Baetulo. Les termes.

la Venus de Badalona.

La Venus de Badalona.

La proposta d’avui ens porta a visitar una de les dames de més edat de Catalunya. És una senyora del segle I d C. De fet, és una escultura de marbre blanc que va ser trobada l’any 1934 i que té un cos tant perfecte, que va ser batejada amb nom de deessa. Avui ens acostem a la veïna ciutat de Badalona a veure les termes de l’antiga Baetulo i a conèixer la Venus de Badalona.

La temporada passada ja ens vam acostar a Badalona per conèixer una part de Baetulo. En aquella ocasió vam visitar el jardí de Quint Licini i la Casa dels Dofins. Avui ens hi acostem per visitar quatre insuale, és a dir, illes de cases a l’entorn d’un dels principals carrers de la ciutat romana, el Decumanus. Hi podrem contemplar part dunes termes i diverses tabernae, o el que és el mateix, botigues. També veurem una exposició sobre la cultura romana i, sobretot, podrem admirar una de les principals peces de la Catalunya romana, la Venus de Badalona, una excepcional escultura de marbre blanc d’un tors femení.

La Tabula Hospitalis, on surt per primer cop el gentilici baetulonensis.

La Tabula Hospitalis, on surt per primer cop el gentilici baetulonensis, que s’exposa al Jardí de Quint Licini.

Baetulo va ser fundada pels romans a principi del segle I aC. Sembla que va ser aixecada de nou en nou, al vessant marítim de la serra de Marina, en un petit turó situat prop del mar i entre dues rieres, la de Matamoros i la de Canyet. La població surt citada en dues importants obres de la primera meitat del segle I dC. Per una banda, és citada a De Chorographia, de Pomponi Mela. D’aquest autor no se’n sap gaire res, és del que explica ell mateix a la seva obra, era un romà d’origen hispà, els entesos tenen clar que era de la Bètica, del sud de la península, però no es posen d’acord en el lloc exacte. Uns diuen que era d’Algeciras i altres diuen de Tarifa. L’altra autor que cita Baetulo a la seva obra és molt més conegut. Es tracta de Gaius Plinius Secundus, és a dir, Plini el Vell, que en parla a la seva Naturalis Historia, o Història Natural, que està composta per 37 llibres.

Gerra de ceràmica.

Gerra de ceràmica.

Igual que la majoria de poblacions romanes –i tal com hem vist en altres casos, com a Barcino-, Baetulo s’organitzava a l’entorn de dos carrers principals: el cardo maximus, que anava de mar a muntanya i el decumanus maximus, orientat en paral·lel a la costa. També hi havia altres carrers menys importants, com el cardo minor. La població tenia unes 10 Ha de superfície i estava envoltada de muralla. La Via Augusta hi passava ben a prop. Alguns autors arriben a dir que potser hi havia un tram que passava per l’interior de les muralles.

Jocs de taula.

Jocs de taula.

Les excavacions dutes a terme, indiquen que a la part alta de la localitat hi vivien les classes benestants. Una mostra en seria la Casa dels Dofins, que ja vam visitar la temporada anterior. A la part baixa hi havia edificis d’ús públic com les termes, el fòrum i les botigues o tabernae. Una part d’aquesta zona és la que us proposem visitar avui.

Com en el cas de les restes de Barcino a Barcelona, les restes de Baetulo a Badalona estan situades sota terra. Per visitar-les hem d’anar al Museu de Badalona i des d’allà podem accedir al subsòl per iniciar la nostra passejada pel segle I dC. Els diferents espais que anirem trobant en el nostre camí, estan força ben explicats amb uns plafons on, a més del text que explica que estem veient, hi ha imatges de gravats, dibuixos i mosaics de l’època que permeten fer-nos una idea més aproximada de com era la vida en aquell moment.

Mosaic al labrum o brollador d'aigua.

Mosaic al labrum o brollador d’aigua.

El primer que ens trobem en arribar a Baetulo,  són les restes de les termes. Hi podem contemplar el caldarium, que era la sala principal, dedicada als banys calents i amb una funció molt similar a les saunes d’avui en dia, és a dir, obrir els porus i netejar la pell. Hi havia una piscina d’aigua calenta i un brollador d’aigua fresca, el labrum, que permetia que els usuaris es refresquessin. Com en moltes altres termes que s’han conservat en altres llocs, el terra hi ha un mosaic decorat, en aquest cas amb dofins.

Taula amb eines i objectes al taller d'os.

Taula amb eines i objectes al taller d’os.

Després de les termes ens trobem un espai amb tegualae, imbrices i antefixes. És a dir, podem conèixer com estaven fetes les cobertes de les cases. Les teulades, bàsicament a una o dues aigües, eren fetes amb teules planes, o tegulae, i amb teules corbes o imbrices. L’extrem de les teulades era rematat sovint, sobretot a les cases benestants, amb unes peces planes de terracota anomenades antefixes que tenien una funció bàsicament decorativa. Una banda, la interior, era plana i l’altra, l’exterior era treballada a vegades amb motius vegetals i moltes vegades amb figures femenines. A Badalona es van trobar, a les excavacions arqueològiques dutes a terme a la zona de la parada de Metro de Pompeu Fabra, un bon nombre d’antefixes de força qualitat. Algunes estan exposades a en aquest espai.

Antefixa rematant una teula.

Antefixa rematant una teula.

Avançant una mica més, ens trobem en un espai més gran on s’hi ha ubicat una bona exposició amb tota mena de peces que s’han trobat a les excavacions arqueològiques i que ens permeten conèixer com era la vida quotidiana dels ciutadans romans de Baetulo.  A través de diferents vitrines, podem anar veient què feien servir per escriure, com tenien cura del seu cos,  què cuinaven i quins estris feien servir, com eren els plats i coberts amb què menjaven, quines eines feien servir al camp. També hi ha olles i ceràmica, fragments de columnes i d’altres elements usats en construcció, jocs de sobretaula, monedes, algunes esteles i miliards i escultures.

La taberna amb objectes de vidre.

La taberna amb objectes de vidre.

I és aquí on trobem una de les peces més importants de l’art romà a Catalunya: la Venus de Badalona. Es tracta d’un tors de dona esculpit en marbre blanc i de singular bellesa, tot i que li manquen el cap, els braços i els peus. Va ser descoberta en unes excavacions dutes a terme l’any 1934. És a Badalona des de l’any 1980, ja que va ser espoliada a principi de la postguerra espanyola. Una altra troballa important en les excavacions de Baetulo és l’anomenada Tabula Hospitalis, un document jurídic de bronze que s’exposa al Jardí de Quint Licini, que ja vam explicar la temporada anterior. En aquesta peça de bronze hi apareix per primer cop el gentilici dels habitants de Baetulo: baetulonensis.

Botiga d'olis i salaons.

Botiga d’olis i salaons.

I ja és el moment d’anar de botigues. La primera taberna que trobem és molt curiosa, perquè pertanyia a un artesà d’os. I se sap, perquè s’hi va trobar un munt de restes d’ossos d’animals, bàsicament de bou i de porc. Els ossos havien estat treballats, per això els arqueòlegs van concloure que aquesta botiga l’ocupava un eborarius,  l’artesà que treballava l’os d’animal per fer-ne tota mena d’estris i figuretes. En algun cas especial, també treballaven l’ivori. Entre les peces que elaboraven aquests artesans, hi havia fitxes per a jugar, botons, agulles de cosir o per al cabell, mànecs, caixetes, i també aplics i ornaments de tota mena per a mobles.

Pintures a la paret de l'espai amagat.

Pintures a la paret de l’espai amagat.

La següent taberna que trobem estava dedicada a la venda d’oli, garum i salaons, perquè al seu interior es van trobar empremtes d’oli i alguns embuts. Recordem que el garum era una salsa feta amb vísceres fermentades de peix, i que a Barcino hi ha una factoria d’aquest producte. El plafó que explica aquesta taberna, ens diu que els romans feien servir molt l’oli per a cuinar i que també s’utilitzava com a font d’il·luminació. La major part de l’oli de tot l’imperi romà venia de la Bètica, l’actual Andalusia i es feia arribar als lloc de destí envasat en grans àmfores de panxa esfèrica. Les salaons de peix, en canvi, es transportaven en àmfores amb el coll en forma de trompeta.

La caupona o fonda.

La caupona o fonda.

I després d’una botiga d’un element bàsic i quotidià com l’oli, passem a una taberna de luxe. I per què? Doncs perquè hi venien objectes de vidre, una material poc freqüent, que arribava de llocs llunyans i que, per tant, era un producte luxós. En el plafó d’aquesta taberna en diuen que els patricis de Baetulo, les classes benestants, gaudien de tot tipus de productes portats d’arreu de l’imperi. A més d’objectes de vidre i alabastre, també s’han trobat ungüentaris i perfums exòtics, espècies, collarets de pedreria, anells i arracades d’or i plata i teles de seda decorades, entre altres objectes.

La ferreria.

La ferreria.

La següent taberna que ens trobem és una caupona, és a dir, una fonda, un establiment on se servien menjars, però que també oferien allotjament, al pis superior. El plafó ens explica que hi havia un altre tipus d’establiments que també servien menjar, les thermopolia, una mena de precedent de les botigues de menjar preparat, perquè podies menjar-ho allà mateix o endur-t’ho a casa, però no oferien allotjament. A les cauponae sovint s’hi feien apostes i jocs d’atzar, tot i que era una activitat prohibida per les autoritats, per això, aquesta activitat es duia a terme en habitacions del darrera, més reservades.

A tocar de la caupona, hi ha una estança que els responsables del Museu han batejat com a “espai amagat”, perquè es una mena de cul de sac de dimensions reduïdes situat en una de les terrasses de la vorera del cardo maximus. La particularitat d’aquesta habitació, que queda com amagada, és que, adossat a la paret, hi ha un banc corregut, també hi ha un braser fet d’obra i les parets conserven pintures murals policromades amb motius vegetals.

Col·lecció d'antefixes.

Col·lecció d’antefixes.

Ens acostem ja al final de la nostra visita. La darrera tabernae és una ferreria. En aquest espai podem veure com els romans eren uns bons dominadors de la metal·lúrgia. Hi havia ferrers, calderers… i diversos tipus d’artesans que treballaven el ferro i els metalls. La seva tècnica i habilitat queda ben patent en tota mena d’estris i eines fetes amb metall: ganivets, espases, estris de cuina, aplics per a mobles, figuretes, bijuteria… I també elements per a la construcció i l’arquitectura, com pollegueres de les portes, canonades de plom, panys i claus.

©Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Amb la col·laboració d’Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 29 gener de 2013

Baetulo, ciutat romana
Museu de Badalona
Plaça Assemblea de Catalunya, 1
Tel.: 93 384 17 50
info@museudebadalona.cat
08911 Badalona

Advertisements

3 thoughts on “Baetulo. Les termes.

  1. Retroenllaç: La Casa dels Dofins i el Jardí de Quint Licini | Sortides amb gràcia

  2. Retroenllaç: Empúries | Sortides amb gràcia

  3. Retroenllaç: Jocs i joguines a l’antiguitat | Sortides amb gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s