El celler cooperatiu de Pinell de Brai

Façana lateral del celler.

Façana de la nau lateral del celler.

Si la setmana passada vam anar Llimiana, a un poblet de muntanya, petit i poc conegut –tot i que com vam veure és força interessant de conèixer-, la sortida d’avui ens portarà a terra de vi i oli. Ens acostem a una comarca que ja vam visitar a final de la temporada passada, quan vam estar a Horta de Sant Joan. Avui visitarem un dels cellers modernistes més coneguts i podrem conèixer, també, el seu autor, l’arquitecte del cellers modernistes, perquè de la seva mà va sortir el disseny de la majoria de cellers modernistes de Catalunya. Aquest arquitecte és César Martinell i el celler que visitem és a la comarca de la Terra Alta. Avui anem al que molta gent coneix com la catedral del vi. Sortim al celler cooperatiu de Pinell de Brai.

Exposició de maquinària.

Exposició de maquinària.

Fa un parell de temporades, concretament l’octubre de 2012, vam visitar el celler de l’Espluga de Francolí i aleshores ja vam veure que la majoria de cellers cooperatius de Catalunya, molts d’ells d’estil modernista, van ser aixecats a partir de la segona dècada del segle XX, fruit de l’impuls del cooperativisme agrari i de la política de suport de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual enguany se’n celebra el centenari.

Arrencadora de ceps.

Arrencadora de ceps.

Per començar, veiem com descriu Pinell de Brai l’Emili Morera, autor del volum dedicat a la província de Tarragona de la Geografia General de Catalunya, que recordem va ser publicada entre 1908 i 1918: “Vila ab 1908 habitants, emplaçada al SE. de Gandesa, en l’interior de la comarca, a 9 kilòmetres de dita ciutat, 63 de Tarragona y 28 de Tortosa, cap de son bisbat”. Més endavant ens explica que els carrers “són irregulars y penjants, poch nets y molt mal empedrats, y son ajuntament costeja dues escoles elementals y la casa ahont s’hostatja un destacament de la Guardia Civil”. Òbviament, la realitat actual es força diferent. Com no podria ser d’altra manera, els carrers de la part alta del poble segueixen tenint un fort pendent, però són prou nets i asfaltats. El celler cooperatiu és a la part baixa i més plana del poble.

Segons ens diu Emili Morera, en aquell moment Pinell tenia una superfície total de “7.729 hectàrees classificades en 137 de secà y sembradura; 11 de regadiu; 160 de vinya; 427 d’olivers; 22 de garrofers; 271 d’ametllers; 700 de pinar; 4.564 de bosch; 1.248 de terres sense conrèu y 12 d’inútils”.

Mostra d'aromes.

Mostra d’aromes.

Fets cinc cèntims de com era en aquella època la població, anem a conèixer el celler i a l’home que el va edificar. Al llibre Guia de arquitectura modernista en Cataluña, Raquel Lacuesta i Antoni González, arquitecte i historiador gracienc per cert, daten la construcció del celler entre 1919 i 1922. I diuen que: “es tracta d’una de les obres més belles de Martinell, en la qual va arribar a un alt grau de perfecció, tant en el sistema de construcció, com en els sistemes funcional i productiu. L’obra va tenir, a més, una motivació de redempció econòmica i social dels agricultors, cosa que va influir en la decisió d’embellir ostentosament l’exterior, com a símbol de prosperitat”.

Detall de carcanyols.

Detall de carcanyols.

Aquesta prosperitat, però, no va ser llarga, perquè, si és cert que l’encàrrec dels cooperativistes era de fer un edifici molt sumptuós, a l’hora de la veritat a la fase final de les obres hi va haver alguns desacords i impagaments que van fer que el fris ceràmic que Martinell va encarregar al dibuixant, gravador i pintor, Xavier Nogués, no s’arribés a instal·lar tot i que estava fet. En realitat va quedar amagat en un racó del celler i no va ser fins molts anys després, a l’entorn de 1950, que es va trobar i es van col·locar, finalment al lloc per on havia estat pensat i elaborat, tot el llarg de la façana de les tres naus de que consta l’edifici.

Lacuesta i González ens diuen que el celler de Pinell de Brai és un exemple de simbiosi entre el modernisme i el noucentisme que es posa de manifest per la “incorporació simultània de sistemes i formes constructives heretades de Gaudí i de Domènech i Montaner, i de plantejaments clàssics que beuen de les fonts de l’arquitectura tradicional”.

Coberta d'una de les naus.

Coberta d’una de les naus.

Anem a conèixer una mica la figura de l’autor del celler de Pinell de Brai, l’arquitecte César Martinell. En una conferència pronunciada a Valls el dia 27 de gener de 2001, l’arquitecte Oriol Bohigas reconeixia que diversos autors, com Ignasi Solà Morales o els citats Raquel Lacuesta i Antoni Gonzàlez, inclouen l’obra de Martinell en el Noucentisme, però deia que: “jo encara em mantinc en la meva idea de què en realitat és un reinterpretador del Modernisme, però he de reconèixer que també tinc els meus dubtes perquè, per exemple, la resta de la seva obra fins que es va morir no es pot classificar dintre del moviment ni de l’estil. És una obra més aviat pròxima al noucentisme o potser pròxima a aquells eclecticismes que anaven lligats a la seva tasca d’historiador”.

Espai amb l'aud¡ivisual sobre César Martinell.

Espai amb l’aud¡ivisual sobre César Martinell.

Veiem com qualifica Oriol Bohigas l’obra de César Martinell a la conferència citada: “són unes obres molt importants, construccions de gran envergadura estètica i paisatgística. Són el símbol del paisatge d’una zona central de Catalunya. Però, a més, aquesta sèrie d’edificis va anar lligada a un moviment sociopolític important, el cooperativisme. Aquestes construccions agràries comencen als voltants de l’any 1917, impulsades per un moviment cooperativista que reforçà l’agricultura d’aquestes comarques i lligat a una nova política a Catalunya, la política de la Mancomunitat”.

Carcanyols foradats.

Carcanyols foradats.

César Martinell va néixer el 24 de desembre de 1888, any de l’Exposició Universal de Barcelona, a la ciutat de Valls, capital de l’Alt Camp, a la zona coneguda com Camp de Tarragona, d’on han sortit arquitectes de tant renom com Antoni Gaudí, Francesc Berenguer i Mestres, o Josep Maria Jujol. La família paterna eren tintorers i la família materna mestres d’obra. Sembla que d’aquí vindria la seva inclinació per l’arquitectura. Els estudis va fer-los a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on va tenir mestres com Lluís Domènech i Montaner. I abans d’acabar la carrera, va entrar a formar part del cercle d’arquitectes que treballaven amb Antoni Gaudí.

Gelosia de maons en una separació entre naus.

Gelosia de maons en una separació entre naus.

Ara que coneixem una mica l’autor, anem a veure l’obra. Si ens posem de cara al celler podem veure un edifici de tres naus, la central una mica més alta i més ampla, i les laterals, lleugerament més baixes i més estretes. Totes tres tenen coberta a dues aigües i la ornamentació és similar. La part baixa, fins a l’alçada del primer pis, es feta amb pedra amb diverses portes i finestres, envoltades amb marcs també de pedra. Cada nau té una porta central i finestres o altres portes més petites. A l’alçada del primer pis hi ha un fris de ceràmica que recorre tota la façana de punta a punta. És un dels elements més característics d’aquest celler i, com hem dit abans, és obra de Xavier Nogués. Les imatges, que de fet són caricatures, representen diferents tasques relacionades amb la recol•lecta de la oliva, la verema i la elaboració del vi i oli, i també mostra la ingesta i els resultats de l’abús del vi.

Escut Pinell de Brai.

Escut Pinell de Brai.

Com ja hem comentat abans, aquest fris no es va col·locar fins força anys més tard, perquè hi va haver unes desavinences entre els cooperativistes i l’arquitecte i aquest no el va instal·lar, però, donat que ja estava fet, en va deixar les peces amagades a l’interior a l’edifici. Cap al 1950, es van trobar i va ser aleshores que es van posar al lloc per on havien estat pensades i dissenyades i des d’aleshores en podem gaudir.

La part superior de la façana, de les tres façanes, per damunt del fris, està construïda amb maó. Hi ha diverses obertures verticals que composen unes magnífiques gelosies d’obra que permeten l’entrada de llum natural a l’interior de les naus. La façana està coronada per una cornisa feta amb ceràmica vidrada. A banda i banda de la nau central, als espais que la separen de les laterals hi ha dos plafons ceràmics. Al de l’esquerra hi diu “Molí i celler del Sindicat agrícola”, al de la dreta hi posa: “Pinell de Bray 1917”. La llegenda envolta l’escut de la població que és un pi, perquè el nom de la localitat vol dir, segons explica Manuel Bofarull al llibre Origen dels noms geogràfics de Catalunya, “pinell” seria un pi petit i Brai seria una transformació del nom àrab “Ibrahim”.

Escala penjant.

Escala penjant.

La visita a l’interior està organitzada a través d’un itinerari que es pot anar seguint amb unes marques que hi ha al terra i amb les instruccions que indica una audioguia. Entre les coses que poden anar veient hi ha una col·lecció d’eines i màquines usades per a la verema, totes amb uns cartells, escrits en diversos idiomes que ens diuen si estem veient una premsa, una arrencadora de ceps, una bomba o una bufadora, entre altres. També hi ha una exposició on podem mirar de reconèixer diferents aromes i olors.

El recorregut ens porta al primer pis, on podem admirar els arcs parabòlics de grans proporcions, fets amb maons i amb els carcanyols foradats –també els vam poder veure al celler de l’Espluga de Francolí-, fet que dona una gran amplitud i lluminositat a tot l’interior. Retornats de nou a la planta baixa, cal no perdre’s una increïble escala enganxada a la paret de la nau d’elaboració, que sembla que s’aguanti penjada al buit.

Premsa d'oli.

Premsa d’oli.

L’itinerari passa per una sala amb un audiovisual sobre la figura de César Martinell i s’acaba, com acostuma a passar en aquests llocs, a la botiga on es poden comprar els productes de la cooperativa. En el cas de Pinell de Brai, la gestió de la botiga i de les visites està cedida, des de fa un temps a una empresa, que ofereix servei de degustació i, des de fa molt poc, també hi té un restaurant. A la població hi ha altres ofertes gastronòmiques, com la de Ca l’Àngel, amb cuina casolana que està prou bé, i que també ofereix habitacions per fer-hi estada.

 Escolta el programa

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 22 de setembre de 2014

Celler cooperatiu de Pinell de Brai
C. Pilonet, 8
43594 El Pinell de Brai
bodega@catedraldelvi.com
Telèfon: 977 42 62 34

Bibliografia:

MORERA I LLAURADÓ, Emili; Geografia General de Catalunya. Província de Tarragona. Casa Editorial Alberto Martín. Barcelona.

LACUESTA, Raquel i GONZÀLEZ, Antoni; Guia de arquitectura modernista en Cataluña. Editorial Gustavo Gili. Barcelona, 1990.

BOFARULL I TERRADES, Manuel; Origen dels noms geogràfics de Catalunya. Editorial Millà. Barcelona, 1991.

BOHIGAS, Oriol; César Martinell i Brunet. Conferència pronunciada el 27 de gener de 2001 a Valls.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s