La sortida amb gràcia d’avui ens porta a un dels jaciments arqueològics més importants de Catalunya i, probablement un dels més coneguts, entre altres coses, perquè s’hi està treballant des de fa més de cent anys. I en fer la visita coneixerem els foceus, i passejarem per carrers que van construir grecs i de romans. Tornem a l’Empordà, on ja vam visitar Ullastret, per visitar avui el lloc on va ser trobada l’estàtua del déu Asclepi i on va arribar, provinent de Grècia, la flama olímpica l’any 1992. Avui visitem Empúries.

El jaciment d’Empúries és un lloc únic per estudiar i conèixer la cultura clàssica a Catalunya, perquè al llarg de la història s’hi van establir diversos nuclis de poblament els quals, en unes èpoques van coexistir i en altres no. A Empúries trepitgem unes restes arqueològiques que ens expliquen fins a 2.500 anys d’història amb dades sobre diverses civilitzacions antigues. Anem, però, al principi. En primer lloc val a dir que en segles reculats la orografia del golf de Roses no era la mateixa que és avui. El turó on hi ha actualment Sant Martí d’Empúries era una petita península amb un estret istme que l’unia a la costa. En aquesta zona hi ha documentada presència humana ja als segles X i IX aC, en època de Bronze final. Sembla que la ocupació humana no va ser permanent, sino que el lloc va ser poblat en diverses èpoques.

Entre els anys 650 i 575 aC hi havia un poblat indígena que, en paraules de Marta Santos, coordinadora del jaciment d’Empúries, vindrien a ser el “besavis dels ibers”. Van ser ells els qui van veure arribar uns nous pobladors originaris de l’altra punta del Mediterrani. Eren un grup de grecs provinents de Focea, una polis grega de la península jònica, que avui forma part de Turquia. Els foceus van establir una colònia a Massalia, l’actual Marsella, cap a l’any 600 aC i des d’allà, uns quants anys després, van arribar a l’Empordà, on fundaren Emporion, que vol dir mercat.

Els foceus s’establiren, inicialment, a la petita península que amb el pas dels anys s’ha convertit en el turó on hi ha el poble de Sant Martí d’Empúries. Aquest poblat primitiu, és conegut pels experts com a Palaià Polis, que vol dir, barri vell. Avui dia no en podem veure restes perquè el fet que hagi estat ocupat ininterrompudament des de la seva fundació fa que no s’hagi pogut excavar. Només s’han fet algunes petites intervencions en llocs concrets, com el cementiri, al costat de l’església. Aquestes excavacions han permès saber que els ocupants indígenes ja havien comerciat amb navegants fenicis i foceus abans que aquests s’hi establissin definitivament. S’hi ha trobat restes de ceràmica grega, etrusca i ibèrica.

El petit enclavament va anar creixent i es va consolidar com a port d’escala per als comerciants que recorrien la costa mediterrània de la península ibèrica. Això va fer que l’espai es fes petit ben aviat i es comences a construir l’Empúries que coneixem i que els experts denominen Neàpolis. Tot i això, les restes que podem visitar avui no són de les cases que van aixecar-se en aquell primer moment, el que podem veure ara són les cases i carrers de l’època de màxim esplendor d’Emporion, això és entre els segles II – I aC. Sota hi ha encara la Neàpolis primitiva aixecada cap a meitat del segle VI aC. Com és habitual, i com passa encara avui, els edificis de les poblacions creixen sobre edificacions anteriors i això va passar a Empúries.

El segle III aC fou força convuls al Mediterrani degut a l’enfrontament entre dues grans potències de l’època: romans i cartaginesos. Són les anomenades Guerres Púniques. N’hi van haver tres i foren, d’alguna manera, l’excusa dels romans per entrar a la península ibèrica i ho feren per Emporion. La primera Guerra Púnica va acabar amb l’expulsió dels cartaginesos de Sicília, fet que va comportar que miressin d’augmentar la seva presència a la península ibèrica. L’any 218 aC, durant la segona Guerra Púnica, els cartaginesos van conquerir la ciutat de Sagunt, aliada de Roma, i aquest fet va comportar que Roma enviés Gneu Corneli Escipió al capdavant d’un exèrcit de legionaris a Empúries. Aquest va ser el punt d’inici de la romanització de la península ibèrica. Val a dir que en aquell moment a Emporion es parlaven tres llengües: el grec, el llatí i l’iber.

L’any 197 aC el Senat de Roma va donar oficialment per acabada l’ocupació de la península ibèrica, però els pobles ibers no ho veien així i davant les revoltes que se succeïen, l’any 195 aC Roma va enviar Marc Porci Cató, anomenat Cató el Vell, amb un potent exèrcit que va instal·lar el seu campament a l’oest de la ciutat d’Emporion. Aquest seria l’inici de la ciutat romana les ruïnes de la qual han arribat als nostres dies.

Parem-nos ara un moment a saber què podem veure quan visitem Empúries. El jaciment és format per dos recintes, el grec, a tocar del mar, i el romà, una mica més endins i en un lloc una mica més elevat. També hi ha el Museu on ens expliquen, de forma didàctica, com era l’Empordà abans de l’arribada dels foceus i com va anar evolucionant Empúries al llarg dels segles i com era la vida en temps dels grecs i dels romans. També podem saber d’on venien foceus i romans i perquè van arribar fins aquí.

A mesura que els segles van anar passant, altres ciutats romanes com Gerunda, Barcino o Tarraco van anar agafant importància i Emporiae, que és el nom romà d’Empúries, va anar perdent-ne, fins que va quedar gairebé abandonada cap a la segona meitat del segle III dC. La població es va concentrar a Sant Martí d’Empúries, que no ha deixat mai de ser habitada. L’any 1606 un grup de monjos van erigir un convent en un sector de la Neàpolis. Aquest antic monestir i església de Santa Maria de Gràcia és avui la seu del Museu.

I potser ja és hora que comencem a passejar per Empúries. Quan deixem el cotxe a l’aparcament habilitat a l’entrada, ja hi veiem unes restes, és una factoria metal·lúrgica del segle I aC. Al davant podem veure el sector meridional de la muralla, que data del segle II aC. Podem vorejar la ciutat grega i anar cap al Museu o entrar-hi per la porta de la muralla, que és el que farem nosaltres. Un cop dins, a mà esquerra hi ha l’Asklēpíeion, un centre terapèutic i religiós dedicat al déu Asclepi. És aquí on van ser trobades, entre octubre i novembre de 1909, les dues parts de marbre que formen l’estàtua que tradicionalment s’ha atribuït a Asclepi, déu de la medicina, tot i que, a partir de l’estil de la peça, alguns experts han apuntat que podria representar també altres figures com Júpiter o Serapi. No gaire lluny crida l’atenció un conjunt de cilindres de ceràmica de color marronós: és un filtre d’aigua del segle III aC.

Passejant pel que van ser els carrers d’Emporion, podem veure la casa de l’atri, i la casa del peristil, ambdues del segle II aC; i una factoria de salaons del segle I aC. Recordem en aquest punt que, tal com vam explicar quan vam visitar Barcino o Baetulo, en aquella època les conserves i salses de peix eren molt apreciades. Seguint amb la visita a Empúries, hi podem veure el Macellum, un petit mercat amb una gran cisterna d’ús públic al centre i a tocar tenim l’Àgora, la gran plaça pública on se centrava tota la vida social, política i econòmica de la ciutat. A l’entorn podem veure l’estoa, un edifici porticat per a activitats socials i comercials i també hi ha trams de clavegueram. Davant del Museu hi ha un bonic mosaic del segle II aC amb una inscripció en grec que vol dir “dolç estar reclinat”.

A partir d’aquí, tenim dues opcions, entrar al Museu o anar cap a la ciutat romana. Nosaltres entrarem primer al Museu. Com ja hem dit abans, hi ha diversos plafons que ens expliquen la història d’Empúries i vitrines amb alguns dels objectes trobats a les excavacions del jaciment. Nosaltres destacarem tres objectes: un altar del segle I dC amb pintures als costats que va ser trobat al peristil de la domus 2b de la ciutat romana. Una de les figures representades és un gall. El segon objecte, molt més petit, és una carta comercial escrita en grec sobre una làmina de plom del segle V aC. Finalment, potser la joia de la corona, l’estàtua del déu Asclepi, que és en una sala especial amb altres objectes de marbre trobats al jaciment. Paga la pena aturar-se a admirar l’escultura i tots els detalls de la roba i del calçat. Com la majoria de peces i restes de la Emporion grega, estada datada del segle II aC.

A la part del darrera del Museu, unes escales ens porten cap a la ciutat romana, que té una extensió força superior a la ciutat grega. Val a dir que, tot i aquesta denominació de ciutat grega i ciutat romana, els romans van habitar els dos recintes i en moltes èpoques ho van fer de forma simultània. Entrem a la part romana i ho fem per un carrer on tenim restes de cases a banda i banda. A la dreta tenim una de les més importants de la ciutat, la domus 1, construïda el segle I aC. Es poden veure encara dempeus algunes columnes i diversos mosaics que decoraven el terra de les habitacions. Cal no passar-hi de llarg, perquè són magnífics. Des d’aquest punt hem de tornar enrere, perquè aquí acaba la zona visitable del jaciment, que cal recordar que segueix sent estudiat.

A l’altra banda del carrer per on hem entrat hi ha un parell de domus més, també amb mosaics força interessants. I al davant hi ha unes termes públiques i, una mica més enllà, hi ha el Fòrum, la gran plaça a l’entorn de la qual s’agrupaven els principals edificis del poder polític, religiós i econòmic. Al seu voltant hi podem veure dos temples, l’Augustal i el Capitolí, la Basílica i la Cúria, edificis destinats a l’administració judicial i política. En un cantó hi ha la reconstrucció d’un tram de l’ambulacre porticat que envoltava gran part del Fòrum.

Des d’aquí podem veure el Cardo Maximus, un dels carrers principals de la ciutat romana, a banda i banda hi ha un seguit de tabernae del segle I aC. No gaire lluny hi ha una insula, o illa de cases amb habitatges i botigues. Si avancem pel Cardo Maximus, arribem a la muralla del recinte romà, del segle I aC i, fóra muralles, hi ha l’Amfiteatre i la Palestra, totes dues instal·lacions del segle I dC.

Per acabar la nostra sortida amb gràcia d’avui, cal explicar que, de fet, d’una manera o altra, sempre s’ha tingut coneixement de l’existència de les ruïnes d’Empúries. Sembla que els monjos que van aixecar el monestir que avui acull el Museu eren, més o menys conscients de què tenien sota els seus peus. Tot i això, va ser a principi del segle XX quan l’arrelament del Noucentisme va propiciar l’interès pel món clàssic. Així, l’any 1908 la Junta de Museus, encapçalada per Josep Puig i Cadafalch, va iniciar la intervenció al jaciment, sota la direcció inicial d’Emili Gandia i Manuel Cazurro. L’any 1909 es van fer les troballes de l’escultura d’Asclepi i del cap de la deessa Afrodita, que es conserva al Museu Arqueològic de Barcelona. I cal dir que excepte els anys de la Guerra Civil, sempre s’ha treballat en el jaciment.

Finalment, una parell de coses més. Si teniu set o gana, al costat de l’aparcament hi ha una guingueta amb un bar on podeu prendre alguna cosa. I, abans de marxar d’Empúries, però ja fora del recinte, val la pena fer una ullada a la petita cala que hi ha davant la Neàpolis, és el lloc on l’any 1992 va arribar la flama olímpica de terres gregues, al costat hi podeu veure les restes d’una escullera hel·lenística del segle II aC. I finalment, no és mala idea acostar-nos allà on va començar tot, el petit poble de Sant Martí d’Empúries.

Actualització de l’entrada:

El 10 de juny de 2016 s’han obert al públic la rehabilitació i museïtzació de dos espais únics en les seves característiques a la península ibérica, l’estoa i l’àgora de la ciutat grega.

© Textos i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Agraïments: Marta Santos
i Joaquim Monturiol. MAC-Empúries
Emès a Ràdio Gràcia el 26 de novembre de 2013

Empúries
Museu d’Arqueologia de Catalunya
C. Puig i Cadafalch s/n
17130 Empúries-L’Escala
Tel: 972 77 02 08
macempuries.cultura@gencat.cat