

La història de Santa Maria l’Antiga es remunta a molts anys enrere. Val a dir que Cels Gomis no en dedica gaires línies a la Geografia General de Catalunya, però si que recull l’antiguitat del lloc: “La de Santiga  té lo campanar romànic. És del segle XII y està dedicada a Santa Maria la Antiga que, segons lo poble, és molt anterior a la Mare de Déu de Montserrat. Anomenada també Mare de Déu de l’Heura” (sic).

Edificis parroquials.

Part dels edificis parroquials.

El primer document on surt citada Santa Maria l’Antiga és el Cartulari de Sant Cugat del Vallès de l’any 983. La presència humana en aquest indret és, però, força anterior. S’hi ha trobat abundants restes ja del neolític antic, dels segles VI-V aC. Hi també s’hi va trobar un enterrament d’un jove guerrer iber amb llança, fletxes i espasa, cosa que fa pensar als arqueòlegs que podria haver-hi a prop un poblat ibèric.

El 3 de març de 2012 va inaugurar-se una important restauració. Les obres es van aprofitar per fer-hi excavacions arqueològiques per poder estudiar amb més aprofundiment les restes d’una vil·la romana que havien estat localitzades, a la dècada de 1980, pel Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Van donar força resultat, ja que sota l’actual Santiga s’ha trobat part d’una vil·la romana. Tot i que les troballes anteriors podien fer preveure l’existència d’una església paleocristiana, només es van trobar restes de l’edifici preromànic que sembla que va ser construït directament sobre la vil·la romana.

Detall de la Paret dels sentiments.

Detall de la Paret dels sentiments.

A l’actualitat,  hi ha dues entitats que tenen cura d’aquest patrimoni. Per una banda hi ha l’Associació  d’Amics de Santiga i el Centre de Recerques i Estudis Mogoda (CREM). Entre les activitats dels Amics de Santiga hi ha la Festa de l’Arbre, que celebren des del 1984, uns anys després, el 1990, hi van afegir l’homenatge a un poeta. En son testimoni les plaques, elaborades sempre per artistes locals, que hi ha a l’anomenada Paret dels sentiments, en un lateral del mur perimetral del conjunt.  Per la seva banda, els membres del CREM són els encarregats de fer les visites guiades a l’església cada primer diumenge de mes. Un dels vocals d’aquesta entitat, Ernest Vilàs, és una de les persones que més ha publicat darrerament sobre Santiga.

La nau principal de Santiga.

La nau principal de Santiga.

El conjunt monumental el formen l’església i els edificis parroquials adossats, que en alguna època havien estat un hostal. Al mig hi ha un pati quadrat. El campanar, de planta quadrada, s’aixeca sobre la nau. L’accés a l’església es fa a través d’un mur que encercla una mena de patí enjardinat, a la part esquerra del qual hi ha un petit cementiri del segle XIX, amb 14 nínxols amb coberta de volta de canó i un petit altar.

L’església té dues naus. La principal, amb un petit cor sobre la porta, i una lateral d’adossada que avui estan totalment comunicades, tot i que es pot veure que no sempre ha estat així.  Entrant a l’esquerra hi ha una capella construïda amb molta posterioritat a la resta de l’edifici. Als quatre angles de la coberta que sosté el cor, hi ha la representació del tetramorf, els símbols dels quatre evangelistes. Al centre hi  podem veure una clau de volta amb la imatge de la Mare de Déu de l’Heura amb colors. A l’esquerra, abans d’arribar a la capella lateral, hi podem veure un banc d’obra. Sembla que aquí és on es trobaven els membres del consell quan havien de prendre les decisions que afectaven la població.

Ernest Vilàs diu que l’edifici que podem veure avui és com un manual d’història que ens permet anar resseguint els canvis i modificacions que s’hi ha anat fent amb el pas dels anys. Vegem-ho.

El cementiri.

El cementiri.

Els vestigis més antics, dels segles I a V dC, per tant, d’època romana, és un paviment  d’oppus signinum que hi ha a l’actual campanar. Sota la nau central hi ha les restes de la vil·la romana que ja hem citat i que sembla que va més enllà del perímetre de l’edificació actual. També hi ha un parell de murs del segles IX – X, que serien de l’edifici preromànic. La base de la construcció actual és de l’època romànica, segle XI, amb un edifici d’una sola nau i un absis semicircular. Entre els segles XII i XIII es va afegir una capella lateral amb absis semicircular i campanar de planta quadrada. Aquesta capella va ser ampliada posteriorment, entre els segles XIII i XIV, fins arribar als peus de la nau principal. Va ser aquest moment, també, quan foren comunicades les dues naus amb els tres arcs de mig punt, que encara podem veure avui dia.

Detall de les pintures a l'absis lateral.

Detall de les pintures a l’absis lateral.

En època moderna es va fer més modificacions. Així, al segle XVI es reformà la nau principal, l’absis es feu amb la forma trapezoïdal actual i s’obri la porta, en el llindar de la qual es pot veure encara la data: 1574. Entre els segles XVII i XVIII va elevar-se el campanar i es construí la capella del Sant Crist. També es feu la volta de canó de guix de la nau lateral sud. En aquesta mateix època s’haurien adossat al conjunt la casa rectoral i l’edifici de dues plantes que havia estat un hostal.

Réplica de la Mare de Déu de l'Heura, trobada cap el 1621.

Réplica de la Mare de Déu de l’Heura, trobada cap el 1621.

A la capella del Sant Crist hi podem veure una petita imatge de la Mare de Déu, que és la rèplica d’una imatge que s’hauria trobat pels entorns l’any 1621 i que va ser cremada durant la guerra civil espanyola. Es tracta de la Mare de Déu de l’Heura de Santiga, que surt citada pel pare Narcís Camós en un llibre editat el 1647 on hi ha una relació de 1.033 marededéus trobades a Catalunya.

Els absis de les dues naus tenen restes de pintura. A la nau lateral hi podem veure part d’una figura humana, elements vegetals i la representació de l’Esperit Sant en forma de colom. Les de la cúpula de l’absis de nau central, tenen menys qualitat. Però hi ha un detall força curiós: l’espai central és ocupat per una figura femenina que ensenya els pits i té els braços oberts. Amb les mans agafa alguns dels motius florals que omplen la resta de la paret. Damunt la figura hi ha una creu dins d’un cercle i, a banda i banda, els números que formen la data en que es va fer aquesta pintura: 1694. Als peus de la nau lateral hi ha una maqueta que mostra com és el conjunt monumental de Santiga.

Detall de les pintures de l'absis central amb la figura femenina.

Detall de les pintures de l’absis central amb la figura femenina.

Absis de la nau principal.

Absis de la nau principal.

La façana de l’església és d’estil renaixentista. Sobre el llindar, com hem dit, amb la data de 1574, hi ha amb una fornícula amb una imatge de la Mare de Déu amb el nen, més amunt hi veiem un petit rosetó i, rematant la façana, tres creus que simbolitzen el calvari.

Part superior de la façana amb el calvari al capdamunt.

Part superior de la façana amb el calvari al capdamunt.

Davant l’església hi ha un safareig amb un banc i una font. Al banc hi ha un verset que diu: El vell safareig / que el vent pentina / fa de mirall / al verd Santiga. Al costat del safareig hi trobem el darrer element del nucli antic de Santiga, el castell. Tot plegat fa un paratge tranquil, sense pretensions especials, però molt agradable, un d’aquells llocs on anar a fer una passejada pausada sense cap altra intenció de caminar una estona per la natura sense haver d’allunyar-se excessivament de la “civilització”, però amb la sensació de ser-hi força allunyat.

Per acabar, comentarem un altre conjunt monumental de Santa Perpètua, el castell de Mogoda. Aquest espai és visitable només un cop cada dos anys amb motiu de la celebració de Mostra Mogoda. I aquest any toca. S’havia de fer el cap de setmana de la Mare de Déu de Montserrat, però a causa del mal temps es va traslladar al cap de setmana del 18 i 19 de maig.  Les visites guiades, les dues tardes del cap de setmana, van a càrrec del CREM, el Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Qui vulgui conèixer el castell, ja ho sap.

El safareig amb el verset escrit en rajoles en un banc d'obra.

El safareig amb el verset escrit en rajoles en un banc d’obra.

Clau de volta amb la imatge de la Mare de Déu.

Clau de volta amb la imatge de la Mare de Déu.

©Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Agraïment: Ernest Vilàs (CREM).
Emès a Ràdio Gràcia el 30 d’abril de 2013

Santiga. Santa Maria l’Antiga
Pl. Santiga, 1
Santa Perpetua de Mogoda

Anuncis

Un pensament sobre “Santiga a Santa Perpetua de Mogoda

  1. Retroenllaç: Sant Sebastià dels Gorgs | Sortides amb gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s