Sant Sebastià dels Gorgs

Priorat de Sant Sebastià dels Gorgs.

Priorat de Sant Sebastià dels Gorgs.

Avui ens acostarem a veure un d’aquells llocs que hi ha a la geografia catalana que no són un patrimoni de primer nivell, però que tot i així val molt la pena visitar. És un petit cenobi benedictí, que no va arribar a ser mai gaire important, però que té una portalada romànica ben bonica. Està situat en territori de vinyes, de vi i de cava. Es tracta d’un petit nucli de la comarca de l’Alt Penedès, que forma part del municipi d’Avinyonet del Penedès i que es diu Sant Sebastià dels Gorgs.

Nau de l'església.

Nau de l’església.

El petit monestir benedictí de Sant Sebastià dels Gorgs el va fundar Mir Giribert en compliment del testament de la seva mare Ermengarda, filla del comte Borrell II de Barcelona. Es té constància documental del topònim els Gorgs l’any 976 i es coneix l’existència d’una capella preromànica dedicada a Sant Sebastià el 1024.

Ermengarda va deixar diverses donacions i va disposar que s’hi establissin quatre monjos. Mir Giribert ho va fer efectiu l’any 1030, tot reformant l’antiga església, a la qual es va afegir el campanar i una galilea, que era on avui hi ha l’ala nord del claustre. Aquest fet s’ha conegut gràcies a les excavacions arqueològiques que hi va fer recentment la Diputació de Barcelona.

Finestra de l'absis amb vitrall.

Finestra de l’absis amb vitrall.

Tot i ser el cenobi més important dels entorns, no va gaudir mai de gaire prosperitat. Se sap que el 1052 hi havia una comunitat de cinc monjos i que l’abat es deia Miró. L’any 1059, el mateix Mir Giribert el va unir, en qualitat de priorat, a l’abadia de Sant Víctor de Marsella, un dels cenobis més importants i amb més influència i poder de l’època i de la qual ja n’hem fet esment en les nostres sortides amb gràcia a Santa Maria de Gerri i a Sant Miquel del Fai.

Aturem-nos un moment en la figura de Mir Giribert. Com hem vist, era net del comte Borrell II. Va arribar a posseir els castells de Subirats, de la Vit, el de Ribes, el de Sant Martí Sarroca, que va fortificar, el del Port i la fortalesa d’Olèrdola. Fou el més poderós dels senyors feudals del Penedès, va autoproclamar-se príncep d’Olèrdola i s’enfrontà al comte Ramon Berenguer I en desacord amb les relacions del comtat barceloní amb els regnes islàmics del sud, perquè els acords que eren bons per als comerciants barcelonins, no ho eren tant per als nobles penedesencs.

Clau de volta de l'absis.

Clau de volta de l’absis.

Tornem, però, a Sant Sebastià dels Gorgs. Va ser a final del segle XII i principi del segle XIII, un cop que el cenobi depenia de Sant Víctor, que es van aixecar diverses dependències monacals, la portada de la façana de ponent i l’ala est del claustre. Hi ha constància que al 1310 els monjos vivien fora del monestir, l’únic que l’habitava era el prior. Aquell segle XIV va ser una època de crisi per al priorat i a partir de l’any 1360 els priors van passar a ser comendataris i va arribar el punt que el darrer d’aquests priors no va acostar-se mai al monestir. No eren bons temps per a Sant Sebastià, que l’any 1373 va quedar malmès a causa d’un terratrèmol que es produí el dia 2 de març. Anys més tard, el 1380 es va construir el nou absis.

Sagristia.

Sagristia.

L’any 1409 Sant Sebastià dels Gorgs, sempre com a priorat, va deixar de dependre de Sant Víctor de Marsella i va ser unit a l’abadia de Montserrat. Gairebé dos segles després, l’any 1606, l’abat Jaume Forner va decidir fer-hi un seguit de reformes. L’església es va fer més curta i la portalada romànica va ser reculada fins al lloc on és ara. També es va fer la capella del Roser, es va canviar la coberta del campanar i S’hi van fer uns emmotllats de guix als sostres dels pisos. El claustre va ser reformat, tot utilitzant alguns dels elements de l’antiga galilea.

Ales nord i est del claustre.

Ales nord i est del claustre.

La desamortització de l’any 1821 va suposar l’exclaustració del priorat que fou subhastat. En aquest punt cal dir que hi ha una història força curiosa en relació al resultat de la subhasta i al primer propietari que va tenir. Tot va venir per un malentès a l’hora de la descripció del lot que es subhastava. Si voleu saber com va anar tot plegat, podeu apuntar-vos a les visites guiades que organitza l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès cada primer i tercer dissabte de mes i de les quals s’encarrega el regidor de cultura de l’Ajuntament d’Avinyonet.

El campanar vist des del claustre.

El campanar vist des del claustre.

Com va passar en molts monestirs, l’església va mantenir el culte, tot i passar a dependre de la parròquia d’Avinyonet, fins que l’any 1867 va convertir-se en parròquia independent. En passar a mans privades, el conjunt del monestir va acabar dividit en diverses propietats i va patir diferents reformes i modificacions. A més, a final del segle XIX es va adossar un edifici al peu del campanar per usar-lo com a casa rectoral. Fou el rector Mn. Antoni Margarit qui, l’any 1952 va aconseguir el suport de la Diputació de Barcelona per a la restauració de l’antic priorat.

El que aleshores s’anomenava Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació hi va fer les primeres intervencions, dirigides per l’arquitecte Camil Pallàs, entre els anys 1961 i 1977. La intenció d’aquelles primeres obres, va ser recuperar, en la mesura del possible, l’aspecte del claustre romànic original. Més recentment, a l’any 2000 i 2002, l’actual Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació va fer obres al campanar amb l’objectiu de reparar la coberta i consolidar els sostres originals i, entre 2010 i 2011, s’ha restaurat el claustre el qual s’ha protegit amb una nova coberta i s’ha fet un nou accés al campanar. Sant Sebastià dels Gorgs va ser declarat Bé d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya l’any 2000.

Capitell del claustre.

Capitell del claustre.

Com fem habitualment en les nostres sortides, un cop coneixem la història del lloc que visitem, ja podem entrar a visitar-lo. Com hem dit al principi, Sant Sebastià dels Gorgs és un petit nucli del municipi d’Avinyonet del Penedès.

És un racó d’aquells que transmeten calma i tranquil·litat, amb unes quantes cases envoltades de camps de vinyes i caves, algunes de les quals ofereixen visites, com Albet i Noya, pioners en vinyes i vins ecològics.

Capitell del claustre.

Capitell del claustre.

L’antic priorat queda lleugerament aixecat respecte a la carretera local que travessa la població. Al davant hi ha una mena de plaça amb gespa i, a l’esquerra hi ha el que havia estat l’antic cementiri. La façana de l’església queda lleugerament endarrerida amb dos cossos adossats a la dreta tot fent una mena d’esglaonat. El cos més proper a l’església és una punta del claustre i l’altre, una mica més avançat cap a la carretera i més alt és, actualment, una casa particular. Per darrera s’aixeca el campanar llombard.

Emmotllats de guix a l'nterior del campanar.

Emmotllats de guix a l’nterior del campanar.

La porta de l’església conserva un timpà romànic del segle XII que es va recuperar de l’antiga portalada quan es va fer més petita la nau. Al timpà hi podem veure una màndorla amb una majestat a l’interior. La màndorla és força curiosa, perquè acostumen a tenir forma d’ametlla, d’aquí ve el nom, i aquesta és molt arrodonida i, a més, el cap de Crist sobresurt del límit. A banda i banda, dos àngels sostenen la màndorla i tot plegat és envoltat per una sanefa amb motius vegetals. Als costats, sota el timpà hi ha unes impostes ornamentades. A banda i banda de la porta hi ha unes mènsules. A la de la dreta hi podem veure un atlant i a la de l’esquerra hi ha representada una àliga que ataca un lleó. Per damunt del timpà, com a remat de la volta de la portalada hi ha l’escut de Montserrat, col·locat amb tota seguretat, en l’època en que el priorat en va dependre.

Detall dels emmotllats de guix.

Detall dels emmotllats de guix.

L’església, orientada a llevant i amb accés per ponent, és de nau única amb un absis de planta quadrada, que té una finestra amb un vitrall on hi ha Sant Sebastià. La clau de volta de l’absis, sobre l’altar, és policromada i s’hi pot veure la figura d’un home a cavall. Du les mans juntes en acció de pregar i del cos li surten sis línies grogues, tres a cada banda, que poden ser unes segetes, per això es molt probable que sigui una representació del Sant.

Campanar des de la coberta de l'ala nord del claustre.

Campanar des de la coberta de l’ala nord del claustre.

L’accés a la Sagristia, que és la planta baixa del campanar, és a la dreta de l’altar. A l’interior hi ha dues arcades amb un sepulcre sobre uns pilars en un i una fotografia d’un sepulcre treballat a l’altre. És el d’Arnau de Vilanova que era al monestir, però que avui es conserva a l’Arxiu Diocesà de Barcelona. Des d’aquí se surt ja al claustre romànic, del qual només se’n conserven íntegrament dues ales, la nord i l’oest, i una part de l’ala est. L’ala sud va desaparèixer fa anys quan es va construir una paret de la casa que hi ha adossada. És un claustre petit, de planta quadrada. Cada ala té dues arcades de mig punt a banda i banda d’un pilar central. Queden alguns capitells i mènsules amb escaquers i figures de persones i animals i altres amb motius vegetals. Al centre del pati hi ha un pou.

El campanar vist des de l'exterior.

El campanar vist des de l’exterior.

L’accés al campanar es fa a través d’una escala moderna que s’ha construït de nou i que surt des de la coberta de l’ala nord del claustre. Per damunt de la planta baixa s’aixequen tres pisos que es comuniquen per una escala de cargol. És d’estil llombard. Hi ha lesenes fins el segon pis, on s’obren dues finestres geminades. Originàriament n’hi havia a totes les façanes, però avui en dia se’n veuen algunes de tapades. La coberta és a dues aigües i al sostre del segon pis es poden veure els emmotllats de guix amb motius figuratius i heràldics que han estat restaurats en la darrera intervenció que hi ha dut a terme el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació. Des de les finestres es pot veure el paisatge de vinyes que envolten Sant Sebastià dels Gorgs, un lloc que tot i no ser un romànic de primer nivell, li passa com a Santiga, un lloc que vam visitar en la temporada anterior, que per història i per entorn, val la pena visitar.

© Textos i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Agraïment: Frederic Manzanares
Emès a Ràdio Gràcia el 2 de desembre de 2013

Sant Sebastià dels Gorgs
Informació:
Ajuntament d’Avinyonet del Penedès
Telèfon: 93 897 00 00

Anuncis

Un pensament sobre “Sant Sebastià dels Gorgs

  1. Retroenllaç: La cartoixa d’Escaladei | Sortides amb gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s