L’any 1898, un jove pintor malagueny que vivia a Barcelona va necessitar passar un temps de convalescència fora de la gran ciutat i un amic va convidar-lo a casa seva a la Terra Alta. Van arribar-hi el juny de 1898. Aquella estada, que va allargar-se fins al mes de febrer de 1899, va marcar per sempre més aquells joves amics; però en el futur també suposaria un atractiu per a la població on van estar i, fins i tot, podem dir, sense por a ser gaire agosarats, que aquells mesos van ser cabdals en l’esdevenidor de l’art internacional. Anys després, aquell jove pintor, convertit ja en un artista de renom va assegurar: “tot el que sé ho he après al poble de Pallarès”. Aquell jove pintor era, òbviament, Pablo Ruiz Picasso i, per tant, avui ens n’anem a Horta de Sant Joan.

Els orígens de la població no són gaire clars, tot i que hi ha alguns vestigis que indiquen que hi podia haver hagut algun tipus de presència ibera. Concretament, dels Ilercavons, els ibers que habitaven la zona. El fet és que durant unes obres es van trobar monedes amb la inscripció “ilercavonia”. El que si se sap del cert, és que al segle VIII totes aquestes terres quedaren en mans musulmanes fins que al segle XII foren reconquerides pels cristians. Fou Alfons el Cast qui atorgà la carta de població al 1165 i donà el territoris d’Orta i de Bene a Ramon de Montcada, tot reservant-se el castell àrab. Anys més tard, el 1177, el rei feu donació a perpetuïtat del poble i dels territoris de l’entorn a l’ordre del Temple. I foren els Templers qui, l’any 1296, feren una important aportació al dret consuetudinari català en redactar la legislació de la Comanda d’Orta, coneguda com “els Costums”. En desaparèixer l’ordre dels Templers, el territori passà a mans dels Hospitalers, que al seu torn s’extingiria al 1851. Altres fets destacables són la presència del general Cabrera i les seves tropes durant la primera Carlinada i “els fets d’Horta”, una revolta contra el caciquisme i la manipulació d’unes eleccions succeïda l’any 1919.

La sortida a Horta és d’aquelles que ens ofereix diverses possibilitats i que permet trobar opcions diferents segons els gustos de cadascú. La població és bonica i es mereix, per ella sola, una passejada pel nucli antic, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. A l’entorn hi podem trobar la muntanya de Santa Bàrbara, un conglomerat de roca en forma de piràmide que arriba als 735 metres. Als seus peus hi ha el convent de Sant Salvador el qual sembla que podria tenir els seus orígens en una capella aixecada pels Templers cap al segle XIII. A pocs quilometres del nucli d’Horta hi ha les Roques de Benet, un imponent conjunt monolític de roca calcaria de poc més de mil metres d’alçària, molt preuat pels escaladors. Depèn des d’on es miri, semblen dos gran daus de pedra que sobresurten i la figura dels quals es pot veure des de molts punts del Port, l’altra gran atractiu de la zona també coneguts pel nom de Ports de Tortosa-Beceit, un massís muntanyós d’especial interès botànic, geològic i faunístic. Entre altres, hi ha una important colònia de cabra salvatge. És Reserva Nacional de Caça i la part catalana és Parc Natural des de l’any 2001. El juliol de 2009 hi hagué un incendi forestal molt greu en que van morir cinc bombers.

Els amants de les bicicletes hi tenen una important via verda, que passa per l’antic traçat del tren i els qui els agradi la gastronomia, poden delectar-se amb el “crestó”, l’especialitat del restaurant de l’emblemàtic Hotel Miralles. Es tracta d’un cabrit capat de raça blanca. Segons ens expliquen al seu web a meitat del segle XX “en els Ports d’Horta de Sant Joan hi havia 30 ramats de cabres blanques, uns 5.000 animals”, però a final de la dècada de 1960 en quedaven molt pocs exemplars. Salvador Miralles va decidir-se per recuperar l’espècie i, amb l’ajuda de la seva família, l’han recuperat i l’han convertit en especialitat gastronòmica de la zona. I encara un altre al·licient per visitar aquesta població, el seu habitant més antic: “Lo Parot”, un exemplar d’olivera de 8 metres d’alçada i un perímetre de soca de 15 metres. Té una edat estimada de 2.000 anys i està considerada l’arbre més antic de Catalunya.

Ara que ja hem fet una ullada ràpida a les diverses possibilitats que ofereixen Horta de Sant Joan i les rodalies, anem cap a l’antic hospital, un edifici renaixentista aixecat el 1515, convertit avui en seu del Centre Picasso d’Orta, que segons s’explica en un plafó de l’entrada és “una entitat privada sense ànim de lucre que té com a objectiu principal divulgar la vinculació entre Picasso i Horta i mostrar-ne de manera pedagògica i entenedora els lligams artístics i sentimentals”. Al primer pis hi ha les reproduccions en facsímil de les obres que l’artista va pintar durant la seva primera estada entre l’estiu de 1898 i l’hivern de 1899. I el segon pis mostra les pintures cubistes que Picasso va fer durant la segona estada, l’estiu de 1909.

Si visitem el centre podrem saber com era l’Horta de Sant Joan que va conèixer l’artista i algunes de les anècdotes que hi va viure. Abans que res, un plafó explica el procés mitjançant el qual va arribar a crear-se el Centre Picasso i com en va ser d’important el suport de Josep Palau i Fabre. Ja entrats en matèria, un plafó ens explica que l’any 1898, quan Picasso va arribar a casa del seu amic Manuel Pallarès, Horta de Sant Joan tenia 2.500 habitants, els quals utilitzaven cresol i petroli per il·luminar les llars i els 75 masos que hi havia als Ports. Hi havia 4 molins d’oli i el treball al camp es feia amb 226 mules i ases amb els quals es cultivaven 1007 hectàrees d’olivera i 9 d’ametllers. El mitjà de transport bàsic era el burro.

Per altra banda, una font que acostumem a fer servir en les nostres Sortides, el volum dedicat a la província de Tarragona de la Geografia General de Catalunya, escrita per Emili Morera, ens diu que pocs anys després de la segona estada de Picasso a Horta “la superfície total del terreny és de 15.750 hectàrees, classificades en 587 de secà, altres tantes de guaret o sembradura, 61 d’horta, 618 de vinya, 1008 d’olivers, 10 d’ametllers, 2 de fruiters, 1.426 de pastoreig, 2.870 de pinar, 4.215 de bosc, 4.262 sense cap mena de conreu i 94 d’inútils”.

Tornem a l’exposició del Centre Picasso, on hi podem veure objectes i fotografies que il·lustren les dues estades del pintor a Horta, perquè deu anys després d’haver-hi passat els mesos de convalescència, Picasso hi va tornar, l’estiu del 1909, amb la seva companya d’aleshores, Fernande Olivier. Entre els objectes hi ha el cavallet que utilitzava l’artista a Llotja de Barcelona abans d’anar a Horta per primer cop. O la tauleta i les cadires del bar on Picasso i Fernande passava les vetllades bevent anís del Mono, conversant i jugant al dòmino. O un bitllet de mil pessetes, com el que el pintor va donar a uns menuts del poble perquè compressin caramels, la cosa és que no n’havien vist mai cap i van pensar que era fals.

Al principi de la primera estada a Horta, Picasso i el seu amic Pallarès van dedicar-se a visitar els entorns de la població, després, durant l’estiu van instal·lar-se en una balma a l’interior dels Ports, on l’artista va pintar elements de la natura i després, de nou a casa el seu amic, va reflectir la vida de la població. En la seva segona estada, va hostatjar-se a l’Hostal del Trompet, a la plaça de Missa (ara plaça de l’Esglèsia). Aleshores ja era un pintor reconegut que es trobava a l’inici de l’etapa cubista. De fet, una de les primeres obres cubistes és la muntanya de Santa Bàrbara. Una de les anècdotes que s’expliquen de l’estada de 1909 amb Fernande Olivier és que unes dones van anar a tirar pedres al balcó de la seva habitació de l’hostal en protesta pel fet que no estaven casats. Picasso, molt enfadat, va sortir amb una pistola a la mà i va llençar uns trets a l’aire.

A la segona planta del centre hi ha facsímils dels dibuixos, apunts i pintures que Picasso va fer a Horta en la seva primera estada. Una de les coses curioses és fixar-se en la seva signatura. En aquesta època són les lletres “P.R.P.” envoltades per una mena de tres cercles. Les obres de la segona estada ja tenen la signatura “Picasso” subratllada que coneixem. En molts casos, els facsímils exposats són al costat d’una fotografia del lloc que el pintor va dibuixar, de manera que se’n pot fer una fàcil comparació.

Tot i que el que s’exposa al Centre Picasso són facsímils, la mostra permet veure juntes totes les obres que s’exposen en diversos museus repartits pel món i que, per tant, d’altra manera no poden contemplar-se plegades. Al centre hi ha alguns plafons on es destaquen algunes frases que indiquen la relació sentimental de Picasso amb Horta de Sant Joan. Una és de Tobias Membrado, forner del poble que va dir-li: “pintant així no et guanyaràs la vida!”. Altres són del pintor i deixen molt clar que sempre va tenir molt present Horta i la seva gent: “les meves emocions més pures les he experimentat en un gran bosc d’Espanya on, als setze anys, em vaig retirar per pintar”. O la que presideix l’entrada al Centre i que ja hem citat al principi: “tot el que sé ho he après a Horta”.

Acabada la visita al Centre Picasso en acostarem al Cap de l’Ecomuseu dels Ports, on hi trobem tota mena d’informació i documentació mediambiental i antropològica sobre els Ports. Hi ha un centre d’interpretació del territori, una gran maqueta dels Ports, un muntatge audiovisual i escenogràfic amb el títol “L’home i els Ports” i un gran mirador al vessant continental dels Ports, des d’on podem veure les Roques d’en Benet; Arnes, la darrera població catalana; o Vall-de-Roures, a la propera regió del Matarranya. Un plafó ceràmic ens permet reconèixer cada punt de la panoràmica que se’ns obre al davant.

Com hem dit abans, el nucli antic d’Horta es mereix una visita per si mateix. Entre els punts destacables hi ha dues places que es comuniquen per un dels cantons, la de Sant Salvador i la de l’Església, la qual està envoltada d’edificis porxats, un dels quals és l’Ajuntament, d’època renaixentista com la majoria de les seus consistorials de la zona, incloent-hi la veïna comarca del Matarranya, i com és habitual en té una llotja als baixos.

L’església de Sant Joan Baptista és un edifici gòtic començat a erigir, probablement pels Templers, durant els segles XIII i XIV. És d’una sola nau amb coberta de volta de creueria. El darrer tram de l’edifici va acabar-se a final del segle XVI. Altres punts interessants són la casa del Delme i el carrer del Medi Natural, des d’on hi ha una bonica panoràmica del convent de Sant Salvador i la muntanya de Santa Bàrbara .Alguns dels edificis d’interés tenen un plafó amb un codi QR per poder obtenir informació amb el mòbil.

Com sempre diem en aquests casos, sempre que sigui possible per horari, és recomanable, abans de començar la visita, acostar-se a la Oficina de Turisme, que és a la plaça Catalunya.

 

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 17 de juny de 2014

Escolta el programa

 

Horta de Sant Joan
Oficina de turisme
Plaça Catalunya s/n
Telèfon: 977 435 043

Centre Picasso d’Orta
C. Hospital, s/n.
Telèfon: 977 435 330

Cap Ecomuseu del Port
C. Pintor Picasso, 18
Telèfon: 977 435 686
ecomuseu@elsports.cat