La plaça del mercat, al centre del poble.

Recuperem una nova entrada de l’antic bloc. En aquest cas es tracta de la proposta que ens va dur fins a un poblet del Pallars Jussà situat a quatre quilòmetres de La Pobla de Segur, una vila que durant molts anys va acollir la fira de bestiar de peu rodó –és a dir, cavalls, muls i ases- més important de la península ibèrica. I una població on avui podem anar de de botigues, però no unes botigues qualsevol, sinó unes botigues museu. Avui recuperem la sortida amb gràcia a les botigues museu de Salàs de Pallars.

Bar. Màquina de millón i cartellera amb els resultats del futbol.

Visitant Salàs de Pallars, passejant pels seus carrers, podem veure unes eres que no s’utilitzaven per a separar el gra de la palla, que és el seu ús habitual, si no per a tenir el bestiar que els marxants duien a la fira que avui ja no existeix, fa anys que va deixar de celebrar-se, ja que la mecanització del camp va fer que desaparegués. Avui en dia, però, Salàs de Pallars té un altre al·licient: cinc locals adaptats com a botigues tradicionals, que ens permeten conèixer com eren les botigues i molts productes d’ús habitual entre final del segle XIX i el tercer terç del segle XX.

Com fem sovint en aquest bloc, anem primer al principi de la història. El rei Pere el Cerimoniós va atorgar a la població de Salàs, l’any 1380, la concessió de celebrar una fira anual. Així, segons consta en un document de l’època, el rei  recull “la humil súplica que ens ha fet el noble comte del Pallars sobre el millorament del lloc de Salàs, per tal que l’atenguis i el lloc rebi el dit increment, concedim a vosaltres els homes i a tota la comunitat d’aquest lloc l’autorització per a celebrar una fira que durarà deu dies seguits”. Un nou document, datat anys després, el 1420, explica que el rei Alfons IV concedeix la organització de dues noves fires, una de les quals s’havia de celebrar el dimecres següent de la setmana de quaresma. Sembla que aquest és l’inici de la fira de bestiar de peu rodó que va celebrar-se durant més de 550 anys.

L’antic cafè Salón encara conserva el cartell.

En qualsevol cas, està documentat que va ser als segles XVIII i XIX quan que la fira va arribar al seu màxim esplendor i es convertí en referent de les fires catalanes i en una de les més importants de tota la península ibèrica. Va celebrar-se fins a meitat de la dècada de 1960. Finalment, la fira va acabar per desaparèixer degut a l’extensió de l’ús del tractor i altres eines mecàniques. Tot i això, va haver-hi un intent de reconvertir-la en fira de maquinària agrícola, que no va acabar de reeixir.

La barberia.

Aquesta important fira de cavalls, mules i rucs, fou una gran font de riquesa i va acabar marcant la fesomia urbanística de la població. Hi assistien tractants de bestiar vinguts des de molt lluny. El gran nombre de persones i animals que arribaven al poble per aquesta fira feu necessari buscar espai per allotjar venedors, compradors i bèsties. Durant molts anys es muntava una mena de campament improvisat, fins que una de les famílies més acabalades de Salàs va construir un edifici que servia alhora de lloc d’estada i exposició del bestiar i d’allotjament per als tractants.

L’edifici s’organitzava a l’entorn d’un gran pati central, a cel obert, envoltat de porxades on se situaven les quadres per al bestiar. Al primer pis hi havia les habitacions on s’hostatjaven els tractants, així, l’amo tenia allotjament per a ell i tenia el seu bestiar ben a prop.

Vista general de la farmàcia.

La pensada d’aquesta família va ser copiada ben aviat per altres persones de la població i, donat que la importància de la fira ho permetia, Salàs va anar omplint-se de cases amb era tancada per allotjar bestiar, venedors i compradors. Per això aquest poble no feia servir les eres per a separar el gra de la palla, si no per a allotjar el bestiar. De la importància que va arribar a tenir aquesta fira ens en parlen les paraules de Francisco de Zamora, un magistrat, viatger i escriptor de l’època de la il·lustració que va visitar Salàs el 10 d’octubre de 1788: “hay feria de ganado famosa, y para recogerlo hay cuarenta corrales en que pagan por mula 4 pesetas, y dan paja”. I encara una anècdota més recent: en una de les últimes edicions l’exèrcit britànic va comprar un centenar de mules per dur-les cap a l’Índia.

Vista general del colmado.

A l’entorn de la fira hi va créixer un negoci paral·lel destinat a omplir les estones d’oci dels assistents i participants a la fira. Hi ha documentats tres locals –el Salón, el Degà i el Camats- que es convertiren en una mena de cafè-concert amb espectacles que, en alguna època, van arribar a ser pujats de to. També es diu que, en algun moment hi va haver altres tipus d’intercanvi més íntim. L’any 2005 va començar a celebrar-se, a meitat del mes de novembre, la Diada de rememoració de la fira de Salàs, per tal de mantenir la memòria històrica d’aquest esdeveniment comercial que va allargar-se durant més de cinc segles i que va marcar la història d’aquest poble.

La farmàcia. Armari amb les prestatgeries plenes.

Tota aquesta informació i moltes altres dades i anècdotes, us les facilita el guia –les visites són sempre guiades- en el recorregut cap a la plaça on hi ha tres de les cinc botigues-museu que es visiten. L’inici de la visita es fa al Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç, on hi ha una sala d’exposicions temporals. És a les antigues escoles de Salàs de Pallars, al costat de la carretera de Rivert. Si hi aneu en cotxe i veniu de La Pobla de Segur, vigileu perquè la senyalització queda amagada en un revolt. Quan arribeu a les primeres cases del poble heu de girar a la dreta i tot seguit a l’esquerra, però aleshores ja haureu vist la senyalització.

Ampolles de lleixiu a les prestageries del colmado.

El Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç va néixer fa uns anys de la voluntat de l’Ajuntament de Salàs de buscar un nou pol d’interès al poble. Segons s’explica a la seva pàgina web, l’objectiu és “recollir, catalogar i informatitzar el fons documental i bibliogràfic existent sobre l’antic comerç, a més d’intentar ampliar-lo a través de donacions, cessions i adquisicions”. Amb aquest mateix objectiu s’han muntat cinc botigues-museu vestides a partir del material d’un col·leccionista, veí del poble.

Envasos de Cola Cao de diferents èpoques.

Les botigues que es poden visitar son: una barberia, una farmàcia, un estanc, una botiga de queviures, d’aquelles que es deien d’ultramarins, i un cafè-bar. La visita a aquestes botigues, no és només una anècdota per recordar com eren els comerços de no fa tants anys, és també una molt bona manera de conèixer com han canviat i evolucionat els productes i com han anat creixent el màrqueting i la publicitat. La visita, molt ben preparada i estructurada, ens permet veure la evolució d’aliments com el iogurt, ara de consum absolutament quotidià, que va començar a vendre’s a les farmàcies; o com es va passar de la navalla d’afaitar a la maquineta d’un sol ús, més manejable i menys perillosa.

Cartells a la paret de l’estanc on es pot veure l’anunci d’un nen amb un cigarret a la boca.

A través dels productes que s’exposen, també podem prendre consciència de com ha evolucionat, per exemple, el paper higiènic; o com una ampolla creada per una empresa per a un licor determinat, l’anís, s’ha acabat estenent a totes les marques d’aquesta beguda. O com les marques han anat adaptant els dibuixos dels seus productes als canvis socials que s’han anat produint amb els anys: no hi ha la mateixa escena a les llaunes de Cola Cao dels primers anys a les d’un temps després, i molt menys a les d’ara. També hi podem veure anuncis que ara és del tot impossible veure, per exemple un cartell anunciant tabac que utilitza la imatge d’un nen petit.

Armari del colmado ple de productes.

Els productes que hi ha a les botigues, ens mostren també les picabaralles que s’han produït entre marques diferents i com s’ha utilitzat la publicitat com a arma. En definitiva, una visita a les botigues-museu de Salàs ens mostra com ha evolucionat la nostra societat. És una visita molt interessant per a les escoles, però també per fer-la en família, doncs els més joves descobreixen què utilitzaven els avis i aquests recorden i poden explicar coses de la seva vida als néts, d’una manera divertida.

La barra del bar.

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 2 d’octubre de 2012

Botigues-Museu de Salàs de Pallars
C. de les Escoles, 2
25693 Salàs de Pallars
Tel. / Fax. 973 676 266, 973 676 003 (Ajuntament)
boer@salas.cat; ciac@salas.cat