Esplugues. Can Tinturé i La Rajoleta

Can Tinturé

Can Tinturé

La sortida d’avui ens porta cap a la comarca del Baix Llobregat, on visitarem una torre amb jardí edificada l’any 1898 com a residència familiar d’un personatge que fou regidor i alcalde de la població a principi del segle XX, i una antiga fàbrica creada l’any 1858. I val a dir que, tot i que potser no haguem conegut aquesta fàbrica, és molt més que probable que si haguem vist molts dels objectes que si van produir. Avui un i altre edificis són la seu d’un museu on podrem contemplar una col·lecció força curiosa iniciada la dècada de 1920 per un col·leccionista nascut a la Barceloneta. Avui ens n’anem a Esplugues de Llobregat a visitar Can Tinturé i La Rajoleta, on es conserva i es mostra la col·ecció de ceràmica decorativa creada per Miquel Salvador. En acabar, podem acostar-nos fins al claustre gòtic de Santa Maria de Montsió i fer una volta pel nucli històric de la població.

La Rajoleta. Forns d'ampolla.

La Rajoleta. Forns d’ampolla.

El lloc on anem avui és una mostra de com l’administració pública pot salvar edificis importants per al patrimoni de la ciutat, tot aprofitant-los com a seu d’equipaments culturals. A casa nostra en tenim força exemples, encara que a voltes també s’inverteixen grans quantitats de diners per fer edificis nous de trinca. Anem, però, cap a la nostra sortida d’avui: els anomenats Museus d’Esplugues de Llobregat, així en plural, perquè són dos edificis, Can Tinturé i La Rajoleta, amb dues exposicions diferents, però complementàries. Can Tinturé acull la col·lecció de rajola decorativa Salvador Miquel i La Rajoleta, que és el nom popular de l’antiga fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis, mostra com era el procés de fabricació de ceràmica indústrial.

Rajoles aspres sense decorar per terres.

Rajoles aspres sense decorar per terres.

Com és habitual a les nostres sortides, anem cap a la història. I començarem per veure qui va ser Salvador Miquel, el creador de la col·lecció que es conserva a Can Tinturé. Fill d’Antoni Miquel i Pardo, un sastre de la Barceloneta molt implicat en la vida cultural del barri, Salvador va néixer el 17 de març de l’any 1900 i ja de jove, amb 21 o 22 anys, va començar la seva col·lecció de rajola de mostra. Inicialment va dedicar-se a anar als enderrocs per tal de recuperar les rajoles de cuines i menjadors. Sembla que alguns manobres, coneixedors de la seva afició, li portaven rajoles, que ell escatava per treure’n la calç i el morter i deixar-les netes.

Arrambador.

Arrambador.

Durant la Guerra Civil va haver de marxar de Barcelona, perquè casa seva va resultar destruïda en un dels bombardejos que va patir el barri, i l’any 1939, en tornar a la Barceloneta, fou detingut i empresonat, juntament amb el seu pare, sota l’acusació de ser “rojos separatistas”. Tot i ser alliberat a final d’aquell mateix any, va ser vigilat fins el 1968. Mentre, ell va anar ampliant la seva col·lecció, amb la col·Laboració d’altres persones i també va buscar entre antiquaris i brocanters. A poc a poc, va acabar omplint casa seva de rajoles fins que no en cabien més, i a principi de la dècada de 1970 les va dur cap a Vallromanes, on hi tenia una casa. Allà va obrir la col·lecció al públic en una exposició permanent que va ser coneguda com “La Rajoloteca”. Més enllà de ser un simple col·leccionista, Salvador Miquel va voler estudiar i donar a conèixer la importància de la rajola com a fet cultural. En aquest sentit va organitzar les Trobades de col·leccionistes de rajola catalana, que van iniciar-se a Vallromanes i que actualment tenen lloc a Esplugues, i va impulsar la fundació, el 1980, de l’Associació Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa, de la qual en va ser el primer president i que avui compta amb uns 170 socis. Salvador Miquel va morir el 1983.

Mostrari de rajoles amb fruites i vegetals.

Mostrari de rajoles amb fruites i vegetals.

Ara que coneixem la persona a qui es deu la creació de la col·lecció que avui visitem, anem a veure en què consisteix. Segons ens expliquen a Can Tinturé: “Les rajoles són peces ceràmiques de producció molt abundant amb temàtica generalment geomètrica, pensades per desenvolupar el dibuix infinitament. Concebudes amb la possibilitat de cobrir extenses superfícies”. Es poden classificar de diferent manera, segons la funció decorativa que tinguin. Tot i que la millor manera de fer-se’n càrrec és visitant el museu, aquí en farem cinc cèntims.

Mostra de rajoles amb daurats.

Mostra de rajoles amb daurats.

Quan es tracta de peces senzilles, poden ser rajoles de mostra o rajoles d’arts i oficis. Les primeres es divideixen en rajoles amb motiu tancat, quan cada peça té un únic dibuix, o amb motiu obert, quan cal més d’una rajola per configurar el dibuix complet. Les d’arts i oficis són aquelles en que el dibuix representa oficis o fauna, moltes vegades són motius mariners, i acostumen a posar-se en línia. Quan les rajoles són un conjunt que forma un dibuix determinat, s’anomenen plafons i poden ser de repertori, si mostren una imatge estandarditzada, normalment de temàtica religiosa, encara que també n’hi ha de profanes, sovint representant flors. O plafons d’encàrrec, quan són fruit d’una comanda específica. En aquest cas, la mida i la temàtica depenen de qui ha fet l’encàrrec i són, òbviament, peces úniques.

Plafó de gerro amb flors.

Plafó de gerro amb flors.

Ara que ja sabem qui va crear la col·lecció i quin és el seu objecte, podem anar a conèixer el lloc on la podem veure. Can Tinturé és una torre senyorial situada al nucli històric d’Esplugues, construïda per l’arquitecte Claudi Duran i Ventosa l’any 1898 per encàrrec de Joan Tinturé Campreciós, el qual va ser regidor i alcalde d’Esplugues entre el 1910 i el 1915. Ja en època de transició, l’edifici va passar a ser propietat municipal i fou destinat a diversos usos culturals. Per altra banda, l’any 2000 l’Ajuntament va adquirir la col·lecció de rajola de mostra de Salvador Miquel i es decidí convertir la torre en equipament museístic, tot aprofitant la proximitat amb la fàbrica Pujol i Bausis. Can Tinturé es convertia així en el primer museu monogràfic de rajola de mostra de l’Estat espanyol. El museu es va inaugurar la diada de Sant Jordi del 2003.

Rajola amb motiu de rosa dels vents.

Rajola amb motiu de rosa dels vents.

Les peces de la col·lecció permanent que es mostra a Can Tinturé van, teòricament, des del segle XIV fins al segle XIX. Aclareixo això de teòricament: l’espai on habitualment s’exposaven les peces més antigues, que és a la planta baixa, és ocupat, si més no fins el mes de març de 2015, per exposicions temporals dedicades a ceràmica actual, de manera que les rajoles d’època medieval i del barroc han estat retirades, temporalment, de l’exposició. El gruix de la col·lecció de rajoles de mostra de Salvador Miquel es pot veure a la primera planta de Can Tinturé i, tot i que les més antigues no hi siguin- que hi tornaran a ser a partir del mes de març-, no deixa de ser una visita molt interessant. A la planta baixa hi ha un espai dedicat a Salvador Miquel, amb un plafó on ens expliquen la seva biografia i una pantalla tàctil on podem sentir cinc fragments d’una entrevista que li va fer a Ràdio 4 el periodista Lluís Pruneda l’any 1983.

La Rajoleta. Forn de daurats.

La Rajoleta. Forn de daurats.

A la primera planta de Can Tinturé hi podem veure tota mena de rajoles de mides i motius diferents. N’hi ha de motiu tancat, amb tota mena de dibuixos i colors, i també de motiu obert, soles o fent el dibuix tal com estava pensat originalment; també n’hi ha d’arts i oficis i plafons i una mostra d’arrambador. En una de les habitacions hi podem veure un audiovisual. Entre els motius de les rajoles exposades hi ha vegetals com cireres, figues, castanyes, peres, pomes, taronges, pebrots, albergínies, raïm, glans, magranes, pèsols, i tota mena de flors i plantes. També hi ha estrelles, roses dels vents i ocells de colors diversos. I tota mena de motius geomètrics. De plafons, n’ha de motius florals i una Mare de Déu del Carme amb les ànimes del Purgatori, datat el segle XIX.

Maqueta de La Rajoleta.

Maqueta de La Rajoleta.

Feta la visita a Cant Tinturé, anem cap a La Rajoleta, l’antiga fàbrica Pujol i Bausis, que tot i no haver-la conegut fins ara, com dèiem al principi, segur que hem vist obres sortides dels seus forns, perquè hi ha rajoles fabricades aquí a llocs que són Patrimoni de la Humanitat, com el Park Güell, el Palau Güell, l’Hospital de Sant Pau o el Palau de la Música Catalana i també a altres gran obres del modernisme català com l’Hospital Pere Mata de Reus, i és que “La Rajoleta” va treballar per a molts arquitectes modernistes, entre els quals els tres principals: Antoni Gaudí, Lluís Doménech i Montaner i Josep María Puig i Cadafalch.

La Rajoleta. Forn àrab gran.

La Rajoleta. Forn àrab gran.

La visita a l’antiga fàbrica Pujol i Bausis ens permet saber, en primer lloc, que Esplugues, en particular, i el Baix Llobregat, en general, tenen bona matèria primera per a la ceràmica. Aquesta és una de les primeres coses que explica la guia, que en el nostre cas va ser l’Elena. Després podrem conèixer com es fabricaven les peces de ceràmica industrial. A La Rajoleta fabricaven tota mena de rajoles i peces d’ús en arquitectura. No feien peces artístiques, tot i que algunes peces poden ser titllades d’obra d’art. A La Rajoleta, podem veure quatre tipus diferents de forn per coure la ceràmica, depenent del tipus de peça de que es tractés. Hi ha un forn obert; dos d’ampolla, que son els que li donen la imatge més característica de la fàbrica; un de reflex ceràmic, i sis de tipus àrab, de dues mides diferents. En el transcurs de la visita, que sempre és guiada, la guia ens va explicant les característiques i les funcions de cadascun. També podrem veure un parell d’audiovisuals a través dels quals podem conèixer una mica més la història de La Rajoleta.

Can Ramoneda. Segle XIV?

Can Ramoneda. Segle XIV?

La fàbrica hauria començat a funcionar a meitat del segle XIX, de la mà de dos socis francesos que van crear una “fàbrica de ladrillos”, però va ser Jaume Pujol i Bausis qui va donar-li l’empenta necessària per assolir la importància que va arribar a tenir, després d’adquirir-la el 1876. La Rajoleta va funcionar fins a final de la dècada de 1970. L’Ajuntament d’Esplugues va comprar-la per tal de convertir-la en el Centre de Ceràmica i Arqueologia Industrial que és avui, tot formant part del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Durant la visita podrem conèixer també les dures condicions de vida dels treballadors de la fàbrica, sobretot al segle XIX, quan també hi treballaven nens, perquè recordem que al nostre país, fins ben entrat el segle XX encara hi havia criatures treballant a les fàbriques.

Claustre de Santa Maria de Montsió.

Claustre de Santa Maria de Montsió.

Acabada la visita a Can Tinturé i a La Rajoleta, us proposem fer un recorregut pel nucli antic d’Esplugues. És una passejada que, de ben segur us sorprendrà, perquè tot i estar ben a prop de la ronda de Dalt i de l’autopista B-23, que és la que surt de la Diagonal de Barcelona, semblarà que estigueu en un petit poblet de qualsevol indret de la geografia catalana. Cal agafar el carrer de l’Església en direcció a muntanya. Després de caminar uns quants metres, el carrer fa un angle recte cap a la dreta, allà hi trobareu el monestir de Santa Maria de Montsió, amb un bonic claustre gòtic que, a final de la dècada de 1940,va ser traslladat, peça a peça, des de Barcelona, concretament des de la rambla de Catalunya a tocar del carrer de Rosselló. On encara avui hi ha l’església de l’antic convent, convertida en la parròquia de Sant Ramon de Penyafort. El claustre es pot visitar els darrers diumenges de mes d’11 a 13 h.

Carrer Montserrat.

Carrer Montserrat.

Una mica més enllà hi ha diverses cases d’interès, que són antigues masies amb basaments dels segles XIV i XV, i a la dreta, just uns quants metres abans d’arribar a l’església parroquial de Santa Magdalena, hi ha un carrer molt interessant, que va baixant en ziga-zaga cap el parc dels Torrents. És el carrer Montserrat o de la Rectoria. És molt pintoresc i sembla impossible que pugui estar en una ciutat com Esplugues. A Can Tinturé hi trobareu un fulletó que us pot servir de guia per fer aquesta ruta històrica per el nucli antic de la població.

Per acabar, direm que el conjunt de Can Tinturé i La Rajoleta organitzen activitats de tota mena a l’entorn de la ceràmica, tant a nivell d’investigació, com de difusió.

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 27 de gener de 2015

 Escola el programa

Rajola de mostra blanc i blau. Segle XIX.

Rajola de mostra blanc i blau. Segle XIX.

Museus d’Esplugues de Llobregat
Can Tinturé
C. de l’Església, 36
Tel: 93 470 02 18

Pujol i Bausis La Rajoleta
Passatge Puig d’Ossa, s/n.

Monestir Santa Maria de Montsió
C. de l’Església, 36

 

5 pensaments sobre “Esplugues. Can Tinturé i La Rajoleta

  1. Retroenllaç: Institut Pere Mata de Reus. El pavelló dels Distingits | Sortides amb gràcia

  2. Retroenllaç: La Fassina Balanyà a l’Espluga de Francolí | Sortides amb gràcia

  3. Retroenllaç: Els vitralls modernistes del Museu d’Art de Cerdanyola | Sortides amb gràcia

  4. Retroenllaç: Catalunya industrial | Sortides amb gràcia

  5. Retroenllaç: Exposició  Modernisme, cap a la cultura del disseny | Sortides amb gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.