Castelló d’Empúries. La basílica de Santa Maria i l’Ecomuseu-Farinera

Plaça dels Homes. Documentada des del segle XIII.

Plaça dels Homes. Documentada des del segle XIII.

La població que visitem avui va ser capital d’un important comptat català que compta amb una gran basílica que va ser erigida amb la intenció que fos seu d’un bisbat, però que no ha arribat a ser-ho mai, tot i que els habitants de la població l’anomenen “catedral”. El temple, és un dels primers que va ser construït en estil gòtic a Catalunya i va ser sufragat amb la col·laboració d’un bona part dels habitants jueus de la població. Avui sortim a l’Empordà a una població on també podem visitar una antiga farinera convertida en museu i on podem conèixer com funcionaven aquest tipus d’indústria. Al seu terme municipal hi ha un important parc natural, el dels Aiguamolls de l’Empordà. Avui anem a la que fou capital d’un dels comtats catalans, visitem Castelló d’Empúries.

 

Antiga Llotja de Mar. Segles XIII a XV.

Antiga Llotja de Mar. Segles XIII a XV.

Començarem la nostra sortida d’avui tot parlant d’un lloc que ja hem visitat i que avui és un important jaciment arqueològic, Empúries, perquè l’any 859 un atac dels pirates normands va suposar la destrucció de la població. Va ser arrel d’aquest fet que els comtes d’Empúries van traslladar la capital a Castelló d’Empúries. Així ho explica Albert Compte Freixanet al treball, Un municipi ampurdanès sota el vell règim: Castelló d’Empúries en els segles XVI, XVII i XVIII, publicat per l’Institut d’Estudis Empordanesos el 1963: “Derruïda Empúries pels normands, l’any 859, la Cort comtal es trasllada, no sabem quan, més a l’interior, en un turó voltat d’estanys, banyat pel riu Muga, on naixeria el centre fortificat i nova capital del comtat, Castelló d’Empúries”. De fet, el Comtat d’Empúries surt citat per primer cop l’any 812 i durant uns quants anys estigué unit al comtat del Rosselló.

Casa Contreras.

Casa Contreras.

El mateix autor explica que: “El primer document que coneixem on es cita Castelló es de l’any 879, però d’aquesta llunyana època en sabem ben poca cosa. Hem d’arribar als segles XI i XII per a començar a entreveure quelcom més. Aquests dos segles, en efecte, representen els anys de formació material i jurídico-social dels centres urbans catalans”. I també ens diu Albert Compte que: “Probablement en la segona meitat del segle XII ja existia un veritable municipi embrionari que anirà adquirint plena forma en la centúria següent. De totes maneres existeix ja amb seguretat i plenament estructurat en el segle XIV”.

Basílica de Santa Maria.

Basílica de Santa Maria.

Al segle XIII, ja en època d’esplendor, Castelló d’Empúries va arribar a tenir tres mil habitants, un 10% dels quals eren jueus. Algun d’ells va arribar a ocupar càrrecs d’importància en l’administració reial, com Estruc Ravaia, que va ser conseller de Pere el Gran.

En aquest punt, avancem una mica en el temps per veure com era Castelló d’Empúries a principi del segle XX i ho fem de la mà de Joaquim Botet i Sisó, autor del volum dedicat a Girona de la Geografia General de Catalunya. Ell ens diu que: “La vila està edificada sobre un pujol, a la riba esquerra de La Muga, que quasi toca les cases de la població per l’Oest i pel Sud. En l’Edat Mitjana havia estat fortificada i havia tingut molta importància”. També explica que: “De son antic esplendor en queden la monumental església de Santa Maria, la Llotja o la Casa comunal, restes de murs i de convents, abundants memòries i un cert aire ciutadà que la diferencia de quasi totes les altres viles empordaneses”. I una mica més endavant diu que: “Te varis hostals, lloc de la Guàrdia Civil, una font pública, il·luminació elèctrica, dues cobles o orquestres, teatre, passeig, notaria, una farinera i s’hi exerceixen quasi totes les professions liberals i les arts mecàniques”. La població en aquells moments era de “2.591 habitants de fet (2.613 de dret) dels quals 1.096 saben llegir i escriure”. A final de 2014, segons l’Idescat, la població és d’11.473 persones, de les quals 5.835 són homes i 5.638 són dones.

Pila baptismal doble d'estil romànic.

Pila baptismal doble d’estil romànic.

En començar hem parlat de la basílica de Santa Maria, coneguda per la gent de la zona com “la catedral” i és que en veure-la fa tot l’aspecte d’una catedral. I és que va ser construïda amb la intenció de ser-ho, però mai ha arribat a tenir aquesta dignitat. Per aclarir-ho, cal tornar a la història i anar de nou a l’època medieval. Retrocedirem a l’any 1064, en època del comte Ponç I, perquè, tot i que hi ha documentada una església anterior, va ser aleshores que es consagrà Sancta Maria de Castilione, d’estil romànic. Va ser sobre aquest temple que s’erigí l’edifici gòtic que avui coneixem i podem contemplar. Això va ser a partir del febrer de 1261, en temps del comte Ponç IV. El seu objectiu i el dels seus successors era, de fet, aixecar una catedral per poder tenir bisbat propi al seu territori, però mai van arribar a aconseguir-ho. Les obres del temple van allargar-se fins a principi del segle XV, quan es va construir l’esplèndida façana de marbre que ha perdurat fins avui.

Retaule major d'alabastre.

Retaule major d’alabastre.

Aquest temple està considerat com un dels paradigmes de l’estil gòtic català. L’edifici és de tres naus, separades per columnes cilíndriques que, tot i això, deixen un espai molt ampli. Les cobertes de les naus són de volta de creueria, tancades amb claus de volta decorades. Entre els elements que s’hi poden destacar hi ha una gran pila baptismal doble datada del segle XI, diversos sepulcres medievals, l’orgue, de principi del segle XIX, i el retaule major d’alabastre, també del segle XIX. En un dels absis hi ha un petit museu parroquial. Entre les diverses històries i anècdotes que us explicaran si us decidiu per fer la visita guiada, hi ha el fet que part de la construcció del temple fou sufragada per jueus convertits després de les revoltes contra els calls que hi va haver a diverses poblacions de Catalunya i de la península, l’any 1391.

Timpà amb l'escena dels Reis d'Orient.

Timpà amb l’escena  de l’adoració dels Reis d’Orient.

La façana, que com hem dit abans, és el darrer element que es va construir, és formada per sis arquivoltes que envolten un timpà central on hi ha representada l’adoració dels Reis d’Orient. A la part central de les columnes que sostenen les arquivoltes hi ha els dotze apòstols, sis a cada banda. A la visita guiada us explicaran que aquestes imatges són les originals, excepte una, que és una reproducció. El motiu: segons la tradició en un moment de revolta, els assaltants van voler apedregar Judes, però es van equivocar i van fer malbé la imatge de sant Judes Tadeu. L’original, amb la cara malmesa, es conserva a la porta del museu parroquial.

Maquinària de la farinera.

Maquinària de la farinera.

Castelló d’Empúries té altres atractius que la fan ser una sortida amb gràcia, com per exemple, l’Ecomuseu-Farinera, una antiga fàbrica de farina de final del segle XIX convertida avui en un museu on hi podem veure fins a tres relats museístics diferents. Per una banda, hi ha la fàbrica en si mateixa i tots els elements que en formaven part, com les instal·lacions i la maquinària; per altra banda, hi ha una exposició permanent sobre la producció de blat, la fabricació de la farina i la elaboració del pa; i, finalment, hi ha un zona dedicada als espais naturals protegits de l’Empordà. A la recepció, també hi ha un Oficina  d’informació Turística.

 

Farinera. Màquina d'amassar La Perfecta.

Farinera. Màquina d’amassar La Perfecta.

La farinera és un edifici de planta baixa més dos pisos amb instal·lacions diferents a cadascuna de les plantes, amb funcions diferents en el procés productiu. Això es pot anar veient a mesura que va avançant la visita en paral·lel a un seguit de plafons que expliquen com un gra de blat es converteix en farina i acaba sent una peça de pa. Un dels elements curiosos que es pot veure a la Farinera, i que de fet són a qualsevol fàbrica de farina, son una mena de bigues de fusta posades en forma vertical, i a vegades esbiaixada, que son buides per dins i que servien per transportar la farina en els diferents estadis de la molta. També hi podem conèixer els diferents sistemes de producció de farina que hi ha hagut al llarg de la història, des de la prehistòria fins a l’actualitat.

Farinera. Rosca amassadora.

Farinera. Rosca amassadora.

Entre les màquines que hi ha a la Farinera, podem veure els tubs, la rosca, la raspalladora Robinson o la màquina d’amassar “La Perfecta”. També hi ha plafons que expliquen l’estructura d’un gra de blat o els diferents tipus que n’hi ha. En definitiva, una bona visita a la Farinera ens descobrirà en uns casos i ens recordarà en altres, tot allò que fa referència a un dels aliments més comuns i bàsics, el pa, a més de poder conèixer oficis a l’entorn del procés de producció, com el de moliner. Al primer pis hi ha un mirador sobre el rec que portava aigua als molins de la farinera, perquè l’aigua com a font d’energia és una altra de les coses que ens expliquen.

Un cop retornats a la planta baixa, podem veure l’exposició sobre els quatre espais naturals protegits que hi ha a l’Empordà i que són els parcs naturals del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter; el del Cap de Creus; el dels Aiguamolls de l’Empordà i el paratge natural d’interès natural de l’Albera. És una mostra molt gràfica, amb moltes imatges de gran format.

Mirador del rec des de la Farinera.

Mirador del rec des de la Farinera.

Un cop visitades Santa Maria i l’Ecomuseu-Farinera ens queda encara fer una passejada pels carrers de la vila, on podem passar pels carrers de l’antic call i veure el cementiri jueu, a la banda de darrera de la basílica i a tocar del rec del molí, encara que uns metres per damunt, ja que hi ha un fort desnivell. També podrem veure l’antic convent de Sant Domènec i el palau comtal, la llotja i l’antiga casa de la vila, el portal de la Gallarda, amb un tram de la muralla oriental o els convents de Santa Clara o de la Mercè.

Casa bassas.  Segle XIX.

Casa bassas. Segle XIX.

Aprofitant el seu esplendorós passat comtal, les diverses etapes d’acord i desavinences dels comtes d’Empúries amb el Casal de Barcelona, i els vincles culturals amb la Catalunya Nord i l’Occitània, Castelló d’Empúries organitza cada mes de setembre, des de l’any 1991, el festival Terra de Trobadors, amb el qual recupera, durant un cap de setmana l’esperit medieval, amb torneigs, conferències, sopars, actuacions de carrer, un mercat medieval, música, dansa i moltes altres activitats relacionades amb aquesta època històrica.

Per acabar, recordar, com hem dit al principi, que els amants de la natura i dels ocells tenen en aquest municipi el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, un lloc molt interessant que pot ser una sortida amb gràcia per si mateix. Al mig del parc i, formant part del mateix municipi, hi ha Empuriabrava, una urbanització de luxe, allò que en diuen una “marina residencial”, que va construir-se la dècada de 1960, en plena època franquista, que és un autèntic atemptat contra el medi ambient i que no hauria d’haver-se fet mai.

Escolta el programa

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 20 de gener de 2015

 

Farinera. Estructura d'un gra de blat.

Farinera. Estructura d’un gra de blat.

Castelló d’Empúries
Ecomuseu-Farinera
Oficina de Turisme
C. Sant Francesc, 5-7.
Tel: 972 25 05 12
informacio@ecomuseu-farinera.org
Basílica de Santa Maria
Pl. Mossèn Cinto Verdaguer, s/n
Tel: 972 15 80 19

Apòstols cantó esquerre.

Els sis pòstols del  cantó esquerre  de la portalada de la basílica de Santa Maria.

Bibliografia:
BOTET I SISÓ, Joaquim; Geografia General de Catalunya. Província de Girona. Casa Editorial Alberto Martín. Barcelona.

COMPTE FREIXANET, Albert; Un municipi ampurdanès sota el vell règim: Castelló d’Empúries en els segles XVI, XVII i XVIII. l’Institut d’Estudis Empordanesos. Figueres,1963.

Anuncis

4 pensaments sobre “Castelló d’Empúries. La basílica de Santa Maria i l’Ecomuseu-Farinera

  1. Retroenllaç: Bellcaire d’Empordà i Sant Joan de Bedenga | Sortides amb gràcia

  2. Retroenllaç: Peralada, Ramon Muntaner i Vilanova de la Muga | Sortides amb gràcia

  3. Retroenllaç: Museu del castell de Peralada | Sortides amb gràcia

  4. Retroenllaç: La Fassina Balanyà a l’Espluga de Francolí | Sortides amb gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s