La Ciutadella ibèrica de Calafell

Porta i tram de camí empedrat.

Porta i tram de camí empedrat.

La sortida d’avui ens acosta a una ciutadella ibèrica. Però, tot i que haurem de fer servir la imaginació, no l’haurem de fer servir tant com ho vam fer, per exemple, quan vam visitar el jaciment d’Ullastret. Per què? Perquè la ciutadella que visitem avui ha estat reconstruïda en part per ajudar-nos a comprendre millor com vivien aquells habitants de terres catalanes que van ocupar part de l’Alt i el Baix Penedès i el Garraf a l’Edat del Ferro. Anem a un poblat de la tribu ibera dels cessetans. Avui visitem la Ciutadella ibèrica de Calafell.

Interior de la casa simple.

Interior de la casa simple.

Començarem avui per fer cinc cèntims dels criteris en restauració de patrimoni, perquè en la sortida d’avui ens trobem amb un cas, si més no, diferent. Anys enrere, la idea de restauració i conservació del patrimoni històric, ja fossin edificis o obres d’art, passaven, en moltes ocasions, per refer les parts que s’havien fet malbé. Així, avui dia ens trobem amb edificis que no són exactament com eren originalment, sino que són com la persona o persones que es van encarregar de la restauració van pensar que eren. De fet es tracta de recreacions a partir dels criteris dels responsables del projecte en concret. Així, per exemple, tenim el monestir de Ripoll que d’original té poc més que la portalada i alguns capitells del claustre, però la major part de l’edifici va ser feta de nou per l’arquitecte Elies Rogent, segons la seva idea del que era una edificació romànica.

Carrer empedrat.

Carrer empedrat.

Actualment, aquests criteri s’han abandonat de forma majoritària i els béns es restauren, però no es refan. En alguns casos, per ajudar a comprendre unes restes arqueològiques es refan part de murs, però sempre es deixa una línia de color vermell que indica fins on arriben les restes originals i a partir d’on comença la part refeta. Si parlem de pintura, per exemple, es deixen les parts perdudes sense color o, com a molt, es dibuixen algunes línies per ajudar a entendre com era l’obra original, però sempre es remarca molt què és antic i què és nou.

Tota aquesta explicació bé al cas perquè en el poblat ibèric que avui visitem, s’ha optat per refer-ne una part per tal de ajudar a comprendre millor com vivien les persones que van habitar-hi. S’ha fet, això si, a partir de les restes que s’han trobat. És un mètode d’arqueologia experimental que s’ha dut a terme per primer cop a l’estat espanyol, però a partir d’altres experiències, sobretot del nord d’Europa. L’objectiu és reproduir el poblat, al mateix lloc del jaciment, amb el màxim detall i a partir de les restes trobades. A més, s’utilitzen les mateixes tècniques de construcció que usaven els habitants de fa més mes 2.500 anys. Així, podem entrar a les cases i veure les habitacions i els estris que feien servir, a partir de rèpliques dels objectes que van trobar-se en el lloc en el procés d’excavació.

Recinte de culte amb l'altar al centre.

Recinte de culte amb l’altar al centre.

Fem una mica d’història. Aquest jaciment, que també és conegut com Alorda Park per la zona on és, va ser excavat entre els anys 1983 i 1992 amb la direcció dels arqueòlegs Joan Martí i Joan Santacana. En aquesta època va sortir a la llum prop del 70% del recinte i posteriorment s’han fet noves actuacions que han permès que hores d’ara s’hagi excavat gairebé tot el jaciment. Va ser l’any 1992, amb la major part de la ciutadella excavada, quan es van iniciar les obres de reconstrucció.

Ara que ja sabem, més o menys, la història del jaciment, passem a veure què hi podem veure, què ens explica i com era en l’època en que el poblat va ser habitat. La Ciutadella de Calafell va estar ocupada entre els segles IV i I aC. i els seus habitants pertanyien a la tribu ibera del cessetans –en alguns textos també se’ls anomena cossetans-, que ocupaven la part de la costa central catalana, més o menys la zona que avui són les comarques del Garraf, l’Alt i el Baix Penedès i el Camp de Tarragona. La Cessetània –o Cossetània-, era una zona amb estanys, maresmes i petites penínsules i illots a prop de la costa, que era força més a l’interior del que és avui dia. Així, doncs, hem d’imaginar-nos el poblat que visitem molt més proper al mar del que és avui, amb la línia fèrria i tres avingudes amb els corresponents edificis que la separen de la platja.

Forn de pa.

Forn de pa.

Els entorns proveïen els habitants de cacera i fruits i vegetals per menjar i per utilitzar com a matèria primera per fer estris de jonc. Prou a prop hi havia també arbredes, que facilitaven l’obtenció de fusta, i terres per al conreu i la ramaderia. S’ha documentat el cultiu de cereals, llegums, vinya i olivera, i la cria de cabres i ovelles i, també, porcs, cavalls i bous.

Com passa habitualment, el poblat no va ser sempre igual, si no que va tenir diverses fases al llarg dels segles en que va estar ocupada. A la segona meitat del segle VI aC. es va construir un petit poblat. Les cases eren allargades, disposades de forma radial i adossades per la part posterior a un mur que servia de muralla. Uns cent anys més tard, a meitat del V aC. es reduí el poblat i es va construir una nova muralla al cantó nord, reforçada amb torres. I a principi del segle IV es va fer fortificació, amb les muralles amb dues torres de defensa i un fossat. Al centre hi havia cases més grans i de planta quadrada, amb carrers de traçat rectilini. Més endavant, al segle III aC. es construïren més cases de grans dimensions a la zona nord del poblat. Amb l’arribada dels romans, va començar el declivi de la ciutadella, que va anar quedant abandonada a poc a poc. Durant el segle II aC. hi quedaren només algunes cases disperses i el segle I aC. va quedar totalment abandonat el poblat ibèric, però s’hi va construir una mansió romana a la part sud-est.

Torre d'assalt romana.

Torre d’assalt romana.

Una de les primeres coses que sobten quan es comença la visita a La Ciutadella, més enllà de la muralla i de la torre de defensa que guarda el recinte, és una torre d’atac de fusta com les que utilitzaven els romans per assaltar les fortificacions. És una manera de mostrar un dels elements bèl·lics utilitzats a l’època. Qui tingui esperit una mica més aventurer i no vulgui accedir a l’interior del poblat per la porta de la muralla, pot fer-ho enfilant-se per aquesta torre d’assalt i entrar directament al camí de ronda de la muralla.

Les edificacions que han estat reconstruïdes estan fetes amb maons de tova, tal com es feia en aquella època, i ens mostren diverses tipologies de cases. Val a dir que és creu que La Ciutadella era formada per l’habitatge d’un cabdill cessetà, els seus soldats i les persones que  li donaven servei. Es calcula que hi van arribar a viure entre seixanta i setanta persones. Igual que passa avui dia, les cases eren més o menys grans segons el potencial econòmic i el poder de qui l’habitava, així, al poblat hi podem veure i entrar a visitar una casa senzilla, d’una habitació; una altra amb un doble passadís; i una més complexa, amb tres habitacions; també hi ha les restes, no reconstruïdes d’un edifici noble, de grans dimensions, amb pati interior i diverses estances, que era la casa del cabdill. El recinte actual té uns 3.000 m2 als quals s’haurien d’afegir els terrenys que ocupen avui les vies del tren i la urbanització veïna, que va fer desaparèixer part del jaciment.

Interior d'habitatge amb teler.

Interior d’habitatge amb teler.

Anem a pams. Si entrem al recinte murallat per on es feia habitualment, és a dir, per la porta, podem veure que hi arriba un camí empedrat. Venia de la propera costa. Un cop creuem la porta, veurem, només entrar, un carrer empedrat amb edificacions a banda i banda i, arran de terra, a mà esquerra, un desguàs que data del segle III aC. Com hem vist en altres sortides, com és el cas d’Empúries o Ullastret, els antics ja es preocupaven de buscar sistemes per evitar les acumulacions d’aigua a l’interior de les seves poblacions.

A més de les cases citades, al poblat ibèric on som, organitzat amb un urbanisme ortogonal, on els edificis estan fets al llarg de carrers perpendiculars i paral·lels, podem veure també, un espai de culte, on hi va haver un altar, un podi esglaonat i fins a tres focs rituals; un recinte on es sacrificaven animals i on van trobar-se restes de tres ovelles i d’un gos. També hi havia les restes d’un nadó d’aproximadament un mes. No està massa clar si pot tractar-se d’un sacrifici o si era una forma diferent de tractar l’enterrament dels infants. Per altra banda, a l’habitatge amb doble passadís, hi ha un habitacle secret, on els arqueòlegs van trobar tres cranis de gos i diverses pàteres d’ofrena.

Cami de ronda de la muralla.

Cami de ronda de la muralla.

Altres espais que podem veure són el pati d’armes, des d’on s’accedeix a la torre de defensa, que era el punt més sòlid de la fortificació i, l’interior de la qual feia, també, funcions de magatzem amb accés zenital; o la casa de les àmfores, un habitatge que va ser destruït en un incendi i dels qual s’ha pogut recuperar gran quantitat de material ceràmic procedent de llocs molt diferents i llunyans, com Eivissa, el Mediterrani central o Atenes. Això demostra, com hem vist en altres sortides, que els ibers comerciaven amb altres pobles. Al poblat també hi podem veure un pou per a l’abastiment d’aigua, o un forn per coure el pa.

Entre els habitatges i recintes que formen La Ciutadella, hi ha una casa a mig fer. Això és perquè es puguin veure les diferents tècniques de construcció que utilitzaven els ibers. A l’esquerra de l’entrada al recinte, al cantó sud del poblat hi ha les restes de la casa romana del segle I aC. que va ser ocupada durant un curt període de temps.

Plafó amb informació de les rutes de comerç dels cessetans.

Plafó amb informació de les rutes de comerç dels cessetans.

Repartits per tot el recinte, hi ha diversos plafons amb textos i imatges que expliquen com vivien les persones que van ocupar aquest poblat iber. Als habitatges hi podem veure àmfores, objectes de ceràmica, els estris que utilitzaven per menjar, les armes dels guerrers. Tot son rèpliques fetes actualment, però que reprodueixen els objectes que es van trobar durant les excavacions.

A banda del que anem veient, els plafons ens expliquen que la casa ibèrica bàsica era un edifici amb una sola estança i una superfície no superior als 40 m2, però que també n’hi havia d’altres més complexes algunes de les quals tenien fins i tot un pis superior. Amb el pas del temps les construccions es van anar fent més grans i van arribar a superfícies de fins a 370 m2. Òbviament, aquests eren els habitatges de les famílies més poderoses. Altres plafons expliquen com era la costa del Penedès en època dels cessetans i com pescaven; quines plantes conreaven o quins animals utilitzaven com a força de treball i de transport o com a font d’alimentació.

Restes de la casa del cabdil.

Restes de la casa del cabdil.

La visita a  un jaciment arqueològic ens pot servir per aprendre com eren i com vivien les persones que van habitar les nostres terres uns milers d’anys abans que nosaltres, però normalment hem d’utilitzar la imaginació per poder fer una reproducció mental de com era aquell poblat i els seus habitatges. A La Ciutadella de Calafell ho podem fer sense aquest esforç d’imaginació, perquè els arqueòlegs l’han reconstruït en part sobre les mateixes restes. Sembla que els cessetans de Calafell van patir les guerres púniques, que enfrontaren les dues potències del moment, romans i cartaginesos i les revoltes dels ibers contra Roma, però no està clar que aquests successos fossin els que van provocar l’abandó del poblat. La reconstrucció que s’ha fet correspon a la situació del poblat durant el segle III aC.

Forn de calç.

Forn de calç.

Per acabar, només dir que a La Ciutadella podem visitar edificis reconstruïts, però no hi ha un centre d’interpretació o museu on poder veure els objectes que s’han trobat en les excavacions. I ja, com a última cosa, recordem que aquest 2014 encara segueix itinerant per diversos llocs de Catalunya l’exposició I+D. Ibers + desenvolupament, que mostra sense grans pretensions, però de forma molt didàctica, els diversos avenços que van dur a terme els ibers i que, d’una o altra manera, han arribat fins els nostres dies.

Desguàs del segle III aC. al carrer d'entrada.

Desguàs del segle III aC. al carrer d’entrada.

© Textos i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 14 de gener de 2014

La Ciutadella
Calafell
Carretera C-31, km. 141
Telèfon: 977 69 46 83
calafellhistoric@calafell.org
Coordenades de situació per a GPS:
41º 11′ 28” N / 1º 34′ 55” E

Advertisements

3 thoughts on “La Ciutadella ibèrica de Calafell

  1. Retroenllaç: Horta de Sant Joan i Picasso | Sortides amb gràcia

  2. Retroenllaç: Isona i Conca Dellà | Sortides amb gràcia

  3. Retroenllaç: Sortida del CM a Calafell | Escola Pau Boada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s